¿Quién puñetas soy?

He escrito un relato filosófico que aborda el tema del autoconocimiento y de la identidad, a través del caso de una joven de 15 años, que sufre bullying en el instituto. Se titula ¿Quién puñetas soy? Hago referencia a Sócrates, Platón y Descartes desde el enfoque de la filosofía sapiencial
/https://clubdeescritura.com/convocatoria/i-concurso-relato-filosofico/leer/421535/quien-punetas-soy/

Agradecería que me escribierais algún comentario.

Todorov i el populisme

La por ens transforma en èssers que restem immòbils davant de les injustícies. La por  ens condueix a un desterrament del pensament crític i de l’acció responsable. La por ens paralitza i ens cosifica, ens trasforma en objectes fàcils de manipular. En els temps que corren la por resulta ser un mal company de viatge però, malauradament, constitueix un dels ingredients bàsics del populisme, el qual ens allunya cada vegada més dels valors democràtics. Ho havia anticipat Hannah Arendt en els seus estudis sobre els totalitarismes de la primera meitat del segle XX. El gran problema, afirmava, és que quan la por ho domina tot estem adobant el terreny per, en primer lloc, propiciar l'aparició de lideratges populistes i, més tard, obrir la porta a la intolerància i al totalitarisme. La por ho impregna tot, permetent allò que en altres circumstàncies seria inadmissible i justificant allò que és injustificable.

L’assagista Tzvetan Todorov (Sofia, 1939) en el seu nou llibre, Los enemigos de la democracia ens explica que existeixen tres formes de desmesura, en oposició a la moderació, virtut per excel.lència democrática. Una virtut que resulta necessària per limitar la desmesura o els excessos que afecten la democràcia.  Els seus enemics o vicis, en termes aristotèlics, són el messianisme polític, l’ultraliberalisme i el populisme. El messianisme polític representa una desmesura perquè esdevé populisme. La promesa del paradís perdut per part d’un representant del poder, el poble es converteix en massa acrítica i passiva. Per exemple, quan tenim por de perdre la feina, la casa i ser incapaços de proporcionar sustent a la família. El gobernador té pràcticament “carta blanca” per prendre les mesures oportunes, el poble resignat no es subleva i espera que el salvin de la situació nefasta on es troba.  Estratègies  que van ser emprades per tots els liders totalitaris en un passat no gaire llunyà. L’ultraliberalisme com altre enemic interior de la democràcia és també una desmesura, de forma òbvia per molts de nosaltres. La dictadura dels mercats que subestimen i controlen les accions i lliures pensaments de les persones. . La ideologia ultraliberal ha associat la idea de prosperitat a la de la llibertat d’aquests mercats. Els estats democràtics estan al seu servei. Per Todorov el fonamentalisme neoliberal liquida la societat.

El tercer enemic de la democràcia és el populisme. Segons Todorov, els presumptes demòcrates que ens governen el fan servir cada vegada més. El populisme de dretes s'obsessiona amb l'amenaça dels estrangers i els veuen com un greu perill que atempta contra la societat i l’estabilitat social i econòmica del país. La xenofòbia es una xacra social que es troba en expansió, que s'utilitza de forma demagògica per uns representants que no pensen en el futur, sinó en seguir el corrent de la multitud per a justificar la seva autoritat inapel·lable amb reiterades invocacions als perills que ens amenacen si no els seguim.

 Todorov defensa la virtut, la mesura, la moderació i la lluita contra els vicis, els excesos i els enemics de la democràcia. Per aconseguir-ho proposa mirar-nos a nosaltres mateixos, ser crítics, indignar-nos davant de la injustícia i que aquesta indignació esdevingui acció política. Només dins de la col.lectivitat trobem la solució. La solitud i l'aïllament –com afirmava Thomas Hobbes– alimenten les pors que justifiquen el Leviatan, aquell monstre totalitari que ens salva dels perills d'una mort imminent. 

Entrevista Àgora Can Alcover

En el següent enllaç podeu escoltar l'entrevista a l'Àgora de Can Alcover d'Ona Mediterrània ràdio que em va fer en Miquel Àngel Ballester sobre Filosofia Pràctica i assessoria filosòfica.

Entrevista

Si us quedeu amb ganes de saber-ne més: aslowthinking.blogspot.com.

El concepte de veritat en Descartes i Heidegger

Descartes es considera el pare de la filosofia moderna, a l’introduir el concepte de  subjectivitat que esdevé un element fonamental i central del procés del coneixement: el subjecte que  pensa i representa el món  a través de les idees. Aquest descobriment, la res cogitans, ve donat per la creença de que la raó té un paper essencial en la teoria epistemològica cartesiana. La confiança absoluta en la raó, prové d’un dels principis del racionalisme que defensa la infal.libilitat d’aquesta. Descartes, afegeix que sempre que s’apliqui un bon mètode, que ens permeti evitar l’error, a l’utilitzar correctament les nostres capacitats naturals mentals, que són la intuïció i la deducció.  La veritat és entesa com a certesa i  és, de fet,  quan troba el primer principi indubtable –aplicant el dubte metòdic- el cogito ergo sum, que és una certesa evident, és a dir, una idea clara i distinta, i que constitueix, a més,  el criteri de certesa establert per Descartes. Es tracta d’un concepte de la veritat, que s’ajusta a la veritat com a correspondència de la realitat i l'enteniment (veritas est adaequatio rei et intellectus). D’aquesta forma perd, segons Heidegger l’Ésser el seu estatus ontològic i la qüestió sobre l’Ésser queda relegada, per tant, a una res cogitans que pensa el món, convertint-se aquest  en un objecte, una res extensa. Des de Descartes, la subjectivitat de l’home será la referència, mesura i fonament últim de l’ens, que és concebut com a substància.

Heidegger crítica la metafísica que s’oblida de l’Ésser.  Considera que a partir de Plató i Aristòtil, es produeix una situació en la qual l’ésser humà és considerat com un ens que tracta d’apoderar-se del coneixement de la realitat a través de l’enteniment. D'aquesta forma, es produeix la nivelació de l’ésser i l’ens, un ens que pensa l’ésser però que no deixa mostrar l’Ésser perquè esdevé un objecte que l’home ha de controlar, calcular i dominar. Heidegger proposa la decontrucció i retornar, d’una forma experiencial –no intel.lectual- als conceptes grecs originaris del període presocràtic. Alguns dels conceptes grecs que recupera són el de filosofía, pensar i veritat. El primer, correspon al vocable grec philo (amor) i sophia (coneixement). L’amor s’entén com a unió, reunió del pensar y el Lógos. És necessari comprende que el Lógos, s’entén com Légein i, per tant, la paraula ens posa en presència del que ella nombra i no davant de la significació de la paraula. Per a Heràclit, l’amor a la saviesa és ser Unitat amb el Lógos i pensar en ell i des d’ell. És deixar que el Lógos sigui, pensi i parli en nosaltres: No escoltant-me a mi, sinó al logos, és savi confessar que totes les coses són u (50) . Una teoria de la no dualitat, que mostra la identitat del pensar i el Lógos, i que fa patent la presència de l’Ésser i que trascendeix la dualitat. Més endavant, l’amor oblidarà l’Ésser i s’entendrà com un amor, que és aspiració, apoderament del coneixement, que passa a ser considerat objecte i perdent, per tant, la unitat que existía en Heràclit o Parmènides.

De forma similar, esdevé el mateix en el concepte de veritat que és concebut per Parmènides com alétheia, que  està formada per la privació (a) del verb lanthano, que significa estar o romandre ocult. L’Ésser s’amaga i oculta, es desvela o desoculta i mostra la veritat. Una concepció de la veritat no dualista i que contempla la veritat com una unitat entre l’ésser i el pensar. Aquest desocultament té el seu fonament en el Dasein. Dasein és una expressió que Heidegger compren des de l’existència humana en tant que àmbit de comprensió de l’Ésser: És un ésser (Sein) aquí (Da). L’Ésser és l’espai de l’home i aquest, alhora, és el aquí de l’Ésser, el lloc en el qual l’Ésser pot prendre consciència, mostrar-se i desvelar-se en l’ens. No es tracta, doncs, d’un ens que pensa l’Ésser sinó de comprendre –veure- l’ésser a través del ens. L’essència de la veritat entesa com el deixar ser a l’éns. L’essència de l’Ésser és, per tant, la llibertat i esdevé pura possibilitat de ser. 

DIARI FILOSÒFIC

Enguany he iniciat una activitat de DIARI FILOSÒFIC a l’assignatura de Filosofia i ciutadania de 1r de Batxillerat. Ha donat bons resultats i volia compartir-la amb tots vosaltres. L’ha he començat a desenvolupar també com a procediment a l’àmbit de l’assessoria filosòfica. M'he inspirat en l'enfocament sapiencial i la metodologia de Mónica Cavallé.  Podeu veure fragments d'alguns dels diaris i més informació a http://aslowthinking.blogspot.com.es/

L'activitat que vaig presentar als meus alumnes és la següent:

 

 Introducció.

Totes les grans tradicions han coincidit en afirmar que és en el coneixement d’un mateix on resideix la virtut (l’hàbit que ens dirigeix a la felicitat) i constitueix l’essència de la sabiduria. El savi reconeix la seva ignorància i sap que el món només s’entén si ens entenem. Per tant, la pregunta clau és:  Qui som jo?  Com diu Sòcrates una vida no examinada no mereix ser viscuda.

Ja sabeu que és a partir de l’explicació i la descripció com adquirim coneixements objectius, però és quan incorporem el coneixement a la nostra pròpia experiència quan podem parlar de saviesa. Es tracta, doncs, d’un coneixement que té a veure amb la nostra identitat a través d’experiències sentides i viscudes, i que vivim des de nivells més profunds i radicals.. Els primers filosòfs, lluny d’elaborar sistemes teòrics, proposaven un model de vida propiciador  del coneixement d’un mateix, que és l’únic que pot ser transformador. La filosofía, als seus inicis, cercava accedir al vertader coneixement, que es fonamenta en la comprensió i dóna lloc a la “visió” o a un “despertar”. És una invitació a viure amb l’aspiració de cercar la veritat, d’una vida autèntica i més lliure. La comprensió profunda ens transforma ja que equival a un nivel nou de conciència: s’accedeix  a una nova manera de ser i de mirar.

El diari filosòfic.

L’objetiu principal del diari és el de proporcionar una eina que ajudi a la clarificació i comprensió de situacions problemàtiques i, per tant,  ens proporcioni un millor coneixement de nosaltres mateixos. Comprensió que està orientada a assolir un major nivell de consciencia.  Partim de tres supòsits:  a) S’enten que la ignorància, és a dir el desconeixement del que som provoca  situacions conflictives; b) com a consequència del supòsit anterior no s’han de jutjar a les persones, sinò que analitzem les accions; c) els canvis vertaders venen a través de la comprensió; d) S’enten que tot és comprensible, malgrat no ho sembli.  Totes les accions tenen un sentit.

Es tracta de centrar-vos en un problema, situació que us generi certa preocupació, malestar, tristesa, por, angoixa o malestar. No ha de ser necessàriament una experiència que sigui molt íntima però sí que es doni de forma regular al llarg del temps. 

Passes: Evidentmente no hi ha que fer-ho tot de cop. Es va treballant  poc a poc cada part. Penseu que  és una activitat que es desenvolupa al llarg de la segona avaluació.  Envieu-me al meu correu el que aneu reflexionant i escrivint. Rebreu una resposta meva sempre que us ajudi  a una profundització i comprensió mès àmplia de l'activitat.

1)     - Descripció detallada del problema o situació. Exemple: Vull estar còmoda i relaxada amb els meus àmics però no acabo d’aconseguir-ho…….Fixeu-vos que ha de ser una descripció. Eviteu fer interpretacións o cercar les causes del problema plantejat  (jo crec que això em passa perquè…). El tema escollit heu de comunicar-m’ho abans d’una setmana. Teniu en compte que realment aquestes situacions problemàtiques es generen per tenir idees limitades, prejudicis o creences errònies, que fan que m’identifiqui amb elles.

2)     - La situació problemàtica es dóna només en aquest àmbit o es dòna també en altres (familia, escola, àmics, desconeguts). Es tracta de indagar sobre el que s’anomena la vostra FILOSOFIA OPERATIVA (és el pensament que dóna lloc a les nostres emociones, conducta i accions) i es pot esbrinar a partir del que es va repetint en diverses situacions.

3)      -Emocions, sentiments i conducta que es donen en aquestes situacions. El més important és que us fixeu no en el que penseu, sinó en el que sentiu i el vostre comportament. PATRONS DE CONDUCTA.

4)    -Poseu veu a aquestes emocions. Es tracta de fer evident el DIÀLEG INTERN on existexen els judicis que són limitats, els prejudicis o les males comprensions.

5)     - Extracció de creences.

6)     - Questionament de les creences.