diumenge, 19 de desembre del 2010

Teoria M

Darrer missatge de l'any per penjar-vos un documental sobre la Teoria M, que va introduir Jeroni Mestre el dijous passat. Aprofit per a felicitar-lo a ell i també a Martí Suau per les magistrals exposicions que van impartir sobre la cosmovisió quàntica i que tantes preguntes van suscitar. En seguirem parlant a classe.

L'objectiu d'aquest vídeo és el d' aclarir dubtes i facilitar la comprensió d'aquesta part final del tema. Esper que en els vostres comentaris hagi diàleg entre valtros i que nos sigui un simple discurs individual. Per això, és necessari que es facin de forma paulatina i no tots de cop.

Esper, també que tingueu unes bones festes.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Cosmovisió científica

Una cosmovisió és una teoria de la realitat que té una persona, època o cultura, a partir de la qual s’interpreta el món i a si mateix en el món.

Una cosmovisió és científica quan aquesta teoria o explicació del món és proporcionada per la ciència. En la formació d’una cosmovisió científica podem comptar amb disciplines científiques com poden ser la física, la astronomia i la cosmologia. No totes les cosmovisions tenen que ser científiques, de fet si us passetgeu per la xarxa trobareu cosmovisions de tota mena, com antropològiques, d'una forma de vida urbana, rural, d'un nin mut, d'una dóna...És a dir, la teoria de la realitat que té un nin cec fonamentarà una interpretació del món, ben distinta a la de un nin normal. De la mateixa manera, la cosmovisió d'un jueu a l'epoca nazi o la de qualsevol cultura indígena que heu treballat en el tema anterior.

Per començar podeu veure aquest vídeo que revisa els models cosmològics que s’han format en els darrers 3000 anys, així com també explica críticament la teoria del Big Bang. Per últim, es mostra també el desenvolupament tecnològic que ha permès observar l’Univers.






dilluns, 15 de novembre del 2010

apunts etica: unitat didàctica 2

El pròxim dia de classe començarem la unitat 2 que correspon a la diversitat cultural. La podeu descarregar en el següent enllaç:

Unitat didàctica diversitat cultural

dijous, 4 de novembre del 2010

Nines-mares

Amb només 10 anys, una nena va donar a llum dimarts passat un nadó de prop de tres quilos en un hospital de Jerez de la Frontera. La mare i el fill van rebre l'alta mèdica aquest mateix cap de setmana, ja que tots dos estaven en perfectes condicions després del part natural. El pare, segons la família, també és menor, malgrat no ha transcendit l’edat exacta i tots dos convivien a Romania. La Junta d’Andalusia, que es va assabentar del cas per mitjà del centre hospitalari farà un seguiment del cas per decidir si la mare i el nadó poden continuar vivint en el nucli familiar matern. La Junta d'Andalusia, que es va assabentar del cas per mitjà del centre hospitalari, perquè la jove no està ni empadronada ni escolaritzada, va explicar ahir que s'està estudiant si la mare i el seu fill poden continuar vivint en el nucli familiar matern. És important constatar que el cas ha sorprès tant a la comunitat gitana espanyola i romanesa, que afirmen que malgrat l’edat de casament entre ells acostuma a ser més temprana, troben inacceptable un cas com el produït al nostre país.

El fet, és analitzar un cas que va en augment, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2008 unes 178 nines menors de 15 anys van ser mares i uns 500 embaraços no es van dur a terme per avortament. Per últim no podem oblidar-nos de les conseqüències adverses que poden anar des de problemes en el futur desenvolupament de la criatura, com la interrupció del propi desenvolupament de la nina, i les òbvies seqüeles psicològiques que es deriven d’una situació difícil d’assimilar a una edat tan temprana.

Els comentaris que heu de fer són en referència als continguts apresos fins ara, com són:

-els valors adoptats pels avis, la mare, la comunitat romanesa i els vostros.

- la responsabilitat de tots els membres esmentats.

-l’autonomia/heteronomia moral dels implicats.

-ètica, moral i immoralitat.

-propostes que puguin solucionar el problema.



dimarts, 2 de novembre del 2010

Què és l'ésser humà?

Comencem la segona unitat que tracta sobre antropologia, en concret, a la qüestió filosòfica què és l'ésser humà. Des de la paleontologia i la biologia ens apropem a una definició de la que no podem prescindir però tampoc quedar-mos només amb aquesta si volem desenvolupar una definició que no sigui reduccionista i abarqui tota la realitat que ens ha constituit com a humans. Així la pregunta clau en aquesta ocasió és quin factor dels que es mostren en el vídeo és l'essencial per l'evolució dels primats cap els humans?

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Sòcrates

Socrates solo sabía una cosa...

 

Els filòsofos anteriors a Sòcrates van iniciar una investigació de la naturalesa (physis), cercant els origens (arkhé) i els elements que composaven l’Univers a través d’un mètode racional i en molts casos empíric, basat en l’observació i l’experiència. D’altra banda, en Sòcrates –i els sofistes- representen el gir antropològic cap a una filosofia que es centra en l’home i en la ciutat. Sòcrates no va deixar escrit res i s’ha fet famós per la seva forma de viure i de morir. La seva actitud filosòfica s’ha considerat modèlica i es mostra en una de les més cèl.lebres frases de la història de la filosofia: Només sé que no sé res. El reconeixement de la ignorància d’un mateix correspon al primer pas d’un camí que ens condueix a la saviesa

La filosofia, des de llavors, ha insistit sempre, fins a la sacietat, en què el veritable coneixement no pot donar-se sense el qüestionament, el dubte, la sospita que el que sabem, possiblement, no és tan cert com creiem. És, des d'aquesta base, com podem aspirar a tenir una vida millor. Sòcrates ens suggereix a fer-ho amb aquest aforisme: "La vida examinada és l'única que mereix ser viscuda". La via proposada per Sòcrates, per tant, és la de l'autoconeixement, la de el coneixement de SI mateix. L'autoconeixement ens permet prendre major consciència de qui som i de la nostra pròpia interpretació del món. No es tractaria, per tant, de buscar el sentit de la nostra vida fora de nosaltres, sinó que és mirant al nostre interior des d'on podríem connectar amb la nostra plenitud. És, des d'una indagació, com la que proposava Sòcrates, dirigida a qüestionar les nostres creences limitades com podem arribar a prendre més consciència. No obstant això, no tan sols es tracta d'una indagació d'índole cognitiva, sinó que també és una pràctica continuada: un ascètica d'autoobservació, d'estar atent a la forma com vivim, en veure com ens relacionem amb la vida i no deixar-nos atrapar o identificar-nos amb els pensaments.

Sòcrates realitza aquest treball d'autoconeixement a través de la maièutica, que és un mètode que es basa en l'art de fer bones preguntes a través del diàleg. Amb les qüestions que llançava als seus interlocutors aspirava a que ells mateixos "donessin a llum" a noves comprensions, sense imposar-los com havien de pensar o de viure. . Plató en el Teetet fa referència al mètode socràtic amb aquestes paraules:

El meu art maièutic té les mateixes característiques generals que l’art de les llevadores. Però en difereix pel fet que fa parir els homes i no les dones, i perquè afecta les ànimes i no els cossos, en el treball del part. El millor de l’art que practico és, tanmateix, que permet saber si allò que engendra la reflexió del jove és una aparença enganyosa o un fruit vertader, perquè tinc en comú amb les llevadores això: sóc estèril en saviesa.

L'assessorament filosòfic parteix d'aquestes premisses filosòfiques i pretén realitzar un treball d'autoconeixement perquè els consultants examinin la seva pròpia vida. Són les nostres interpretacions de la realitat i els nostres valors els elements bàsics que configuren la nostra manera de ser i d'estar al món i els que ens condueixen a un estat de felicitat o infelicitat. La major font de pertorbació i malestar es produeix per certs pensaments erronis als que l'home sol aferrar-se. La filosofia pot ajudar a desemmascarar aquestes idees per a possibilitar el sorgiment d'altres idees que estiguin més d'acord amb l’assoliment una vida més plena. L'assessorament filosòfic implica en aquest procés d'autoconeixement per una banda, un respecte a l'autonomia personal, és a dir, sense imposar a ningú, com ha de pensar i viure, amb l'objectiu que siguin els mateixos subjectes els que creen i modelen la seva pròpia vida. D'altra banda, també implica el respecte a el propi procés de comprensió que es gesta des d'un mateix, qui és el que marca i estableix el seu propi ritme i nivell de consciència,  sense que s'estableixin judicis o anàlisi valoratius que entorpeixin o dificultin aquests objectius


Per saber-ne més sobre l'assessorament filosòfic cliqueu aquí.