En aquestes primeres setmanes inicials hem fet una introducció del origen de la filosofia i una aproximació de la seva especificitat. En quant a l’origen de la filosofia existeixen moltes teories, però principalment es divideixen en dues, una primera que accepta la influència de teories de procedència oriental i que en conseqüència, no admet la filosofia com una creació únicament formada pels grecs, i, una segona via interpretativa, que descansa en la hipòtesi de que els grecs són els autors únics d’aquesta invenció que anomenem filosofia.
Tradicionalment s’ha acceptat que la filosofia es dóna com a racionalització del mite, més conegut com el pas del mite al logos, però existeixen autors que ens proporcionen altres claus interpretatives d’aquesta transició. És el cas de K. Popper que defensa que la creació de la filosofia a Jònia, més que a una substitució del mite per alguna cosa més “científica”, es produeix per un canvi d’actitud, una actitud crítica. En lloc de conservar el dogma de la tradició del mite es questiona el que s’havia considerat veritat aquell moment i es formulen teories a partir de l’observació de la realitat. És passa, doncs, de la tradició del mite a la tradició crítica i, per tant, del sorgiment del coneixement científic.