Una cosmovisió és una teoria de la realitat que té una persona, època o cultura, a partir de la qual s’interpreta el món i a si mateix en el món.
Una cosmovisió és científica quan aquesta teoria o explicació del món és proporcionada per la ciència. En la formació d’una cosmovisió científica podem comptar amb disciplines científiques com poden ser la física, la astronomia i la cosmologia. No totes les cosmovisions tenen que ser científiques, de fet si us passetgeu per la xarxa trobareu cosmovisions de tota mena, com antropològiques, d'una forma de vida urbana, rural, d'un nin mut, d'una dóna...És a dir, la teoria de la realitat que té un nin cec fonamentarà una interpretació del món, ben distinta a la de un nin normal. De la mateixa manera, la cosmovisió d'un jueu a l'epoca nazi o la de qualsevol cultura indígena que heu treballat en el tema anterior.
Per començar podeu veure aquest vídeo que revisa els models cosmològics que s’han format en els darrers 3000 anys, així com també explica críticament la teoria del Big Bang. Per últim, es mostra també el desenvolupament tecnològic que ha permès observar l’Univers.
La ciència no pot donar-nos una resposta definitiva de l'origen de la vida. Per això ens preguntam: Què hi havia abans? Si la resposta és NO-RES, resulta impossible creure que del NO-RES pugui sorgir el TOT. Resulta interessant plantejar-nos que encara que fos el NO-RES, guardava en si mateix un gran potencial d'existència. Dit d'aquesta manera el NO-RES ja seria qualque cosa, per minúscul que fos guardava la capacitat de creació, de canvi constant, de inici i final continu.
ResponEliminaPer què a un determinat moment la vida s'inicia? La ciència es veu delimitada al respondre aquesta pregunta, només la religió acudeix amb la sol·lució d'una intel·Ligència superior creadora.
En funció de tot això, els éssers humans tenim una cosmovisió sobre la nostra pròpia naturalesa i de l'existència, que funciona com a un assumpte de creences. Necessitam aquesta per a orientar les nostres vides, per a donar-li sentit, per a intentar saber d'on venim i cap a on anam. Ens resulta angustiós només quedar-nos a un present, doncs esteim en aquest, però necessitam comprendre-lo. D'aquesta manera la cosmovisió ens orienta davant la confusió dels sucessos i fenòmens amb els quals ens enfrentam i ens dóna un marc on poder actuar.
Moltes vegades ens extranyen per exemple tantes concepcions sobre la mort que hi ha al món. Veim persones felices davant aquest fet que el prenen com a superació i per lo contrari persones que ho veuen com el final. Cada cultura, cada grup, respon a les seves preguntes a la seva manera, donant-li sentit a la seva pròpia existència.
David Fernández Rojas 1r Batx. C
Comentari primera i segona part
ResponEliminaTots sabem que hi ha un inici del nostre univers, el Big Bang, que consta del moment de creació dels àtoms, de cada estrella i de cada galàxia.
El que varen fer els avantpassats eren llibres on recolliren tota la informació i reuniren els coneixements de la visió que tenien cap a l'univers.
Des d'aquella explosió veiem que l'univers evoluciona i que al principi tot allò estava comprimit en un sol punt.
El Big Bang, es una teoria que ens ajuda a explicar el principi de l'univers, que per ara és l'única que tenim. Aquesta teoria se la considera la part sòlida de la ciència, però amb el pas del temps veiem que no proporciona respostes adequades.
La terra volta al sol, i tenim un sistema solar format per distints planetes (Mercuri fins a Neptú). La via làctia composa l'univers visible, que és molt gros i dia a dia s'està expandint, i per això podem deduir que fa 13 000 milions d'anys l'univers era més petit que un àtom. Quan diem que l'univers era tant petit es quan es produeix l'explosió i es forma el Big Bang. Però com arribam a aquestes conclusions?
Els humans es preguntaven el seu origen abans de que existís la ciència, els pobladors primitius necessitaven entendre el seu món per poder-hi viure i ells recorrien a estructures senzilles per entendre l'univers.
L'astronomia, pronosticava el moviment de les estrelles; l'astrologia com ens afectaven aquestes estrelles a la nostra vida. En aquella època era molt difícil separar aquests dos conceptes.
Al s.IV a.C. Posaren nom segons la seva forma a les estrelles: aries, tauro i gèminis.
Però només la observació no era factible.
Es duu a terme la teoria geocèntrica, on la Terra no és el centre de res.
Mitjançant les matemàtiques sabien més coses sobre el Sol i la Lluna.
Els antics grecs també distingien dos tipus d'estrelles i anomenaren els planetes segons els seus Déus.
Aptolomeu, millora la teoria geocèntrica d'Aristòtil. Aptolomeu no plasmava l'univers amb exactitud, però tampoc era la seva intenció.
Maria Bel Silva Ginard- 1er BATX.C
Parts 3,4 i 5
ResponElimina476 a.C l'astronomia es va oblidar.
Al s.XV d.C. Es va dur a terme la teoria heliocèntrica, el sol era el centre de l'univers. Aquesta teoria va dur diferents problemes, ja que l'església no hi estava d'acord perquè si Déu va crear la Terra, i els homes vivien a la Terra, havien de ser el centre de d'univers.
Copèrnic, astrònom i part de l'església, va ser qui inventà la teoria heliocèntrica.
Ell va descobrir que Mercuri era el més proper del sol, ja que tardava menys temps a donar la volta al sol, i Saturn, era el més llunyà ja que era el més lent per fer la volta al sol.
La terra rota, el cel no es mou, som nosaltres.
Copèrnic no va voler publicar la seva teoria fins que es va morir, ja que formava part de l'església i ella no hi estava d'acord.
Keppler, va ser el més valent, va enunciar que el sol era l'element central de l'univers.
Keppler va dir, que els cercles centrals arreu del sol eren erronis, eren el·lipsis el moviment dels planetes. En aquest moment es dona, que la teoria heliocèntrica dóna més resultats que la teoria geocèntrica.
En aquesta mateixa època podem veure que el sol influeix en la velocitat dels planetes. Galileo Galilei, estudia la teoria heliocèntrica, amb un instrument, anomenat telescopi. El telescopi es considerat el més meravellós de la ciència.
L'any 609, Galileo millora el telescopi. A través d'ell, podien veure estrelles i satèl·lits i Galileo veu clarament que Veus passava fases igual que la nostra lluna per tant, Venus orbita en voltant del sol i el sol és el centre de l'Univers.
Els antics havien vist tot allò amb una vista però faltava un instrument. El telescopi va marcar la diferència entre els astrònoms antics i els astrònoms moderns.
L'església, tornava a estar en contra, però Galileu va publicar la seva teoria en un llibre i l'església finalment hi va acceptar.
Galileu va intentar interpretar les escriptures per si sol, sense l'església.
1633 va publicar un altre llibre sobre la teoria heliocèntrica i el papa el va cridar per ser jutjat davant un tribunal.
Galileu va ser el primer científic modern.
1642, estudiaven el moviment planetari, i el sol hi va tenir una gran influència.
L'últim treball de Galileu parlava del moviment dels objectes quan cauen.
D'aquest llibre, Newton (intel·ligència suprema), va inventar la teoria de la gravetat. Va explicar el motiu perquè els planetes es movien. Però no només els planetes, sinó tot, usant les matemàtiques que eren considerades el llenguatge del cosmos.
Newton va unir les teories de Keppler i Galileu, i va dir que el sol actuava com un iman gegant.
Es definia la gravetat com a estranya força que ho manté tot dret a distància, proporciona ordre a l'univers i les teories de Newton ho demostraven tot. Newton va descriure distintes lleis de moviments.
Newton parlava en seu llibre, que podien explicar-se per la llei de la gravetat, que allò que tengui massa, atreu altres cossos amb massa.
La gravetat, per què es produeix? Newton no tenia la resposta, ell no ho sabia.
Einstein, va re-inventar l'univers. Es considera el científic més famós. Ell va formular la teoria revolucionaria sobre l'espai i el temps. L'univers amb un límit, no era vàlid en aquell temps, era infinit. Però sabien que no era etern.
1905 es publica la teoria de la relativitat especial que estudiava la relació entre l'espai i el temps. Més tard, es va publicar la teoria de la relativitat general, que incloïa la gravetat. Einstein, deia que la llum no es pot escapar de la gravetat.
L'any 1921 Einstein va guanyar el premi Nobel.
Però si fos veritat el que deia ell, veuríem que tota la matèria de l'univers s'atrauria cap a un mateix punt. I ell va veure que hi havia d'haver una altra força que repelava els cossos. Sinó, els planetes, estarien aferrats al sol.
Va ser aquí quan Einstein va veure que l'univers no era compatible en aquella teoria de la relativitat.
Maria Bel Silva Ginard- 1er BATX. C
Primera Part;
ResponEliminaEls éssers humans, entenem avui la realitat i el nostre voltant gràcies a les cosmovicions. Una cosmovició és una necessitat més per a l'ésser humà,una necessitat realment imprescindible per a poder establir un ordre i una interpretació raonable del nostre món,per a poder guiar el nostre pensament i les nostres accions.. aquesta interpretació ve lligada a les experiències pròpies de la realitat del nostre entorn al qual creixem i anam apranent coneixements nous i enriquidors per al dia a dia. Una cosmovició ens fa entendre el nostre voltant, i ens respon a moltes preguntes que ens plantetjam i ens qüestionam i que, gràcies a ella podem aclarir intentant arribar a unes determinades conclucions, per això pens personalment que el paper de una cosmovició al món és clarament important, ja que seria com la base de la qual els éssers humans partim per entendre el nostre voltant.
I es que l'home,si ens turam a analitzar-ho, intenta cercar majoritàriament a les seves cosmovicions un centre dins l'univers, l'home s'ha creat la idea desde l'antiguedat que a l'univers hi toca existir un centre, per això sempre cerca un punt perfecte per recolsar a partir d'ell tots els conceptes relacionats amb l'univers. Els éssers humans doncs, intentam cercar sempre la nostra realitat, per a organitzar-nos, per a tenir una referència que ens servesqui per a seguir endevant i aclarir i adoptar més coneixements per a seguir plantetjant hipòtesis i explicacions de tot el nostre món al qual vivim, matrevesc a dir també, que per a mi, la cosmovició que tenim del món es pot veure reflectida i afectada també amb la mateixa visió que tenim de nosaltres mateixos. Durant moltes èpoques l'home ha plantetjat distintes cosmovicions i la majoria d'elles sempre intentant trobar un centre. I em plantetj-ho, per a què tanta importància amb aquest centre? Pens que en certa manera és perque realment el que vol l'home és establir constantment un paper important dins l'univers, pensant que sempre tot ha de tenir una mínima relació amb tots els trets caracterísitcs dels humans. Si ens fixam des de les cosmovicions antigues que van sorgir ja de l'antiga Grècia, ja es va voler trobar un centre a l'univers. Per exemple, a la teoria geocèntrica, formulada per Aristòtil s'afirmava que la terra estava inmòbil al centre i que la resta dels planetes el sol i les estrelles giraven al seu voltant. És a dir, que ja des de l'antiguetat es va voler crear una figura de l'espècie humana des d'una perspectiva a la qual es reflecteix el domini i prioritat damunt de l'univers dels humans, però em de pensar que l'univers s'expandeix i canvia i és realment gran, no hi ha perque haver-hi un centre concret, i pensant-ho bé és incalculable o vertaderament difícil i complicat on poder trobar un centre de l'univers, i a més, no té perquè estar relacionat amb aspectes determinats del nostres coneixements que coneixem i utilitzam.
Tot i que hi ha moltes cosmovicions plantetjades i moltes d'elles científiques, no hi ha el perque les cosmovicions haguin d'estar sotmeses a unes certes disciplinies científiques. Una cosmovisió científica es caracteritza per ser compatible amb els fenòmens observats i coneguts,i coherent, en no caure en cap contradicció , i també ha de ser prou raonable, justificada, de manera que al final és majoritàriament acceptada.
Lidia Bel Brunet Pascual. 1 Batxiller C
Segona Part:
ResponEliminaAvui dia, ens veim afectats per una gran diversitat de cosmovicions, siguin o no científiques, cadascuna d'elles la qual fa referència a una veritat . Tots nosaltres tenim una cosmovició pròpia del món, que ens ajuda a aclarir-nos i amb la qual lluitam i convivim cada dia per a poder establir totes les necessitats que tenim.Ens orienta en el món en general, ens dóna un sentit del que és a dalt i del que està a baix, del que és correcte i del que és incorrecte en la confusió d'esdeveniments i fenòmens que ens confronten. La nostra cosmovisió modela, en un grau significatiu, la manera com avaluem els esdeveniments, assumptes de la nostra civilització i els nostres temps. Ens permet ubicar o situar els diversos fenòmens que apareixen en el nostre àmbit diari.
A la cosmovició actual, gràcies a teories de la relativitat i la física quàntica i l'explicació del Big Bang, que ens fa situar-nos i orientar-nos al nostre món present. Potser que aniguem errats, però el que importa és que anam avançant amb el temps. I potser que no existesqui nomès un factor al qual anomenem univers, potser n'hi hagui molts més, que n'hi hagui un nombre incomptable, perque per a mi l'univers és un gran interrogant, tot i que gràcies a les cosmovicions sempre s'estableixen uns mínims d'ordre i una sistemàtica model.
Una cosmovició té que ser racional, i té que ser evident i amb proves explicables i satisfactòries del que indica i òviament ha d'existir una claredat.
El que realement importa avui dia és que el terme de cosmovició des de l'antiguetat, com hem pogut observar al documental, ha anat canviant i evolucionat al llarg del temps i que no només existeix un tipus de cosmovicions sinó que distintes i pròpies a determinades situacions i crec que han de ser respectades sempre que hi hagui uns mínims de concordància, raó i d'evidència. Perque, com bé sabem, no totes les persones creixem igual de la mateixa manera, així una persona cega, té una cosmovició totalment diferent de la nostra mateixa, per això s'ha de respectar, ja que ella té una visió característica de com pot ser l'univers, i la seva cosmovició intentera explicar la seva realitat, la seva visió dels mínims que pot apreciar i determinar.A més a més, si ens turam a pensar, totes les cosmovicions tenen alguna cosa en comú: trobar una explicació global, una explicació de l'univers ja que integra tots els aspectes que composen la realitat, és a dir, del que entenm com a univers, el seu origen, la seva finalitat, el lloc de la terra dins ell...Intentar entendre el món que ens envolta i al qual vivim i gràcies a elles, a les cosmovicions, és mínimament possible, mínimament ja que mai acaben les qüestions relacionades amb el gran univers, i mai deixa de sorprendren's.
El que està clar, és que les cosmovicions són molt pràctiques per a la vida de les persones, i són fonts clares de seguir cap envant, entendre aquest interessant i sorprenent món i seguir avançant constantment.
Lidia Bel Brunet Pascual. 1 Batxiller C
Quin és l’origen de l’univers, i per tant de la nostra espècie?, Quin lloc ocupem dins aquest univers tan gran e impenetrable?...
ResponEliminaAquestes preguntes han anat formulant-se al llarg del temps, però no sempre hem vist i examinat l’univers de la mateixa manera.
Sempre hem tingut interès per el cel, per aquest motiu al llarg del temps s’han anat creant cosmovisions per intentar entendre l’Univers.
Des del principi del temps l’home ha anat recollint dades sobre el cel. El antics grecs donaven forma a les forces que regien l’univers i els diferents planetes noms de déus.
Més endavant, l’home va anar evolucionant en la percepció de l’univers i per tant va anar extraient conclusions més raonables i científiques per explicar tot el que veien al cel.
Però els científics no eren lliures de poder dir i publicar els seus descobriments, ja que l’Església no tolerava que les teories del científics contradiguessin les teories promulgades per l’Església.
Després de totes aquestes teories de Copèrnic que es regia per una simple teoria estètica i després de la teoria de Kepler que es regia per càlculs i matemàtiques, Galileu, va ser el primer científic ha demostrar allò que deia, gràcies a uns del invents més revolucionaris i importants de tots els temps, el telescopi, aquest invent va marcar el inici de l’astronomia moderna.
Gràcies a les teories de Galileu es va descobrir més endavant que l’Univers havia de tenir un principi, i aquí va començar la teoria del Big Bang, una revolució científica i que a la fi explicava l’inici de tot, i per tant l’univers havia de estar en expansió. Però va ser rivalitzada amb la teoria de que l’univers no tenia principi ni fi.
Finalment es va demostrar l’inici de l’Univers, era un petit àtom compost per les quatre grans forces (gravetat, electromagnetisme, energia nuclear forta i energia nuclear dèbil), i que de la gran explosió es va formar l’hidrogen l’element primari i a partir d’asques es formaren la resta d’elements.
L’home sempre cerca informació que li pugui dir quin és el seu origen, i per tant intenta entendre l’univers, el seu principi i quin serà el seu final.
Ismael Lucena Sierra 1r Batchiller C.
Es realmente asombroso como el primer intento de conocer el mundo se forjara a través de la necesidad de la supervivencia, abriendo paso a la existencia de figuras divinas celestiales causantes de todo el caos terrestre. Es curioso que, en la antigüedad, solo necesitaran estructuras sencillas para dar un paso a entender todo aquello desconocido encima de sus cabezas mientras que ahora buscamos las formas más retorcidas para obtener aquello que sabemos que nunca podremos acabar. Ellos “conectaban con el cielo”, digo literalmente del video; era muy espiritual, muy interior a la vez. Con esto me refiero a la astrología, ha servido durante muchísimo tiempo para ayudar a comprender mientras que ahora la dejamos en segundo grado, algo menos importante... Pero la ciencia realmente viene de esto, de la superstición.
ResponEliminaLa más primera de las teorías sobre el universo se basa en el geocentrismo (la tierra como centro del universo mientras que los demás astros, incluidos el Sol, giran alrededor de ella en perfectas esferas de cristal). A través de las matemáticas pudieron saber la distancia de la Tierra al Sol o a la Luna además del tamaño y forma de nuestro planeta con un margen de error mínimo, entre otras muchas cosas... Esto nos da a comprender que eran personas tan sabias como las que puede haber actualmente, por tanto es una teoría muy válida la suya. Evidentemente se ha descubierto que no, ¿pero quién nos dice que en el día de mañana nuestra cosmovisión sea totalmente errónea? Aristóteles, Ptolomeo y otros pudieron comprender más cosas que pudieron abrir la visión, de una manera lógica pero no válida, eso sí, aunque no fuera su intención (explicar su universo)... su verdadera intención fue la evolución. La segunda variante de cosmovisión era el heliocentrismo (el Sol como el centro), paralelo al cristianismo. A todo esto hay que darle gracias a Copérnico... a partir de ahora nos estamos acercando más a la actual realidad. Además, este notó la rotación de la Tierra sobre sí. A esto, Copérnico no pudo sacarle mucho jugo aunque Kepler pudo sacarlo a la luz. Este empezó a explicarse la rotación elíptica de los planetas alrededor del Sol (un paso más a la “mera” conclusión) y un aumento de velocidad de los planetas cuando se acerca al Sol. Transcurrido un tiempo, Galileo Galilei evolucionó la astronomía con su gran y revolucionario artilugio: el telescopio. Con esto pudo demostrar el Sol como el centro. Aquí empezó un mínimo acercamiento a la iglesia cosa que acabó bastante mal. En realidad, la religión cristiana fue un obstáculo para la innovación esperada de todos los astrónomos a causa del teocentrismo, pero al largo del recorrido re podrá dar a ver la perseverancia científica.
Andrea Suárez Sánchez, 1er Batxiller A
Más tarde, las matemáticas se convirtieron en algo más que sirvió para dar a luz a la gravedad, gracias a Newton, con una simple pero perfecta ecuación, empezando la era de la física. Esta conclusión la extrajo gracias antepasados de la astronomía, ¿pero alguien no sabe su gran “experiencia” con la manzana que cae de un árbol? Esto le sirvió no solo para potenciarlo en la Tierra, si no también para explicar la rotación heliocentrica. A partir de aquí TODO se podía explicar con la gravedad, la gran atracción entre los cuerpos. El gran fallo de esta gran explicación era muy evidente: Newton no sabía porqué se daba la gravedad y porqué se producían los hechos ligados a ella, nunca encontró una explicación. Por esto tampoco hay que demorarse ya que 200 años después un gran héroe contemporáneo rivalizó a Newton dando a una nueva explicación al funcionamiento del universo. No intentó darle una razón a los orígenes, pero pudo comprender que el universo NO era eterno (tal como el creía). Nos proporcionó la teoría de la relatividad general que nos decía que el espacio y el tiempo, compuestos en un tejido, podía darnos a explicación de la gravedad. Este tejido se curvaba cuando una gran masa estaba situada en ella, por tanto, los demás cuerpos cercanos sentían una atracción sobre el hueco que proporcionaba la gran masa. Einstein intentó contrarrestar la gravedad dando un movimiento de expansión... pero todo apuntaba a un universo dinámico, que menguó hasta el tamaño de un átomo. A esto, podemos ya estructurar el Big Bang. Es más que evidente que a iglesia y la ciencia nunca se han llevado muy bien pero, curiosamente, esta primera pueda haber dado alguna vez una pista a la segunda: Un sacerdote católico explicó una vez que el universo tuvo un principio, un origen... Este sacerdote se llamaba Lemaitre. Dijo que el universo no era estático, si no que se movía y se expandía. Si esta aumentando, creyó que antes era más pequeño y antes mucho más... Creía que el universo empezó un “átomo primigenio” que un momento explotó dando a la formación de la existencia.
ResponEliminaAndrea Suárez Sánchez, 1er Batxiller A
Pero dando de banda un momento a esto, en la década del 1920 se pudo dar a conocer o que era la existencia de miles y miles de galaxias repartidas por todo el universo; nuestra concepción fue agrandando. Y volviendo ahora a las teoría de Lemaitre, se pudo observar que las galaxias se separaban... todo se expandía. Por el simple hecho de que Lemaitre fuera eclesiástico, no era muy bien recibidas sus teorías por la ciencia: estaba presente esa eterna rivalidad. Fred Hoile le contrarrestaba con la explicación de que el universo era estático: la teoría del estado estable, el universo existió desde siempre y nunca acabaría y que la creación de los elementos de la tabla periódica se crearon en las estrellas muy calientes. Pero debía de haber hidrógeno (sobretodo) para que existieran las estrellas... Empezó a pensar que había algún lado donde se creara constantemente materia, repudiado este pensamiento por lo físicos. Se descubrió, no mucho más tarde, que la formación de hidrógeno i helio se debía al inicio de la explosión inicial; todo empezaba a encajar correctamente. Más tarde, gracias a la invención de grandes instrumentos descubrieron la radiación residual de la gran explosión, dando veracidad al Big Bang y olvidando completamente la idea de que el universo era estático. Este “ruido” provenía de todas las partes, era constante... la prueba sólida necesaria para que el Big Bang encajara.
ResponEliminaEs evidente que para poder haber deducido la teoría del Big Bang actualmente, hay que dar las gracias a aquellas personas que vivieron hace años, décadas, centurias, milenios... Todo empieza irrelevante pero acaba en el camino a lo lógico. Todas las antiguas y nuevas teorías son muy dignas e inmaculadas.
Creo que para intentar comprendernos debemos buscar hasta el final para descubrir todo lo que actualmente nos abarca y, aunque el Big Bang pueda ser erróneo, es un intento muy admirable de hacernos ver. Hay una frase del documental que realmente me ha llegado y realmente vale la pena escuchar: “Estamos en el universo y el universo está en nosotros.”
Andrea Suárez Sánchez, 1er Batxiller A
1ra Part:
ResponEliminaDurant tota la història de la humanitat, l'home s'ha anat fent preguntes de l'origen de la seva existència, com del seu final. Per tant, podem dir que la curiositat humana és una necessitat de la ciència i de la filosofia. Qualsevol pensament humà és impulsat per la seva gran curiositat. Ara bé, què és el què impulsa la nostra curiositat? Està molt clar que és el misteri. I de tot el què coneixem, el que presenta un misteri més gran, és l'Univers. Per aquesta raó, s'ha intentat entendre l'Univers en sí i sobretot, respondre la pregunta de quin és el nostre origen, per posteriorment poder comprender-nos a nosaltres mateixos.
Per respondre aquesta pregunta (encara sense resposta absoluta) hem hagut de transcórrer un llarg procés científic, que es basa en l'observació, el plantejament d'hipòtesi i la seva demostració. Mitjançant aquest procés hem aconseguit la teoria actual de l'origen de l'Univers: el Big Bang.
Molts de científics, sobretot els que visqueren a l'Edat Mitjana i Moderna sempre varen ser obstaculitzats per l'Esglèsia ja que les teories que aportaven aquests científics menyspreaven Déu i la seva creació.
El primer en intentar donar resposta a la pregunta va ser Aristòtil, amb la teoria de les esferes concèntriques, la qual va ser millorada per Ptolomeu. Varen haver de passar 1000 anys més perque Copèrnic revisqués aquests coneixements i creà una teoria molt més lògica i que complia les observacions, però per això, va haver d' apartar la Terra del centre de l'Univers i hi posà el Sol. A continuació, va ser Kepler el què va millorar la teoria, dient que els planetes giraven al voltant del Sol en el·lipsis i no en cercles perfectes. A mitjà Renaixament, Galileu creà el telescopi i observà que l'Univers no es limitava només en el Sistema Solar. El seu successor, Newton, sigué el descobridor de la gravetat. D'aquesta manera es podien fer prediccions exactes dels moviments dels planetes. Però ni ell mateix entenia aquesta força. Passaren 200 anys perquè Einstein amb la Teoria de la Relativitat Específica donés explicació a aquesta força. Seguidament, George Lemaitre exposà la teoria del Big Bang, rebutjant la teoria d'un Univers estàtic. Finalment, un seguit de científics com Alpher i Herman o Hubble, comprovaren les teories de Einstein i Lemaitre. Aquesta teoria del Big Bang encara és en la que ens basam avui dia.
Jeroni Mestre Servera. 1r Batxillerat C.
2na Part:
ResponEliminaDoncs bé, crec que està molt clar que la teoria del Big Bang no és una teoria totalment vertadera, ja que ens deixa molts d'interrogants com: que va passar abans del Big Bang, que hi havia? Què hi ha fora del nostre Univers? Existeixen més universos iguals al nostre?
D'aquestes preguntes puc respondre a unes quantes, basant-me en la vertadera teoria acutal: Què va passar abans del Big Bang?
Personalment, crec que fer-nos aquesta pregunta resulta inútil i careix de sentit, ja que si en el Big Bang es formaren l'espai i el temps, és impossible trobar un "abans" del Big Bang, ja que NO existia el TEMPS! El problema és que som com aquell nin que neix cec, el qual no pot comprendre els colors. D'aquesta manera nosaltres no podem comprendre un espai sense temps. Casualment, abans del Big Bang només existia l'espai o ni tan sols això. Deixem fer aquesta pregunta i intentem respondre'n d'altres com: Què hi ha fora del nostre Univers?
Per aquesta pregunta tenc una altra resposta la qual és massa complexa per explicar-la escritament, sense cap representació gràfica, la qual ja respondré a classe. El que puc dir ara és que aquesta resposta no ens la proporciona l'astronomia, ni tan sols la teoria del Big Bang, sinó la física quàntica conjuntament amb la teoria quàntica.
Crec que el documental és totalment incomplet, ja que ni menciona (bé, en un moment intenta resumir les 4 forces fonamentals, però de manera massa simple) la teoria actual: la TEORIA QUÀNTICA. Aquesta teoria ens respon moltes preguntes, el problema és que la gent no la coneix.
Aquest documental és un clar exemple de la dessincronia en què avança el coneixement amb l'educació. Insistesc, el documental que hem vist NO conté els coneixements actuals i per tant, no ens reflexa la cosmovisió realment actual. Només és una versió mal simplificada de les cosmovisió actual. El que si ens dóna el documental és una molt bona explicació de l'evolució del pensament humà i les diferents teories que s'han acceptat al llarg de la història.
Per acabar, voldria dir que les cosmovisions ens ajuden a comprendre el món i a respondre'ns el sentit de la nostra existència. Per tant, és important que la humanitat vagi avançant en l'àmbit de l'astronomia i la física quàntica per intentar aconseguir una total veritat utòpica de l'estructura, funcionament i origen de l'Univers i del tot el què el comporta, inclosos nosaltres mateixos.
Jeroni Mestre Severa. 1r Batxillerat C.
Primera part:
ResponEliminaUna cosmovisió és una percepció del món depenent de la nostra cultura, la nostra educació i milers de factor més, que pretén explicar el cosmos, i tot el que nosaltres entenguem per aquest terme. El cosmos no té perque referir-se únicament a l'Univers, sinó també a la nostra pròpia existència i creació. És en definitiva ,la cosmovisió és un punt de vista del món atenent a tot allò que hem viscut, totes aquelles situacions per les quals hem hagut de passar, tant bones com dolentes, al llarg de la nostra vida i que ens han ajudat a crear aquesta cosmovisió pròpia. L'altre dia, llegint un llibre, un “Best Seller” de'n Federico Moccia, aquest tipus de llibres que mai penses que et puguin arribar a fer pensar sobre un tema filosòfic, em vaig sorprendre i vaig pensar sobre les cosmovisions gràcies a la següent cita, que em va ajudar a entendrer-les millor:
“Sent una amarga certesa: Creixes, experimentes, aprens, creus saber com funcionen les coses, estàs convençut d'haver trobat la clau que et permetrà entendre i enfrontar-te a tot. Però després, quant menys t'ho esperes, quan l'equilibri sembla perfecte, quan creus haver donat amb totes les respostes o, almenys, la major part d'elles, sorgeix una nova endevinalla i no saps que has respondre perque t'enxampa per sorpresa.”
El que aquest text em transmet és que gràcies als nous dubtes, podem canviar la nostra percepció del món. Ja que aquesta nova endevinalla ens farà trobar una nova resposta, i d'aquesta manera aprendre sempre un poc més. Segons l'importància d'aquests nous dubtes i les noves respostes corresponents, podem canviar la nostra cosmovisió i entendre el món d'una altra manera.
El mateix passa amb la ciència, i la teoria del Big Bang, encara no sabem a ciència certa com es va crear l'Univers i per aquest motiu anam fent deduccions que revelen veritats cada pic més interessants. El fet és que, cada científic que va participar en aquesta recerca de la veritat sobre l'origen de l'Univers creia que ho tenia tot, creia que podria explicar tots els dubtes i que podria respondre totes les preguntes, fins que un nou dubte, una nova endevinalla, el va aguaitar i va haver de cercar una altra resposta, deixant així el pas lliure a un altre científic.
Pamela Machado. 1r batxillerat C
Segona part:
ResponEliminaAixò li va passar fins i tot a n'Einstein, considerat un dels científics més maravellosos de l'història. Va descobrir la gravetat i també que existia una força que contrarestava l'efecte de la gravetat per a conseguir un univers estàtic. Però no la va trobar a les seves equacions, ja que l'Univers NO era immòbil com ell com ell afirmava, sinó que avançava en l'espai-temps i s'expandia. Això va deixar el camí obert a altres científics per arribar a la conclusió que avui en dia tenim, l'existència del Big Bang. Gràcies als errors i a les respostes que no sabem donar, anam avançant i trobant nous resultats, si n'Einstein no s'hagues equivocat, si hagues sabut donar totes les respostes, els científics posteriors haurien deixat de cercar i avui en dia no hauriem arribat a la mateixa conclusió. Ens hauriem quedat estancats en el temps.
Gràcies a totes les observacions, l'aparició de nous instruments com el telescopi i l'avanç de les matemàtiques hem arribat a la conclusió de que el Big Bang va existir, tot l'Univers que coneixem, fa 13.700 anys no era més que una partícula que va explotar i es va expandir a una velocitat encara major que la llum, d'aquesta manera va conservar la uniformitat de temperatura que tenia quan el seu tamany era el d'un àtom.
Tots els personatges que han contribuït en la recerca de la creació de l'Univers ens han anat donant peces d'un trencaclosques infinit. Ens han ajudat a entendre quin lloc ocupam en el cosmos, ja sóm el resultat de la creació de l'Univers, d'aquesta expansió, tot el que podem percebir amb els sentits és producte del Big Bang. Ens han ajudat a entendre també que tots estam lligats els uns als altres bològicament, a la Terra químicament i a la resta de l'Univers atòmicament.
No som el centre de l'Univers com molts de científics suposaven, però formam part d'ell i intentam compreder-lo, per tal de trobar el nostre lloc al cosmos, per tal de trobar la nostra pròpia cosmovisió.
Pamela Machado. 1r batxillerat C.
Al llarg de la història de la humanitat i del seu pensament filosòfic, l’home ha anat idealitzant teories sobre com estava formada l’estructura de l’univers. Els primers essers humans pensaven que el cosmos era a causa de la presència dels Déus, que vivien al cel per a la seva superioritat, i que l’home tenia la Terra per a desenvolupar-se, siguent aquesta el centre de tot l’univers inamovible. Fins a l’edat mitjana es va creure en el model establert per Ptolemeu al segle II d.C. El seu model va ser acceptat durant tants segles perquè no hi va haver més avanços en aquest camp, per lo tant no es va crear un altre model i va ser utilitzat el de Ptolemeu. Ja ha partir del segle XVI es van anar substituint els models antics per altres de més semblants com el de Còpernic, Brahe, Kepler o Galileu fins al model actual, el que creiem que es el vertader.
ResponEliminaTots aquests models han estat formulats per científics, basats amb les observacions i amb la informació a la que han tingut accés. Malgrat aquestes teories, molta gent s’ha formulat la seva pròpia visió cosmològica quan ha observat les estrelles a la nit.
Crec que l’univers amaga nous descobriments que ningú s’ha imaginat, descobriments que de ben segur canviaran la forma de veure’l. Queden moltes galàxies per descobrir, també fets importants com els cossos celestes que es desconeixen, si hi ha altre forma de vida intel•ligent a la nostra, altres universos paral•lels i altres fets reals que no aconsegueixo imaginar.
Potser l’actual teoria es certa, potser cap teoria s’ha apropat a la veritat de com està constituït l’univers i potser que mai arribem a sabre quin n’és el seu significat. Mentrestant la humanitat anirà cercant més proves de com es fa formar el cosmos i anirà idealitzant noves teories.
Sebastià Tous Amengual. 1r Batxiller C
Des de fa molt de temps l'home s'ha demanat com és l'univers que ens envolta?, com va començar?, si acabarà algun dia?... I gracies a les cosmovisions durant tots aquests segles l'ésser humà ha anat descobrint coses que anaven contestant a les seves preguntes. Però abans d'aquests descobriments l'home va cercar explicacions comprensibles per a tot tipus de fenòmens naturals: els deus impulsaven i dirigien l'univers.
ResponEliminaDesprés d'aquestes creences la visió de l'ésser humà sobre l'univers va evolucionar donant pas a la realitat que ara coneixem sobre ell, encara que els coneixements sobre aquesta realitat siguin molt pocs.
Fins al dia d'avui els coneixements sobre l'univers eran tan inestables que fins fa relativament poc es pensava que la terra era el centre de l'univers. Les cosmovisions varen ajudar a les persones a investigar pel simple fet de descobrir quina és la veritat sobre l'univers i així enriquir els seus coneixements.
Molts de descobriments que s'havien efectuat es varen escriure a llibres que es varen fer famosos en aquella època, però tristment la majoria dels llibres estaven diposats a la biblioteca d'Alexandria la qual va ser cremada pels cristians pel fet de les seves creences religioses. Però l'esglesia no va aconseguir aturar la curiositat inagotable de grans científics com Copèrnic, Galileu, Aristotil, Newton o Hipàtia.
Gracies a aquestas teories la percepció de l'univers ha anat canviant fins arribar al punt on som ara. Teories com el Big Bang, plantetjada per Edwin Hubble, ens ajuden a mirar i observar l'univers amb una altra perspectiva.
Pedro Caldentey Aventín 1º Batx. C
L’univers sempre ha fascinat la humanitat. Els primers humans ja sentien curiositat per saber què era el cel; què hi havia allà.
ResponEliminaSón aquestes ganes per descubrir les que conduiren filòsofs, pensadors i científics a intentar trovar respostes i explicacions sobre l’univers, els seus origens, la seva evolució i, també, el seu final.
En un principi les respostes eren mítiques i trataven de fer comprensibles els fenòmens naturals. D’aquestes primeres respostes van aparèixer les cosmovisions, qualsevol interpretació de la realitat que constitueix una forma coherent i sistemática de veure el món.
Actualment, la imatge promoguda per la ciencia moderna ha canviat la visió que tenia l’home en relació a l’univers. Hem passat d’ocupar el centre del món a situar-nos a la perifèria, hem caigut del nostre pedestal. Cal recordar, però, que no sempre ha existit aquesta mateixa visió, sinó que hi ha hagut una evolució segons la forma i l’estructura de l’univers i la posició de l’ésser humà en aquest.
Així diferenciam les cosmovisions antigues, la moderna i l’actual.
Les primeres cosmovisions van partir de l’observació de que els moviments del cel eren regulars, mentre que s’observen a la Terra són molt diversos i variables. Aixó va portar a pensar què el cel i la Terra eren mons diferents.
Aristòtil , per exemple, va defensar un cosmos constituit per dos mons diferenciats, formats per esferes perfectes, amb la Terra el centre. Defensava per tant, una cosmovisió geocéntrica.
Posterior és la visió de Ptolomeu. Aquest defensava que la Terra estava lleugerament desplaçada del centre i que els planetes orbiten al voltant d’aquesta. No obstant, ambdós models són compatibles tal com demostra el sistema matemàtic disenyat per Ptolomeu.
El començament del segle XVI va tenir lloc la Revolució científica. El nou model de treball i nova física, basada en l’experimentació. A la revolució va aparèixer també una nova cosmovisió, trencant totalment amb la tradició medieval.
En primer lloc trobam Copèrnic que defensa la teoria heliocéntrica. Kepler va donar el suport matemàtic a l’heliocentrisme i va formular algunes lleis. Galileu va ser el primer en utilizar el telescopi i va demostrar científicament l’heliocentrisme.
Posteriorment apareix Newton que defensa la llei de la gravetat i les seves tres lleis. També és molt important la figura d’Albert Einstein i la seva aportació respecte a la relativitat.
Actualment gràcies a nous estudis i a l’aparició de totes les teories anteriorment citades es creu que l’univers està en una continua expansió, que va iniciar-se en el momento del Big-Bang i que el seu tamany augmenta constantment.
Malgrat tot, aquestes teories també defensen que un dia aquesta expansió s’aturarà, i comensarà el procés invers reduint-se fins a l’estat primogènit en que encara no era univers, almenys no tal i com nosaltres o entenem avui en dia.
Al llarg de l’història hi ha hagut diverses cosmovisions de l’univers, i segurament, en un futur la que actualment existeix serà modificada o fins i tot destruida per una altra de nova.
MªFrancisca Infante Carrió
1º Batxillerat C
Primera Part
ResponEliminaLes cosmovisions en la història del nostre planeta han estat crucials i molt important per veure la vida, l’univers i tot el que ens envolta tal i com ho feim actualment.
Des de sempre les persones, els humans s’ha demanat a ells mateixos el perquè de les coses, sent aquest caràcter racional una característica única dels humans com hem vist a la passada unitat. A les preguntes sobre l’origen de l’univers,les primeres respostes que trobam són mítiques, especificant més dels grecs. Aquestes idees tracten de fer comprensibles els fenòmens naturals per un costat i reflectir una visió sobre l’origen del món i dels seus components són,per tant, cosmovisions. Doncs una cosmovisió és la interpretació del nostre món i del medi d’una forma coherent, sistemàtica i basada en les observacions i en l’experiència de les persones i dels seus coneixements.
El terme cosmovisió sintetitza de manera molt clara el que abans i que encara ara és una “mania” del humans de voler-ho ordenar, jerarquitzar i catalogar tot. El terme cosmovisió prové del mot grec cosmos que significa ordre. Sempre hem tengut aquesta facultat de voler classificar i organitzar tot. Això pot estar provocat per el nostre afany de saber-ho tot i de tenir el control absolut de la situació. Per regla general les persones tenim por al desconegut i per sentir-nos segurs hem de saber-ho tot, personalment crec que d’aquí sorgeixen molt dels problemes i discòrdies envers a les cosmovisions al llarg de la historia.
Considerant que cada persona és un món i cada un té una perspectiva diferent del món pens que hi ha tantes cosmovisions com persones sobre aquest planeta, algunes persones coincideixen en algunes idees però crec que és gairebé impossible que tots pensem de la mateixa manera i amb les mateixes idees. Hi ha diversitat de factors que ens poden influir per a la nostra manera de veure el món i l’univers.
Durant la història com hem pogut estudiar a classe i com es veu també en l’audiovisual proposat per la professora, han passat molt de canvis i variacions. La ciència ha estat una eina molt important en aquests avanços però cal remarcar que no ha estat l’única. Amb els nous descobriments, hem passat de ser el centre de l’univers, el centre de totes les coses a estar només a un punt incert de l’univers. La teoria geocèntrica era una teoria molt egoista i egocèntrica ja que aquesta és molt subjectiva. Fer el canvi de ser el més important en tot l’univers a ser només una formiga petita o un petit gra d’arena en un platja de molt de quilometres,aquest ha estat un procés molt llarg i que ha duit molta feina per a les persones. En aquest aspecte les ciències que han ajudat a donar una explicació lògica, basada en l’experiència i en el sentit comú. Aquestes han estat,l’astronomia, la cosmologia i la física. L’astronomia, mitjançant l’observació de l’espai hem descobert moltes realitats que han fet que les cosmovisions hagin avançat. Seguidament la cosmologia que estudia l’origen de l’univers i el seu desenvolupament durant el temps i finalment la física que explica i estableix les lleis bàsiques de forces i moviment dels cossos.
La ciència no ha mantingut les mateixes cosmovisions al llarg de la història com ja he mencionat abans, sinó que han anat variant i canviant amb les nous descobriments. Però el que si tenen en comú és que totes expliquen l’estructura i la forma de l’univers i descriuen la posició de l’ésser humà envers d’aquest univers. Les cosmovisions més importants i que hem estudiat a classe són: la cosmovisió antiga, cosmovisió de l’edat mitjana, la cosmovisió moderna i l’actual.
Abans de que hi hagués aparells per detectar les moviments del altres planetes que nosaltres a la terra fossim conscients de que el món no només era la Terra, les persones tenien com a idea que el cel era perfecte i que a la Terra vivíem amb la imperfecció.
Ángela Patricia Morales Cerchiaro
1er Batxillerat C
Segona Part
ResponEliminaAl llarg del temps quan s’han anat descobrint que hi havia més planetes i que aquests tenien unes orbites, aquest ha estat un tema de discussió ja que es pensava que les òrbites eren totalment circulars i perfectes, però quan Keppler va descobrir l’el•lipse tot va canviar. En aquest moment de la nostra existència es va unificar el món tot era imperfecte, el cel, l’univers era imperfecte i la Terra també, llavors som nosaltres el centre de tot? Aquesta era la pregunta, si hi ha tants de centres epicicles i deferents com s’havia descobert prèviament i llavors quan es va descobrir l’el•lipse,podria haver altres centres? Però, quin és el centre de l’Univers? Aquest és un tema molt discutit i del qual encara no tenim una resposta fixa, possiblement no hi ha centre, no hi ha perfecció, però els humans seguim anat darrere, darrere de la idea de jerarquitzar tot el que coneixem.
Un punt que consider molt important en el tema de les cosmovisions és que nosaltres mateixos amb la nostra intel•ligència ens limitam el saber o no més coses sobre. Les persones estam capacitades per pensar i saber coses del nostre medi i així estam adaptats a viure i pensar en les nostres dimensions i a les nostres mides. Pensar que hi ha dimensions i mides més petites i reduïdes o algunes infinitament més grosses són coses que s’escapen de la nostra concepció i de la nostra capacitat d’imaginar. Probablement ara amb la nova física podem donar un “mida” a l’univers, sabem que és infinit però que té un fi, però per altra banda no estam capacitats per veure i entendre les dimensions que això implica.
Els humans només veim l’Univers del nostre punt de vista i amb les nostres capacitats i moltes vegades tendim a menysprear als altres éssers per que ells no tenen les mateixes característiques que nosaltres. Doncs som éssers que estam acostumats a calcular les coses fins a un cert límits. Podem calcular el temps que tardarem en acabar els deures, podem calcular la distància que recorrerem de Manacor a Artà, podem sabre la distància que hi ha entre Espanya i Alemanya, però el fet de haver de pensar la immensitat, les distàncies com els anys llum a la nostra ment li és impossible d’imaginar ja que nosaltres ens movem en dimensions reduïdes.
La immensitat de l’Univers és incalculable i com que nosaltres som incapaços de calcular tota aquesta immensitat deim que te el límit, aquest límit el posem nosaltres mateixos amb les nostres limitacions. Personalment opin que mai no arribarem a conèixer la totalitat de l’Univers perquè molts de factors ens limiten, el temps, l’espai i les tecnologies terrestres no són comparables amb l’espai el temps i les distàncies de la resta de l’Univers,també la nostra ment només està acostumada a les distancies reduïdes i és difícil imaginar la totalitat de l’univers, cada cosa que actualment es descobreix és una gran passa per nosaltres ja que descobrim un poc més de les moltes coses que ens envolten.
En la meva opinió nosaltres no som ni més ni menys que ningú ja que tots som únics, per això nosaltres no podem afirmar que tot el que diem és veritat o millor si no que és la forma en la qual nosaltres ho entenem i ho veim però no d’una manera superior o millor. Si l’home es creu superior té el gran perill que es pot autodestruir a ell mateix. Durant la història podem observar que el sentiment de superioritat ha creat molt problemes ja que destruïm tot el que és desconegut per a nosaltres només pel simple fet que no és igual al que nosaltres coneixem sinó que és diferent. Un bon exemple és el descobriment d’Amèrica que va suposar la destrucció i la desaparició de moltes tribus indígenes, a de més de que varen ser sacsejats i infravalorats i obligats a canviar la seva vida les seves costums per implantar les noves. També aquest sentiment de superioritat dels homes es pot veure reflectit en el racisme.
Ángela Patricia Morales Cerchiaro
1er Batxillerat C
Tercera Part
ResponEliminaTornat al tema de les cosmovisions el plantejar-nos dubtes el voler descobrir més o el exemple fet de la ignorància fan que les persones poguem canviar la nostra manera de veure el món i canvis la nostra cosmovisió, en aquest fet també influeix molt la persona, les situacions, l’experiència, els seus estudis i coneixements i les seves observacions. Les cosmovisions està clar que es veuen limitades per la tecnologia de l’època, la capacitat d’observació etc però degut a els errors que es produeixen o que tenen aquestes cosmovisions ens fan avançar cap a millor i millorar dia a dia.
Personalment crec que les cosmovisions són molt necessàries per a la vida normal. Tots tenim diferents i la convergència i el fet de qüestionar-nos aquestes fa que tot vagi cap a millor. Per altra banda les cosmovisions són molt importants ja que condicionen molt aspectes de la nostra societat com l’economia, la política... Actualment els avanços amb la ciència són considerables i molt importants. Per finalitzar jo trob important remarcar que actualment la societat està tornant molt escèptica. Tot el desconegut fa por i l’ incertesa crea curiositat. Abans les persones creien que tot ha estat vinculat i relacionat amb el nostre món i la nostra raó també s’atribuïa la creació de l’univers a un creador amb un intel•ligència suprema. La creació mística o no d’un ésser superior creador de totes les coses era l’única manera de fer factible aquesta idea i en alguns aspectes o casos segueix sent una manera d’explicar el que no acabam d’entendre. Aquest creador hauria creat el món, la terra tal i com la coneixem per que aquest ésser ho ha fet amb la mateixa raó que tenim nosaltres i amb un ordre inamovible i lògic.
En conclusió crec les cosmovisions són molt importants ja que ens fa entendre el món, aquestes cosmovisions són una gran eina per a entendre com veien abans les persones al món, com ha evolucionat la ciència, la societat, la tecnologia i la vida en general. Actualment la cosmovisió que cada persona ens identifica i podem veure molt trets de la nostra educació, valors i caràcter.Finalment dir que estic d'acord amb le que concluo na Lidia les cosmovision ens fan anar cap a millor i anar determinat amb més claretat les qüestions.
Ángela Patricia Morales Cerchiaro
1er Batxillerat C
Els éssers humans sempre han tengut curiositat per descobrir diferents aspectes sobre l'univers. Sempre hem volgut descobrir com es va formar; què hi havia abans.
ResponEliminaEls nostres avantpassats creien que la Terra era el centre de l'univers i que tot girava al seu voltant.Aquesta cosmovisió va ser formulada per Aristòtil, un filòsof grec. En el decurs del temps, es van anar acumulant observacions astronòmiques que implicaven dificultats enormes per al plantejament cosmològic d'Aristòtil. Per això Ptolomeu va formular un sistema parescut al d'Aristòtil però hi va introduir diverses modificacions que servien per explicar les dificultats que tenia el sistema d'Aristòtil.
Aquest sistema va arribar a ser molt complicat i no era molt efectiu.
Actualment tenim una explicació de l'univers totalment diferent.
Antigament es pensava que la Terra era el centre de l'univers i posteriorment es va descobrir que era impossible i es va establir el sol com a centre de l'univers, però encara no es coneixies tan bé com ara les seves dimensions. Per això en l'actualitat no establim cap punt en concret per designar el centre de l'univers.
Ara tenim una determinada cosmovisió, però com durant tota la història de l'ésser humà, s'imposaran noves cosmovisions que modifiquen o substitueixen la nostra, ja que es realitzen nous descobriments sobre l'univers que ajuden a resoldre diverses qüestions que ens plantetjam.
Fèlix Herrero Bestard
1º Batxiller C
Estic d’acord amb en David ja que la ciència pot donar-nos moltes coses segures, però totes les preguntes relacionades amb l’origen del nostre Univers no les podem saber amb certesa. L’ésser humà està molt lluny de poder saber la certa realitat del que va passar i del que passarà, i mentrestant l’únic que podem imaginar-nos, són hipòtesis o teories a partir dels documents i coneixements que hem obtingut al llarg de la història. Durant tota la nostra història les persones ens hem anat demanant el perquè existim, i el perquè es va formar l’Univers, i per això existeixen les cosmovisions, que són les diferents maneres o concepcions que es tenen de l’Univers o de tot el que els rodeja. Les cosmovisions han anat canviant durant el temps. Al principi es va començar donant la resposta als déus, ja que aquests eren perfectes i es pensaven que l’Univers també ho era; tot el contrari de la Terra, que era imperfecta. L’home era el centre de l’Univers i tot girava al voltant d’aquest. A mesura que passava el temps i l’observació i els coneixements milloraven, se’n donaven compte de que nosaltres no érem el centre de l’Univers, sinó que el Sòl ho era. Això va portar molta polèmica ja que les persones no podien entendre que Déu no fos el creador, però a poc a poc es va anar demostrant que el Sol només era el centre del nostre Sistema Solar, i que l’home només era una petitíssima part de l’Univers. Hi ha hagut molts de genis en el món, que sense els seus descobriments probablement no haguéssim avançat amb tanta rapidesa. Ara existeix la teoria del Big Bang que en molts aspectes pareix encertada, però crec que mai s’arribarà a saber si realment es cert. Actualment s’estan realitzant molts de descobriments sobre l’espai, però són descobriments que l’home no podrà veure directament ja que no tenim medis per anar-nos-en tan lluny del nostre planeta. Poden passar moltes coses imprevisibles, i crec que la nostra societat no està capacitada per pensar més enllà del Big Bang, ni amb el mateix Big Bang. Per tant crec que moltes persones s’han de plantejar si val la pena tota una vida lluitant per intentar saber alguna cosa que saben que probablement és incerta o errònia, és a dir, saber que estàs seguint un camí tota la teva vida i que saps que només són possibilitats que no arribaràs a descobrir certament. La resposta en la meva opinió és que si que val la pena, ja que per molt equivocats que estiguem sempre és millor tenir una orientació, o creure amb alguna cosa. Les èpoques més antigues creien amb déus i així dormien bé per les nits, sabent que tenien una resposta i així totes les èpoques. Per tant, de moment jo defenso la nostra cosmovisió del Big Bang.
ResponEliminaMarta Melis Bestard 1r de Batxiller C
L’Univers, una gran qüestió des de fa moltíssims d’anys. Hem aconseguit molta informació sobre l’Univers i el seu voltant gràcies a la raó i la ciència des de l’antiguitat, però no hem aconseguit trobar la qüestió principal que tant ens preocupa: on és el centre. Per tant, no en sabem res d’aquest, o almenys no tant com ens pensem saber.
ResponEliminaAl llarg dels anys hem anat formulant teories de com podia estar disposat l’Univers, situant-nos al centre d’aquest per donar-nos importància. Hem descobert que realment no som pràcticament res comparat amb l’immensitat de l’Univers. Encara així, seguim cercant un punt central. Tal com ha dit Lidia, cerquem aquest punt central perquè volem tenir un paper important dins d’aquest grandiós Univers que ens envolta. La nostra visió del món és sempre respecte a l’home, que gràcies a aquest individu ara podem existir. Ens sentim superiors perquè desconeixem de qualsevol espècie superior a nosaltres.
Aquesta manera de veure el món, de pensar així com ho fem i les creences que tenim creen la cosmovisió. Una cosmovisió és la percepció del món respecte a cada persona segons la seva manera de viure, la seva cultura, les seves creences i el lloc on viu. Una cosmovisió és personal ja que ningú és igual i cadascú pensa d’una manera diferent, i té idees distintes sobre el món. Encara així, pens que les cosmovisions ens són útils ja que són les que ens permeten “organitzar-nos” de qualque manera. Dic això perquè gràcies a les cosmovisions hem pogut anar avançant i descobrir distintes coses que podem trobar al nostre voltant. Pot ser que no tots pensem igual, però per exemple, tal com ens ha explicat en el vídeo Copèrnic va adonar-se que no era la Terra que es trobava al centre de la nostra galàxia, sinó el Sol. Aquest fet va ser revolucionari perquè Copèrnic destruïa la teoria que havia creat la religió sobre la creació del tot i de no ser nosaltres els “importants”. Després de tot, com no ho va poder demostrar, ningú el degué tenir en compte. Ell havia exposat la seva cosmovisió encara que ningú el tingues en compte. Un temps més endavant és Galileu qui, amb l’ajuda de la seva gran invenció del telescopi, se’n adona que Copèrnic tenia raó i que ara ho pot demostrar.
Amb això vull dir que gràcies a les cosmovisions d’uns juntament amb les d’uns altres, podem trobar respostes finals i que per tant, les cosmovisions no són res més que ajudes per a nosaltres per poder millorar la nostra manera de viure i anar descobrint coses. Les cosmovisions no tenen perquè ser sempre científiques. Com he dit abans, una cosmovisió és la percepció del món, del que ens envolta respecte a cada persona. Per tant, són les que ens permetran viure i seguir avançant.
Antònia Galmés del Toro. 1r Batxillerat C
Penso que avui dia cadascu té una visio del nostre univers i del nostre planeta diferent. El nostre passat està ple de distintes cosmovisions i sabem que cada una es distinta. Al igual que na lidia, jo tmbe penso que les cosmovisions del passat ens influeixen molt avui dia, perquè sense els científics que les descobriren, no haurien descobert les noves teories que avui ens ajuden a entendre millor el nostre planeta, la nostra vida...
ResponEliminaCada cosmovisio de les persones es diferent, ja que cada persona pensa diferent, i moltes persones els falla algun sentit, com ara la vista. Aquestes i cada una d'elles tendran una cosmovisió totalment distinta a la nostra, pero totes són respectables i s'han de respectar al igual que ens agradaria que acceptessin la nostra si fós acertada.
Veiem que l'univers cada vegada canvia, i de cada vegada estam menys segurs d'allò que tenim. La ciència ens proporciona moltes respostes, i moltes avantatges per descobrir noves visions del nostre mon, pero aixi i tot no ho sabem tot, i ens queda molt per conèixer.
Per tant, cada societat podria tenir una visio d'aquest món i per ells seria certa. S'han de poder comprovar totes aquestes cosmovisions de les persones però com que no sabem quina és la vertadera certa,apart de que el sol es el centre de l'univers i els planetes l'envolten en elipis i no en cercles, podem seguir cercant preguntes i formulant la resposta per al nostre univers, pel nostre cosmos, i finalment així poder gaudir d'una resposta segura i acceptada, pero sobre tot respectada, per a totes les societats del nostre planeta.
Maria Bel Silva - 1er. BATX.C (opinió)
Al llarg de la història, els éssers humans ens hem plantejat diverses qüestions sobre la nostra existència i sobre tot el que ens envolta com per exemple: Qui som, d’on venim i moltes altres qüestions en les quals encara no hem trobat una resposta.
ResponEliminaPer respondre a aquestes qüestions, durant molts d’anys hem plantejat teories i explicacions. Per entendre l’Univers, els científics han recopil•lat el que han observat del cel i del cosmos i han plantejat diverses cosmovisions al llarg de la història. Tenim la necessitat de saber d’on venim per saber qui som i quin paper tenim en la nostra vida. Diverses disciplines com són l’astronomia, l’astrologia, les matemàtiques, la física... han ajudat als científics a establir models de l’Univers i a entendre el seu funcionament.
Antigament es creia que la Terra era el centre de l’Univers i el sol i la resta de cossos celestes giraven al voltant d’aquesta. Aristòtil va establir que aquests cossos celestes no giraven al voltant de la Terra de qualsevol manera, sinó que ho feien en òrbites circulars. Més endavant, Ptolomeu va afegir a aquesta teoria que els planetes, ubicats a les esferes deferents, giraven al voltant d’un punt imaginari, dibuixant una altra esfera o epicicle. Al segle XV d.C. Copèrnic va proposar el model heliocèntric en el qual el Sol era el centre i els altres cossos celestes giraven al voltant seu. Kepler i Galileu van millorar aquest model establint que els planetes no giraven en òrbites circulars sinó que
ho feien en el•lipsis. Un temps després Newton va descobrir la gravetat i Einstein va establir la teoria de la relativitat general.
Totes aquestes teories han generat diversos conflictes i s’han anat contradient les unes a les altres al llarg de la història. Sempre s’ha cregut que l’Univers és estàtic i ha existit sempre. Però actualment es creu que l’Univers té un principi, es va originar amb el Big Bang. Alguns diuen que té fi, en canvi, altres creuen que és infinit.
Però, perquè busquem sempre un principi i un final? Perquè ens plantegem totes aquestes qüestions? Jo cerc que necessitem saber d’on procedim i necessitem saber quin és el nostre origen per saber qui som realment. Per això al llarg de la història s’han plantejat tantes teories i cosmovisions sobre l’Univers. Els humans necessitem comprendre quin és el nostre origen i volem entendre el funcionament sobre tot el que ens envolta. Crec que ara per ara som bastant ignorants sobre el sentit de la nostra existència i ens fan falta molts d’anys d’avanços per poder arribar a comprendre tot el que ens envolta i els misteris que amaga la immensitat de l’Univers. Per acabar m’agradaria plantejar la següent qüestió: Realment arribarem a comprendre- ho tot algun dia?
Joan Massanet Piris
1r de Batxillerat C
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'univers no ha estat mai igual, depenent de l'era en que era observat, es veia d'una manera o d'una altre. Al llarg dels segles s'han anat perfexinat les teories fins a arribar un punt tan complex, que podem dir certement com va ser l'origen de l'univers.
ResponEliminaEls primers científics, es basaven amb observacions fetes a simple vista. Per la qual cosa creien en coses totalment falses vistes d'es del nostre punt de vista, però en aquell temps eren les que tenien una raò mes lògica i més fàcil d'explicar.
Al llarg del temps la ciència va anar avançant i sempre responguent a preguntes que en realidad no ens interessaven directament, però ens fascinavem i tenim la curiositat de sebre el que són.
I com no podia ser d'altre manera, el descobriment de que l'univers era mes gran del que es creia es va produir com tots els grans descobriments de l'història: per accident. A en Galileu se li va acudir mirar el cel, aixi com hagues pogut mirar la veinada o la muntanya.
El telescopi va ser un invent que va revolucionar la cosmovisió de l'univers i va suposar una revolució en l'exploració de l'univers.
Avui dia no m'atrevire a explicar la nostra cosmovisó per un simple fet: és massa complexa perque la pugui explicar sense equivocarme. Els termes com l'electromagnetisme o la força nuclear, son conceptes que s'escapen de la meua imaginació.Per una mentilidad com la meua suposa un esforç molt gran imaginarse que l'univers es va crear d'una partícula mes petita d'un átom i que arribarà un dia que es destruirà. Mes que díficil és impossible de imaginarmo, no puc entendre com una cosa tant gran se pot destruir. I crer que en les teories d'avui dia la gent normal i corrent no es capaç de entendrerles, son massa complicades i massa ilógiques per poder ser possible, encara que hu siguin. I qui sap alomillor d'aqui 700 anys s'enriuran de les nostres cosmovisions, com nosaltres feim amb les dels nostros avanpassats.
Només cal dir que jo lo que se de l'univers m'es suficient i no m'esforç a sebre mes perque aixó només esta a l'abast d'alguns: electromagnetisme, teoria de les cordes, relatividad, teoria quantica. Són termes reals superiors de tot lo imaginat fins ara. A partir d'ara sera bell l'univers respecte el ue diu aqueixa frase?“la bellesa de l’Univers és només comparable al seu misteri”. Pensau amb això.
Toni Ferriol Hernández 1 Batx C
La teória més concluient que s'ha establert sobre l'origen de l'univers és la de una exploxió anomenada Big Bang. S'estima que abans d'aquesta exploció tota la massa de l'univers esteia tota concentrada en un element tant petit i inimanginable flotant a l'espai. El fet de perquè és va produïr aquesta exploció encara no se sap del cert avui en dia. Apartir del Big Band l'univers s'ha anat expandint i evolucionant de cada vegada més.
ResponEliminaEls humans per tal de millorar la seva existència en el terra era necessari esbrinar el comportament de l'univers. A causa de que no tenien suficients coneixament varen posar als Deus en manifest per tal d'explicar els fenòmens naturals. Més endavant es varen seguir dos camins per explicar tot allò que ens enevolta l'iglèsia que és va estancar amb la creença de que Deu/Deus era el creador de l'univers i la ciència que és basava de forma objectiva donant una explicació exacta sobre l'observament de l'univers. Aquest dos models desde sempre han estat enfrontats i en moments de la història l'iglèsia no ha deixat avançar a la ciència.
Pere Adriàn Servera, 1r Batx. C
Jo crec que la teória del Big Bang esta incompleta perque diu que algo va explotar i va formar una petita bombolla amb una super força però no diu que va fer que es formes aquesta bombolla i que va explotar avans d'aquesta.
ResponEliminaPerò pel que fa la conclució de la teoria que l'univers si que hi estic dd'acort encara que això pugi reforsar una altre teoria que diu que en una milesima part
se segon l'univers potse que l'univers saigui fet i destruit i refet exactement i gual millons de vegades.
Ara be mencanta l'aidea de que possiblement aigem sigut part d'una estrella
Marc Mayol Orell 1batx A
Aquest documental ens explica tota la història de les distintes cosmovisions sobre l’Univers, una història marcada per diversos pensaments prodigiosos que ens han pogut ajudar a ordenar un trencaclosques fins el que coneixem actualment, una cosmovisió bastant encertada però al mateix temps errònia, basada en la ciència. En l’antiguitat, l’home després d’haver satisfet les seves necessitats bàsiques es va començar a formular preguntes necessàries sobre la nostra existència, l’origen de tot allò que l’envoltava, perquè era així, quin lloc ocupava.. Es feien aquestes preguntes no només per curiositat, sinó també per necessitat, ja que havien de conèixer les estacions de l’any i la durada dels dies per a cultivar i poder alimentar-se. D’aquesta manera, varen aparèixer els primers astròlegs i astrònoms, basats en l’observació, cosa que era una certa discapacitat perquè no feien servir cap estri. Amb aquest únic recurs, els humans varen començar a predir les primeres cosmovisions sobre l’Univers, la Terra estava inmòbil al centre de l’Univers i tot girava al seu voltant. Més tard, varen començar a utilitzar les matemàtiques, la física i la lògica, i varen canviar l’ordre trascendent que tenien de l’Univers per un ordre inmanent, es varen començar a basar en la pròpia matèria i deixaren de banda els éssers superiors, això va suposar el principi de la ciència.
ResponEliminaAquest gran avenç va propiciar l’aparició de diverses teories: la teoria geocèntrica (Ptolomeu i Aristòtil), la teoria heliocèntrica (Copèrnic, Kepler i Galileu), la llei de la gravetat i els mecanismes de moviment dels planetes (Newton), la llei de la relativitat espacial (Einstein),... fins la que coneixem actualment i la que està més acceptada: la teoria del Big Bang, que reforça un Univers que va tenir un principi i que va començar sent un àtom increïblement petit que va sofrir una explosió que encara perdura.
Per a mi, una cosmovisió consisteix en una imatge de l’Univers que es basa en una visió amb coherència, per poder explicar-nos el que ens envolta. Estic d’acord amb el que diu na Lídia, quan es refereix a que una cosmovisió és una necessitat per a l’ésser humà. Els éssers humans, que ens caracteritzam per ser un ésser racional i amb el poder de pensar, tenim la necessitat de preguntar-nos el que ens envolta, per poder tenir una visió d’on som i com som. Sense aquest principi, vivim en un món caòtic i sense cap punt de referència, i això no ens agrada. És per això que des de sempre hem intentat posar un centre a l’Univers, tenir un ordre dins el nostre pensament i poder pensar críticament partint d’un punt, d’un centre. Això ho veim reflectit en la història, que hem tengut la necessitat de sentir-nos algú dins d’aquest Univers, ser importants en aquest món i que el centre sigui l’home. Però quan veim que només som un planeta dins milions de planetes, una galàxia dins milions de galàxies, i tot això amb un cert moviment d’expansió és quan ens desorientem. Això ho veim reflectit en Hoyle, que no volia entendre que l’Univers té un principi.
Per una altra banda, crec que el canvi més important que sofreix la cosmovisió de l’Univers és el pas d’Aristòtil a Copèrnic, perquè va suposar un gir radical en la concepció de l’Univers, ja que va fer que la Terra no fos el centre i no estigués inmòbil. Això va ocasionar que la religió s’hi oposàs i va fer entendre als éssers humans que no som el centre del món ni el punt més important. També va servir per remarcar que la base més important i imprescindible per estudiar aquests fenòmen és la ciència.
Pere Francesc Llull - 1r Batxillerat C
Per finalitzar, el concepte de cosmovisió agafa un sentit molt diferent si ens referim a un microcosmos (individualment per persona). Cadascú té una cosmovisió sobre l’Univers, no serà la mateixa cosmovisió la d’una persona cega, que és incapaç de veure la realitat que l’envolta, o un nen, que només es basa en l’observació sense tenir cap coneixement. Però el que ens uneix és que tots nosaltres intentam entendre el món, trobar una cosa en comú que ens expliqui l’origen i el desenvolupament del que ens envolta. Pens que intentam trobar una cosmovisió perquè volem ser cultes i tenir una certa perspectiva d’aquest món, poder tenir una localització i una referència. Ens basam en la raó i en el sentit comú, cosa que també ens dificulta pensar en el més enllà, en una cosa que els nostres ulls no puguin veure. Ens fa molt difícil imaginar que l’Univers no té límit i que només formam un gra de sorra de tot el que hi ha, però és un pas més cap a l’avenç i el coneixement, una visió caòtica però molt més apropada a la realitat que el cosmos que teníem fa uns anys.
ResponEliminaPere Francesc Llull - 1r Batxillerat C
Veig que molts de comentaris duen pixels i pixels utilitzats per la definició de cosmovisió. Ho he de fer jo també? Esper que no... llibertat, abans de tot. Realment, l'asumpte del que m'encantaria parlar té a veure amb el mateix ésser humà. Vull dir, que nosalres, per instint, utilitzam les nostres percepcions per donar explicació al que ens envolta, de forma senzilla, més que res. Però clar, gràcies al do de ser concients de que, en un futur, ja sigui llunyà o proper, ens morirem, ens ha anat fent crèixer una peculiaritat dintre de nosaltres: la cruiositat. Bé, més ben dit: el temor de no arribar a res abans de morir. M'explicaré: tots els avanços en tots els aspectes relacionats amb l'avanç, ja sigui científic, tecnològic, etc. ha sorgit únicament d'aquest principi. Els humans, en general, tenim una esgarrifosa por a la mort. Por a no ser res. Per consiguient, molts de pics, durant tota la historia, han sorgit persones, que, afrontant aquest temor, han dit clarament "no moriré sense coneixer més", per dir-ho d'alguna manera. Total, que la curiositat, les ganes que posam en avançar en un estidi i donar-ho tot per descobrir alguna cosa, ve per aquest temor. Per aquest motiu persones com Copèrnic, etc. valents per afrontar els seus temors, han donat pas a altres cosmovisions, lluitant per el seu desig: descobrir i conèixer.
ResponEliminaSalut.