diumenge, 21 de febrer del 2010

Teoria ètica de Sòcrates

Ha esdevingut un tòpic afirmar que Sòcrates és el creador de l’Ètica i fins i tot la va constituir com a ciència (episteme). Però, També hem d’incloure als sofistes, per llur interès per les ciències humanes, com la política, el dret i l’ètica.

Aquesta revolució comporta, com ja hem estudiat l’inici de curs, un canvi de sentit de les preocupacions del discurs presocràtic, que girava en torn a la cosmologia i a la física (physis) per la dimensió humana i social. Un testimoni d’aquest fet es mostra en un passatge del Fedre de Plató. Sòcrates i el mateix Fedre estan fent una passejada agradable pels voltants d’Atenes . Anaven descalços per l’aigua que s’escolava pel riu Illissos. Sòcrates, sorprès, descobreix la bellesa del paisatge, i aleshores Fedre li recorda: “..sembles un foraster i no del país. És ben cert que no surts mai de la ciutat per anar a l’estranger, ni tan sols surts, crec jo, fora de les muralles”. Sócrates li respon: “...sóc amant del coneixement. Els camps i els arbres no volen ensenyar-me res, i sí els homes de la ciutat”.

A més, també afegeix una nova escala de valors morals (axiologia). Enfront d’una concepció aristocràtica dels valors morals que es fonamentava en elements com els lligams de la sang o de la situació social, defensa una tesi revolucionària, que es basa en valors intel.lectuals o morals. L’home és bo o és dolent no per reconeixements públics ni per èxits materials, sinó per criteris interns. És a dir, proclama l’existència de la pròpia consciència, tot emprant la metáfora del daimon personal: “...des de la meva infantesa, des que va començar, porto dins una cosa que és com una mena de veu” (Apologia 31 d).

La teoria ètica que defensa Sòcrates és l’intel.lectualisme moral: Qui pensa correctament (qui posseïx coneixement) actua correctamente, així, doncs, la ignorància és el mal. Com més raonable sigui l’home, serà virtuós i, també, més feliç. La virtut, doncs, s’identifica amb la raó i aquesta identificació porta a la paradoxa socràtica que ningú fa el mal volent, o que només l’ignorant obra malament: “ Jo, doncs, estic gairebé segur d'això, que cap dels savis pensa que algun home per la seva voluntat cometi accions vergonyoses o faci voluntàriament males obres; sinó que saben bé que tots els que fan coses vergonyoses i dolentes obren involuntàriament(Protàgores). Sòcrates considera que la causa del mal comportament dels homes és la seva desconeixença del bé; qui coneix el que esta bé mai no decidirà de fer el mal. Conèixer el bé implica a posar-lo en pràctica. De manera que l'error i la ignorància són la font de tota injustícia. Per això Sòcrates està convençut de que la seva tasca educativa es un bé per a tota la ciutat, ja que ajudar els altres a conèixer el bé, ajuda a la justícia de la ciutat. Després, Aristòtil afirmarà que el saber i la prudència no van necessariament junts, la prudència no és únicament saber, ha d'anar unida a la voluntad d'actuar justament.

Què hi penseu? Les males accions són producte del desconeixement o es pot saber el que està bé i actuar malament?

21 comentaris:

  1. Al llarg del text hem pogut visualitzar alguns dels millors reflexes del pensament de sòcrates, considerat aquest el creador de l'ètica.
    Es presenta un Sòcrates capficat en el seu propi món, sense sortir de les fronteres que li planteja el seu objectiu. Comprèn que aquest món exterior no li pot proporcionar cap ensanyament nou, si considerem que únicament enten que el pensament és presenta com l'exclusiva font d'educació i aprenentatge. Així doncs, establirà una gran diferència entre la seva pròpia persona i tots els altres components de la societat, els quals es deixeran guiar sempre per qüestions externes, com els lligams de sang o be la situació social i per tant de forma indirecta, es donarà importància també a l'economia. Ell, en canvi es basarà en aspectes morals o intel·lectual. Així podrà l'home avaluar-se a partir dels objectius assolits en un hàbit intern, donant lloc a l'aparició de la pròpia consciència que determinarà les accions que realitzarem al llarg de la nostra vida. Per tant, d'acord amb la teoria intel·lectual moral de Sòcrates, el fet d'obrar adecuadament es veurà determinat per una previ període de l'ús correcte del pensament, aplicant la raó, també acceptada com a virtut. Per tant serà aquest aspecte, en concret que ens permetrà obrar moralment, de manera que la ignorància, considerant-se aquesta la manca de coneixement d'un tema determinat per la manca de raonament en ell, provocarà actuar de forma incorrecta, obrant doncs involuntàriament.
    Si considerem el tractat fins ara, destacar que tan sols obraran de forma incorrecta aquells que es neguin a veure i sobre tot a conèixer el bé, el qual caldrà posar-lo en pràctica a través de procediments diversos. Així doncs si la societat no es veu capacitada per realitzar aquesta passa, haurem de recòrrer a algun ésser, entre els quals destaca Sòcrates, que s'ocupi d'ensenyar-nos a apreciar el bé així com de difondre'l,per assolir una convivència en harmonia i justícia.
    Finalement destacar que la subjectivitat que tracta Sòcrates de vida d'acord amb aspectes materials, no es pot universalitzar ni objectivitzar. Per tant no hem de considerar que no sigui possible l'aparició de termes intel·lectuals o morals, o bé d'una combinació dels dos, ja que aquets esmentats en darrer moment, seran imprescindibles per tal d'assolir objectius relacionats en el món exterior i en la societat. Per tant si considerem aquesta tesi caldrà entendre que és imprescindible l'ús continu de la raó i altres aspectes interns, considerant-se aquest conjunt de gran necessitat per tal de fixar les passes inicials del camí que anirem dibuixant al llargs dels dies.



    Xisca Serra Cabanllas
    Primer de batxillerat A

    ResponElimina
  2. Com bé hem aprés a classe, Sòcrates és el pare de l’Ètica i un dels principals filòsofs de la història, que defensava el pensament i el saber com a base de totes les coses.

    Sòcrates no donava tant interès al Cosmos, com es feia en la seva època, sinó que començà a interessar-se pel propi ésser humà i les seves actuacions. Defensava uns valors nous, uns valors que es centraven en la manera d’actuar i en el comportament, els anomenats valors morals. Així s’allunyà de la idea de que els valors de les jerarquies socials o fins i tot econòmics, eren els importants, per donar importància a la segona naturalesa humana.
    Per dir-ho d’alguna manera, segons el creador de l’Ètica, un individu d’estatus social baix però que reunia valors morals, podia obrar millor que el més poderós individu però amb escassos valors socials.

    Amb aquesta nova teoria, Sòcrates, detallava que el posseïdor de valors morals, és a dir, posseïdor d’una millor moral, era aquell que actuava correctament fent el bé; però per això havia de saber “què” era el bé. Només les persones que saben què és allò correcte diferencien el bé el bé del mal i per tant, coneixen la diferència entre ser moral o ser immoral. Davant d’aquesta situació, s’hi troba la tasca que va dur a terme Sòcrates a la vida: ensenyar a pensar als habitants d’Atenes, perquè diferenciessin el bé del mal i tinguessin una vida plenament moral, allunyant-los de la ignorància, que era la mare de la vida immoral.
    Per tant, la raó o el coneixement són la base de la vida moral.

    I finalment, en quant a la pregunta, crec que el tema és subjectiu, perquè com ho hi ha dues persones iguals, no tothom obra de igual manera. Hi poden haver persones més ignorants i amb un nivell de vida més baix, que obrin malament o tinguin una mala moral, però n’hi pot haver que es trobin en les mateixes situacions i tinguin una visió diferent en quant al comportament, poden ser més responsables i conscients respecte la seva manera d’actuar. En situacions inverses, una persona que compti amb un elevat nivell cultural i de coneixement o de saber, pot ben bé actuar deixant-se dur pels seus interessos o preferències i despreocupant-se de si la seva moral és o no l’adequada.

    Maria Antònia
    Perelló Mir
    1r de Batxillerat A

    ResponElimina
  3. Sòcrates va ser un filisof grec i universal, un dels més reconeguts al llarg del l'història. Juntament amb Plató i Aristòtil van ser considerats els tres filosofs reprentants de la filosofia grega. La seva manera d'ensenyar als altres era fent recordar coses, i fent que els joves cercasin resposta a les preguntes que ell els formulava, tot el que ell ensenyava ho feia a la plaça de l'Àgora.

    En el text es veu com Sòcrates va reflexionant sobre algunes coses que acaben tenint una relació.Crec que Sòcrates en part tenia raó ja que la gent que desconeix pot arribar a fer més mal del que ella es pugui imaginar.Per exemple un al·lot petit no sap el que diu i a vegades pot ofendre o fer mal amb el que diu, però ell exactament no sap el signifcat concret del que acaba de dir, per ell tansols és un joc de paraules o una simple diversió sense cap sentit ni un. També podem trobar gent com és ara els èssers que sí coneixen però que es fan creure que ignoren el seu saber, per tant la persona que es fa creure así mateix que ell no coneix es pot considerar com una persona dolenta, ja que l'individu vol desconèixer el bé per poder fer el mal o tal vegada per poder tenir com a excusa que ell o desconeixia a l'hora de d'obrar de mala manera.



    Antònia Ramis Vallori
    Primer Batxillerat B

    ResponElimina
  4. Per a Sòcrates només cal saber que alguna cosa és bona, com per a que això sigui suficient per valorar-la positivament. Saber que alguna cosa és dolenta és igualment suficient com per a desistir d'això. Posa l'èmfasi en el coneixement del bé i no en voler el bé. És la raó i no la voluntat qui dictamina les decisions que prenem i les activitats que realitzem.

    També dir que crec que la voluntat ve subordinada per la raó i que en que no ens adonem totes les nostres desicions venen determinades per la raó, ja sigui d'una manera que en som concients o no. Sòcrates també creia que si feies el que no era correcte no ho feies de manera voluntària, sinó que ho feies perquè no sabies fer el bé, en aquesta part estic d'acord amb ell, no hi hauria de haver presons, sinó que moltes més escoles, per educar millor a la societat. Aquest era el principi fonamental que s'ensenyava a les escoles hel·lenístiques, impulsades per a Plató i Aristòtil, dos deixebles de Sòcrates. Seguint el patró de Sòcrates, diu que tot aquell que actua de manera inmoral es per l'ignorància.


    Podriem concloure dient que el bé des del meu punt de vista és igual a la virtut.


    Magdalena Sastre Amengual
    1 BATXILLERAT A

    ResponElimina
  5. Sòcrates fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Es tracta d'un filòsof del qual només ens ha arribat informació a través dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates de què es disposa actualment
    A partir de la descripció de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució en el camp de l'ètica, i és també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic, o elenchus. Aquest segon mètode és d'ús comú en una gran varietat de discussions; es tracta d'un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar a l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
    Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l'epistemologia i la lògica, i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir.
    Al text anterior, podem veure un Sòcrates on intenta defensar a través de distints arguments els seus valors morals on exposa i defensa clarament el que ell pensa que és que l'home és el que es considera bo o dolent per els mèrits interns, no per el que fa, ni per el que és reconegut, és ell el qui al seu interior ha de ser conscient de si és una persona bona o dolenta i no esperar que siguin els altres que el qualifiquin. Tal com ho diu el text, “L’home és bo o és dolent no per reconeixements públics ni per èxits materials, sinó per criteris interns”.
    En segon lloc, Sòcrates defensa l’intel·lectualisme moral. Sòcrates opina i defensa que per actuar correctament, has de tenir uns pensament correctes, és a dir, que has tenir coneixements per poder actuar d'una manera correcta davant la vida i en el cas contrari, actuaràs d'una manera inadequada. L'autor defensa que ningú fa el mal volent, però com que no té suficients coneixements, és una persona ignorant i per actua d'una manera incorrecta.
    En conclusió, Sòcrates diu que la persona que actua malament, és perquè no coneix el que està bé i que si el conegués, mai actuaria d'una forma dolenta, per això Sòcrates està convençut que ell educa a les persones perquè així elles tenguin coneixements per realitzar les coses bé i no fer el mal.
    Finalment Aristòtil afirma que les dues coses han d'anar unides el bé i el saber i que si no hi posam de la nostra voluntat, no serà possible.

    Maria Rosa Dalmau Mateu
    1 Batxillerat A

    ResponElimina
  6. En el text expost anteriorment, es centra basicament amb la filosofia i el saber del pare de l'ètica que fins ara hem vist a classe,Sòcrates.

    Aquest, romania la major part del seu temps dins la ciutat d'Atenes, i rarament, sortia de les muralles. Ell no necessitava conèixer el món exterior, si nó, simplement, escoltava el que els habitants del poble li contaven dia a dia i d'aquesta manera analitzava el comportament humà i com reaccionem en distintes situacions. Estava capficat dins un món envoltat de pensament on era l'única font de coneixement i educació.

    El daimon, creat per Sòcrates, és la veu interior dins la ment que tots els éssers humans tenim que ens fa diferenciar del que està bé i el que està malament.

    La teoria de l'intel·lectualisme moral, defensada per Sòcrates ens diu que, tenir una bona conducta es sinònim de conèixer el bé. El que pensa adequadament, és el que actuarà correctament. Per el contrari, l'ignorant d'aquest bé sirà aquell que actui malament.

    Per fer el bé, però, ho hem de posar en pràctica en el nostre dia a dia. Això era la tasca educativa de Sòcrates, ensenyar a conèixer el bé als seus deixebles i no deixar-nos influenciar per la societat.


    Àngel Català Nicolau

    1er de Batxillerat B

    ResponElimina
  7. Sòcrates el gran fou el gran fundador de la filosofia orietal, al qual li agradava ensenyar a la gent fent preguntes per averiguar si de veritat eren persones savies.
    En la primera part d'aquest text, Sòcrates explica a Fedre que el coneixement surt de les persones, i que aquest és el motiu per el qual es queda en la ciutat.
    A continuació fa referècia a l'existència de consciència, és a dir, que la gent actua d'acord amb el que diu la seva consciència, i no com a conseqüència dels factors externs. Doncs això vol dir que si penses correctament actues correctament; actues segons lo que penses, i si actues malament és simplement per el fet que ets una persona ignorant, sense coneixement suficient.
    En la meva opinió, estic d'acord amb el que diu Aristòtil(que no tothom amb coneixement actua correctamen), ja que una persona pot ser conscient de que matar a algú està mal fet, però així i tot ho fa per motius externs al coneixement.
    Resumnit, la consciència és una ajuda per saber com actuar, però no tots els nostres actes són d'acord amb aquesta.



    Clara Reynés Capó
    1r de Batxillerat A

    ResponElimina
  8. Com bé explica el text anterior, Sòcrates va ser el culpable, o més ben dit, el responsable de que les preocupacions del discurs presocràtic passessin de girar en torn de la cosmologia i la física a la dimensió humana i social ja que ell creia que per aprendre el que havíem de fer era recórrer als humans perquè els considerava font de coneixement. Aquest fet suposava deixar de banda l’estudi de la naturalesa i era la justificació per la qual exercia la seva filosofia al carrer i no necessitava anar més enllà. A continuació, a causa de l’ incorporació de l’axiologia apareix una branca nova de la filosofia que actualment anomenam ètica. Sòcrates defensa que l’home no és bo o dolent per la vida social que ha duit a terme sinó per naturalesa, per accions dirigides directament des de l’interior. Aquesta teoria rep el nom d’intel•lectualisme moral, també definit com a fonament dels judicis morals, és a dir, el que està bé o malament, unit a la raó: aquesta coneix la natura humana i dedueix el que és natural i bò i el que es antinatural i dolent. Cal dir que Plató també comparteix aquest punt de vista. Per tant una cita famosa que resumeix i recolza aquesta teoria és “Només qui sap que és el bé, pot actuar bé”.
    Posteriorment Aristòtil afegeix un nou i més complex concepte, el de la prudència, que donarà un altre significat al saber que definia Sòcrates.
    Aleshores referint-me a les preguntes proposades consider que la majoria de les males accions o les accions negatives que duim a terme no són fruit del desconeixement sinó més ben dit de la ignorància. Tot i que aquests són dos conceptes que aparentment presenten una certa semblança, crec que l’ignorància es produeix quan hi ha coneixement però no el volem acceptar, per tant el que feim és ignorar-lo.
    Finalment penso que podem saber el que està be i el que està malament no només per mitjà d’unes regles o normes imposades, sinó perquè en aquest moment l’experiència hi juga també un paper fonamental.


    Antònia Porquer Díez del Valle
    1r de Batxillerat A

    ResponElimina
  9. Es considera a Sòcrates el creador de l'ètica occidental perquè plantejà les qüestions de l'ètica i va proposar mètodes per resoldre-les.
    Sòcrates centra seu interès en la realització de l'home en societat. Atenes es va convertir en una democràcia i havia de tenir bona educació i eloqüència per triomfar en la vida pública, per això va sorgir un grup de filòsofs que donaven classes per a tenir bona educació i eloqüència a canvi de diners. Aquests filòsofs es deien a si mateixos sofistes (savis). Sòcrates es va considerar sofista però després es va adonar que no era un d'ells perquè no cobrava per les seves classes.
    l’intel·lectualisme moral: que és la creença de que el saber és igual que el bé, és a dir, coneixement i bondat s’identifiquen és a dir saber que és el bé fa possible que actuem bé (saber que es fa la justícia ens ajudarà a actuar correctament).
    Qui actua malament ho fa per no tenir coneixement, des del punt de vista de Sòcrates i per tant, el mal és la ignorància, la educació és fonamental per aconseguir que l’individu actuï bé. Així Sòcrates es fonamenta amb l'educació i l'aprenentatge com a font per aconseguir unes actuacions bones.
    Però jo no crec que tot sigui blanc o que tot sigui negre sinó que a vegades cal trobar un punt intermig que parteix d'una base però que té una fusió de colors. Per tant, des del meu punt de vista qui actua bé i és bo és perquè ha assolit coneixement i és aquest el que li dóna la possibilitat de ser un ésser racional i per tant actuar d'acord amb les lleis de la moral. Però també crec que no sempre qui obra malament o actua immoralment ho fa per desconeixement i per manca de racionalitat. Per tant, cal dir que a vegades els éssers humans tendim a conèixer el bé i el mal i tot i això coneixent-los actuam malament; això pot passar, ja que a vegades actuam a base d'impulsos i després ens adonam que no hem actuat correctament i racionalment sinó que ens hem deixat endur per certes influències encara que sí que és veritat que en la majoria dels casos en actuar malament és per ignorància i per desconeixement però no cal oblidar aquesta possibilitat.
    La raó ha de distingir entre aquelles coses que ens convenen i aquelles que no, aquelles coses que son necessàries i aquelles que no, aquelles que son beneficiàries i aquelles que són perjudicials concretament. La raó ha de ser capaç de controlar els desitjos materials, els instints, perquè aquests suposadament no porten a la felicitat i la virtut (eretè) consisteix en la capacitat de controlar racionalment aquests desitjos materials, impulsos.
    Cal esmentar que no hi ha éssers humans amorals sinó que tos nosaltres som morals. Això no vol dir, però, que podem actuar tant moralment com immoralment.
    Però podem concloure per tant, que si tenim la possibilitat de triar entre ser immorals i ser morals em de ser morals i per tant, tot ésser que pugui ser moral ho ha de ser, i tot aquell ésser humà que tengui el coneixement del que és bo i del que és dolent ha d'encaminar-se directament cap al bé i per tant, amb l'objectiu d'actuar moralment i amb els dictàmens de la raó.

    Catalina Neus Seguí Crespí

    1r Batx A

    ResponElimina
  10. 1a PART DEL COMENTARI

    L’ intel•lectualisme moral és la doctrina ètica de Sòcrates. Aquest es basa en la premissa de que ningú actua contra lo que creu que és moralment correcte. Segons aquesta doctrina, el comportament moral és el fruit de la ignorància.

    El propòsit central de l'activitat de Sòcrates és moral (les seves preguntes es referien sempre als valors morals): la perfecció de l'individu. Aquesta perfecció consisteix per Sòcrates en l'autarquia o autodomini. Aquí es constituïx l'ideal clàssic del savi moral: l'heroi no és aquell que venç sobre els altres, sinó el qual venç sobre un mateix. El savi és el qual ordenant-se conforme a la seva intel•ligència es domina a si mateix; la qual cosa significa que hi ha una mica en un mateix “les passions” que ha de ser dominat o sotmès, i que el seu desgoverno implica la infelicitat, la imperfecció o el mal moral. Per a aquest propòsit moral es precisa d'un coneixement distint de les especulacions sobre l'origen de la realitat natural. La mirada no ha de dirigir-se cap a fora i als començaments, sinó cap a dintre (cap a si mateix) i cap a les fins (de les accions, de la vida humana). La filosofia ha de ser autognosis (coneixement de si mateix). Sense el coneixement moral no hi ha autodomini. La virtut no es basa en els costums, en les convencions o en els hàbits aprovats per la societat, i tampoc en el que podríem cridar la bona disposició natural, el bon cor. Es basa en el coneixement, en la prensió intel•lectual dels valors. Sòcrates tracta de sotmetre la vida humana i els seus valors a la raó, igual que els filòsofs del període cosmològic havien intentat sotmetre al domini de la raó el cosmos. Es tracta de racionalitzar la conducta humana ajustant-la a normes fixes i universals.

    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  11. 2a PART DEL COMENTARI

    Ara bé, i en això consisteix l' intel•lectualisme socràtic, a més de ser condició necessària per a la virtut, el coneixement moral o autognosis és també condició suficient. Per a ser virtuós cal conèixer la virtut, però a més qui coneix la virtut no pot per menys de ser virtuós. Si sap clarament què és el bo, com anava a fer el mal? Si sap clarament la relació que hi ha entre la virtut i la felicitat, com anava a no ser virtuós? Impossible conèixer el bé i no fer-lo: la dolenta conducta moral és en tots els casos error de coneixement. El mal és inconscient o involuntari.

    Existeix el mal moral voluntari, és a dir, una mal comès sabent que ho és? Tenim experiència d'aquest mal? Podem dir que Sòcrates cau en un excés de racionalisme. És raonable quan afirma que la condició necessària per a fer el bé consisteix en el coneixement, doncs una acció bona realitzada inconscientment no és essencialment bona; però s'equivoca quan considera que a més de condició necessària és condició suficient, ja que la conducta no es determina únicament des del coneixement intel•lectual.


    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  12. 1a PART DEL COMENTARI

    La filosofia de Sòcrates està profundament marcada per la permanent investigació sobre la condició humana. L’ home és, per a Sòcrates, un ésser moral. Tot el coneixement ha d’ estar orientat cap a la consecució d’ una vida moral, adequada a la pròpia naturalesa humana. El camí de la saviesa ha de portar a la definició d’ aquelles coses que realment importen en la vida del homes: la justícia, la felicitat i la virtut.

    El punt de partida de Sòcrates coincideix amb el dels sofistes; a través de l’ anàlisi de situacions quotidianes reflexiona al voltant de la veritat de les coses. Però a diferència dels sofistes, Sòcrates creu que la veritat existeix i es pot conèixer.

    A través d’ analitzar les accions d’ un home just, sabrem per fi que és la justícia. Per a Sòcrates, saviesa i virtut coincideixen. El savi obra virtuosament, perquè sap que és la virtut. Les males conductes morals es deuen a errors de coneixement. Si els homes reflexionem sobre les nostres accions, acabarem descobrint l’ essència de les coses i obrarem en conseqüència.

    Per a Sòcrates, el pitjor no és una mala conducta moral sinó l’ actitud que hem de tenen davant les accions que realitzem, perquè si actuem amb reflexió i consciència no hi ha possibilitat d’ error.

    Aristòtil, per la seva banda, suavitzà l’ intel•lectualisme moral; si bé accepta el paper fonamental que juga el coneixement per aconseguir la virtut (saber que és la justícia és necessari), afirma que aquest no és suficient per ser just.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  13. 3a PART DEL COMENTARI

    Penso que el fet de que existeixin un bé i un mal objectius, ve determinat per la necessitat d’ una finalitat comuna, al mateix temps que aquesta ve determinada pel caràcter profundament social de tota conducta humana. L’ home viu en societat, de la qual es beneficia, i per això, no pot edificar una conducta moral que vagi en contra de la societat a la que pertany. No pot per exemple, proposar o fer accions que perjudiquin a la resta; encara que actualment hi hagi moltes persones que cerquen enriquir-se sigui com sigui, a costa dels altres, i per tant, existeixen persones que només pretenen satisfer els seus instints i plaers, malgrat això causi mal i sofriment aliens.

    Finalment, penso que l’ ètica és entre totes les disciplines filosòfiques, la que més directes conseqüències comporta a la conducta humana, ja que en ella hi conflueixen moltes altres ciències, com la psicologia, la sociologia, la lògica...i també altres punts de vista, no científics, però igualment importants, com el polític i el religiós; tal vegada sigui per això que l’ ètica és summament complexa.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  14. 2a PART DEL COMENTARI

    Determinar el que és bo i el que és dolent, el s’ ha de fer i el que no, és un tema que ha preocupat des de l’ antiguitat a l’ home ( la virtut o arethé ja es trobava àmpliament representada als poemes homèrics, on apareixia com un atribut dels homes i dels déus). Així com els animals estan determinats per una sèrie d’ instints o pautes prefixades d’ acció, l’ home, almenys aparentment, és lliure, és a dir, pot actuar de diferents maneres i pot donar nombroses orientacions a la seva vida (sempre dins d’ uns certs límits) i això fa que s’ hagi de demanar constantment quin és el sentit de la seva vida i que és el que li convé o no fer. Per el fet de ser lliure, l’ home és moral i aquesta consciència de llibertat l’ obliga a reflexionar al voltant de la seva vida i els seus actes.

    Segons això, podem pensar que l’ home s’ enfronta a dos problemes fonamentals: el de donar una orientació a la seva vida i el de donar valor als seus actes. Tota orientació suposa una finalitat, i també suposa tenir presents una sèrie de normes a les que ens hem d’ ajustar; aquestes normes són les que estableixen la moralitat o la immoralitat dels nostres actes, és a dir, és bo moralment tot allò que ens apropa a la finalitat que ens havíem proposat i es dolent tot allò que ens allunya d’ aquesta.

    La moralitat humana ha de constituir un fi comú, ja que si cada home es planteja finalitats diferents es produirien nombrosos enfrontaments i no existiria ni un bé ni un mal objectius per què no hi hauria cap norma moral. En aquest sentit, penso que la finalitat ha de ser una aspiració comuna que tots els homes puguin aconseguir, més que un objecte a posseir. També penso que la conducta moral no és pot limitar a complir unes normes externes, simplement per por al càstig que suposaria la seva transgressió; complir una norma moral per por no és una conducta moral, sinó com afirma Freud és “un sentiment artificial de culpabilitat” o com declara Nietzsche és “un invent per espantar als més dèbils”.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  15. Sòcrates va ser una de les grans influències de la filosofia i es va centrar, sobretot, en la part de l'ètica i la moral, és a dir, una filosofia pràctica, com afirma aquest text. Les característiques principals de la seva filosofia eren: es tractava d'una filosofia viscuda, realitzada a través del diàleg directe (no deixà cap obra escrita) i el seu interès exclusiu pel tema de la virtut i l'abandonament de tota especulació cosmològica. També defensà la moral intel·lectualista.

    En aquest text, primer de tot es presenta la idea del canvi d'interessos que provoca la filosofia de Sòcrates, ja que des del seu punt de vista, també és interessant qüestionar temes socials i humans que s'aparten una mica del camp científic ja que considera que tenen una mateixa importància. Així ho demostra amb el diàleg que té amb Fedre, al qual li diu que ell no només pretén aprendre de la naturalesa i les altres ciències, sinó que també vol ampliar els seus coneixements amb l'ajuda de les persones, ja que creu que li poden aportar nous sabers.

    A continuació, el filòsof mostra l'existència de la consciència a partir d'un canvi de mentalitat, és a dir, ell considera més important el saber intel·lectual i el coneixement, que no els béns materials. Per tant, a partir d'aquesta idea pot afirmar que una persona és bona o dolenta no pel que posseeix en sentit material sinó pel que sap.

    A partir d'aquí, com bé diu el text, es pot aclarir que Sòcrates defensa l'intel·lectualisme moral, teoria que es basa en que qui té coneixement és capaç d'actuar bé i qui es basi en la ignorància, el desconeixement i el desinterès acabarà fent les coses malament. Per tant, actuar bé és una virtut que està relacionada amb la raó, ja que gràcies a aquesta actuam bé, és la que ens permet de triar si volem adquirir nous sabers i utilitzar-los per fer el bé o el mal.

    Però així tenim dues teories: actuam malament per ignorància del coneixement o per què simplement no volem raonar el que ens hem proposat fer? Sòcrates se centra més en la primera opció i per això creu que si ensenya als homes de la aciutat a actuar bé, evitarà que es duguin a terme injustícies. Encara que, des del meu punt de vista crec que, com passa actualment, moltes persones coneixen les normes i així i tot no les tenen en compte i es dediquen a fer el mal sense cap mena de justificació, quan saben que allò que estan realitzant no és correcte. Però com que tot és possible, per una altra banda, un es pot equivocar perquè realment no li han ensenyat com fer-ho de la forma més adequada.

    Per acabar, vull dir que crec que aquest filòsof va prendre una bona decisió quan va deicidir centrar-se en temes més relacionats en l'àmbit social, ja que, està clar que és important estudiar i tenir en compte les ciències ja que són una gran font d'informació, però treballar la conducta també és convenient.

    ResponElimina
  16. Sòcrates (470a.C , 399a.C.) va néixer a Atenes i és considerat el fundador de la filosofia occidental i antropològica.

    Al llarg del text el filòsof reflecteix la seva preferència per les ciències humanes i per la societat enfront del coneixement de la physis (la cosmologia i la física). A part d’això, incorpora una nova escala de valors morals on defensa els valors intel•lectuals o morals.

    Aquesta teoria ètica és coneguda amb el nom d’intel•lectualisme moral i es basa en una tesis que consta d’una sèrie de criteris interiors a la persona excloent així tots aquells aspectes materials que envolten aquesta i li confereixen prestigi. Afirma que qui disposa de coneixement (tant raó com experiència) actua de manera benèvola. En canvi, aquelles persones que viuen sotmesos a la ignorància, obren malament degut al desconeixement que posseeixen. Sòcrates identifica la bondat amb la virtut moral i aquesta amb el saber; de manera que si totes les virtuts conflueixen a la saviesa, totes elles queden restringides en àmbits racionals i, per tant, poden ensenyar-se. La virtut és inherent a l’home que és virtuós per naturalesa i els valors ètics són constants, per tant, el mal és el resultat de la falta de coneixement. Per al filòsof existeixen molts i diversos béns, però la característica fonamental d’aquests és la seva pròpia utilitat. Per una banda, el que és bo i el que és útil s’identifiquen i, a la vegada, coincideixen amb la virtut i el saber. La pràctica de la virtut correspon a la cosa més útil i el medi més fiable per assolir la felicitat, la finalitat última de l’ésser humà. La virtut té un valor universal: és bona i útil per a tots. Per altra banda, el que és dolent es sol definir com alguna cosa perjudicial, nociva, la qual hem d’evitar. Sòcrates nega l’existència del mal moral. Ningú obra malament voluntàriament, sinó que el qui du a terme una obra dolenta ho fa degut a la ignorància, perquè no coneix el bé. La voluntat no pot voler el mal ja que es que està necessàriament encaminada cap el bé. Per tant, al qui obra malament se l’ha d’instruir.

    D’aquesta manera, perquè tothom pugui conèixer el bé, el filòsof proposa que cal que la nostra ciutat dugui a terme una tasca educativa, per tal d’ensenyar als ignorants a identificar el bé, amb l’objectiu de crear una societat cooperant fonamentada amb la justícia.

    Si en aturem a pensar en el que ocorre dia a dia en el món ens adonem que són freqüents els actes on hi governen la violència, l’agressivitat, la mort i la destrucció; prova d’això en són les guerres. Per tant, és lògic que amb aquest entorn ens sigui difícil creure que no existeixi el mal. Jo penso que les persones saben distingir el que està bé del que està malament, per instrucció dels pares i tutors des de petits, pels valors comuns de la societat, per la satisfacció que aporta sentir que s’ha obrat dignament... només els infants desconeixen i ignoren la diferència entre accions bones i dolentes, pel simple fet que no neixen ensenyats i que se’ls ha d’educar. Opino que el mal deriva de conveniències egoistes i capritxos de la ment. El mal ens serveix d’alguna manera per ocultar els nostres propis defectes, ens ofereix l’opció d’evadir-nos. Però, quan obrem malament inevitablement apareix una veu dins la nostra ment que ens fa sentir desgraciats i que ens fa sofrir. Aquesta veu és a la que Sòcrates anomenà ‘dàimon’. Aquest xiuxiueig incessant, que ens va témer, que ens provoca preocupació, que ens contradiu. Aquí és quan apareix el remordiment de la consciència i es sotmeten els errors comesos a autocrítica.




    Cristina García Serra
    1r de Batxillerat A

    ResponElimina
  17. De Sòcrates es diu que és el creador de l'ètica i fins i tot li dóna un valor de ciència. Quan Sòcrates parla amb Fedre li recorda que el pensament, la cultura i el coneixement, es troben a les ciutats, com Atenes, i no al camp que tan sols hi ha paisatge.


    Sòcrates ens parla de l'existència de la pròpia consciència humana per saber si una cosa és bona o dolenta. L ' intel·lectualisme moral de Sòcrates diu que qui posseeix coneixement actua correctament i que la ignorància és el mal, i la paradoxa socràtica diu que ningú fa el mal volent. Protàgores diu que les obres dolentes es fan involuntàriament, igual com pensa Sòcrates.


    Finalment, Aristòtil opina que per actuar justament hi ha d'haver voluntat, indistintament del saber. Com a conclusió podem dir que a la nostra societat hi ha molta dolentia, per voluntat i coneixement d'actuar malament. Per això, el fet d'actuar bé o malament depèn de la voluntat, de la nostra actuació, de l'acte individual. Encara que hi hagi persones que quan fan el mal ho fan de manera involuntària, la dolentia humana voluntària sempre, avui dia, és superior.


    Sandra Henkel Martorell
    1r batx B

    ResponElimina
  18. Sòcrates és un dels filòsofs més representatius de la de la filosofia grega i també de la filosofia mundial. Tenia les idees molt clares sobre quin era el seu paper en el món, com actuar, i com aprendre. Per ell l’autèntica vida era la d’ensenyar a altres persones com actuar fent el bé i també aprendre d’elles, per anar fent-se una persona cada cop millor.

    Com ja es sobreentén amb tot el que he dit, i a més s’observa amb la conversa que manté amb Fedre pels voltants de la ciutat d’Atenes, per Sòcrates el veritable coneixement no es trobava en la natura, ni en la física, ni en la biologia, ni en les matemàtiques... ni amb cap ciència natural en general, sinó que es troba ocult dins el coneixement de les persones, i que mitjançant preguntes i amb ajuda de totes, podem ajudar a que aquest coneixement surti a fora, i Sòcrates aprendre coses de totes les persones i totes les persones aprendre coses de Sòcrates. Doncs pel filòsof, aquest coneixement és el de saber com actuar en cada moment; actuar fent el bé, actuant de forma moralment correcta... és a dir Sòcrates intenta cercar un coneixement humà amb la ajuda de tothom, és a dir, amb l’ajuda de tota la societat.

    Responent a la pregunta sobre si es pot saber el que es està bé i actuar malament o s’actua malament per desconeixement?:
    Jo crec que es pot saber el que està be, o més ben dit, es pot saber el que és moralment correcte i actuar de forma inversa. Això és possible perquè crec que per totes les situacions no hi ha una sola manera d’actuar que sigui beneficiosa i moralment correcte per a tothom, ja que un individu, en un cas extrem, pot matar una persona (fet totalment immoral), però amb l’objectiu de salvar a la seva família. Ara posaré un exemple més clar, però abans de tot vull deixar clara la meva postura totalment en contra del terrorisme: Els terroristes de l’Islam, liderats per Bin Laden, afirmen que la única causa dels seus actes terroristes és degut a que els EUA, entre altres països, estan atacant els habitants del seu país i estan matant a molta gent innocent, i per la qual cosa, ells fan el mateix a altres països perquè vegin el que ells estan patint. Trobo que això és totalment immoral, i que a més, tots els terroristes ho saben, però ells actuen d’aquesta forma, m’atreviria a dir, quasi o completament infantil (encara sabent que no actuen bé), baix la pancarta que podria ser: “Dent per dent, ull per ull”.

    Per això reafirmo que una persona pot ser conscient de que no actua bé o de forma moralment correcte, però pels seus beneficis individuals o pels d’un col•lectiu actuar així, defensant que no te altre sortida o que està obligat per la situació, encara que crec que abans d’actuar de forma immoral s’han de cercar solucions més factibles, ja que sempre o quasi sempre n’hi ha.

    ResponElimina
  19. M. Magdalena Cañellas Pascual
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  20. Sòcrates, que es considerat el pare de la filosofia, es pensava que era sofista, però finalment Sòcrates va demostrar que no ho era ja que ell no cobrava per les classes que feia. En la lectura obligatòria que hem fet aquest trimestre Sòcrates ja va defensar que ell mai va fet pagar a ningú per una classe ni que ell mai va obligar a ningú a escoltar-lo, sinó que l'escoltaven les persones que volien i que entenien el concepte del coneixement (actuar de la forma correcte) igual que ell.

    Sòcrates demostra el seu poc interes per el cosmos i manifesta que l'important no és la posició social, ni el poder econòmic... sinó la capacitat de poder raonar sobre una tema, per a poder actuar de la manera més correcte ja que tu pots actuar d'una certa manera i que no sigui beneficios per a tu, però que sigui el més correcte. Sòcrates l'únic que ensenyava als seus seguidors era la manera en que havien d'actuar en diferentes situacions, no la manera més beneficiosa per a un mateix, sinó la més correcte.
    En el text ens presenten un Sòcrates al qual no li agrada el món exteriar a la ciutat, sinó que ell pensa que seran els homes de la ciutat els que li ensenyeran alguna cosa i no els camps i els arbres.
    Sòcrates defensa també una tesi la qual poclama la pròpia consciència enfront de l'aristocràcia dels valors morals. La consciència serà la veu interna, única en cada persona, que ens dirà si el que em fet està realment ben fet o si no esta bent fent depenguent del grau de coneixement de cada individu, ja que la persona que més coneix més alternatives li pot trobar a un probleme que no la persona que no coneix tant.
    L'intel·lectualisme moral defensat per Sòcrates defensa que la ignorància és eñ que ens fa actuar malament, que com més coneixem de millor manera pensam i que com més bé pensam més bé actuam.

    Des del meu punt de vista, el desconeixement sobre el que està bé et durà a actuar d'una manera incorrecte ja que si no coneixes el bé per a tu la manera més correcte d'actuar serà fent el mal, ja que una persona que no coneix el bé i només coneix el mal penserà que la manera correcte d'actuar es fent l'únic que ell coneix: el mal. Aquí es pot veure reflectit que per molt de coneixement que tengui una persona no te el perquè d'actuar bé, una persona pot conèixer molt i al mateix temps no conèixer res sobre el bé.
    També pens que només hi ha un cas en que una persona que sonegui el bé actui de manera incorrecte, que és en un cas extrem, de vida o mort... sinó és en aquests tipus de casos la persona que coneix el bé actuarà de la manera més correcte ja que si no ho fa smpre tendrà una veu interna (la consciència) que el turmenterà.

    Miquel Nadal Salom.
    1r Batxillerat B.

    ResponElimina
  21. Sócrates va ser un filosof grec famós per les seves teories, en aquest cas comentarem la teoria ètica.

    En aquesta teoria Sòcrates defensa que una persona no sap que actua ni be ni malament sinó que actua segons es seus coneixements. D'aquesta manera una persona actua de manera bona segons els seus coneixements, així la persona actua de la manera que ella coneix com a bona, tot i que en realitat no ho sigui una bona acció.

    Sòcrates afirma que les persones quan actuen malament és perquè no coneixen el que esta bé i, per tant no poden obrar d'aquesta manera. Si fos així caldria entendre que les persones dolentes són completament ignorant i inclús retrassades.

    Per tant davant la pregunta que es planteja, jo opín que les males accions no són producte del desconeixement ja que en l'actualitat existeixen moltes persones intel·lectuals i amb una gran cultura, que tot i així actuen malament.

    Francesc Bernadí Mulet
    1er Batxillerat A

    ResponElimina