dijous, 16 de novembre de 2017

Activitat per pujar nota 1r Batxillerat



Preguntes filosòfiques aplicades a la meva vida

-Es tracta de centrar-se en una qüestió que vulguis desenvolupar, aprofundir i reflexionar més a fons. Si no saps per on anar, aquí tens alguns temes que poden ajudar-te a  trobar alguna pregunta. El que és important és que sigui de veritat  i te l’hagis plantejat alguna vegada.

Exemples de temes:
-certesa, honestitat, autenticitat, la veritat.
-amor, emocions, sentiments, amistat, la familia.
-moral, justícia, el bé, la felicitat.
-identitat, autoconeixement, autoestima, valoració de mi mateix.
-bellesa, l’aspecte físic…
-la convivència social, la política, relacions de poder.
-altres temes: la mort, la perfecció, el control, el sentit de la vida…

-Quan hagis seleccionat la pregunta que vols treballar. Explica-la el millor possible, en què situacions o moments te la planteges, a quines emocions va associada, quins pensaments et venen al cap…

-Dedica’t una setmana a pensar sobre la qüestió filosòfica. Escriu sobre les noves idees que van apareixent sobre ella. Pots escriure una mica sobre això cada dia. No cal que sigui molt, amb unes poques línies pot ser suficient.  Si les rellegeixes i  t’ho tornes a repensar, et sorgiran nous pensaments.

-Conclusió. Valoració i opinió sobre l’activitat.

dilluns, 28 d’agost de 2017

CURS ON-LINE AUTOCONEIXEMENT

Vols aprofundir, clarificar i comprendre millor alguns aspectes de la vida que et resulten problemàtics o, simplement, vols conèixer-te a tu millor? 

Proposo un CURS ON-LINE AUTOCONEIXEMENT. Una consulta filosòfica al llarg d'uns mesos, que s'ajusta al perfil del consultant. Us convido a passar comptes amb la vida amb sinceritat i honestitat, des de la filosofia i el diàleg maièutic. 

CURS D’AUTOCONEIXEMENT DES DE LA FILOSOFIA SAPIENCIAL
Metodologia On-line individual.
El taller d’autoconeixement des de la filosofía sapiencial està dirigit a les persones que aspirin a viure d’acord amb una actitud filosòfica, que  consisteix bàsicament en una reflexió i qüestionament de la nostra pròpia vida, tant d’aspectes que ens resultin problemàtics o que es desitgin aprofundir més. Una indagació, que cerca apropar-nos a viure més a prop de la veritat, entesa com  alétheia, desocultament del que som, que s’amaga i queda ocult per la superposició de creences limitades  i prejudicis. És un treball que ens proporciona, en primer lloc, una comprensió profunda –que és l´única via que possibilita la transformació- i  ens apropa a la veritat perquè és la ignorància –el que creiem que som- la causa principal d’una vida inautèntica. En segon lloc, s’aborda aquesta ingadació d’una forma experiencial, és a dir, des de la nostra experiència vital i sentida del que som en el present. No és només un pensar el que som sinó alhora també és una experiència contemplativa de l’ÉSSER.
 Què és l’autoconeixement? 
És una indagació filosòfica a través de la reflexió dialogada entre l’alumne i el facilitador, que ens condueix a una presa de consciència major del que som nosaltres realment. Són sessions encaminades a qüestionar aquelles creences que ens mantenen allunyats o desconnectats del que som realment (jo profund). Les creences són interpretacions i judicis de valors que fem del món. Passen a ser problemàtiques  quan ens identifiquem amb elles i creiem que configuren la nostra identitat. Són, per tant,  creences limitades que no ens permeten viure amb plenitud i autenticitat. L’estoïcisme expressava aquesta idea de la següent manera:  
“No són els fets que neguitegen els homes, sinó els seus judicis sobre aquests fets. Per exemple, la mort no té res de terrible, d’altra manera també Sòcrates l’hauria considerada així, sinó que el que és terrible és pensar la mort com a terrible. Per tant, quan estem contrariats o negui­tosos o entristits, no hem de culpar-ne ningú més que nosaltres matei­xos, és a dir, els nostres propis judicis”. Epictet, Manual, 5

Com s’entén l’autoconeixement des de la filosofia sapiencial?
 Entenc la filosofia des d’una vessant pràctica –experiencial-, que respecta l’essència del que és la filosofia en el seu origen: amor (phileo) al coneixement (sophia) i, que consisteix en la recerca de la veritat (aletheia). Per a Heidegger,  la veritat  tal com ho cencebien els presocràtis, consistia en la unió del Lógos i l’Ésser, fent referència al verb  Légein, que significa, entre altres,  reunió, deixar mostrar l’ésser en l’ens, desocultar a l’Ens del que es parla i permetre veure’l, descubrir-ho, com no ocult. Segons les seves paraules:  La filosofía es en el modo de corresponder que sintoniza con  la voz del ser del ente. Este corresponder es un hablar. Está al servicio del lenguaje” 
                                                                                                             Heidegger, ¿Qué es la filosofía?
 L’enfocament sapiencial  s’apropa a mostrar qui som perquè  fa present de forma experiencial -no merament intel.lectual- la nostra pròpia naturalesa que forma part de l’ordre o intel.ligència universal. Tesi que està present en moltes de  les grans tradicions filosòfiques i espirituals d’Orient i d’Occident: Logos a Heràclit, Nous a Pitàgores, Tao al taoisme, Brahman a la filosofía vedanta advainta a l’Índia…Pierre Hadot, ens ho expressa de la següent manera:
En términos generales, personalmente tendería a representarme la elección filosófica fundamental, es decir, el esfuerzo a la sabiduría, como una superación del yo parcial y personal, egocéntrico, egoísta, para alcanzar el nivel de un yo superior que ve todas las cosas desde la perspectiva de la universalidad y la totalidad que toma conciencia de sí mismo como parte del cosmos, que abraza entonces la totalidad de las cosas”.
                                                                      Pierre Hadot, La filosofía como forma de vida (pág 146)
També, en la mateixa línia trobem al savi Nisagardatta, que ho explica de forma molt senzilla, a la seva obra Yo soy Eso
“Abandone todas las preguntas: Excepto una: ¿Quién soy yo? Al fin y al cabo, del único hecho del que está seguro es de que es. El yo soy es cierto. El yo soy esto no lo es.
Enfocando la mente en el “Yo soy” en el sentimiento del ser, se disuelve el “yo soy esto y aquello”; lo que permanece es el “yo soy el testigo” y eso también sumerge en soy todo”. Entonces el todo se convierte en el Uno, y el Uno en el Sí mismo, no separado de mí”. 
Objectius de l’autoconeixement
L’objectiu del treball d’autoconeixement és la presa de consciència del que som, des d’una comprensió sentida. No hi ha més objectius que aquest.  Perseguir objectius i aferrar-se als resultats o esperar-los, fa que no tinguem una bona relació amb el present, conditio sine qua non, per ser més reals.  Evidentment, n’hi ha uns resultats, però no és l’objectiu d’aquest taller.  Quan parlo de resultats, em refereixo a que quan  “utilitzem” la filosofía per aconseguir benestar o felicitat, estem deixant de filosofar, perquè la filosofía és totalment desinteressada i és amor a a la veritat. Per la meva experiència, en els tallers, a mesura que s’avança en el treball d’autoconeixement, els alumnes se  senten  més desperts o lúcids, i veuen com es disipen angoixes i pors. Però és només des d’un camí en el que no cerques resultats immediats, sinó avançar en el teu propi autoconeixement. La indagació de la nostra filosofía personal ja porta en si mateixa una transformació que és produïda al comprendre i clarificar aspectes que eren erronis, limitats o confusos. 
A qui li pot interessar
A les persones que vulguin veure més enllà del que veuen normalment, als valents que no volen viure a cegues i romandre adormits. En aquests tallers, despertar/veure/ comprendre i ser es comprenen en un mateix moviment, que ens permet trascendir allò a que ens aferrem, fugim o no volem enfrontar-nos, des de la comprensió i l’acceptació, com un assentiment viscut en el moment en el que estem, des d’una mirada serena que ens permet connectar amb el que som d’una forma plena. Esculpeix, doncs, la teva estàtua! 
“Regresa a ti mismo y mira: si aún no te ves bello, haz como el escultor de una estatua que ha de salirle hermosa: quita, raspa, pule y limpia hasta que hace aparecer un bello rostro en la estatua. También tú, quita todo lo superfluo, endereza todo lo que sea tortuoso, limpia todo lo que esté oscuro, abrillántala y no ceses de “esculpir tu propia estatua” hasta que resplandezca en ti el divino resplandor de la virtud, hasta que veas la Sabiduría en pie sobre su sagrado pedestal ¿Has llegado a esto? ¿Has visto esto? […] Si ves que te has convertido en esto, convirtiéndose tú mismo en una visión al adquirir confianza en ti mismo y ascender hacia lo alto, al tiempo que permaneces en este mundo, sin necesidad ya de quien te guie, entonces, ¡fija intensamente los ojos y mira!” 
Plotino Enéadas (1, 6,9,7) pág 24 Pierre Hadot, Plotino o la simplicidad de la mirada
Metodologia, desenvolupament i continguts de les sessions
És un taller on-line individual. Es tracta d’una activitat formativa, no terapèutica, que aspira a que el alumne aprengui a viure la vida amb una actitud filosòfica. La filosofía és entesa com un Art de la Vida,  que li permet crear la seva pròpia forma de vida, una nova manera de ser i estar en el món, d’acord amb la veritat. No es donen, per tant, ni normes ni receptes de com han de ser les persones, sinó que els alumnes aprenen, a partir de la reflexió dialogada, per ells mateixos, el que són realment i com volen viure (principi d’autonomia). 
Aquesta metodología també respecta el propi ritme de l’alumne a l’hora de comprendre i clarificar la seva pròpia filosofía personal. Això fa que no hagi cap pressa perquè en realitat no hem d’arribar a cap resultat, sinó que ens dediquem a clarificar la seva filosofia personal. La filosofia personal es basa en ñes interpretacions que fem sobre el món i nosaltes mateixos. En paraules de Mónica Cavallé:
“Las concepciones que tenemos sobre la realidad y sobre nosotros mismos constituyen el bagaje desde el que interpretamos nuestra experiencia; son, por lo tanto, las que explican el significado que otorgamos a las cosas, personas y situaciones y, consiguientemente, las actitudes que adoptamos ante ellas; son las que esclarecen por qué hacemos ciertas cosas y no otras, por qué nos motivamos, nos desmotivamos, nos alegramos, nos entristecemos o experimentamos frustración, por qué algo nos atrae o nos contraría; son las que nos hacen sentir que debemos o no debemos, que podemos o no podemos, las que nos inclinan por una cosa o por otra, las que tornan nuestras conductas ecuánimes y altruistas o bien contradictorias y destructivas; etcétera” http://www.monicacavalle.com/asesoramiento-filosofico/que-es-el-asesoramiento/
 El que no veu el facilitador per si mateix, no és imposat ni presuposat per part del facilitador. Això permet que sigui un procés personalitzat i propi, que mai es pot establir des de  judicis previs o precipitats que no hagin estat verificats per l’alumne. 
No s’estableix cap judici de valor cap a la persona sinó que s’examinen els judicis de valors que conformen les nostres accions. ÉS a dir que no identifiquem el que fem amb el que som, ni el que pensem amb el que som. Qüestionar els nostres pensaments i les nostres accions, és  comprendre que els nostres pensaments són només això pensaments i accions i que no configuren la nostra identitat. Més aviat, entenem que aquesta identificació produeix el que es coneix com a “jo superficial” o ego, que ens desconnecta, del que som profundament.
El treball que es desenvolupa en el curs consta de dues parts
-Un treball inicial d’indagació d'indagació de la filosofia personal de l'alumne. Primer es tracta d’aclarir i aprofundir de forma filosòfica en els temes que vol aprofundir l’alumne. La comprensió és l’objectiu fonamental d’aquest etapa. Comprensió que no és merament intel.lectual sinó una experiència sentida per part dels alumnes, que tracten de clarificar i crear noves comprensions a partir de la seva pròpia experiència viscuda. A continuació, es detecten les creences limitades que sustenten aquestes conductes i el qüestionament d’aquestes. 
-Un treball meditatiu i contemplatiu de connexió amb el que som, des de la nostra experiència vital. A través de textos, exercicis i meditacions.
Qui sóc jo?

Es meu nom és Cristina Avilés Marí. Sóc llicenciada de filosofia per la UB. Combino el meu treball com a professora de filosofia a secundària amb el d’assessora filosòfica i facilitadora de tallers de filosofia per adults sobre autoconeixement. M’he format i m’ha inspirat Mónica Cavallé en l’enfocament de la filosofia sapiencial i, des de llavors, he creat el  projecte Slow Thinking, que és una proposta que ens convida a aturar-nos i digerir la vida amb més calma, reflexió i actitud filosòfica.
Dates i preu

En tractar-se d’un taller individual i on-line, els interessats poden posar-se en contacte amb mi i establim l’inici a conveniència de l’interessat. La duració aproximada és de 3 a 5 mesos, però varia en funció de les característiques i circumstàncies personals. Aquesta metodología ens permet fer  un treball personalitzat, respectant el ritme propi de l’alumne a l’hora de clarificar i comprendre les seves inquietuds, problemes, dubtes i confusions vitals. La idea és anar fent un camí d’autoconeixement sense estar pressionat per les dates ni pels resultats. 
Es fan dos sessions al mes, una cada quinze dies d’1 hora i mitja de duració.  Malgrat són dues sessions mensuals, es treballa durant tot el mes perquè el treball realitzat durant la sessió fa que en els 15 dies següents ho apliquem a la nostra vida diàriament. És tracta d’un treball que implica totes les facetes vitals del nostre ésser  i de la nostra existència. 
El preu és de 70 Euros mensuals.
Inscripció i més informació:

Tel: 679431476

diumenge, 28 de maig de 2017

¿Quién puñetas soy?

He escrito un relato filosófico que aborda el tema del autoconocimiento y de la identidad, a través del caso de una joven de 15 años, que sufre bullying en el instituto. Se titula ¿Quién puñetas soy? Hago referencia a Sócrates, Platón y Descartes desde el enfoque de la filosofía sapiencial
/https://clubdeescritura.com/convocatoria/i-concurso-relato-filosofico/leer/421535/quien-punetas-soy/

Agradecería que me escribierais algún comentario.

dimarts, 7 de febrer de 2017

Todorov i el populisme



La por ens transforma en èssers que restem immòbils davant de les injustícies. La por  ens condueix a un desterrament del pensament crític i de l’acció responsable. La por ens paralitza i ens cosifica, ens trasforma en objectes fàcils de manipular. En els temps que corren la por resulta ser un mal company de viatge però, malauradament, constitueix un dels ingredients bàsics del populisme, el qual ens allunya cada vegada més dels valors democràtics. Ho havia anticipat Hannah Arendt en els seus estudis sobre els totalitarismes de la primera meitat del segle XX. El gran problema, afirmava, és que quan la por ho domina tot estem adobant el terreny per, en primer lloc, propiciar l'aparició de lideratges populistes i, més tard, obrir la porta a la intolerància i al totalitarisme. La por ho impregna tot, permetent allò que en altres circumstàncies seria inadmissible i justificant allò que és injustificable.
L’assagista Tzvetan Todorov (Sofia, 1939) en el seu nou llibre, Los enemigos de la democracia ens explica que existeixen tres formes de desmesura, en oposició a la moderació, virtut per excel.lència democrática. Una virtut que resulta necessària per limitar la desmesura o els excessos que afecten la democràcia.  Els seus enemics o vicis, en termes aristotèlics, són el messianisme polític, l’ultraliberalisme i el populisme. El messianisme polític representa una desmesura perquè esdevé populisme. La promesa del paradís perdut per part d’un representant del poder, el poble es converteix en massa acrítica i passiva. Per exemple, quan tenim por de perdre la feina, la casa i ser incapaços de proporcionar sustent a la família. El gobernador té pràcticament “carta blanca” per prendre les mesures oportunes, el poble resignat no es subleva i espera que el salvin de la situació nefasta on es troba.  Estratègies  que van ser emprades per tots els liders totalitaris en un passat no gaire llunyà. L’ultraliberalisme com altre enemic interior de la democràcia és també una desmesura, de forma òbvia per molts de nosaltres. La dictadura dels mercats que subestimen i controlen les accions i lliures pensaments de les persones. . La ideologia ultraliberal ha associat la idea de prosperitat a la de la llibertat d’aquests mercats. Els estats democràtics estan al seu servei. Per Todorov el fonamentalisme neoliberal liquida la societat.
El tercer enemic de la democràcia és el populisme. Segons Todorov, els presumptes demòcrates que ens governen el fan servir cada vegada més. El populisme de dretes s'obsessiona amb l'amenaça dels estrangers i els veuen com un greu perill que atempta contra la societat i l’estabilitat social i econòmica del país. La xenofòbia es una xacra social que es troba en expansió, que s'utilitza de forma demagògica per uns representants que no pensen en el futur, sinó en seguir el corrent de la multitud per a justificar la seva autoritat inapel·lable amb reiterades invocacions als perills que ens amenacen si no els seguim.
 Todorov defensa la virtut, la mesura, la moderació i la lluita contra els vicis, els excesos i els enemics de la democràcia. Per aconseguir-ho proposa mirar-nos a nosaltres mateixos, ser crítics, indignar-nos davant de la injustícia i que aquesta indignació esdevingui acció política. Només dins de la col.lectivitat trobem la solució. La solitud i l'aïllament –com afirmava Thomas Hobbes– alimenten les pors que justifiquen el Leviatan, aquell monstre totalitari que ens salva dels perills d'una mort imminent. 

dimecres, 25 de gener de 2017

Entrevista Àgora Can Alcover

En el següent enllaç podeu escoltar l'entrevista a l'Àgora de Can Alcover d'Ona Mediterrània ràdio que em va fer en Miquel Àngel Ballester sobre Filosofia Pràctica i assessoria filosòfica.

Entrevista

Si us quedeu amb ganes de saber-ne més: aslowthinking.blogspot.com.

diumenge, 22 de gener de 2017

El concepte de veritat en Descartes i Heidegger



Descartes es considera el pare de la filosofia moderna, a l’introduir el concepte de  subjectivitat que esdevé un element fonamental i central del procés del coneixement: el subjecte que  pensa i representa el món  a través de les idees. Aquest descobriment, la res cogitans, ve donat per la creença de que la raó té un paper essencial en la teoria epistemològica cartesiana. La confiança absoluta en la raó, prové d’un dels principis del racionalisme que defensa la infal.libilitat d’aquesta. Descartes, afegeix que sempre que s’apliqui un bon mètode, que ens permeti evitar l’error, a l’utilitzar correctament les nostres capacitats naturals mentals, que són la intuïció i la deducció.  La veritat és entesa com a certesa i  és, de fet,  quan troba el primer principi indubtable –aplicant el dubte metòdic- el cogito ergo sum, que és una certesa evident, és a dir, una idea clara i distinta, i que constitueix, a més,  el criteri de certesa establert per Descartes. Es tracta d’un concepte de la veritat, que s’ajusta a la veritat com a correspondència de la realitat i l'enteniment (veritas est adaequatio rei et intellectus). D’aquesta forma perd, segons Heidegger l’Ésser el seu estatus ontològic i la qüestió sobre l’Ésser queda relegada, per tant, a una res cogitans que pensa el món, convertint-se aquest  en un objecte, una res extensa. Des de Descartes, la subjectivitat de l’home será la referència, mesura i fonament últim de l’ens, que és concebut com a substància.
Heidegger crítica la metafísica que s’oblida de l’Ésser.  Considera que a partir de Plató i Aristòtil, es produeix una situació en la qual l’ésser humà és considerat com un ens que tracta d’apoderar-se del coneixement de la realitat a través de l’enteniment. D'aquesta forma, es produeix la nivelació de l’ésser i l’ens, un ens que pensa l’ésser però que no deixa mostrar l’Ésser perquè esdevé un objecte que l’home ha de controlar, calcular i dominar. Heidegger proposa la decontrucció i retornar, d’una forma experiencial –no intel.lectual- als conceptes grecs originaris del període presocràtic. Alguns dels conceptes grecs que recupera són el de filosofía, pensar i veritat. El primer, correspon al vocable grec philo (amor) i sophia (coneixement). L’amor s’entén com a unió, reunió del pensar y el Lógos. És necessari comprende que el Lógos, s’entén com Légein i, per tant, la paraula ens posa en presència del que ella nombra i no davant de la significació de la paraula. Per a Heràclit, l’amor a la saviesa és ser Unitat amb el Lógos i pensar en ell i des d’ell. És deixar que el Lógos sigui, pensi i parli en nosaltres: No escoltant-me a mi, sinó al logos, és savi confessar que totes les coses són u (50) . Una teoria de la no dualitat, que mostra la identitat del pensar i el Lógos, i que fa patent la presència de l’Ésser i que trascendeix la dualitat. Més endavant, l’amor oblidarà l’Ésser i s’entendrà com un amor, que és aspiració, apoderament del coneixement, que passa a ser considerat objecte i perdent, per tant, la unitat que existía en Heràclit o Parmènides.
De forma similar, esdevé el mateix en el concepte de veritat que és concebut per Parmènides com alétheia, que  està formada per la privació (a) del verb lanthano, que significa estar o romandre ocult. L’Ésser s’amaga i oculta, es desvela o desoculta i mostra la veritat. Una concepció de la veritat no dualista i que contempla la veritat com una unitat entre l’ésser i el pensar. Aquest desocultament té el seu fonament en el Dasein. Dasein és una expressió que Heidegger compren des de l’existència humana en tant que àmbit de comprensió de l’Ésser: És un ésser (Sein) aquí (Da). L’Ésser és l’espai de l’home i aquest, alhora, és el aquí de l’Ésser, el lloc en el qual l’Ésser pot prendre consciència, mostrar-se i desvelar-se en l’ens. No es tracta, doncs, d’un ens que pensa l’Ésser sinó de comprendre –veure- l’ésser a través del ens. L’essència de la veritat entesa com el deixar ser a l’éns. L’essència de l’Ésser és, per tant, la llibertat i esdevé pura possibilitat de ser. 


dijous, 25 de juny de 2015

DIARI FILOSÒFIC



Enguany he iniciat una activitat de DIARI FILOSÒFIC a l’assignatura de Filosofia i ciutadania de 1r de Batxillerat. Ha donat bons resultats i volia compartir-la amb tots vosaltres. L’ha he començat a desenvolupar també com a procediment a l’àmbit de l’assessoria filosòfica. M'he inspirat en l'enfocament sapiencial i la metodologia de Mónica Cavallé.  Podeu veure fragments d'alguns dels diaris i més informació a http://aslowthinking.blogspot.com.es/


L'activitat que vaig presentar als meus alumnes és la següent:
 
 Introducció.

Totes les grans tradicions han coincidit en afirmar que és en el coneixement d’un mateix on resideix la virtut (l’hàbit que ens dirigeix a la felicitat) i constitueix l’essència de la sabiduria. El savi reconeix la seva ignorància i sap que el món només s’entén si ens entenem. Per tant, la pregunta clau és:  Qui som jo?  Com diu Sòcrates una vida no examinada no mereix ser viscuda.
Ja sabeu que és a partir de l’explicació i la descripció com adquirim coneixements objectius, però és quan incorporem el coneixement a la nostra pròpia experiència quan podem parlar de saviesa. Es tracta, doncs, d’un coneixement que té a veure amb la nostra identitat a través d’experiències sentides i viscudes, i que vivim des de nivells més profunds i radicals.. Els primers filosòfs, lluny d’elaborar sistemes teòrics, proposaven un model de vida propiciador  del coneixement d’un mateix, que és l’únic que pot ser transformador. La filosofía, als seus inicis, cercava accedir al vertader coneixement, que es fonamenta en la comprensió i dóna lloc a la “visió” o a un “despertar”. És una invitació a viure amb l’aspiració de cercar la veritat, d’una vida autèntica i més lliure. La comprensió profunda ens transforma ja que equival a un nivel nou de conciència: s’accedeix  a una nova manera de ser i de mirar.

El diari filosòfic.
L’objetiu principal del diari és el de proporcionar una eina que ajudi a la clarificació i comprensió de situacions problemàtiques i, per tant,  ens proporcioni un millor coneixement de nosaltres mateixos. Comprensió que està orientada a assolir un major nivell de consciencia.  Partim de tres supòsits:  a) S’enten que la ignorància, és a dir el desconeixement del que som provoca  situacions conflictives; b) com a consequència del supòsit anterior no s’han de jutjar a les persones, sinò que analitzem les accions; c) els canvis vertaders venen a través de la comprensió; d) S’enten que tot és comprensible, malgrat no ho sembli.  Totes les accions tenen un sentit.

Es tracta de centrar-vos en un problema, situació que us generi certa preocupació, malestar, tristesa, por, angoixa o malestar. No ha de ser necessàriament una experiència que sigui molt íntima però sí que es doni de forma regular al llarg del temps. 


Passes: Evidentmente no hi ha que fer-ho tot de cop. Es va treballant  poc a poc cada part. Penseu que  és una activitat que es desenvolupa al llarg de la segona avaluació.  Envieu-me al meu correu el que aneu reflexionant i escrivint. Rebreu una resposta meva sempre que us ajudi  a una profundització i comprensió mès àmplia de l'activitat.

1)     - Descripció detallada del problema o situació. Exemple: Vull estar còmoda i relaxada amb els meus àmics però no acabo d’aconseguir-ho…….Fixeu-vos que ha de ser una descripció. Eviteu fer interpretacións o cercar les causes del problema plantejat  (jo crec que això em passa perquè…). El tema escollit heu de comunicar-m’ho abans d’una setmana. Teniu en compte que realment aquestes situacions problemàtiques es generen per tenir idees limitades, prejudicis o creences errònies, que fan que m’identifiqui amb elles.
2)     - La situació problemàtica es dóna només en aquest àmbit o es dòna també en altres (familia, escola, àmics, desconeguts). Es tracta de indagar sobre el que s’anomena la vostra FILOSOFIA OPERATIVA (és el pensament que dóna lloc a les nostres emociones, conducta i accions) i es pot esbrinar a partir del que es va repetint en diverses situacions.
3)      -Emocions, sentiments i conducta que es donen en aquestes situacions. El més important és que us fixeu no en el que penseu, sinó en el que sentiu i el vostre comportament. PATRONS DE CONDUCTA.
4)    -Poseu veu a aquestes emocions. Es tracta de fer evident el DIÀLEG INTERN on existexen els judicis que són limitats, els prejudicis o les males comprensions.
5)     - Extracció de creences.
6)     - Questionament de les creences.