Projecte Gran Simi

"Projecte Gran Simi" és el nom d'una ONG que fundà Peter Singer a l’any 1993 i té seu a Alacant. Aquesta organització treballa per aconseguir l'aplicació dels drets als animals no-humans que són propers a nosaltres psicològicament i genética, com són el ximpanzés, bonobos, oranguntans, etc. Singer argumenta que aquests animals tenen facultats mentals força desenvolupades, amb una vida social, emocional i cognitiva variada i, per tant, es mereixen la mateixa consideració que els humans.

Avui queden només uns 30.000 ximpanzés (5.000 en captivitat, la majoria en poder de laboratoris farmacèutics) i és urgent reivindicar per a tots els gran simis l’ideal de igualtat moral, de llibertat o de prohibició de la tortura que fins fa poc semblaven privatius de l’ésser humà.
Hi ha tres drets que, segons el projecte Gran Simi, han de ser garantits als grans primats:

a.- dret a la vida: la mort d’un gran simi no és justificable en cap cas, ni per raons d’experimentació mèdica.
b.- dret a la llibertat individual: és a dir desaparició dels camps de concentració per a grans simis (zoològics, laboratoris) i garanties per a la subsistència dels seus espais vitals naturals.
c.- prohibició de la tortura: el maltractament als animals no és justificable en cap cas, ni per una justificació suposadament artística (domesticació en circs), ni per raons d’experimentació mèdica.

El vídeo (realitzat pel Projecte Gran Simi) tracta sobre la destrucció de les selves d’Indonèsia, on la situació dels grans simis és desesperant. Les empreses de fusta dels països industrialitzats segueixen talant els boscos tropicals, destruint la biodiversitat i produint pobresa on hi havia riquesa natural. Una de les espècies úniques que viu a aquest hàbitat és l’orangutà. Segons els expertes, l’hàbitat de l’orangutà ha desaparegut en un 90% i el ritme de desaparició d’aquesta espècie és d’uns 5.000 orangutans a l’any a conseqüència de l’impacte dels monocultius, especialment d’oli de palma, que es fa servir com a substitut del petroli) i la caça furtiva.

Podeu escriure comentaris sobre els drets dels grans primats que proposa el Projecte de Gran Simi, creieu que són suficients o hi ha algun què penseu no és tan important? També podeu opinar sobre el tema del vídeo i les plantacions d'oli de palma que destrueixen els hàbitats dels orangutans.

JUSTÍCIA GLOBAL. TH. POGGE

Hem començat el tema de la justícia i els seus tipus. Des d’Aristòtil està clar que la noció de justícia distributiva i conmutativa hauria de regir les relacions i la distribució dels bens a la societat. Entre els reptes de la justícia distributiva per combatre la pobresa, tenim el de proporcionar de forma universal (a totthom) la igualtat d’accés a la medicació. Les raons principals són, en primer lloc, la manca d’investigació a les malalties dels pobres i, en segon lloc, el sistema de patents a les indústries farmacèutiques. Aquestes raons fan evident que la salut pública està determinada per unes lleis de mercat que primen els interessos econòmics als dels drets humans. S’han de cercar noves propostes que estimulin el desenvolupament i la distribució de fàrmacs pel major nombre possible de gent. Una resposta coherent al problema esmentat és la que defensa Thomas Pogge (1953), actualmet professor de Filosofia i Relacions Internacionals a la Universitat de Yale i considerat com el filòsof polític i filòsof del dret més important del segle XX. El seu llibre Pobresa mundial i drets humans és considerat arreu com un dels llibres més importants que s’han escrit mai sobre justícia global. Pogge defensa que l’actual injusticia al món és conseqüència d’un inoperant ordre polític i econòmic. Els rics tenen l’obligació d’eradicar la pobresa introduint reformes institucional globals.

En aquest sentit, actualment està promovent, conjuntament amb l’economista Aidan Hollis un Fons per a l’Impacte en la Salut (Health Impact Fund, HIF). La idea és crear un fons que reculli aportacions dels diferents governs del món per tal de fomentar que les indústries farmacèutiques investiguin i elaborin medicaments i tractaments que puguin ajudar la gent que realment ho necessita (actualment, gran part de la inversió en investigació farmacèutica es destina a malalties no urgents del Primer Món). Les empreses rebrien diners d’aquest fons en relació directa amb l’impacte sobre la salut global, és a dir, sobre la salut millorada de les persones a qui arribessin amb els seus medicaments —que es vendrien a preu de cost.. Pel fet de registrar-se l’empresa es comprometria a vendre el producte a tot arreu del món a un preu ques’acostaria al cost mitjà de producció i distribució. A canvi d’això, l’empresa rebria del HIF un conjunt de pagaments basats en l’avaluació que tingués el seu medicament sobre la salut global. En altres paraules, el HIF consisteix en un sistema opcional de pagar les medecines d’acord amb el principi de pagar-per-efectes.”

El HIF es troba en una fase inicial. Tanmateix, s’ha començat a presentar i a defensar la idea arreu del món (Oslo, Washington, etcètera). Estimen que caldrien uns 6 mil milions de dòlars anualment per tal d’abastir el fons i fer-lo atractiu als ulls de les empreses farmacèutiques i suggereixen que els països rics hi podrien contribuir amb un 0.03% del seu PIB.

Ja sé que el vídeo està en anglès, però es pot entendre. Comenteu què és el que penseu sobre la proposta de Pogge.

Els cínics i la democràcia

Desprès de les vacances continuem amb els cínics. Aquesta vegada els relacionarem amb l’actitud que tenien cap a la democràcia i que va encetar el debat sobre la seva fonamentació i els seus límits. M’he basat en els apunts del professor Alcoberro.
Per a Plató, Diògenes era un Sòcrates embogit. Els cínics no es poden comprendre sense valorar la reacció de desànim que es va produir després de la mort de Sòcrates. Si la ciutat havia assassinat el més just dels homes, tal com deia Plató a la Carta VII, aleshores resultava evident que no hi havia res a esperar de la democràcia. Perquè tota democràcia consisteix en un govern de les opinions i les opinions són sempre subjectives, interessades, mentre que la veritat és objectiva. La democràcia porta la taca d’haver matat Sòcrates i ho fet no d’una manera accidental, sinó perquè constitueix un règim d’opinió pública, que menysprea la saviesa i que posa els interessos subjectius per sobre de la veritat. La democràcia és, a més, un règim d’igualació social i, en conseqüència resulta incapaç copsar el savi, que és un individu diferent, estrafolari en una societat gris. En la democràcia es produeix el miratge de fer creure que la gent ignorant pot ser sàvia simplement perquè voten. A més la democràcia sempre i inevitablement serà corrupta, diuen els deixebles i continuadors de Sòcrates perquè com a règim d’opinió la gent pot canviar d’opinió –i no per raons morals, sinó per interessos o per un salari. En definitiva, la veritat no es tria democràticament sinó que s’imposa per ella mateixa.
El debat sobre la fonamentació i els límits de la democràcia no resulta nou a Atenes, sinó que provenia del temps de Pèricles i s’havia accentuat en el ressò de la derrota atenesa a la Guerra del Peloponès. La mort de Sòcrates, amb bons amics personals al partit oligàrquic no feu altra cosa que accentuar el debat
La crisi intel·lectual que s’enceta amb la mort de Sòcrates té dues resolucions:
1.- Plató proposa un règim totalitari. Cal la unió del saber i el poder en un personatge superior que s’anomenarà "filòsof-rei".
2.- Els cínics, en canvi, consideren que "no hi ha res a fer" i que la feblesa forma part de la condició humana. A diferència de Sòcrates els cínics no pensen que pagui la pena aprofundir en l’ànima humana a la recerca del bé perquè, en primer lloc, les ànimes humanes són totes iguals (miserables, òbviament!) i en segon lloc, el bé si existeix, no està fet per a les petites ànimes dels homes miserables. L’únic que podem fer per millorar els humans és dedicar-se a la ironia i al "terrorisme intel·lectual" –si cal a través de la burla sagnant.
Les preguntes que podeu comentar és la següent: Esteu d’acord amb la crítica que fan els cínics sobre la democracia com a règim de opinió pública, que menysprea la saviesa, com a règim d’igualació social o com a font inevitable de corrupció? I creieu que la seva actitud d'ironia i de burla sagnant pot millorar als homes?

treballs finals Ètica

Us he preparat la bibliografia per fer els treballs finals d'Ètica. Sí, ja ho sé, hi ha molt de material, però no és obligari llegir-ho tot. És perquè així podeu escollir i tenir prou marge per desenvolupar els temes segons els vostres propis interessos.

Avortament:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Avortament
http://es.wikipedia.org/wiki/Aborto_(Derecho)
http://es.wikipedia.org/wiki/Pro-elecci%C3%B3n
http://es.wikipedia.org/wiki/Pro-vida
http://www.xtec.es/~asarsane/bioetica.htm
http://www.xtec.net/~lvallmaj/palau/bioetic3.htm
http://www.xtec.net/~lvallmaj/palau/codi1995.htm
http://www.infofilosofia.info/
http://www.monografias.com/trabajos/abortofilo/abortofilo.shtml
http://www.geocities.com/sapiencia.geo/aborto.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Roe_contra_Wade


Eutanasia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Eutanasia
http://www.xtec.es/~asarsane/eutanasia3.htm
http://www.xtec.net/~asarsane/eutanasia1.htm
http://www.xtec.net/~asarsane/eutanasia2.htm
http://www.infofilosofia.info/modules.php?name=News&file=article&sid=317
http://www.infofilosofia.info/modules.php?name=News&file=article&sid=129
http://www.bioeticanet.info/eutanasia/index.htm
http://www.bioeticanet.info/eutanasia/El%20Pa%EDs20090211.pdf
http://www.bioeticanet.info/eutanasia/AVUI090218.pdf
http://www.bioeticanet.info/eutanasia/Hjones.htm
http://www.bioeticanet.info/eutanasia/www-elpais-com_articulo_socie...4elpepusoc_4_Tes_jlix41bo.pdf
http://www.bioeticanet.info/eutanasia/20070725elpepi_36.pdf

Drets animals:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_animals
http://www.utilitarian.net/es/singer/de/1990----.htm
http://usuarios.lycos.es/jhbadbad/anarquia/peter_singer_LA.htm
http://www.fundaciofauna.org/drets%20animals.htm
http://www.animalfreedom.org/espagnol/opinion/derechosanimales.html
http://www.alcoberro.info/planes/singer3.htm
http://www.alcoberro.info/planes/singer2.htm
http://www.alcoberro.info/planes/antrop8.htm
http://www.proyectogransimio.org/index.php
http://www.bioeticanet.info/animales/derechosanimales.htm
http://www.bioeticanet.info/animales/mosterin.htm
http://www.bioeticanet.info/animales/WolfEtAnim.pdf

Racisme:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Racisme
http://www.sosracisme.org/
http://portal.prouracisme.org/
http://www.xtec.es/~asarsane/text19.htm
http://www.xtec.net/~asarsane/can17.html
http://www.alcoberro.info/pdf/antrop13.pdf
http://es.wikipedia.org/wiki/Xenofobia
http://www.stopdiscriminacion.org/xenofobia/
http://buscantraons.blogspot.com/2009/02/xenofobia-i-crisi.html
http://pdf.rincondelvago.com/xenofobia-y-racismo.html

Avortament

El filòsof Jesús Mosterín ha escrit un article sobre l'avortament. (EL PAÍS - Opinión - 24-03-2009). Dels arguments més importants que fa servir a favor de una nova llei podem trobar que seguint a Aristòtil expressa el següent:

"La campaña episcopal se basa en el burdo sofisma de confundir un embrión (o incluso una célula madre) con un hombre. Una bellota no es un roble. Los cerdos de Jabugo se alimentan de bellotas, no de robles. Y un cajón de bellotas no constituye un robledo. Un roble es un árbol, mientras que una bellota no es un árbol, sino sólo una semilla. Por eso la prohibición de talar los robles no implica la prohibición de recoger sus frutos. Entre el zigoto originario, la bellota y el roble hay una continuidad genealógica celular: la bellota y el roble se han formado mediante sucesivas divisiones celulares (por mitosis) a partir del mismo zigoto. El zigoto, la bellota y el roble constituyen distintas etapas de un mismo organismo. Es lo que Aristóteles expresaba diciendo que la bellota no es un roble de verdad, un roble en acto, sino sólo un roble en potencia, algo que, sin ser un roble, podría llegar a serlo. Una oruga no es una mariposa. Una oruga se arrastra por el suelo, come hojas, carece de alas, no se parece nada a una mariposa ni tiene las propiedades típicas de las mariposas. Incluso hay a quien le encantan las mariposas, pero le dan asco las orugas. Sin embargo, una oruga es una mariposa en potencia.

Cuando el espermatozoide de un hombre fecunda el óvulo maduro de una mujer y los núcleos haploides de ambos gametos se funden para formar un nuevo núcleo diploide, se forma un zigoto que (en circunstancias favorables) puede convertirse en el inicio de un linaje celular humano, de un organismo que pasa por sus diversas etapas de mórula, blástula, embrión, feto y, finalmente, hombre o mujer en acto. Aunque estadios de un desarrollo orgánico sucesivo, el zigoto no es una blástula, y el embrión no es un hombre. Un embrión es un conglomerado celular del tamaño y peso de un renacuajo o una bellota, que vive en un medio líquido y es incapaz por sí mismo de ingerir alimentos, respirar o excretar -no digamos ya de sentir o pensar-, por lo que sólo pervive como parásito interno de su madre, a través de cuyo sistema sanguíneo come, respira y excreta. Este parásito encierra la potencialidad de desarrollarse durante meses hasta llegar a convertirse en un hombre. Es un milagro maravilloso, y la mujer en cuyo seno se produzca puede sentirse realizada y satisfecha. Pero en definitiva es a ella a quien corresponde decidir si es el momento oportuno para realizar milagros en su vientre.

El niño es un anciano en potencia, pero un niño no tiene derecho a la jubilación. Un hombre vivo es un cadáver en potencia, pero no es lo mismo enterrar a un hombre vivo que a un cadáver. A los vegetarianos, a los que les está prohibido comer carne, se les permite comer huevos, porque los huevos no son gallinas, aunque tengan la potencialidad de llegar a serlas. Un embrión no es un hombre, y por tanto eliminar un embrión no es matar a un hombre. El aborto no es un homicidio. Y el uso de células madre en la investigación, tampoco".