dijous, 4 de novembre de 2010

Nines-mares

Amb només 10 anys, una nena va donar a llum dimarts passat un nadó de prop de tres quilos en un hospital de Jerez de la Frontera. La mare i el fill van rebre l'alta mèdica aquest mateix cap de setmana, ja que tots dos estaven en perfectes condicions després del part natural. El pare, segons la família, també és menor, malgrat no ha transcendit l’edat exacta i tots dos convivien a Romania. La Junta d’Andalusia, que es va assabentar del cas per mitjà del centre hospitalari farà un seguiment del cas per decidir si la mare i el nadó poden continuar vivint en el nucli familiar matern. La Junta d'Andalusia, que es va assabentar del cas per mitjà del centre hospitalari, perquè la jove no està ni empadronada ni escolaritzada, va explicar ahir que s'està estudiant si la mare i el seu fill poden continuar vivint en el nucli familiar matern. És important constatar que el cas ha sorprès tant a la comunitat gitana espanyola i romanesa, que afirmen que malgrat l’edat de casament entre ells acostuma a ser més temprana, troben inacceptable un cas com el produït al nostre país.

El fet, és analitzar un cas que va en augment, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2008 unes 178 nines menors de 15 anys van ser mares i uns 500 embaraços no es van dur a terme per avortament. Per últim no podem oblidar-nos de les conseqüències adverses que poden anar des de problemes en el futur desenvolupament de la criatura, com la interrupció del propi desenvolupament de la nina, i les òbvies seqüeles psicològiques que es deriven d’una situació difícil d’assimilar a una edat tan temprana.

Els comentaris que heu de fer són en referència als continguts apresos fins ara, com són:

-els valors adoptats pels avis, la mare, la comunitat romanesa i els vostros.

- la responsabilitat de tots els membres esmentats.

-l’autonomia/heteronomia moral dels implicats.

-ètica, moral i immoralitat.

-propostes que puguin solucionar el problema.



10 comentaris:

  1. Tant els avis del nounat, com la mare, els inclouré al mateix grup de valors, ja que la mare ha rebut els valors dels seus pares i, per lo tant, té els mateixos. Tant la mare del nounat com els avis estàn orgullosos y feliços del naixament, com es pot apreciar al video, a una societat com la seva, tenir un fill a la seva edat es totalment normal, recordant-nos com era de igual a la edat Mitja i époques anteriors.
    En canvi nosaltres, en una societat bastant desenvolupada (sense motiu de discriminar, m'apena moltíssim veure la decadencia en que viuen molts de paísos a costa dels desenvolupats com el nostre), esteim en una societat consumista i "relativament sana" (no se si s'enten), on clarament vivim molts d'anys pels avanços mèdics, etc. A més, tal com he dit, la societat ens inculca una forma de creixer i actuar, i ens educa durant la infantesa i adolescència, no considerant-mos adults fins als 18. Això en principi fa un poc de "aclariment" sobre com has de dur a terme la teva vida: No has de ser massa jove, perque tens molt que descobrir, aprendre, viure... cada etapa té el seu moment i les seves accions, i no ens podem adelantar. Però a països com el de Romania, es diferent, com es pot veure.

    Clar està, els avis del nadò, cuidaràn tant de la mare com del net, o almenys és el més seguir. I si un s'hi fixa (sense asegurar, no conec gens la seva cultura), podría deduir que posiblement sería el sistema de vida normal en la seva societat. Això, per la nostra part, al veure-ho, ho trobam inmoral, mai pensaríam en tenir un fill a tal edat, però clar, son cultures diferents, diferents formes de veure les coses... però clar, encara que sigui una cultura, hi ha pautes que s'han de seguir. Vull dir: tenir un fill als 10 anys implica, ente altres coses, la pèrdua de infantesa i adolescencia de cop, i això es un efecte molt negatiu per la noia.

    Totes les cultures són totalment respectables, però hi ha coses inmorals, com ja he dit, que no es aurien de consentir. Exemples? Arrancar el clítoris a les dones, com ho fan en moltes tribus i societats africanes, la pena de mort, aplicada a molts de paísos, etc... incloent-hi aquest cas. Els nens tenen dret a una infantesa i a la adolescència, a uns estudis... a aquesta edat, tenen que descobrir el mòn, buscarse a ells mateixos, definirse... explorar el seu cos, experimentar amb altes... moltes coses ens queden per fer i un nadò ho destrueix tot a AQUESTA edat.

    Realment es difícil el mètode d'ús per minoritzar la quantitat de embarassos en menors... l'únic que se m'acudeix, es concienciar de una forma clara i que ens arribi, per fer entendre tot el que poden perdre si no prenen mesures anticonceptives.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Tant els valors de la mare, com els dels avis i també els de la comunitat romanesa tenen uns valors dinstints del que jo pens sobre l'embaràs d'aquesta nina de 10 anys. Ells pensen que és molt normal tenir un fill a n'aquesta edat, ja que en la seva religió les nines es casen molt prest i és habitual tenir els fills durant l'etapa adolescent. El video ens mostra com la mare de la nina està totalment dacord amb el naixament de l'infant. En canvi, jo, no estic gens dacord amb els valors que té la família de la nina. Jo pens, que en la societat que vivim avui en dia, un embaràs als 10 anys no és gens normal, a més t'espatlla tota l'adolescència. Jo crec que, la responsabilitat de la mare és preocupar-se primer de tot per l'embaràs de la nina, cosa que ella no fa en cap moment. Una nina que als 10 anys s'ha quedat embarassada necessita tota l'atenció possible i no una mare que passi de tot.

    La responsabilitat a partir d'ara de la mare de la nina seria ajudar-la amb tot i estar a favor d'ella pasi el que pasi, ja que la nina ara necessita tota l'atenciño possible. Els seus avis també podrien ajudar-la en tot el que puguin, ja que la nina és sentirà extranya i sola durant els 9 mesos.

    Tant la mare de la nina, com els àvis segueixen una moral autònoma, ja que no fan gaire cas de la societat en que vivim. Normalment no és té un fill a n'aquestes edats, així que es pot dir que tota la família seguieix una moral autònoma. En canvi si complisin el que diu la llei, seria una moral heterònoma.

    Aquest cas és inmoral. Ja que sobre els principis ètics, estic segura que a la mare del nadó no li agradaria gens haver de fer tot el que haurà de fer la seva família per ella. És un gran càrreg, i com que ella encara és una nina, haurà de ser la seva família qui s'encarregui de cuidar l'infant.

    Les propostes que tenc per solucionar aquests casos són per exemple fer arribar a entendre als adolescents que tenir un infant a n'aquesta edat no és correcte, dir-lis sobretot que es perd tota l'adolescència i també que mai s'ha de deixar de disfrutar aquesta etapa, però sí fer-ho amb precaució.


    Francina Velasco Puigròs.4esoC

    ResponElimina
  3. Hen aquest cas els valors de la mare del nadó com la de l'avia són normals com els seus abanpasats ja que a romania és normal que les nines tenguin fills desde tant jove. Jo crec que hen aquesta edat no és per tenir fills ja que és l'edat on el nostre cos experimenta molts de canvis i les nostres hormones estan pel aires que tots aquests canvis no són de gran ajuda pel nadó.

    la responabilidad que are tendra la mare serà que no li falti res al seu fill, la mare per are te l'ajuda de l'avia peró i si l'avia es mor i la mare no tingues mes familiars quels i pasaria? la mare no es autosuficient per fer-se'n carrec dels dos no te 18 anys no pot fer feina no li podria cobrir les necessitats del nedó, la mare s'hauria de posar a fer feina de mala mort com netejar o fer de prostituta o alguna cosa pitjor.

    En aquest cas desde el meu punt de vista és inmoral ja que tenir un fill als deu anys és una cosa no vista en la nostre societat, peró és veu que hen la seva cultura és una cosa noramal així que per ells la nostre opinió o la nostra cultura no els importa i volen seguir manetnit la seva.

    Jo crec que en part la mare es heteronomica ja que crec que sa deixat influenciar per l'avia, ja que l'avia ho troba una cosa normal tenir fills desde tant jove. Peró aquesta nina és consiet de lo que ha fet? i que passara amb el nedó? l'educara la seva avia ja que la mare a d'anar a l'escola així tendra la mateixa satirfeció la mare, en no poder educar-lo ella?

    La meva proposta és prendre precaucions abans de tenir un nedó ja que no és una jugeta i també abans de tenir-lo as destar segura que no li pot faltar res aixi que as destar absolutament pendent d'ell i aixó implica que si ets una persona jove que tagrada anar de festa i pasarso be quant el nedó nesci s'haura acabat així que abans de tenir un fill jo m'ho pensaria més de dues vegades.



    La meva opinió és que, val poden tenir altres cultures i si les volen segunt mantenir amb la seva familia val ningú les i pot dir que han de fer i que no han de fer, pero algú pensa amb la mare com ho toca estar passant? a perdut la seva infancia i la seva edolescència, amb deu anys tenir un fill es una gran responsabilitat peró la mare encaré no te esperiencia amb que es pot trobar al món encaré és masa jove per resolde ,tota sola, algunes problemes. I si are desideix deixar l'escola per veure creixer el seu fill i educar-lo, al futur la mare tendrà una feina de la mala mort ja que no podra triar on vol fer feina, val l'avia l'ajudara amb tot el que faci falta peró la meva opinió és que aquesta nina sa destrosat la vida ja que no ha tengut l'oportunitat de disfutar-la com una nina i el futur del nedó com sirà? algu i a pensat tendra el mateix futur que le seva mare que als deu anys tengui un nedó si praticament podrien ser germans.


    Aina Magdalena Reinés Torres. 4esoA

    ResponElimina
  4. Personalment, pens que els valors adoptats per la nina i els seus familiars són "valors" poc argumentats, és a dir, que no tenen un motiu concret per dur-los a terme. No sé exactament que va ocórrer però pens que quan la nina es va quedar embaraçada no va pensar en el que succeïria després: quedar-se sense temps per disfrutar amb xiquetes de la seva edat, assistir a l'escola, tenir una adolescència... crec que ni ella ni la seva família vareen pensar en la responsabilitat que aquest fet portava. Tenir una criatura no és cap joc, requereix molt de temps, paciència, cura... intenicions que no perjudiquin a l'infant ja que quan ell comenci a ser un nin la seva mare començarà a esser una adolescent. Només pensar-ho em peguen calfreds. Com poden uns pares suposadament joves deixar que la seva filla de només deu anys doni vida a un esser tan menut i innocent sense pensar en les influències que aquest naixament tendran sobre la pròpia mare i la resta de la societat?

    Les conductes que han seguit m'assemblen pobres d'argument; la majoria de les persones, quan es queden embaraçades rumien molt sobre els canvis que la seva vida sofrirà, després ja no ho podràs canviar.
    Pens que la nina no actuarà co si res hagués passat, ja que tard o d'hora patirà greus problemes psicològics...I no són sols problemes mentals i remordiments perquè bno podrà donar-li a la seva criatura tot el que hauria de rebre, també perquè físicament pot quedar-se així com és i no créixer més.

    Pens que no hi ha cp acte de responsabilitat per part seva ja que al cap i a la fi, els padrins seran els "pares" de la criatura, o més ben dit, de les criatures.
    Potser sí, que els fes molta il-lusió però això no manifesta posar en perill a la nineta, perquè el que més m'angoixa és veure el mal que patirà aquesta nina en un futur.

    És evident que els pares han actuat per autonomia i de manera inmoral, ja que no han pensat en cap moment en adaptar-se ala societat i veure que la seva filla no ha rebut cap tipus d'ensenyament escolar. Aquí, pens que les conseqüències estan més que reflectides, ja que si la nina no ha rebut "educació" no podem pretendre que actui de manera coherent, sense ofendre.

    També hem de tenir en compte la reacció de la comunitat romanesa ja que dona la raó als avis al fet que les nines es casin més jovenetes, però els sembla una bogeria que una nina de tan sols deu anys tengui un nadó.

    Crec que és difícil conscienciar a la resta de gent que no està totalment integrada dins la societat, però crec que si es fomentàs l'ús de mètodes anticonceptius seria més fàcil ja que per sort, la xiqueta no ha agafat cap infecció, però encara hagués pogut esser pitjor.. no ho sé exactament, crec que és un tema que demana molt raonament i esper que entre tots poguem "canviar" almenys una icona aquest tipus de situacions.


    Laura Genovard Quetglas
    4t C.

    ResponElimina
  5. Crec i esper que aquest és un cas aïllat i jutjant pels comentaris de la comunitat gitana i romanesa, és normal que els joves es casin a una edat més temprana que en la nostra societat, però ells també s'escandalitzen del fet que una nina de deu anys hagi sigut mare.

    No hem d'assenyalar amb el dit a la comunitat romanesa en general perquè en el meu punt de vista son els avis que no han actuat de manera responsable i els seus valors com poc son questionables.

    Primer la seva filla de deu anys no assisteix a l'escola que és un dret adquirit per la llei en el nostre país, el país del qual ella és ciutadana. Els pares de la jove mare han actuat de manera immoral negant els básics drets a la seva filla de l'educació, viure una infantesa normal i feliç jugant amb altres nins de la seva edat i protegint-la en un ambient segur i sa fins que arribi a l'edat adulta i pot pensar, actuar i tomar les seves pròpies decisions, triant quines son les millors opcions amb les millors consequències per a ella i per als que l'envolten.

    La jove mare no té experiència ni edat per fer una valoració positiva o negativa sobre les seves accions, sino que ha sigut una víctima de les seus propis pares que han violat els seus drets i han actuat amb una moral autònoma, ignorant tots els valors de la nostra societat.

    La vida de la nina està destrossada, no viurà una infantesa ni adolescència normal. Li ha tocat viure algo que no li correspondeix a una edat tan temprana, tindrà problemes físics i psicològics en el futur i no crec que arribarà a viure una vida familiar plena i feliç perquè el seu propi fill podria ser el seu germà i els dos tindràn que ser cuidats junts pels seus pares, els avis del nadó.

    Jo crec que el problema d'aquesta situació és la falta d'educació i l'absència d'informació anticonceptiva i sanitària.

    Si no volem que es torni a produir un altre cas com aquest tenim que, en primer lloc, treballar per guanyar la confiança de les persones d'aquestes comunitats i educar als pares per a que ells tinguin la possibilitat d'aprendre uns valors heterònoms pel benefici d'ells mateixos, els seus fills i fins i tot per a la resta de la societat.


    Juan Maimó Hinton
    4rt C.

    ResponElimina
  6. Bonees!

    Jo crec que els valors que tenen aquesta família i nosaltres no s'assemblen en res, ja que tota la família Romana ho troba normal tenir una filla de 10 anys i , en canvi, noltros ho trobam molt extrany.

    Personalment, trob que està mal fet tant per part de la nina de 10 anys tant com per els seus pares per aquestes raons:

    -Una nina de 10 anys no pots cuidar una nina que acaba de néixer ja que la nina de 10 anys no té ni educació ni és madura com a per cuidar una nina petita.

    -Els seus pares haurien de vigilar més a la seva filla, perquè amb 10 anys i tenir relacions sexuals, per jo és molt patètic.

    -La nina ha perdut la seva adolescència ja que, si cuida la seva filla, l'haurà de cuidar.

    -Aquesta família diu que això és normal per a ells però la gent de la seva raça diven que és molt extrany.

    -Aquesta família no podrà cuidar a n'aquesta nina ja que no tendran doblers.Basta veure a la casa que viven.


    Una altra cosa que jo pens és que els seus pares no han pensat amb la seva filla i han deixat que tengui la nina just per sortir a la tele i anar a qualque programa i guanyar un parell de doblers.I no han pensat que aquests doblers que cobrin(si es que cobren)han arruinat la vida de la seva pròpia filla.


    Xavier Darder Moll
    4 ESO C

    ResponElimina
  7. Hola:

    Jo crec que els seus valors i principis no son iguals que els de nosaltres perque si troben que tenir una fill amb deu anys es normal... Per altra banda una nina de deu anys es massa jove per tenir un fill.Auque ella heu desmanteixi jo trob que es massa petita per tenir relacions sexuals. per les seguents accions jo donaria la filla a una altre persona:

    Malgrat que tengi a l'avia l'hi destrosaria la vida encara que ara ho trobi molt divertit ser mare.
    Les nines de la seva edad al principi estaran amb ells pero al cap duns anys se estimaran mes sortir de marxa i estar amb els amics que estar amb ella i tenir que carregar amb una nina tot el dia amunt i avai.

    La seva addolecencia passeria per un traume perque auria de cuidar la nina.Ella no podria sortir a fer una volta amb les amiges per la nit i per lo tant es quedaria sense amiges.

    cargar amb un sobrepes com es tenir que cuidar la filla li podria causar grans problemes a la jove mere.

    Una empressa no l'hi donaria feina per que auria de cuidar la nina.

    Les ajudes social de espanya no l'hi donarien doblers per que no està empatronada a espanya.

    Elles aurien de tornar el seu pais per que no li podrien pagar els estidis a la nina ni a la criatura.

    Per les causses que us e dit anteriorment el millor que ella podria fer seria donar la seva filla en adobsió i esperrar qua alguna bona persona la adobti a aqueta nina.

    ManuelMuñoz Mesquida
    4 E.S.O C

    ResponElimina
  8. Jo trob que l'acte que ha fet aquesta nena de 10 anys ha estat per cridar l'atenció dels seus pares. En el que no estic d'acord es que la mare diu que en la seva cultura casar-se prest i tenir fulls és una cosa normal. Però pel que diu el text no totes les persones d'aquesta cultura pensen el mateix, ells estan d'acord en que es casi prest ara tenir un fill als 10 anys això es un acte de immaduresa i una falta de responsabilitat per els pares de la nina.


    Quan la mare xerra en el vídeo i la periodista li diu que només és una nina de 10 anys, la seva mare so pren en gràcia contestant-li que es veritat que té deu anys i que ja es prou gran per tenir un infant.

    Quan ens diu que la nina no esta escolaritzada ens dona entendre de que no té educació, per tant no saps les conseqüències que pot tenir l'embaràs de tan jove. Estic segura de que si aquesta nena hagués tengut una educació i hagués anat a l'escola allà li haguessin ensenyat totes les conseqüències de l'embaràs i també li haguessin ensenyat que hi ha proteccions. I alomillor s'ho hagués pensat dues vegades abans de fer-ho.


    Marina Rosselló Ferragut
    4 E.S.O C

    ResponElimina
  9. En la meva opinió, la responsabilitat es basa en la capacitat de poder escollir de forma lliure, es a dir, som responsables dels nostres actes perquè anteriorment hem pogut decidir de de forma lliure si les volíem realitzar, i com humans, tenim la capacitat de raonar sobre les conseqüències que tindran les nostres accions; per-tant, a partir d'aqui segons els nostres principis podrem sabre si el que decidirem fer serà correcte o incorrecte. Jo crec que una nina de 10 anys encara no està suficientment desenvolupada per raonar i reflexionar sobre aquest aspecte, un tòpic que, normalment, a n'aquesta edat encara és molt desconegut. Per tant ,aquesta noia, segons el meu punt de vista, no ha pogut recapacitar sobre el que feia, actuant de manera inconscient i irresponsable, de forma NO lliure. Si tengués que donar la culpa algú d'aquest ocurrència, me referiria als pares, que han inculcat a la mentalitat de la nina, que el que feia estaia bé, per-tant concloem que els pares tenen un principis molt diferents als que tenim aquí, a Europa occidental. Això se deu a la diferent cultura que hi ha entre el dos països, Espanya i Romania, i preferesc no parlar malament de la cultura de Romania, ja que és totalment desconeguda per mi i la respect perquè prové d'arrels completament diferents que jo no entenc, però com ells, probablement, la nostre.

    Jo crec que els protagonistes d'aquesta historia pensen de manera heterònoma, ja que no reflexionen sobre les conseqüències que provocarà aquest nounat a la jove mare, sinó actuen segons el que marca la seva societat, uns principis que no pareixen del tot certs i que els mateixos compatriotes rumans es contradeien. Els pares assumeixen una norma social de manera irreflexiva, i la inculquen a la seva filla, aquesta incapaç de reflexionar, també actua de manera heterònoma.

    Segons els meus principis, el que han fet no és ètic, es a dir contradeix la meva teoria sobre els actes morals. Aquest principis serien, per exemple, he de ser cautelós alhora de prendre decisions que possiblement perjudicaran el meu futur. Però pot ser la nostra protagonista no té en compte aquest principi, per això ella mateixa no considera l'acte com immoral i no entén perquè els altres, o una gran majoria si. Per la meva part, ho consider un acte immoral per les conseqüències que repercutiran al llarg de la seva vida, una vida que no podrà disfrutar així com a cada humà li pertoca.


    Assegurar-nos de que tots els embraços son decidits de forma lliure i conscients de les conseqüències que tindrà aquesta desició. És a dir, sabre aplicar l'estructura de l'acte moral a la situació per poder orientar-se i predictir més o menys el futur. Ens hauríem d'assegurar que aquesta desició de tenir un fill, no és resultat d'un impuls o desitg. Aquesta tasca se'n podria dur a terme per els mateixos pares, es a dir, a les escoles, pot ser de forma indirecta, s'hauria de començar a conscienciar als nois que un futur, esperem, llunyà, per-tant no tant prematur com aquest cas, siguin pares; començar una generació cautelosa i conscienciada de la realitat, i les conseqüències que poden tenir el nostres actes.

    A més a més, també estaria bé fomentar l'ús dels anticonceptius encara que no son del tot segurs, per tant no es segur que el embraç prematur es pogués evitar.

    ResponElimina
  10. Bones.

    Les costums a la cultura romanesa no crec que es dicti per els valors d'aquesta familia, que demostra falta de coneixements... Perquè realment un cos de l'edat de 10 anys no està preparat per parir i es sorprenent que el part s'agui realitzat de forma satisfactoria, espectes biologics a part (a part em referesc a canvi de tema, perquè s'ha de tenir molt en compte que aquest acte tan imprudent li podria haver costat la vida tant a la mare com a l'infant). En cuant a espectes socials, no crec que aquest pert estigui ben vist ni a la cultura romanesa, ni a l'espanyola, ni a l'americana... per raons morals molt basiques: risc de mort, interrupció del desarrollament de la mare o el nadó, deformacions per part de l'infant... podria escriure una llista molt extensa, peró crec que tota persona amb una mica de conciencia pot comprendre els riscos. Ara pasant a l'economia crec que es l'aspecte menys important, peró la meva opinió no importa a una societat capitalista... crec que realment tendrien problemes econòmics perquè es ja sabut que mantenir un recent nat es molt mal de mantenir.

    La meva conclusió en general, es un acte inmoral i que la seva familia l'agui respaldat està molt mal fet.

    MARC AMER SUREDA
    4rt B

    ResponElimina