diumenge, 10 d’octubre del 2010

Sòcrates

Socrates solo sabía una cosa...

 

Els filòsofos anteriors a Sòcrates van iniciar una investigació de la naturalesa (physis), cercant els origens (arkhé) i els elements que composaven l’Univers a través d’un mètode racional i en molts casos empíric, basat en l’observació i l’experiència. D’altra banda, en Sòcrates –i els sofistes- representen el gir antropològic cap a una filosofia que es centra en l’home i en la ciutat. Sòcrates no va deixar escrit res i s’ha fet famós per la seva forma de viure i de morir. La seva actitud filosòfica s’ha considerat modèlica i es mostra en una de les més cèl.lebres frases de la història de la filosofia: Només sé que no sé res. El reconeixement de la ignorància d’un mateix correspon al primer pas d’un camí que ens condueix a la saviesa

La filosofia, des de llavors, ha insistit sempre, fins a la sacietat, en què el veritable coneixement no pot donar-se sense el qüestionament, el dubte, la sospita que el que sabem, possiblement, no és tan cert com creiem. És, des d'aquesta base, com podem aspirar a tenir una vida millor. Sòcrates ens suggereix a fer-ho amb aquest aforisme: "La vida examinada és l'única que mereix ser viscuda". La via proposada per Sòcrates, per tant, és la de l'autoconeixement, la de el coneixement de SI mateix. L'autoconeixement ens permet prendre major consciència de qui som i de la nostra pròpia interpretació del món. No es tractaria, per tant, de buscar el sentit de la nostra vida fora de nosaltres, sinó que és mirant al nostre interior des d'on podríem connectar amb la nostra plenitud. És, des d'una indagació, com la que proposava Sòcrates, dirigida a qüestionar les nostres creences limitades com podem arribar a prendre més consciència. No obstant això, no tan sols es tracta d'una indagació d'índole cognitiva, sinó que també és una pràctica continuada: un ascètica d'autoobservació, d'estar atent a la forma com vivim, en veure com ens relacionem amb la vida i no deixar-nos atrapar o identificar-nos amb els pensaments.

Sòcrates realitza aquest treball d'autoconeixement a través de la maièutica, que és un mètode que es basa en l'art de fer bones preguntes a través del diàleg. Amb les qüestions que llançava als seus interlocutors aspirava a que ells mateixos "donessin a llum" a noves comprensions, sense imposar-los com havien de pensar o de viure. . Plató en el Teetet fa referència al mètode socràtic amb aquestes paraules:

El meu art maièutic té les mateixes característiques generals que l’art de les llevadores. Però en difereix pel fet que fa parir els homes i no les dones, i perquè afecta les ànimes i no els cossos, en el treball del part. El millor de l’art que practico és, tanmateix, que permet saber si allò que engendra la reflexió del jove és una aparença enganyosa o un fruit vertader, perquè tinc en comú amb les llevadores això: sóc estèril en saviesa.

L'assessorament filosòfic parteix d'aquestes premisses filosòfiques i pretén realitzar un treball d'autoconeixement perquè els consultants examinin la seva pròpia vida. Són les nostres interpretacions de la realitat i els nostres valors els elements bàsics que configuren la nostra manera de ser i d'estar al món i els que ens condueixen a un estat de felicitat o infelicitat. La major font de pertorbació i malestar es produeix per certs pensaments erronis als que l'home sol aferrar-se. La filosofia pot ajudar a desemmascarar aquestes idees per a possibilitar el sorgiment d'altres idees que estiguin més d'acord amb l’assoliment una vida més plena. L'assessorament filosòfic implica en aquest procés d'autoconeixement per una banda, un respecte a l'autonomia personal, és a dir, sense imposar a ningú, com ha de pensar i viure, amb l'objectiu que siguin els mateixos subjectes els que creen i modelen la seva pròpia vida. D'altra banda, també implica el respecte a el propi procés de comprensió que es gesta des d'un mateix, qui és el que marca i estableix el seu propi ritme i nivell de consciència,  sense que s'estableixin judicis o anàlisi valoratius que entorpeixin o dificultin aquests objectius


Per saber-ne més sobre l'assessorament filosòfic cliqueu aquí.


46 comentaris:

  1. Sòcrates va demostrar que en realitat no sabem res i no assumia qualsevol cosa, ell anava més enllà. Físicament no rompia totes les regles de bellesa, no era com el típic grec, no tenia el concepte de proporció i mida. Caminava descalç i amb una túnica bruta, per què no li preocupava el seu aspecte ni el que diguessin d'ell. A ell sols li preocupava el pensament i això va fer que es convertís en el líder d'una revolució del pensament. Pens que avui en dia influeix molt el que digui algú sobre algú altre, per això algunes persones no son elles mateixes i s'intenten disfressar d’algú que no són amb altre tipus de roba del que li agrada o amagant els seus interessos. La nostre societat d'avui és molt lliure, és a dir, caminant pel carrer podem trobar a persones vestides d'una manera o d'un altre, sense cap vergonya, però en canvi hi ha persones que no o fan perquè tenen aquesta por del què diran i així demostren que no tenen confiança en ells mateixos. A Sòcrates tampoc l'interessava si el món era pla o rodó, si es va escriure un llibre de com navegar per la mar guiat per les estrelles ni tampoc el món físic. Va utilitzar la raó i la lògica per estudiar a la gent, el que l'importava la vida en la ciutat, per això es passava el dia parlant amb qualsevol que es trobés pel carrer. Pens que gràcies a ell altres persones d'aquella època també va voler estudiar a les persones, ja que la ciència era la novetat i tothom volia aprendre coses sobre això i no del que pensaven les persones. Per aquesta raó pens que Sòcrates es va fer famós sense deixar cap document escrit, perquè no donava tot per sabut.


    Lourdes Almagro Ortega.
    1r Batxillerat A.

    ResponElimina
  2. Sòcrates fou un model de persona amb una crítica suficient per a qüestionar la forma de vida de la seva societat i, fins i tot, de la seva pròpia forma de vida. Va ser una persona admirable en tots els àmbits, que va ser la pròpia base de la raó en molts períodes de la vida, independentment de la ignorància de les persones, de la qual ella va morir.Hi ha una frase del vídeo que diu que ell va ser i és el concepte del bon ésser humà, i té molt de veracitat. La capacitat d'evolucionar en tots els aspectes amb el pròpi pensament, irrefutable per a cadascú, del qual es pot arribar a morir per defensar-lo. No conec molt d'ell, sincerament, pero pel meu poc coneixement crec que va ser gran savi amb totes les lletres.

    Andrea Suárez Sánchez, 1er Batxiller A.

    ResponElimina
  3. Sòcrates filòsof grec, no deixà cap texte escrit que mostri que ell realment fou filòsof. La seva obra és coneguda sobretot mitjançant el seu deixeble Plató. La seva frase més coneguda és "només sé que no sé res". Aquesta frase ens diu que ell sempre estava disposat a aprendre més i més.
    Avui en dia s'ha fet de la seva manera de pensar una manera de viure. Per el que conec d'ell és un dels grans savis de la història.

    Maria del Mar Ferrer Gil, 1er Batxiller A.

    12 d'cotubre de 2010, 19:35 h.

    ResponElimina
  4. Sòcrates va ser un gran filòsof que només es preocupà per el pensament, tot el que l’enrevoltava li era igual. No li importava res més que el pensament i la saviesa. Sòcrates estudiava a la gent utilitzant la raó i la lògica. Vivia en el seu ambient ideal, la ciutat. La seva famosa frase “Sé què no sé res” reflecteix la seva creença d’ignorant, què va fer-lo més savi que molts altres filòsofs, perquè volia aprendre més mentre els altres es conformaven amb el que sabien i no avançaven la seva saviesa.
    Crec que la seva forma de pensar va influir molt en els seus seguidors, què també es van interessar en la persona i deixaren de banda els problemes de la naturalesa. Sòcrates no tenia vergonya i li era indiferent el que la gent penses d’ell. No va deixar cap obra escrita perquè anava predicant la seva saviesa a la gent, conversava amb tots els qui trobava per el carrer i d’aquí treia més pensaments sobre la persona. Creia que la persona feia el mal perquè no distingia el bé del mal i per això anava en contra de la ignorància, intentant transmetre el seu coneixement al poble.


    Sebastià Tous Amengual. 1r Batxiller C

    ResponElimina
  5. Sòcrates va ser un filòsof de l’Antiga Grècia. Era un personatge singular, que no es deixava dur pel que era habitual i feia la resta de la gent. Anava descalç, vestia només amb una túnica i el trets de la seva cara no complien els cànons de la bellesa grega. Ell justificava tenir el nas gros per poder olorar millor les coses; i els ulls trets per poder observar i mirar millor les coses.
    Dedicà la seva vida a caminar i parlar amb la gent de la ciutat per conèixer el que pensaven. Ell no estava d’acord amb el poder polític ja que es deixava guiar pel que pensaven les masses. Ell, en canvi, cercava el perquè de les coses, les raons perquè les coses es feien d’una manera o d’una altra, utilitzava la raó per explicar-se el que passava.
    Després que Atenes perdés la guerra a Sicília on va perdre tota la seva armada, va ser envaïda per Esparta amb l’ajuda dels Perses. Grècia va perdre tot el seu poder i era necessari trobar un culpable de tota la desgràcia i aquest va ser Sòcrates. El van detenir, i després de jutjar-lo el van condemnar a mort. Era habitual donar la darrera paraula al condemnat perquè pogués demanar una pena inferior. En Sòcrates va dir que ell no entenia el perquè l’havien condemnat ja que ell considerava que es mereixia un premi per tot el que havia fet per la gent. Es va identificar amb la mosca que molesta al cavall mentre cor, Grècia, ja que la molèstia l’estimula a córrer.
    Finalment, mentre esperava a què el matessin, ell es va qüestionar si la mort era bona o dolenta. Ell la va considerar positiva en el sentit que li donava una oportunitat per poder reunir-se i conèixer aquells grans pensadors que havia admirat, i que si la mort era això, a ell no li importaria morir algunes vegades.
    Sòcrates va ser un gran filòsof que sense deixar les seves teories escrites, varen ser seguides per altres pensadors, com Plató o Aristòtil. És l’introductor d’aplicar la raó al que passa.

    Joana Maria Galmés Llull - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  6. Crec que Sòcrates va ser un personatge valent i amb molt de coratge davant de la situació en què es trobava a n'aquell moment a Atenes. Va decidir presentar la seva visió sobre la vida i el món, sense cap tipus de por que li fes aturar res del que pensava, i just per aquest fet, ja el podem considerar com una persona que és d'admirar.
    El fet de què fos una persona, que rompés totes les regles de la Bellessa de la Grècia clàssica, des del meu punt de vista,el fa ésser encara més, un gran model representatiu de l'aspecte de que la bellesa no només es pot trobar físicament, sinó també a l'interior de les persones. Va demostrar que no li preocupava gairabé gens el seu aspecte exterior, sinó que només li preocupava el pensament. M'ha parescut molt curiós l'escrit que un seguidor de Sòcrates va fer explicant una situació de com Sòcrates i un altre home discutien per qui podria arribar a ser més bell, i que Sòcrates ''guanyès'' aquest petit debat argumentant que ell era més bell que l'altre, per exemple per el simple fet de tenir un nas més gros i poder així ensumar i poder identificar més olors. A n'aquest exemple que fa aquest personatge, ens mostra una clara representació d'una persona que intenta treure sempre el més positiu, lògic i raonable a les coses utilitzant una llibertat de pensament, que ha de ser respectada i aceptada pels altres.
    Sòcrates utilitzava sovint la raó i la lògica per analitzar-ho tot,creia que el camí del descobriment de la veritat era per mitjà del diàleg humà, per això ell s'interesava i li agradava tant conversar sempre amb totes les persones que es trobava pel carrer. Pel que hem pogut observar, pareix que Sòcretes pensa que la veritat es pot considerar com a un propòsit de tots i no s'hi pot arribar allunyant-se del món, sinó que la veritat s'obtindrà només amb paciència analitzant raonadament i lògicament per mitjà del diàleg i comunicació amb els altres. Pens que Sòcrates s'interesava tant amb el diàleg amb les persones per l'intenció que tenia aquest per a que l'interlocutor poguès treure a l'exterior el seu propi coneixament. D'aquesta gran idea, doncs, es pot analitzar la seva frase tan famosa i coneguda '' Sé que no sé res''. És a dir, Sòcrates utilitzava el ''mètode'' de fer preguntes amb certa intenció i amb l'espera d'una resposta gairabé acertada per a reconèixer i poder trobar la pròpia ignorància.
    Aquest filòsof, va demostrar la seva gran creença amb el propi pensament humà. Va morir només defensant i opinant el que ell creia i el que havia reflexionat.Per això Sòcrates va morir tranquil i sense cap mena de remoridiment que l'impedís descansar en pau. Ell moria per creure que s'havia de qüestionar el món per poder arribar a una veritat i va deixar a l'humanitat la idea de que l'ésser humà ha de poder ser crític i al mateix temps autocrític, el coneixement ha de ser revistat i molts de pics si és precís fins i tot rebutjat, analitzant-ho amb un examen racional previ.
    Malgrat Sòcrates no escrigués res sobre els seus raonaments, la seva forma d'actuar i de morir són claus bàsiques per entendre la seva visió, i la llibertat de pensament que ha de tenir cada ésser humà. Sòcrates doncs, va voler morir davant les lleis de la seva ciutat intentant impedir que els seus admiradors i amics ho sentisen ja que els consolava i animava dient que havien de ser valents i que ell moria sense cap tipus de por i content pel que havia fet i descobert.
    Consider doncs, que Sòcrates, va ser un gran filòsof que ha tengut gran influència a l'historia de la Filosofia i va adoptar sempre una actitut realment honesta.



    Lidia Bel Brunet Pascual.
    1 Batxiller C

    ResponElimina
  7. Sòcrates va ser un filòsof greg. Ell era un home senzill no li importava el que digues la gent. Mai solia anar ben vestit, anava descalç i no es que fos tampoc una hermosura. Ell s'interessa per les persones i per la vida a la ciutat, li importava el pensament. Mentre que altres filòsofs estudiaven perque la terra era redona o perque es movies els astres, ell es va limitar a estudiar les persones a través de la rao lògica. Anava conversant amb les persones que trobava per la ciutat.
    Socretes seria lo que avui dia en diem un perdut sense feina ni doblers, mentre que en aquella època va ser un personatge molt important que va canviar la mentalidad de la gent i va ser uns dels pocs savis de l'época.
    Toni Ferriol Hernández 1 eso c

    ResponElimina
  8. Sócrates coincideix en el temps amb en Pericles, un exitós polític i orador, que guiava als ateneses en els temps de guerra entre Atenes i Esparta. Eren temps difícils, en una guerra que es perllongà en desenes d'anys. La població es guiava pels impulsos i no per la raó, acceptant així totes les propostes de guerra de'n Pericles.
    Mentres tant, en Sócrates, era un home que es negava a acceptar qualsevol ordre. Era un home que rompia amb totes les regles de la bellesa romana, amb totes les proporcions de mida i de estètica de l'època. Això era una cosa que no li importava, ja que només es preocupava pel pensament. Es convertí en líder de la revolució del pensament i mentres que tota la població utilitzava la informació que havia arribat a les costes de Turquia sobre l'astronomia per crear noves maquinàries, formules matemàtiques o descobrir que la Terra era rodona, en Sòcrates, es va preocupar per l'ésser humà, donant així un gir al món de la naturalesa, utilitzant la raó i la lògica per estudiar a la gent.
    Durant els 50 anys que durà la guerra, Sòcrates no va deixar de criticar públicament el mètode de política del moment, la religió de l'estat i totes aquelles coses que ell trobava incorrectes, ja que com ell mateix cita "Una vida sense qüestionar-se les coses no val la pena", o, "Has de prendre cada situació atenent al teu enteniment sobre el que és bo i el que és dolent, sobre el que és incorrecte i el que no ho és".
    Quan l'imperi atenès va caure i la ciutat es va convertir en la llar d'una població devastada per la pesta i la guerra, assetjada i famolenca, els ciutadans varen cercar a algú per donar-li les culpes de tot això que estava passant, algú que hagués estat criticant i qüestionant tots els seus somnis i projectes. Aquesta persona era en Sòcrates, qui havia reunit un grup de seguidors i va ser arrestat per qüestionar la religió de l'estat i corrompre als joves de la ciutat.
    El judici de Sòcrates va tenir lloc al mercat central d'Atenes, jutjat per un jurat integrat pels seus propis conciutadans triats a l'atzar. En aquest, en Sòcrates tenia la possibilitat de donar un discurs, en un temps determinat, en el qual va preferir no retractar-se i enfrontar-se a la mort amb el següent discurs: "Francament, he estat assignat a aquesta ciutat com si es tractàs d'un gran cavall amb tendència a ser mandrós i necessitàs de la picada d'una gran mosca. I no aturaré aquí, allà, o en qualsevol part de provocar-vos i/o retreure-vos".
    Acceptant la seva mort, en Sòcrates demostra als ciutadans d'Atenes que val la pena morir pels principis de la raó i per qüestionar el món. Sòcrates no mor per la glòria, la fama o l'honor, sinó pel bé dels seus principis. En la seva vida, i en la seva mort, es converteix en un heroi grec i dóna pas a un nou concepte de l'ésser humà, a partir d'aquest moment, l'home és una persona amb conviccions que només seguirà els dictats de la seva consciència intel·lectual.
    La lliçó més important que en Sòcrates ens va deixar va ser la necessitat de ser crític i autocrític, d'aprendre a observar i reconèixer per poder anar adquirint maduresa.
    Atenes en converteix en un paradís de l'estudi i la discussió, eix on es comença a crear un món
    basat en la raó. Un eix que ens proporciona literatura, drama, art i monuments, que encara avui en dia ens sorprenen; i ens ensenyen a raonar i a pensar.
    Fins i tot ara, 2500 anys més tard, els seus sorprenents descobriments segueixen modelant el nostre món.

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  9. I ara m'agradaria donar la meva opinió sobra sòcrates, ell va ser un vividor el cual disfrutava de la vida ignorant lo que la gent deia d'ell. Ell com ja s'ha sabut va ser una persona molt inteligent, no nomes per la famosa frase que va dir:"Se que no se res", sino perque tambe estudiava el pensament de les persones sense que elles sabiguesin que esteien estudiades. ell amb una simple conversa ja en tenia prou per estudiar el pensament de les persones a traves de la logica. Per jo sòcrates va ser un savi i un vividor, va disfrutar plenament de la vida. Va ser una persona admirable. Avui dia hi hauria moltes persones que els agradaria ser com ell. Disfrutar plenament la vida i al mateix temps estudiar les persones i aconseguir canviar la mentalitat d'un mon sencer. I lo mes important que no li importava el que pogues dir la gent sobre ell. Jo siria un dels primers que m'agradaria ser com ell i viure aquesta vida que es molt curta. I si per seguir els seus pasos he de dir una frase, dire aquesta:" jo nomes se que no se res"

    Toni Ferriol Hernández
    1 batxillerat c

    ResponElimina
  10. Sócrates coincideix en el temps amb en Pericles, un exitós polític i orador, que guiava als ateneses en els temps de guerra entre Atenes i Esparta. Eren temps difícils, en una guerra que es perllongà en desenes d'anys. La població es guiava pels impulsos i no per la raó, acceptant així totes les propostes de guerra de'n Pericles.
    Mentres tant, en Sócrates, era un home que es negava a acceptar qualsevol ordre. Era un home que rompia amb totes les regles de la bellesa romana, amb totes les proporcions de mida i de estètica de l'època. Això era una cosa que no li importava, ja que només es preocupava pel pensament. Es convertí en líder de la revolució del pensament i mentres que tota la població utilitzava la informació que havia arribat a les costes de Turquia sobre l'astronomia per crear noves maquinàries, formules matemàtiques o descobrir que la Terra era rodona, en Sòcrates, es va preocupar per l'ésser humà, donant així un gir al món de la naturalesa, utilitzant la raó i la lògica per estudiar a la gent.
    Durant els 50 anys que durà la guerra, Sòcrates no va deixar de criticar públicament el mètode de política del moment, la religió de l'estat i totes aquelles coses que ell trobava incorrectes, ja que com ell mateix cita "Una vida sense qüestionar-se les coses no val la pena", o, "Has de prendre cada situació atenent al teu enteniment sobre el que és bo i el que és dolent, sobre el que és incorrecte i el que no ho és".
    Quan l'imperi atenès va caure i la ciutat es va convertir en la llar d'una població devastada per la pesta i la guerra, assetjada i famolenca, els ciutadans varen cercar a algú per donar-li les culpes de tot això que estava passant, algú que hagués estat criticant i qüestionant tots els seus somnis i projectes. Aquesta persona era en Sòcrates, qui havia reunit un grup de seguidors i va ser arrestat per qüestionar la religió de l'estat i corrompre als joves de la ciutat.
    El judici de Sòcrates va tenir lloc al mercat central d'Atenes, jutjat per un jurat integrat pels seus propis conciutadans triats a l'atzar. En aquest, en Sòcrates tenia la possibilitat de donar un discurs, en un temps determinat, en el qual va preferir no retractar-se i enfrontar-se a la mort amb el següent discurs: "Francament, he estat assignat a aquesta ciutat com si es tractàs d'un gran cavall amb tendència a ser mandrós i necessitàs de la picada d'una gran mosca. I no aturaré aquí, allà, o en qualsevol part de provocar-vos i/o retreure-vos".
    Acceptant la seva mort, en Sòcrates demostra als ciutadans d'Atenes que val la pena morir pels principis de la raó i per qüestionar el món. Sòcrates no mor per la glòria, la fama o l'honor, sinó pel bé dels seus principis. En la seva vida, i en la seva mort, es converteix en un heroi grec i dóna pas a un nou concepte de l'ésser humà, a partir d'aquest moment, l'home és una persona amb conviccions que només seguirà els dictats de la seva consciència intel·lectual.
    La lliçó més important que en Sòcrates ens va deixar va ser la necessitat de ser crític i autocrític, d'aprendre a observar i reconèixer per poder anar adquirint maduresa.
    Atenes en converteix en un paradís de l'estudi i la discussió, eix on es comença a crear un món
    basat en la raó. Un eix que ens proporciona literatura, drama, art i monuments, que encara avui en dia ens sorprenen; i ens ensenyen a raonar i a pensar.
    Fins i tot ara, 2500 anys més tard, els seus sorprenents descobriments segueixen modelant el nostre món.

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  11. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Sòcrates, un autentic savi dels que ja no existeixen. Millor dit, és únic. Cert que deia que no era savi, però al menys, per jo, ho és en el mateix moment que diu la famosa frase "Sé que no sé res". Asumir aquest principi bàsic de la filosofia, des del meu punt de vista, ara mateix es imposible. Tots creim en el fons que sabem alguna cosa... de veritat es així?

    Sòcrates demostrà la seva saviesa amb les seves brillants preguntes, carregades de ironía, on, sense voler fer-ho, amb aquestes mateixes punxava a la llugular. Eres preguntes capaces de destroçar els fonaments de qualsevol hipòtesi, capaçes de fer enraonar la gent per primera vegada.

    Sòcrates iluminava les ments de la obscura ignorància per fer-les pensar un poc sobre autèntiques veritats, al menys, al meu pareixer.

    Molt es pot dir d'aquest savi, però poc temps hi ha per fer-ho.

    Salut.

    ResponElimina
  15. PRIMERA PART:
    Sócrates coincideix en el temps amb en Pericles, un exitós polític i orador, que guiava als ateneses en els temps de guerra entre Atenes i Esparta. Eren temps difícils, en una guerra que es perllongà en desenes d'anys. La població es guiava pels impulsos i no per la raó, acceptant així totes les propostes de guerra de'n Pericles.
    Mentres tant, en Sócrates, era un home que es negava a acceptar qualsevol ordre. Era un home que rompia amb totes les regles de la bellesa grega amb totes les proporcions de mida i de estètica de l'època. Això era una cosa que no li importava, ja que només es preocupava pel pensament. Es convertí en líder de la revolució del pensament; i mentres que tota la població utilitzava la informació que havia arribat a les costes de Turquia sobre l'astronomia per crear noves maquinàries, formules matemàtiques o descobrir que la Terra era rodona, en Sòcrates, es va preocupar per l'ésser humà, donant així un gir al món de la naturalesa, utilitzant la raó i la lògica per estudiar a la gent.
    Durant els 50 anys que durà la guerra, Sòcrates no va deixar de criticar públicament el mètode de política del moment, la religió de l'estat i totes aquelles coses que ell trobava incorrectes, ja que com ell mateix cita "Una vida sense qüestionar-se les coses no val la pena", o, "Has de prendre cada situació atenent al teu enteniment sobre el que és bo i el que és dolent, sobre el que és incorrecte i el que no ho és".

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  16. SEGONA PART:
    Quan l'imperi atenès va caure i la ciutat es va convertir en la llar d'una població devastada per la pesta i la guerra, assetjada i famolenca, els ciutadans varen cercar a algú per donar-li les culpes de tot això que estava passant, algú que hagués estat criticant i qüestionant tots els seus somnis i projectes. Aquesta persona era en Sòcrates, qui havia reunit un grup de seguidors i va ser arrestat per qüestionar la religió de l'estat i corrompre als joves de la ciutat.
    El judici de Sòcrates va tenir lloc al mercat central d'Atenes, jutjat per un jurat que estava integrat pels seus propis conciutadans triats a l'atzar. Per demostrar la seva incocència en Sòcrates tenia la possibilitat de fer un discurs, en un temps limitatt, en el qual va preferir no retractar-se i enfrontar-se a la mort, expossant les següents paraules: "Francament, he estat assignat a aquesta ciutat com si es tractàs d'un gran cavall amb tendència a ser mandrós i necessitàs de la picada d'una gran mosca. I no aturaré aquí, allà, o en qualsevol part de provocar-vos i/o retreure-vos".

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  17. TERCERA PART:
    Acceptant la seva mort, en Sòcrates demostra als ciutadans d'Atenes que val la pena morir pels principis de la raó i per qüestionar el món. Sòcrates no mor per la glòria, la fama o l'honor, sinó pel bé dels seus principis. En la seva vida, i en la seva mort, es converteix en un heroi grec i dóna pas a un nou concepte d'un bon ésser humà, a partir d'aquest moment, l'home és una persona amb conviccions que només seguirà els dictats de la seva consciència intel·lectual.
    La lliçó més important que en Sòcrates ens va deixar va ser la necessitat de ser crític i autocrític, d'aprendre a observar i reconèixer per poder anar adquirint maduresa.
    Atenes en converteix en un paradís de l'estudi i la discussió, eix on es comença a crear un món
    basat en la raó. Un eix que ens proporciona literatura, drama, art i monuments, que encara avui en dia ens sorprenen; i ens ensenyen a raonar i a pensar. Podriem dir que, fins i tot ara, 2500 anys més tard, els seus sorprenents descobriments segueixen modelant el nostre món.

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  18. Sócrates va ser un dels millors filòsofs mundials, i no per deixar textos escrits (ja que no en va deixar cap, sabem el que sabem gràcies al seu deixeble), sino que per defensar la raó i de defensar les seves idees. A ell li era igual el que pensava l'altra gent d'ell, ell el que realment li importava era el pensament i la raó de les persones, més enllà de la bellesa. Degut al seu pensament crític, Sócrates es va convertir en el lider de la revolució del pensament durant la guerra i els mals temps grecs. Mentre la gent només pensava en la guerra i de com derrotar els enemics, el es preocupava del pensament i la raó per estudiar les persones.
    Quan Sócrates va ser comdenat a mort per tenir les idees que tenia, ell va acceptar la mort ja que va ser fidel al seu pensament i a la seva raó. Per això, va passar a ser considerat un heroi, ja que va defensar les seves idees encara que el portessin a la mort. I avui en dia, gràcies a les preguntes que es feia Sócrates, seguim gaudint dels seus descombriments, i el més important de tot, ell va introduir la filosofia al poble.

    Aina Arrom Mayol. 1er Batxillerat A

    ResponElimina
  19. Sòcrates era un home diferent als altres per la seva raonament, i felicitat de la paraula que es basava en el pensament, critiques, lògica de les perosonas.
    amb una crítica diferent als altres, es passava argumentat als carrers sobre aspectes de la nostra vida opinions en raonaments de la seva paraula .... amb un punt de vistes mi diferente.No li importava el que dijieran de l'tot i així les seves ragos caraterístics era mi diferent als altres és a dir als dels Greig
    Apreciava els seus propis trets i utilitzant frases com dient: els meus ulls són gran per si poder veure millor, els forats grans del meu nas em serveix per apresionar grans aromes ..... el qual el va portar a ser un filòsof únic en societat grega, com a element únic de la saviesa
    Bryna paute, 1ero de batxillerat A

    ResponElimina
  20. Sòcrates, filòsof de l’Antiga Grècia, era una persona “diferent”, i per aquesta raó era valent i sense por, a ell no l’interessava res del que penses la majoria de la gent, sinó que ell creia en el que pensava ell mateix. Jo crec que aquest va ser el gran canvi que suposes un gran avanç en la forma de veure la vida. Un exemple clar de la seva independència del pensar era la seva manera de vestir, a ell no l’interessava la bellesa, anava amb una túnica bruta i sense sabates, al contrari de les regles de la bellesa de la Grècia clàssica. També era una persona amb el cap gran i els ulls grans però ell no li donava importància, perquè ell considerava que la bellesa està a l’interior de una persona i al seu pensament, i no a l’exterior, en l’aparença.
    Sòcrates creia en la lògica i la raó per explicar-ho tot. I amb aquests arguments xerrava i debatia sobre temes amb les persones que vivien al seu voltant.
    Sòcrates no va escriure res però va ser una persona molt important, per no dir la més important per canviar la manera de pensar i analitzar de les persones de la seva època.
    Sòcrates xerrava amb les persones per transmetre’ls el seu coneixement i perquè altres persones li transmeti-se’n a ell els seus coneixements, i d’aquí crec que va extreure la famosa frase “Solo sé que no se nada”.
    Sòcrates és una persona tan reconeguda en l’actualitat perquè va morir pensant i defensant el que ell creia i pensava i a tengut una gran influencia en la Filosofia.

    Ismael Lucena Sierra 1r Batchillerat C.

    ResponElimina
  21. Sócrates (470-399a.c)
    Atenenc de neixemnt i ciutat on mori injustament.
    De sócrates no trobam cap escrit, totes les seves fites son recollides en els escrits de Plató (dialegs pratonics) i d'Aristotlil dos dels seus discipuls mes rellevants de la filosofia.
    Sócrates per Plató es contraposa als sofistes encara que podriem dir que tenen una interés intelectual amb sintonia.
    per la seva part socrates renuncia a la retorica i a guanyar diners amb els seu ensenyaments aquestes dues coses diferencien enormement amb els sofistes.
    Després de la predicció de l'oracle de Delfos que li afirmà que seria l'home més savi interpreta el següent, que la saviesa esta en les divinitats i que ell l'unic que sabia era que no sabia res,
    d'aquei la cèlebre frase "solo se que no se nada", aquesta frase representa que es dona compte que ell es tant ignorant com els altres, però el fet d'adonar-se'n compte de la seva ignorancia provoca que sigui el més savi.
    aquest fet s'enomena docta ingnorància.
    el mètode utilitzat per socrates fou el conegut mètode socràtic que consisteix en dues part, la primera es la ironia mitjançant la qual fa que el subjecte s'adoni de la seva ignorància i lasegona part es la mayeutica mitjançant la qual
    comença a fer preguntes per aconseguir a arribar a la veritat. aquest mètode ajuda a la gent a descobrir la veritat i utilitza el metode inductiu pel qual a partir de casos individuals troba una definició universal, es a dir, una definicio valida per a tothom.aquest metode es un metode per arribar a coneixer la realitat i una veritat q fos valida per a tothom ja que si arriba a matexes conclusions fent les matexes preguntes a la gent podria establir una definici universal,tambe podriem afirmar que es una mètode amb èxit ja que es utilitzat posteriorment pel seu deixebre Aristotil.
    Socrates mori per prendre sicuta, fou la pena que li atribui el tribunal atenenc después de la seva defensa davant el poble.
    els atenencs mataran a Sócrates atribuint-li la que ell corrompia als joves i que no creia en els deus però socrates si creia en els déus i per descomptat no corrompia als joves.
    les acusacions anaven mes enlla d'aquests fets, aquests nomes foren un pretext però verdaderament el condenaren a mort per el seu poder de convincio davant el poble i els enemics de socrates no volia que el pobles estés governat per ell.
    Sócrates accepta la seva pena defensant la seva innocencia i diguent que sen anava a un lloc millor ja que per ell la verdadera saviduria estava en les divinitats i que ell anava a un lloc on podria ser savi de veritat.
    després socrates defensa l'actuacio dels seus enemics mitjançant la seva doctrina coneguda com intelectualisme moral, defensava que els seus enemics actuaven d'aquesta manera perque no coneixien el bé i per aquesta raó actuaven per ignorància ja que el ser huma no
    cerca fer el mal concientment sino que fa el mal perque no coneix el be i el be es el que es útil (utilitariseme moral) i per tant proporciona la felicita.
    aquesta teoria actualment no seria molt ben acceptada com a concepta universal, es a dir, que no la podriem atribuir a totes les coses damunt la terra.
    Actualment no la podriem acceptar perque no podriem fer entrar dins el cap dels jueus que Hitler actuà així per pura ignorància, així doncs per un Socratic hauria actuat per ignorància per no coneixer el que està be però la ignorància no pot fer que morguin milers de
    persones innocents si mes no podriem dir que el pensament del socrates atribuit a l'intelectualisme moral que per ell seria un mètode universal hem d'afirmar que en la nostra era li atribuiriem un caracter relativista encara que vagi encontre de les creences de socrates.
    maria dolors pastor pol
    2BatxB Ies Can Peu Blanc (sa Pobla)

    ResponElimina
  22. hola maria dolors, quina alegria rebre un missatge teu. M'enrecord de tu i del grup. Bon nivell de comentari, has sigut una excel.lent alumna. Molta sort. Bes

    Cristina

    ResponElimina
  23. toni carrió terrassa 1er batxillerat A20 d’octubre del 2010, a les 21:51

    La filosofia antiga al pensament de Sòcrates estudiava la naturalesa cercant els origens i els elements que composaven l'univers a través d'un mètode basat amb l'estudi a través de l'observació i l'experiència.
    Sòcrates pensava sobre l'ésser humà exheustivament, aquest estudi esteia basat en el comportament i el pensament de l'ésser.
    Totes les teories de sòcrates havien estat estodiades antes, però per ell els pensaments filosòfics no eren una forma d'estudi, sino que eren la seva forma de vida. Això era la diferència entre Sòcrates i els altres filòsofs.
    Sòcrates va fer grans aportacions a la filosofia i una d'elles va ser que va dir "sé que no sé res", aquesta frase es un pensament sobre tantes coses que no sabem, que sempre hi ha alguna cosa per aprendre.

    ResponElimina
  24. Socrates, va ser un gran filosofo,era un home al qui no li importava el que pensessin d'ell, un home que es questionaba tot.
    Socrates no es guiava per la ciència, si no per la raó i la logica.Li agradava estudiar a la gent,i li encantava la ciudat,la vida de la ciutat era una de les seves majors preocupacions.
    Durant uns 50 anys Socrates habia estat criticant publicament i atacant les tradicions de la vida Ateniense.Això va debilitar el caracter moral de la cuitat i la seva ambició de victoria.Socrates va ser apresonat per ordre de l'assemblea acusat per qüestionar la religió del estat,i el varem condemnar a mort, però socrates va reaccionar amb calma i tranquilad.
    Amb la seva mort Socrates va transformar Atena, va demostrar als seus conciudanos que merecia la pena morir pels principis de la raó,i per qüestionar al món.L'ensenyament mes gran Que va deixar Socrates va ser la necessitat de ser critics i autocritics.


    Melisa Ludueña 1er Batxiller A

    ResponElimina
  25. Coraima Gonzalez Broncano 1 baxiller A21 d’octubre del 2010, a les 19:56

    Part 1 Sòcrates:

    Sòcrates, era una home que es pot anomenar, lleig, pero aixo a ell li era indiferent, anaba descalç i amb una túnica bruta, no era el típic grec amb una bellesa incomparable. La seva imatge no era coneguda per el seu físic, sino per la seva manera de pensar, que va dur a una rebolució de pensament.

    Desde fa milers d'anys, l'humanitat, havia pensat que tot allò que li envoltava esteia allà perque els deus u havian posat, que tot canvi en l'ambient, o la lluna (tot allò que els era impossible explicar amb paraules) ho relacionaven amb els deus. Aquest pensament va expandir-se per tot, fins arribar a Grecia, ara coneguda com Tuquia. Però els grecs canviaren tots aquells coneixement, s'ustituirent els deus per la raò, diguent que tot allò no eren deus eren coses. Atraves de les matemàtiques i la lògica, calcularen el moviment de la lluna i de les estrelles, aquest va ser el neixement de la Ciencia.

    Tales va escriure el primer llibre sobre navegació que es guiaba per les estrelles. Quan va anar a Egipte, va ser el primer home en descobrir l'altura de les piràmides, amb la seva ombre.

    Aquets científics grecs, descobriren la longitud de la circunferència de la terra, quan tothom pensava que era plana.

    Però a Sòcrates no l'interesava res sobre la longitud o la forma de la terra, nomes volia aprendre, mitjançant la lògica i la raò, el pensament de la gent. Per això, ell sempre que tenia l'oportunitat de xerrar amb algú, es posava a debatir amb l'altre persona per els carrers d'Atenes, cosa que solia fer molt sovint, per a ell la vida de la ciutat era el més important.

    ResponElimina
  26. Part 1:

    Referint-me al fet de quan convenç aquest company quan esta begut sobre la seva bellesa, ens fa veure que la bellesa es algo molt subjectiu (encara que sigui obvi), ja que mentres que per a alguns la bellesa eren una sèrie de patrons ja marcats d'aspecte, per ell la bellesa vendria a ser com un exemple de practicitat, ja que per lo que a ell li agradava (i si t'agrada, podem anomenar "bell" de certa manera) les seves proporcions eren, sino perfectes, més que correctes. El fet de l'aspecte "no correcte" en comparació amb la gent normal (que segueix les normes socials), no trob que faci referència a una ignoràcia cap a lo terrenal, sinó a una indiferència total cap a les opinions d'aquesta gent (sí, sa mateixa que ell "estudiaba").

    Respecte a la seva opinió sobre el fet de dur a terme algo mitjançant un judici on plantejem lo bó i lo dolent, trob que mos hem de fixar al matís de "atendiendo a tu entendimiento sobre lo que es bueno y lo que no es bueno", i aquí, ja que també podríem fer servir un altre aspecte que és es punt de vista. Aquí m'agradaria ficar-me a lo que han dit abans de en Hitler. Si ho mirem com una massacre, és obvi que no hi ha punt de vista que ho defensi. Però en Hitler no ho mirava així, sinó que ho mirava com una neteja, una purificació que ell creia que era bona per la seva supervivència com a suposada raça. Si ho mirem així, en Hitler lo que fa es fer lo millor per ell. Igual que nosaltres. Quan comprem unes sabates, pensem, en la majoria de casos, "aquestes estan de moda" o "M'agraden", posant com a punt de vista els nostres interessos. No pensem en "Vaja, per que jo tengui això posat, li don a una companyia els diners que necessita per a que una nina de 7 anys com la meva germana segueixi sense tenir la possibilitat d'un futur millor perque ha de treballar desgastant-se d'una manera que no consider correcta, i autodestruïnt-se per tal de fer algo que està casi obligada a fer. O sigui, estic invertint en un grup de abusons i maltractadors a gran escala.". Encara que jo no trob que la magnitud de lo que va fer en Hitler sigui sa mateixa que la nostra acció de comprar unes bones sabates, no deixa de ser dolent, però defensat per un punt de vista alternatiu. Això ho veim al punt del documental on ens explica que amb "la peste" els homes i dones ignoren voluntàriament tot lo que consideren correcte (lleis i normes tant legals com eclesiàstiques) per fer lo que també consideren correcte (protegir-se i sobreviure).

    Quan en Socrates defensa que se l'ha de discutir per tenir una vida de veres, ens fa veure algo que a pics pareix obvi però no ho és. Si diem que sí a lo que mos diuen, i feim lo que tothom fa, i xerram sobre lo que tothom xerra, i defensam lo que tothom defensa(Cosa que sona tonta, no? defensar lo que no és atacat...), no és això un poc paregut a un programa, a un "lavado de cerebro"? Sí, sense discutir ses coses, no feim més que ser lo que diem no ser: uns éssers pre-programats mitjançant missatges que acceptem sense arribar a pensar que poden ser correctes. Per això en Sócrates defensa que no l'han de creure. Per que així no serem uns simples seguidors d'una idea ficada a noltros amb la mateixa facilitat que ficam una botella al frigorífic.

    ResponElimina
  27. Part 2 (No sé ben bé on vaig tallar la part 1...):

    Quan en Socrates defensa que se l'ha de discutir per tenir una vida de veres, ens fa veure algo que a pics pareix obvi però no ho és. Si diem que sí a lo que mos diuen, i feim lo que tothom fa, i xerram sobre lo que tothom xerra, i defensam lo que tothom defensa(Cosa que sona tonta, no? defensar lo que no és atacat...), no és això un poc paregut a un programa, a un "lavado de cerebro"? Sí, sense discutir ses coses, no feim més que ser lo que diem no ser: uns éssers pre-programats mitjançant missatges que acceptem sense arribar a pensar que poden ser correctes. Per això en Sócrates defensa que no l'han de creure. Per que així no serem uns simples seguidors d'una idea ficada a noltros amb la mateixa facilitat que ficam una botella al frigorífic.

    I respecte a la frase de "Sé qeu no sé res", un clar exemple de la paradoxa del mentider, on dos factors es contradiuen de manera mutua, trob que, tal i com defensa la paradoxa, és impossible. Si saps que no saps res, ja saps algo, que és que no saps res. Però, si saps això, és mentida que no sápigues res, perque saps algo. Però aquest algo es que no saps res... i així fins que volguem aturar. Però, si ho miréssim des d'un punt en que no és diu al mateix temps, podriem dir, per exemple:
    -Moment A: No sé absolutament res.
    -Moment B: Sé que no sé res, per lo tant, sé que he de saber algo, i això provoca curiositat.
    -Moment C: Sé que no sé res sobre el tema que he investigat, per això trob i he de trobar més informació.
    -Moment D: Ja he descobert encara més, però he arribat a un punt on no puc saber més perque em veig incapaç. No se res de per que som incapaç de seguir investigant algo que no conec a fons, per lo tant, he de saber perque som incapaç, per solucionar la meva incapacitat i ser capaç un altre pic de seguir coneixent.
    -Moment ...: Així podríem seguir tota sa vida, i encara més si mos dediquem a més de una branca. per dir-ho de qualque manera.

    ResponElimina
  28. Sòcrates fou el millor filofs,per el que fa a la meva opinió, perque si per ell mateix i en l'epoca en que va ocurri va ser capasç de realitzar tots aquest pensament i que posteiorment tot i que ell per desgracià ja no i fos i no hagues deixat cap document escrit es seguis exercitant el seu pensament. A més jo pens que Sòcrates dient la frase "Sé que no sé res", tenia molta raó perque això et fa anar a cerca més coses i a més nosaltres som una cosa insignificant dins el món ja que tot el que nosaltres sabem no és res comparat amb tot el que hens falta per a descobrir.Socràtes és una persona digna t'admira ja que sense havr deixat cap tipus de domunet escrit es consider uns dels millors filosofs.
    Una cosa que m'ha cridat l'antencío és quan aplica els seus pensaments sobre la seva cara per a dir que ell era més bell, m'ha agradat perquè poca gent aplicarià la filosofia per entrendre el fisíc d'una persona o la manera de ser.

    Maria Francisca Galmés Oliver 1er Batxillerat A

    ResponElimina
  29. Sócrates va definir els principis de la filosofia. Però per entendre Sócrates primer hem d'entendre la filosofia en sí.
    La filosofia per sí mateixa és banal, abstracte i futil, però quan l'aplicam a la ciència, per exemple (ja que la filosofia es pot aplicar gairebé a tot), es torna molt útil i totalment pràctica. Per acabar d'aclarir-ho: la filosofia és com les matemàtiques, fins que no les apliques, no veus la vertadera utilitat que tenen.
    A més, la filosofia és igual o més important que les matemàtiques, però com que és totalment abstracte, ens costa valorar-la. I el qui cregui que la nostra societat avui dia està totalment desorganitzada, mal distribuida, és èticament incorrecte i desconcertant; que reflexioni i pensi que sense la filosofia, el món on vivim seria un lloc molt pitjor.
    Per aquest motiu hem d'estar agraits a la filosofia, però l'ésser humà és imperfecte, tot el desconegut, el rebutja. Com és en l'exemple de la filosofia, que només reb crítiques que no es sostenen, i que no han estat sotmeses a un examen crític previ.
    La gran ironia és que pel mateix que lluita la filosofia, (pels prejudicis precipitats) és el motiu del qual es veu tan afectada i rebutjada.
    Doncs bé, també hem d'estar agraïts a Sócrates, ja que és el pare de la filosofia.
    Sócrates va crear els principis i els fonaments filosòfics.
    Ell, com a bon practicant d'aquest art, ja ho demostrava: no cuidava el seu aspecte, no complia amb el cànon de bellesa de l'època...
    Doncs davall aquesta apariència, s'amagava un home molt savi i que ocultava una nova manera de pensar.
    El pare de la filosofia, que va viure fa 2400 anys, assolia una manera de pensar revolucionària i molt més evolucionada que la que tenim molts de nosaltres avui dia. D'aquí, la seva frase magistral: "Només sé, que no sé res". En aquesta senzilla frase es veu reflectit el principi de la filosofia i el primer pas per ser un gran filòsof: acceptar la nostra ignorància, per posteriorment desenvolupar una consciència emprendedora i amb ganes d'ampliar els nostres coneixements, mitjançant la raó.
    En resum, la filosofia és el medi pel qual podem avançar correctament i a pas segur, cap a un món millor. I aquest gran invent li hem d'agraïr a Sócrates, el gran pare de la filosofia, el qual es mereix ser recordat, ja que sense els seus principis bàsics, l'espècie humana aniria cap a un futur irracional i fora rumb.

    Jeroni Mestre Servera
    1er Batxiller C

    ResponElimina
  30. A Sócrates li va tocar viure en un context sociopolitic on la guerra i el poder s'anteposaven a "l'ésser". Van haver de passar molts d'anys perqué l'ideal grec canviés del guerrer a l'intel·lectual. Sócrates va posar les bases per al predomini de la raó i la capacitat de l'home de qüestionar i qüestionar-se.

    Aquest tipus de plantejament arriba a la nostra societat actual. O acceptem el que se'ns imposa des de fora de manera acrítica o dubtem d'això, i ens replantejam críticament la nostra existència.

    Resulta curiós veure com un sol home, encara que després ho van seguir altres pensadors, pogués remoure de tal manera les bases de la societat atenesa. D'aquesta manera es fan conscients de que el model sociopolític no els afavoria i emprenen el canvi cap al nou model. Almenys cal reconèixer la valentia que van tenir per canviar un ordre establert que no funcionava.

    A la societat actual encara que des de l'àmbit filosòfic es convida al replanteig socràtic, no s'inicia el canvi. Sócrates va canviar el concepte d'existència, li va donar a l'home la possibilitat de ser lliure a través del pensament. Un home és feliç si és lliure, si es manté al marge de convencions imposades i si les accepta és perqué la seva reflexió les hagi donat com a veritables.

    "Solament a una societat justa l'home pot ser just i feliç" (Sócrates)


    David Fernández Rojas 1r Batxiller C

    ResponElimina
  31. Primera Part:
    Sòcrates va néixer a l’any 470 aC. Fill d’una família de classe mitjana va viure els primers anys de la seva vida veient la feina dels Sofistes. En els seus inicis com a estudiant es va interessar en un principi per les doctrines físiques dels filòsofs jonis, potser apreses al costat de Arquelau de Milet, deixeble de Anaxàgores, cap a les quals després va adoptar una actitud crítica i més enfocada cap al sofistes, però amb les seves diferències, ja que ell no cobrava ni feia la feina pròpia d’un sofista de l’època.
    Sòcrates en primera instància va destacar per ser diferent que totes les altres persones d’Atenes. A Grècia era allà on s’havien establert les normes i els ideals de persona bella, allà va ser on va sorgir el prototip de “Bellesa”. En primer lloc Sòcrates destacava per ser un home que no seguia aquests prototips, ja que ell era una home gran, robust, es diu que tenia els ulls i el nas molt grossos i que el seu cap no era proporcional amb la resta del cos. A demés ell era una persona que no es cuidava gaire i que anava vestit amb una única túnica, bruta i descalç. El que possiblement més podem destacar és que tampoc no estava interessant en seguir aquestes idees ja que considerava que no eren vàlides per a la vida de totes les persones.
    Sòcrates va viure una època bastant complicada en la historia d’Atenes. Pericles havia convençut a la població d’Atenes que com que tenien el domini de la majoria de lloc de Grècia ells estaven capacitats per lluitar contra Esparta. Ell mateix va dir que –“Si vamos a la guerra como creo que debemos hacer hay que tener determinación para no desfallecer, la mayor gloria se gana afrontando los mayores peligros”- Per altra banda Esparta estava molt ben preparada la seva armada superava en nombre i armes a l’armada d’Atenes, els espartans naixien per ser educats en per a lluitar i defensar la seva ciutat.
    Pericles havia convençut a tota la ciutat d’ aquesta idea i a més estaven d’acord amb la lluita i guerra, tots menys un, Sòcrates. Ell sempre va estar en contra i pot ser en aquest moment va ser quan es convertir en més “famós” per dir-ho d’alguna manera.
    A demés del panorama de les guerres Sòcrates també va viure en la transició, en el canvi de creure que tot el que ens envoltava era per que un Déu o una sèrie de Dèus a finalment arribar a pensar que tot allò que ens envolta te una explicació lògica i raonable, en resum que es va anar implantant la raó. Els grecs varen donar el punt de partida a les ciències, es començaren a normalitzar les matemàtiques, la lògica etc.
    Sòcrates des de molt prest va aprendre a veure les coses amb una altra perspectiva i va fonamentar les seves bases en la raó i va usar la lògica per estudiar les persones. Les seves bases i idees filosòfiques i el seu pensament en la crítica i en l’autocrítica de l’individu. Això va produir el gran canvi, no estudiava la natura, una de les coses més important i que cal remarcar de Sòcrates és que ell no volia conèixer per exemple d’on venia l’Univers, o perquè hi ha estrelles. Sòcrates es va centrar en l’individu, el cada un de nosaltres com a persona i ésser independent, ell volia i de fet estudiava el pensament i el coneixement de les persones. Sòcrates era una persona sociable quan parlava amb les altres persones sempre posava el seu punt de vista i era capaç de donar-te molts arguments per tal de fer que tu ets donessis compte de que el que feies o per el que estaves reclamant era una tonteria o que igual era millor que ho reflexionessis, amb aquesta pràctica es centra en estudiar les actitud de les persones, ja que ell estudiava l’home i es feia preguntes enfocades a cada un i en especial a el que pensa cada persona. No considerava que hi hagué una sola resposta sinó que la resposta correcta havia de ser aquella que ens anés bé a tots.

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  32. Segona Part:
    Sòcrates no escrivia ni plasmava a un paper les seves idees si no que intercanviava opinions i predicava pels carrers d’Atenes, li agrada mantenir el contacte amb les persones. Era un personatge molt singular ja que deia les coses amb ironia i aquesta ironia feia reflexionar a totes i a cada una de les persones que parlaven amb ell. Personalment, crec que ell va ser el que va ensenya a les persones com havien de plantejar-se les preguntes filosòfiques i de quina manera podrien trobar la resposta, que en definitiva va ser un gran la laboriós treball que va donar el seus fruits després de la seva mort.
    Un dels objectius principals de Sòcrates era unificar les definicions. Ell rebutjava el relativisme dels sofistes i això el va dur a tenir un gran interès en aquest àmbit. Per exemple ell observava als dirigents de l’època i a les persones pel carrer i veien que parlaven de la “bellesa” de la “justícia” dels sentiments, però ell pensava que era necessari unificar la terminologia, crear unes definicions comuns per a tot el món per què el que a Atenes significava la Bellesa a una altra part del món podria no ser així. Per fer això Sòcrates va donar prioritat als diàlegs i l’intercanvi d’opinions entre la gent per tal de concretar una definició universal , una base única per a tots. Aquí podem veure com va sorgir, les bases de la necessitat d’una terminologia específica.
    Sòcrates predicava que una vida fora analitzar, fora plantejar-se el perquè de les coses no és vida. Ell volia que cada un sigues capaç de veure les coses des del seu punt de vista personal, que cada un pogué opinar a partir del que ell o ella li semblés que és correcte. Ningú té exactament la mateixa opinió, poden coincidir però mai no pot ser el mateix.
    Sòcrates vol arribar a aconseguir que després d’haver establert unes definicions bàsiques es puguin anar completant i per tant de dur-los a la pràctica i que aquest coneixement en ajudessin a fer de la nostra vida un vida millor.
    Mentre Sòcrates es dedicava a anar pels carrers de la bella ciutat d’Atenes i a parlar i mantenir converses amb infinitat de persones, la guerra contra els espartans s’estava perdent poc a poc, però Pericles conscient de tot el que passava amb el seu poder de convicció va tranquil•litzar a la gent fent que els ànim tornessin a la normalitat. Sòcrates era una persona molt franca i concisa i durant tot el temps que la guerra es va estar duent a terme ell va criticar de forma dura i es va posar clarament en contra de el mètode que havia seguir l’exercit, es va declarar totalment en contra de les idees de Pericles i va pronosticar una derrota imminent. Exposà les seves idees i arguments. De les seves opinions i els seus plantejament alguns joves es varen fer eco i es varen ajuntar amb ell, formant així com diguéssim un grup de treball, on Sòcrates exposava temes i tots junts xerraven i intentaven treure opinions comunes i vàlides per a tots. Quan la crisi va invadir Atenes amb l’arribada de la gran peste el espartans varen colonitzar la ciutat i en varen apropiar de tot, el que trobaren més fàcil de fer els dirigent i els caps de la societat d’Atenes va ser culpar a Sòcrates, la persona que sempre havia anat en contra de les idees i els pensament i del plantejament de la guerra. Un poc estrany no? Sòcrates que sempre havia esta en contra, que s’havia oposat rotundament i que llavors ja havia avisat del que possiblement passaria era el culpable de tota aquella crisi i aquell període de confusió?
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  33. Al primer text podem veure l' Assemblea de Girics, lloc de la democràcia a l'antiga Grècia. Aquesta assemblea opinava sobre els estats.
    Pericles, al 431 a.C. Es va posar a dirigir l'estat d' Atenes.

    Sparta era un lloc de Grècia que controlava tot el sur, i tenia un gran poder de lluita i guerres. Pericles volia una batalla per convertir Atenes en el líder indiscutible del mediterrani, però la batalla no era fàcil, ja què Sparta estava molt preparada per les guerres.

    Els d'Sparta portaven coses a Atenes, com llegums, etc. I Pericles els va fer fora.

    Sòcrates, era un home que sempre caminava descalç per la ciutat, amb una túnica vella i bruta. Era increïblement lleig. Però a ell, només li preocupava el pensament. Sòcrates era un home que es passejava per la ciutat discutint amb tothom, però era l'home que li interessava, no la ciència, ni l'astronomia, era el pensament de l'home, la vida a una ciutat, ... Sòcrates es passava la vida qüestionant-se les coses, si són bones o dolentes, per què és blanc i no negre, ... Ell, va ser el primer home fanàtic, i líder d'una revolució del pensament.

    Ell va provocar un canvi radical, perquè els grecs cregueren en el coneixement i el transformaren, que els Déus no existien, i la raó si.
    La raó dóna per moltes coses, saber el moviment de les estrelles i la lluna, a través de formules matemàtiques.
    Aquí fou el naixement de la ciència: el primer científic fou Tales, que va escriure el primer llibre que ensenyava a navegar guiant-se per les estrelles.
    El viatge a Egipte, li va permetre saber la altura de les piràmides.

    ResponElimina
  34. Sòcrates, a un home gat li va fer veure que ell era més bonic, per què tenia els ulls més grossos per veure-hi millor, el nas més gros per captar més olors... Ell seguia examinant el món amb lògica i raó. Va dir: <> Ell deia que s'han de qüestionar-se les coses per viure.

    Sparta va invadir Atenes. Però Atenes estava inquieta per la guerra. Pericles va apostar per als seus guerrers, però el que no va saber que dins les naus marines que duien el blat hi havia la pesta, malaltia que tres quarts de la població d'Atenes morí.
    El virus, també va acabar amb Pericles, l'any 429 a.C.
    Abans de morir Pericles havia planejat en convertir Atenes en el líder del mediterrani, però no va ser possible.

    En el debat democràtic en saber qui era el successor una nau d'Atenes guanyà a Sparta.
    Sòcrates va protestar i va dir que no ho estaven fent bé. Anaven en contra dels seus propòsits reals i pràctics. Ell va ser la única veu, i per això no va tenir influència.
    Els capitans de les naus anaren a presó i mort. Això va establi una pèrdua per a l' exèrcit d'Atenes.




    La guerra contra Sparta va durar tota una dècada. Els espartans varen invadir les terres d'Atenes. Però les seves flotes encara les duien menjar., però no eren capaços de vèncer uns als altres.
    Al 416 a.C. Una nova idea fa ser transmesa a l'Assemblea. Sicília necessitava ajuda. I ells varen enviar-hi flotes, tenien noves armes, nous equipaments, ... i la poderosa força va partir cap a Sicília. Però ho havien perdut tot. Atenes havia sofrit una de les majors derrotes, 500.000 homes morts, 2 flotes senceres destruïdes.
    Va ser aquí quan els perses ajudant al spartans, va conquerir Atenes i per fi, el territori va ser seu. Els atenenses varen anar morint-se als carrers de fam perquè els espartant no els duien menjar.
    Al 404 a.C. Atenes es va rendir a Esparta.
    Atenes no havia complit el somni de Pericles, ser el regne del mediterrani. Pero qui va ser el culpables de la derrota?



    Sòcrates va ser condemnat, per ser crític del pensament i les idees. Ell va criticar la vida públicament, i unes 500.000 persones el volien eliminar, per criticar la seva manera de viure.

    Així que es va fer un judici, i va ser condemnat a presó i mort. Ell va dir que els seus pensaments milloraven la ciutat i que ell estava en contra de l'estat d' Atenes.
    Sòcrates transformaria Atenes amb la seva mort. Moriria pel bé dels seus principis, i passaria a ser un heroi grec. Clar exemple d' aixi com ha de ser una persona, reflexionar-se la vida.

    ResponElimina
  35. Durant segles els d'Atenes havien cregut amb un ideal que es basava en un heroi guerrer.
    Varen descobrir una figura per a venerar, ell era Sòcrates. Ell va desenvolupar l'idea de ser crítics o millor auto-crítics.

    Atenes no va tornar a ser una gran ciutat. Va ser una ciutat intel·lectual, amb una raó i pensament.
    Alumnes de Sòcrates i alumnes dels seus alumnes varen ser grans pensadors grecs
    Plató, Aristòtil, son grans exemples.

    Els raonaments de Sòcrates encara perduren en el món actual.

    Maria Bel Silva Ginard- 1er. BATX C

    ResponElimina
  36. Sòcrates... un home interessant. Pens que aquest és l'exemple més clar de el que és la filosofia. La filosofia des de el meu punt de vist a no és una matèria que es pugui aplicar a cap ciència ni res, si que estic d'acord en que es poden escriure coses filosòfiques, però crec que la filosofia també és la manera en la que vivim, la vida que duim, i Sòcrates ho va demostrar amb la seva vida tan... filosòfica.

    Crec que en l'actualitat hauriem d'aprendre a pensar i viure un poc més com Sòcrates, en el sentit de que no ens hem de deixar endur pel que pensin els altres sinó per les nostres conviccions i els nostres ideals. També hauriem de reflexionar un poc de com esteim duguent la nostra vida i plantejar-nos si hauriem de canviar tota la nostra manera de viure. No vull dir amb això que si et tornes un poc més filosòfic hagis de canviar tota la teva manera de viure, sinó que alomillor hi ha alguns aspectes de la teva vida quotidiana que podries canviar per millorar i sentir-te millor.

    Pens que Sòcrates encara que no va escriure res, i segons relaten els llibres duia aquest tipus de vida que he comentat abans, és, com diuen els llibres, el pare de la filosofia. I d'aquest punt és del qual parteix la meva idea de que la filosofia esta en la manera de viure da cadascun i no en el que escriguis ni tot això. Sòcrates era un home que m'haguès agradat coneixer només per aprendre un poc més de la vida, ja que ara mateix ningú li presta massa atenció a la seva vida. No se si algú comparteix aquest punt de vista també, però per ara jo pens això.

    Dani Carril
    1r Batx C

    ResponElimina
  37. Sòcrates va ser un filòsof molt important per a la història de la filosofia. Va ser un dels primers filòsofs que va començar a pensar amb l’ésser humà i amb la vida. Sòcrates no era un home amb un perfil bell, sinó tot el contrari, i a més d’això li era igual l’aparença. Ell volia veure més enllà d’un simple físic, volia adquirir coneixements. Per adquirir el coneixement havia d’admetre que no sabia res, és a dir, que era un ignorant. El que opino d’això és que no importa el físic alhora d’estimar o de valorar a una persona, ja que es pot tenir un físic brillant però ser un ignorant que no s’ha plantejat ni un simple perquè existim.

    ResponElimina
  38. Sòcrates va ser un filòsof molt important per a la història de la filosofia. Va ser un dels primers filòsofs que va començar a pensar amb l’ésser humà i amb la vida. Sòcrates no era un home amb un perfil bell, sinó tot el contrari, i a més d’això li era igual l’aparença. Ell volia veure més enllà d’un simple físic, volia adquirir coneixements. Per adquirir el coneixement havia d’admetre que no sabia res, és a dir, que era un ignorant. Però aquesta nova visió no era compartida per als habitants d’aquella època, sinó que es limitaven a creure amb els mites, perquè així la vida era més fàcil, és a dir, es justificava tot en deus i herois i no havien de pensar més. El que opino d’això és que no importa el físic alhora d’estimar o de valorar a una persona, ja que es pot tenir un físic brillant però ser un ignorant que no s’ha plantejat ni un simple perquè existim. També crec que va haver tanta polèmica amb el que Sòcrates pensava i deia perquè tenien por de saber el que passaria si s’aturaven a pensar amb coses que no entenien. Crec que ningú mereix morir pel que pensa, o si pensa diferent de la majoria, i tampoc han de ser menyspreats, perquè per absurd que semblin els pensaments dels filòsofs ens han ajudat a comprendre el món. Crec que Sòcrates va viure en una època difícil i ignorant.
    (El comentari d’abans era meu, si et fixes amb el començament, ha estat un error que he comès sense voler).
    Marta Melis Bestard 1r Batxiller C.

    ResponElimina
  39. Sòcratres va ser considerat el primer filòsof grec. Era una persona que no és preocupava gens per la seva estètica, caminava pels carrers descalçs i amb una túnica. No tenia un aspecte molt agradable ja que tenia els ulls molt sortits i els orificis del nas bastants grans, pero tot així feia creure als altres que podia tenir més bellesa que cualsevol. Era una persona que és dedicava a caminar per els carrers d' Atenes i aturar-se a parlar amb la gent, cercarva la veritat universal i explicar el perquè de les coses son així raonadament. Sobre tot no és deixava influenciar per ningú. En la presència de Sòcrates, Antenes va ser invaïda pels espartans amb l'ajuda dels perses, els atenes necessitaven donar-li cercar algun culpable i aquest va ser Sòcrates ja que no aceptava tot el que deia el govern.
    Al no voler rectificar les seves opinions i voler ser recompensat per la seva atribució en Atenes va ser condenat a una pena de mort. A Sòcrates no li importava morir-se per la seva de forma de pensar. A pesar de que no va deixar res escrit va deixar-nos successors com Plató i Aristòtil. Apartir dels seu raonaments és va poder començar a fer la filosofia. Ens va deixar un aforísme on diu: ''Només se que no se res'' la podem interpretar com si al ser voler ser ignorant el converteix amb un gran savi.

    Pere Adriàn Servera, 1r Batx C

    ResponElimina
  40. Socrates un home peculiar on els hagi, pero sobretot un gran pensador i pioner en utilitzar la raó per explicar el perque de les coses. Socrates va cuestionar tota la forma de vida d'atenes ,al igual que va fer René Descartes entre el anys 1629 i 1649 a holanda.

    Socrates era un home al qui no li imporatava l'aspecte exterior sino que ell anava amb tuniques brutes i sense sabates una cosa poc normal. Socrates va dedicar la seva vida a palar i a debatre amb la gent del carrer temes de la vida quotidiana, ell s'anava pasejant per atenes i conversant amb persones del carrer; tambe es va dedicar a criticar la forma de vida de habitants d'atenes al igual que tambe de les decisions dels caps politics, en aquesta eopca pericles que va morir degut a la plaga que venia de els pobles que els subministraven els aliments basics per la subsistència.

    En acabar la guerra, per rendició de atenes degut a la escacesa de menjar i beure a consequencia del setge d'esparta, que enfrontava a atenes i esparta per la supremacia de la mediterranea; atenes cercava un culpable a la derrota d'atenes i va anar a cercar a l'unic home que li haiva questionat la forma de vida "SOCRATES" el parlament el va arrestar i va ser acusat de cuestionar la religió del estat i de corrompre a la joventud d'atenes en el juici que es va celebrar per a ell en el seu torn per defensar-se en vers de disculpar-se i aconseguir qeu l'absolguesin es va ratificar i va ser condemnat a mort per la forma tradicional d'atenes, va ser tot un exemple a sguir en cuant a defensa del pensament es refereix.

    Francesc Palou Obrador
    1erC Batchiller

    ResponElimina
  41. Sòcrates era una persona amb un físic no molt ben vist ja que tenia un nas deforme, i els ulls molt trets, a part de vestir amb una túnica bruta. A ell no li importava aquest fet perquè trobava que el que de veritat era important era el coneixement de cada persona i no l’aspecte físic. No li importava el que els altres pensessin i diguessin del d’ell, a Sòcrates l’única cosa que li importava era trobar respostes. Volia trobar la vertadera solució de distintes coses, sense evitar pensar més enllà, com tots solem fer. Sòcrates volia mirar més endavant dels prejudicis que hi havia. Això ho feia passejant-se per Atenes, demanant als atenencs la seva opinió sobre alguna cosa per després arribar a la seva pròpia conclusió respecte al que li havien dit. Volia trobar una resposta universal, que tothom estigués d’acord i que fos correcte.
    Sòcrates examinava la vida d’una manera lògica i utilitzant la raó, per saber perquè feim una cosa i no una altra. Per això, segons ell, una vida no mereix ser viscuda sense qüestionar-se tot. Criticava la societat i feia el que el seu pensament i la raó li deia que era el correcte. Sòcrates era un crític del pensament i de les idees dels ciutadans.
    Després de la derrota dels atenencs a Esparta i de la devastadora pesta, Sòcrates va passar a ser, segons els atenencs, un perill i per això va ser arrestat, acusat de qüestionar la religiositat de l’estat i canviar la manera de pensar dels joves d’Atenes. Sòcrates va ser jutjat pels mateixos atenencs triats a l’atzar, però ell no tenia por. Ell seguia defensant-se diguent que gràcies a ell la ciutat havia millorat. Encara així, va ser condemnat a mort, però ell estava tranquil. Moriria amb la consciència tranquil•la d’haver fet tot el que era necessari i que tot el que havia fer havia estat per una bona causa. El van matar fent-lo beure cicuta.
    Quan va arribar l’hora, va calmar als seus amics que estaven plorant per ell amb un discurs, donant a entendre que no era important que ell moris, dient que havien de ser valents. Sòcrates va morir defensant que la vida ha de ser qüestionada. Amb això, Sòcrates va deixar marca en la manera de ser dels humans, ja que aquest va deixar una lliçó molt important: ser crític i la necessitat de ser autocrític. Gràcies a n’aquest fet, els ciutadans d’Atenes varen evolucionar basant-se amb la raó. A partir d’aquí, varen sorgir distintes ciències i maneres de viure, que es varen estendre arreu del món.
    Crec que Sòcrates va ser una bona influència sobra l’humanitat, i que gràcies a ell hem pogut avançar ja que hem anat observant i analitzant les coses que ens envolten. Així com ell va dir amb la seva famosa frase “Només se que no sé res”, on va reconèixer la seva ignorància, nosaltres també hauríem de ser més autocrítics i adonar-nos que no sabem pràcticament res del que ens envolta.

    Antònia Galmés del Toro
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  42. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  43. Sòcrates era una persona amb un físic no molt ben vist ja que tenia un nas deforme, i els ulls molt trets, a part de vestir amb una túnica bruta. A ell no li importava aquest fet perquè trobava que el que de veritat era important era el coneixement de cada persona i no l’aspecte físic. No li importava el que els altres pensessin i diguessin del d’ell, a Sòcrates l’única cosa que li importava era trobar respostes. Volia trobar la vertadera solució de distintes coses, sense evitar pensar més enllà, com tots solem fer. Sòcrates volia mirar més endavant dels prejudicis que hi havia. Això ho feia passejant-se per Atenes, demanant als atenencs la seva opinió sobre alguna cosa per després arribar a la seva pròpia conclusió respecte al que li havien dit. Volia trobar una resposta universal, que tothom estigués d’acord i que fos correcte.
    Sòcrates examinava la vida d’una manera lògica i utilitzant la raó, per saber perquè feim una cosa i no una altra. Per això, segons ell, una vida no mereix ser viscuda sense qüestionar-se tot. Criticava la societat i feia el que el seu pensament i la raó li deia que era el correcte. Sòcrates era un crític del pensament i de les idees dels ciutadans.
    Després de la derrota dels atenencs a Esparta i de la devastadora pesta, Sòcrates va passar a ser, segons els atenencs, un perill i per això va ser arrestat, acusat de qüestionar la religiositat de l’estat i canviar la manera de pensar dels joves d’Atenes. Sòcrates va ser jutjat pels mateixos atenencs triats a l’atzar, però ell no tenia por. Ell seguia defensant-se diguent que gràcies a ell la ciutat havia millorat. Encara així, va ser condemnat a mort, però ell estava tranquil. Moriria amb la consciència tranquil•la d’haver fet tot el que era necessari i que tot el que havia fer havia estat per una bona causa. El van matar fent-lo beure cicuta.
    Quan va arribar l’hora, va calmar als seus amics que estaven plorant per ell amb un discurs, donant a entendre que no era important que ell moris, dient que havien de ser valents. Sòcrates va morir defensant que la vida ha de ser qüestionada. Amb això, Sòcrates va deixar marca en la manera de ser dels humans, ja que aquest va deixar una lliçó molt important: ser crític i la necessitat de ser autocrític. Gràcies a n’aquest fet, els ciutadans d’Atenes varen evolucionar basant-se amb la raó. A partir d’aquí, varen sorgir distintes ciències i maneres de viure, que es varen estendre arreu del món.
    Crec que Sòcrates va ser una bona influència sobra l’humanitat, i que gràcies a ell hem pogut avançar ja que hem anat observant i analitzant les coses que ens envolten. Així com ell va dir amb la seva famosa frase “Només se que no sé res”, on va reconèixer la seva ignorància, nosaltres també hauríem de ser més autocrítics i adonar-nos que no sabem pràcticament res del que ens envolta.

    Antònia Galmés del Toro
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  44. En aquest documental, hem vist la societat en què vivia Sòcrates i en la manera en que es comportaven els ateneus. Atenes es trobava en conflicte amb Esparta, i el rei Pericles va proposar un pla per derrotar Esparta que va fracassar. A poc a poc, Atenes anava decaient i la població va agafar la pesta. A més de tot això, es va afegir que Pèrsia es va aliar amb Esparta i finalment varen derrotar Atenes.
    En aquell moment existia un home anomenat Sòcrates (470-399 a.C). Sòcrates, juntament amb els sofistes, va sigificar un canvi en l’actitud filòsofica de l’època. Els antics filòsofs es basaven en l’observació i en l’experiència dels fets, l’empirisme, basant-se en la naturalesa; mentre que Sòcrates i els sofistes es varen basar en l’antropologia i la racionalització, on el centre era l’home.
    Sòcrates era un home lleig i mal vestit, rebutjava el model de narcisisme i els cànons de bellesa de l’home. S’interessava només en l’home i en criticar els principis d’aquella societat guerrera, mirant la vida que es duia a Atenes. Es passava el dia criticant, debatint i raonant amb els seus, basant-se amb la racionalització i la lògica, i partint de l’ignorància (d’aquí la frase: “Només sé que no sé res”) per adquirir el grau de saviesa, la docta ignorància. Encara que fos ateneu, criticava el model de societat en què vivia: “No som ateneu ni grec, només un ciutadà del món”.
    A causa d’això, quan Atenes es va rendir perquè la gent es moria de fam, varen donar la culpa a Sòcrates. Quan es varen reunir per matar-lo, enlloc d’arronsar-se va seguir diguent que s’havia de críticar, que es mereixia morir per qüestionar-se el món que els envoltava, d’una manera auto-crítica, per adquirir maduresa i saviesa. Amb tot això Sòcrates va crear el mètode socràtic i posteriorment, va causar fortes repercussions en la societat atenea. Va crear una ciutat intel·lectual, on es duien a terme els principis de Sòcrates, amb discussió i estudi, i gràcies a ell han sorgit grans científics, filòsofs (Plató, Aristòtil), artistes,...
    Jo pens que sense Sòcrates, la filosofia no hauria evolucionat com a tal. Va ajudar a veure el món des d’un altre punt de vista, un punt de vista que parteix de l’ignorància per críticar tots els principis que semblen correctes, però que en realitat no ho són. No li interessava el seu físic, només el pensament. És per això que els ateneus el tenien per un home boig, que només portava el mal a la societat. D’aquesta manera, la societat atenea es feia un prejudici sobre Sòcrates i si haguessin rebutjat tot tipus de prejudicis, haurien vist que darrere d’aquell home hi havia el pensament modèlic de la filosofia i potser haurien canviat la guerra amb Esparta.
    Per una altra banda, és d’admirar la postura de Sòcrates en l’època en què vivia. Intentava trobar una resposta universal a tot el què veia, que ningú hi pogués contradir res, i formulava qüestions que es resolien mitjançant el raonament i el diàleg amb els seus seguidors.
    Llavors, si no creies en les idees que es tenien per correctes, encara que èticament no ho eren, et mataven. Sòcrates va seguir defensant la seva opinió sobre la societat i no es va arronsar en cap moment, és per això que podem donar les gràcies a ell quan reflexionam de la mateixa manera que ho va fer ell. Es reflexa la seva grandesa en que no va deixar res escrit, i les seves paraules lògiques i racionalitzades han anat perdurant en el pensaments posteriors a ell.
    Sòcrates és el pare de la filosofia. Va establir una manera de pensar, una manera de criticar tot el que l’envoltava i conseqüentment, va proposar una idea que actualment es fa servir per fer un món millor, encara que en molts casos encara prescindim d’ella: guerres, maltractaments,... D’aquesta manera, hauríem de recórrer a Sòcrates per plantejar-nos els fenòmens injustos de la societat actual, com va fer ell en el seu moment.

    Pere Francesc Llull

    ResponElimina
  45. Sócrates (470-399 aC) va néixer i va morir a Atenes i és considerat el pare de la filosofia. Sócrates no mostrava interès per la mecànica del món físic i va utilitzar una nova forma de pensar basada en la raó i la lògica per estudiar únicament a les persones. Defensava la veritat per damunt de tot i va dedicar tota la seva vida a denunciar la injustícia i la corrupció a Atenes.
    Sócrates no complia amb els cànons de bellesa de l’època, caminava descalç amb una túnica bruta i no es preocupava pel seu aspecte ni pel que la gent pensava d’ell; només es preocupava pel seu pensament. Criticava tot el que deia la gent i no es deixava dur per la multitud sinó que pensava per ell mateix, segons la seva consciència i el seu raonament i defensava els seus principis per damunt de tot. Era un crític del pensament i defensava la veritat i la justícia. Sócrates va ser condemnat a mort per no abandonar les seves idees i els seus principis i per corrompre als joves de la ciutat d’Atenes.
    Crec que la figura de Sócrates va ser molt important ja que ens va deixar la necessitat de ser crítics, d’aquesta manera podem detectar possibles errors que hem pogut cometre en el passat i rectificar- los si és necessari. Sócrates va morir per no abandonar els seus principis; d’aquesta manera ens va ensenyar que hem de pensar per nosaltres mateixos i no ens hem de deixar influenciar pel que opini l’altra gent sinó que hem de defensar les nostres pròpies idees i els nostres principis. Sócrates també ens va deixar una cèlebre frase: “Només sé que no sé res”. Aquesta frase ens diu que Sócrates reconeixia que era un ignorant però cercava la saviesa. Ens va ensenyar així que si pensem que ho sabem tot, no podem adquirir nous coneixements. El primer pas per aprendre és reconèixer la nostra ignorància; reconèixer que no sabem res per tenir d’aquesta manera, la necessitat d’aprendre i així adquirir nous coneixements.
    Podem dir que Sócrates marca un abans i un després de la filosofia

    Joan Massanet Piris
    1r de Batxillerat C

    ResponElimina
  46. Sócrates (470-399 aC) va néixer i va morir a Atenes i és considerat el pare de la filosofia. Sócrates no mostrava interès per la mecànica del món físic i va utilitzar una nova forma de pensar basada en la raó i la lògica per estudiar únicament a les persones. Defensava la veritat per damunt de tot i va dedicar tota la seva vida a denunciar la injustícia i la corrupció a Atenes.
    Sócrates no complia amb els cànons de bellesa de l’època, caminava descalç amb una túnica bruta i no es preocupava pel seu aspecte ni pel que la gent pensava d’ell; només es preocupava pel seu pensament. Criticava tot el que deia la gent i no es deixava dur per la multitud sinó que pensava per ell mateix, segons la seva consciència i el seu raonament i defensava els seus principis per damunt de tot. Era un crític del pensament i defensava la veritat i la justícia. Sócrates va ser condemnat a mort per no abandonar les seves idees i els seus principis i per corrompre als joves de la ciutat d’Atenes.
    Crec que la figura de Sócrates va ser molt important ja que ens va deixar la necessitat de ser crítics, d’aquesta manera podem detectar possibles errors que hem pogut cometre en el passat i rectificar- los si és necessari. Sócrates va morir per no abandonar els seus principis; d’aquesta manera ens va ensenyar que hem de pensar per nosaltres mateixos i no ens hem de deixar influenciar pel que opini l’altra gent sinó que hem de defensar les nostres pròpies idees i els nostres principis. Sócrates també ens va deixar una cèlebre frase: “Només sé que no sé res”. Aquesta frase ens diu que Sócrates reconeixia que era un ignorant però cercava la saviesa. Ens va ensenyar així que si pensem que ho sabem tot, no podem adquirir nous coneixements. El primer pas per aprendre és reconèixer la nostra ignorància; reconèixer que no sabem res per tenir d’aquesta manera, la necessitat d’aprendre i així adquirir nous coneixements.
    Podem dir que Sócrates marca un abans i un després de la filosofia

    Joan Massanet Piris
    1r de Batxillerat C

    ResponElimina