diumenge, 19 de desembre de 2010

Teoria M

Darrer missatge de l'any per penjar-vos un documental sobre la Teoria M, que va introduir Jeroni Mestre el dijous passat. Aprofit per a felicitar-lo a ell i també a Martí Suau per les magistrals exposicions que van impartir sobre la cosmovisió quàntica i que tantes preguntes van suscitar. En seguirem parlant a classe.

L'objectiu d'aquest vídeo és el d' aclarir dubtes i facilitar la comprensió d'aquesta part final del tema. Esper que en els vostres comentaris hagi diàleg entre valtros i que nos sigui un simple discurs individual. Per això, és necessari que es facin de forma paulatina i no tots de cop.

Esper, també que tingueu unes bones festes.

43 comentaris:

  1. Des de l’inici de les cosmovisions que l’esser humà ha dut a terme, amb cada nou descobriment i teoria s’han anat perfeccionant models sobre com esta constituït el cosmos. A principis del segle XXI s’ha proposat la teoria de les cordes o teoria M, que per ara ni s’ha demostrat que sigui certa però que tampoc ha succeït el contrari.
    Segons el que afirma la tal teoria es pot englobar dins un mateix context les quatre forces de la naturalesa, la gravetat, la electromagnètica, la nuclear forta i la nuclear dèbil. Aquest fet per si mateix ja es important perquè fins ara cap teoria havia aconseguit agrupar les quatre forces dins un mateix model. Com he escrit unes línies abans, es un gran avanç cap a un altre model de més perfeccionat.
    Per a construir aquesta teoria, apart de les 4 dimensions que coneixem nosaltres (les tres que veiem més la del temps) es necessiten unes altres 6 dimensions per explicar-ho, més la que ho agrupa tot. En total fan les 11 dimensions que els càlculs matemàtics han previst. Es la més recent i que té més pes sobre les altres teories. Ho explica tot. De la manera en que vibren les cordes poden formar els àtoms que constitueixen la matèria o simplement els rajos d’energia.
    Crec que la teoria de les cordes es real, tot i que encara no s’ha demostrat res. Es una manera d’explicar tot el que està passant al voltant de nosaltres, una manera d’explicar l’univers i dels límits que aquest pot tenir. Es creu que també hi ha universos paral•lels i que comparteixen amb nosaltres la gravetat, i que per això es una força més dèbil que les altres tres que coneixen. La teoria de les membranes ens ajuda a fixar-nos en l’espai, si el nostre univers es una membrana poden existir infinites altres membranes que contenen altres universos paral•lels. Com explica el vídeo, el tot podria ser comparat amb una barra de pa i nosaltres ser una part, convivint amb altres universos que potser mai podrem arribar a tocar o conèixer.
    Amb aquest caos de nova informació que cada dia s’actualitza pens que cada vegada esteim més aprop de sabre la veritat de l’univers, així com esta constituït realment i de com es va formar i cap a on es dirigeix. Sols ens queda esperar a fer nous descobriments a partir d’aquest model i anar formulant noves teories que cada vegada ens aproximaran a la realitat.


    Sebastià Tous Amengual. 1r Batxiller C

    ResponElimina
  2. PRIMERA PART:
    Com ja hem tractat anteriorment, una cosmovisió en forma resumida és, en certa manera, la percepció que tenim del món, o de tot allò que ens envolta, amb la qual podem donar una explicació vàlida de com funciona tot el cosmos. La cosmovisió o la percepció actual de l'Univers, es pot definir amb la física quàntica, i la seva teoria de les cordes o teoria M. Aquesta teoria intenta donar una explicació única i global de com funciona tot el cosmos, donant lloc a resultats que rompen amb el sentit comú, donant pas a un Univers caòtic, accidentat i que coincideix amb la ciència ficció.
    Els inicis d'aquesta teoria es remonten a la necessitat d'unificar la teoria de la relativitat general de n'Einstein que explica la força de la gravetat, és a dir, tots els cosos majors que composen el cosmos, com les galàxies i les estrelles que les composen, amb la teoria mecanoquàntica, la qual està formada per les lleis que composen els àtoms, per tant, molt efectiva pels cosos minúsculs. La mecanoquàntica està formada per tres forces, la força nuclear forta, la força nuclear dèbil i l'electromagnetisme. La necessitat d'unificar aquestes quatre forces es deu a que, tant els cosos grans com una estrella, fins als més petits, com per exemple un àtom, comparteixen el mateix espai a l'Univers, per tant, han d'estar relacionats en certa manera.

    Pamela Machado – 1r batxillerat C

    ResponElimina
  3. SEGONA PART:
    Les cordes són la clau per a l'unificació de les teories, ja que parteix d'explicar la gravetat fins a les altres tres forces, per aquest motiu es considera la teoria del TOT. Aquesta teoria implica que tots els cosos estan formats per cordes, ja que són uns petits fils d'energia vibrants que pareixen cordes que es troben dins els quarcs. Els quarcs es troben dins els protons, electrons i neutrons, per tant, un àtom està format per fils d'energia, això per pura lògica, ens du a entendre que tota la matèria està formada d'energia, ja que per la mateixa regla de tres, tota la matèria està formada per àtoms. Es diu que les cordes són tan petites que mai les arribariem a veure, per aquest motiu, no és ciència, sinó filosofia, ja que no es pot comprovar, sinó que unicament es pot creure.
    Per explicar aquesta teoria es necessitàven 10 dimensions, les quals es trobàven a les equacions matemàtiques, i com en Sebastià Tous ha esmentat al seu comentari, es tractaven de la dimensió temporal, les 3 dimensions de l'espai, i 6 altres dimensions per les quals es movien les cordes. Una cosa que ell no ha esmentat, i que per jo té molta importància, és la possible existència de una altra dimensió. La qual constituiria les 11 dimensions.

    Pamela Machado – 1r batxillerat C

    ResponElimina
  4. TERCERA PART:
    La teoria de les cordes, pronostica tot allò pel que es titllava de bojos als antics científics, com és el fet de l'existència d'altres dimensions alienes a les que nosaltres podem percebre amb els sentits. L'existència d'aquestes dimensions mai es podrà comprovar de manera empírica, sinó que únicament mitjançant equacions matemàtiques, ens haurem de conformar amb això, ja que és una cosa que, com ja he dit, va molt més enllà dels nostres sentits.
    L'existència d'una altra dimensió suposava que les cordes tenguessin encara menys límits, i va permetre descobrir una altra teoria encara major, que englobava objectes més grans que les cordes, els quals es tracten d'una espècie de membranes constituides per cordes extendides. L'existència d'aquestes membranes suposa una possibilitat, i és el fet de que el nostre Univers podria estar dins una membrana, allotjat en un espai molt més gran i amb més dimensions.
    Aquest fet permet la possibilitat d'existència d'universos paral·lels, ja que podrien haver més universos dins altres membranes, els quals es convertirien en paral·lels al nostre. D'aquí la comparació amb una barra de pà que es fa al documental i que en Sebastià esmenta per explicar aquest fenònem.

    Pamela Machado – 1r batxillerat C

    ResponElimina
  5. QUARTA PART:
    Aquests universos paral·lels suposen un concepte revolucionari ja que podrien ajudar per arribar a resoldre enigmes de la gravetat, com per exemple, per quin motiu és molt més feble que les altres tres energies mecanoquàntiques. Això s'explica gràcies a que una de les varietats de les cordes tancades , anomenada graviton, són les responsables de la gravetat, i al formar un cercle tancat deixa llibertat per que aquestes cordes es poden moure cap a altres dimensions. Es creu que tot el que veim al nostre voltant es composa per cordes obertes, i que els extrems de cada una d'aquestes estan subjectes a la nostra membrana tridimensional. Si entenem això, podrem entenedre també l'explicació de'n Jeroni Mestre de la retracció de l'Univers, però amb això ens sortiríem del tema.
    La teoria de les cordes està molt activa i està avançant contínuament, hi ha molta gent que es dedica a inverstigar aquesta teoria. Cada pic que observam amb detall l'Univers, ens trobam amb una inesperada capa de la realitat. La teoria de les cordes ha obert un nou espectre de noves respostes a preguntes històriques, mitjançant les quals podem arribar a entendre aquest Univers del qual formam part.

    Pamela Machado – 1r batxillerat C

    ResponElimina
  6. Partint d'aquest interessant documental i per a no repetir les idees expressades per Pamela, em basaré en la relació entre la ciència i la filosofia.
    Els principis filosòfics i científics corregueren paral·lels fins que es va produir una dissociació a començaments del segle XX. A l'actualitat haurien de considerar-se com a complementàries i no com a oposades. La ciència necessita de la filosofia per a establir totes les seves investigacions dins d'un marc global. D'altra banda, la filosofia necessita de la ciència ja que els nous descobriments científics li obren més camins a l'especulació filosòfica i construeix una visió global de la realitat.
    Ardu treball té el pensamenr filosòfic davant una ciència que canvia acceleradament! Està molt clar que deuen interaccionar. El mateix Einstein va reconèixer que llegint especulacions científiques sobre l'espai-temps plantejades per filòsofs del passat li varen permetre descobrir el camí per a la seva teoria de la relativitat.
    Però... Jo em planteig: El pensament filosòfic en aquest moment de contradiccions intenses i del desenvolupament científic tan accelerat va al mateix ritme?
    En el moment actual l'ésser humà es troba en crisi en la seva trobada amb la natura, no "controla" el medi que l'envolta, el destrueix. Dins d'aquest marc l'univers, la seva composició i funcionament, se'ns presenta com a un enigma de ciència ficció. Però... Podrem plantejar-nos la nostra existència junt amb altres a altres dimensions? Resulta curiós veure que en les que vivim hi ha massa desencontres.
    El nous reptes de la ciència passen per unificar la biologia com a ciència de la vida i la física com a ciència de la matèria. La matèria quàntica dels sistemes autoorganitzatius obre una via especulativa per a unir la teoria física i l'origen de la vida.
    No estic d'acord amb en Sebastià Tous en que esteim massa prop de trobar la veritat de l'univers. Potser els éssers humans hauríem de començar a reconèixer la nostra incapacitat per a explicar-ho tot.
    L'home, l'univers i les nostres creences canvien. La filosofia aquí no ha de donar receptes per a sol·lucionar problemes, sinó donar llum al caràcter misteriós de la realitat.

    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  7. Des de els començaments, l’ésser humà a volgut saber el que passa al seu voltant i el que ho regeix.
    La nova teoria M o teoria de cordes, solament ens obri els ulls a una nova visió i concepció de l’univers, de la matèria, etc..., de tot ja que aquesta teoria ens ho pot explicar tot. Però aquesta teoria no deixa de ser una altra més, com les anteriors teories, com per exemple la de la gravetat o la de la relativitat. Un dels grans problemes d’aquesta teoria és què encara no s’ha pogut demostrar, i això ens duu a un problema ètic, el qual síria: ens hem de creure aquesta teoria, això significa fer un petit acte de fe en favor de la ciència o criticar-la perquè si una teoria no es pot demostrar, no es pot acceptar?
    A part d’aquest problema hi ha un altre, que pot ser que encara sigui molt més difícil de demostrar i més difícil de entendre, la presència en l’univers de 11 dimensions.
    Això és molt difícil d’entendre per a nosaltres, perquè des dels nostres principis hem tingut la certesa de viure en 3 dimensions, que són les que podem percebre i veure, però en canvi pensar que hi ha 8 dimensions més, i que no les podem veure ni percebre, és una cosa molt difícil de arribar a entendre i en aquest cas jo crec que si acceptem això hauríem de fer un altre acte de fe.
    A més a més, els científics han descobert la possibilitat de que hi hagi més d’un univers, a part del nostre.
    Això significa que podem trobar vida en uns altres universos, i poder arribar a viatjar entre els diferents universos.
    Tot aquest món de la teoria M o de cordes, està tan lluny de nosaltres que encara no podem arribar-la a entendre per complet.

    Ismael Lucena Sierra 1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  8. toni carrio terrassa5 de gener de 2011 a les 12:27

    Desde fa molt de temps els humans investigam i intentam aconseguir les màximes teories i proves per explicar-nos com funciona l'Univers, de que està format, si es cert o no que està amb expansió i quin es el nostre paper dins aquest. Desde del principi del segle XX s'ha estat estudiant la teoria de cordes, una teoria que encara avui en dia no es sap si es certa o no ja que ningu mai a aconseguit poder veure cap corda. Tot això ens dona a pensar la forma d'estudi d'aquesta teoria, es conegut per una banda que es una teoria científica ja que les bases son científiques i es caracteritza per tres disciplines científiques (l'astronomia, la cosmologia, la física) i per tant, el mètode d'estudi, necessàriament haurà d'anar encaminat cap el vesant més científic. També es filosòfica perque el seu objecte d'estudi es un dels grans enigmes de la filosofia, la persona des de sempre ha tengut la mateixa inquietut i necessitat d'explicar-se l'entorn.
    Personalment, consider que aquesta teoria es mes filosòfica que no cietífica ja que entenc més els suposits bàsics filosòfics (el dubte principal d'explicar l'univers) que no els cientifics(entenc de manera bàsica els supòsits cientifics que la caracteritzen i que la volen explicar però solament de manera superficial).
    Finalment, crec que aquesta teoria de cordes es certa encara que no hi hagi resultats que la demostrin ja que es una forma de explicar tot el que hi ha i està passant al voltant de nosaltres. Aquesta Teoria de les cordes no és altra cosa que una cosmovisió cintífica que vol englobar una explicació universal de l'univers, per tant, engloba diverses teories científiques, un mateix criteri analític, una mateixa finalitat per arribar a una sola conclusió.
    Personalment, consider més filosófica que científica aquesta teoria ja que a pesar de que les bases són científiques, la demostració i resultat de les cordes queden difuminades i explicades de manera molt absatracta ja que ni tan sóls es comenta en cas de existir una corda quina seria la aproximació del seu tamany o quina seria la manera de saber amb més exactitut diferents aspectes sobre les cordes. Tal vegada és cert que la investigació sobre les cordes encara no ha acabat però una ciència (o almanco el que jo conec per ciència) sempre té un punt demostrable, i encara més en els casos de ciències exactes, tals com l'astronomia, cosmologia i la fisica.
    Aquesta teoria és molt rica pel propòsit que té, voler explicar l'univers i el nostre lloc dins aquest. A pesar que no entenc molts aspectes científics del que es parla en aquesta proposta de comentari, valor molt el seu contingut ja que és la primera vegada que es tracta una teoria tan complexa. Tot el que s'havia vist fins aleshores era molt específic. Explicar un procés puntual, com l'hominització, el paper del naixament de la filosofia...Ara és diferent, res retrospectiu sinó molt actual i fins i tot futurista pel dubte que crea aquesta teoria.
    Entenc que aquest tema proposat serveix per entendre de manera més intensa el concepte de cosmovisió i les diferents cosmovisions que hi ha hagut fins ara i que, aquestes no són impermeables unes de les altres (apart de voler explicar el dubte que es planteja a partir d'aquesta). Es tracta d' un tot que es va influint de manera contínua, un dubte que en el seu moment va nèixer sobre la procència de la persona i que s'ha anat fent gran fins arribar a voler explicar tot l'univers. Aquest fet fa que hi hagi hagut múltiples maneres d'entendre aquest dubte i de voler-lo explicar. I amb cada intent d'explicació es mostra de manera indirecta una percepció... una vagada més, la teoria de cordes ens mostra la unió i universalitat del dubte creant una intriga, cercant un mètode d'estudi i per tant, una explicació comú, ès a dir, universal.

    ResponElimina
  9. Estic d’acord amb el comentari que ha dit Sebastià Tous sobre la vertadera existència de les cordes, encara que per ara no s’hagi pogut demostrar. És la teoria que ens permetria unificar les quatre teories fonamentals i així poder per fi descobrir les coses que per ara no podem a causa de que necessitem aplicar totes les teories. Es preveu que la teoria de cordes serà la clau que ens permetrà obrir totes les portes per tal de descobrir tots els misteris que ens envolten.
    Així com diu en el vídeo, l’unificació de totes les teories fa des de l’existència d’Einstein que s’està intentat, encara que fins ara no s’ha trobat la manera. És cert que per ara no s’ha pogut demostrar, ja que les cordes són tan minúscules i a més, així com ha dit el meu company, necessitem 7 dimensions més, a part de les 4 que ja tenim. En total necessitem 11 dimensions per tal de poder comprendre i així poder explicar la teoria de cordes, però hi ha un problema amb aquestes 7 dimensions que desconeixem: no les arribem a comprendre del tot. En realitat no és que no les comprenguem, sinó que ens resulta estrany que hi hagi altres dimensions que ni imaginàvem. En el vídeo ens explica com van tractar de loco al primer individu que va proposar l’existència d’altres dimensions. Encara així, crec que tenim el suficient coneixement per tal de poder comprendre aquestes dimensions extres que s’han descobert.
    És cert que, com ha dit Sebastià, és possible que hi hagi universos paral•lels al nostre i que possiblement comparteixin amb nosaltres la força que coneixem com a gravetat. Aquí és on no estic d’acord amb ell. Sebastià diu que a causa de compartir la gravetat amb aquests suposats universos paral•lels, la gravetat és la força més dèbil de les que coneixem. Jo pens que això no té res a veure ja que tan la gravetat com les altres tres forces poden formar part d’aquests altres universos desconeguts, és a dir, que aquestes forces no només són al nostre univers, sinó que és possible que en altres universos paral•lels, encara que no els coneguem, hi hagi les mateixes forces. També és vera que pot ser en aquests suposats universos paral•lels les forces no siguin exactament com nosaltres les coneixem, però possiblement siguin les mateixes forces amb alguna variació. A més, això ho podem comprovar amb la força de la gravetat: a la Terra, la nostra força de gravetat és de 9,8 m/s2, mentre que a la Lluna és de 1,6 m/s2.
    La veritat és que gràcies a la física quàntica podem anar descobrint diàriament coses noves i anar millorant gràcies a aquesta. Per això pens que és molt important i que és necessari trobar la clau final per poder obtenir aquesta unificació tan esperada des de fa tant de temps. Ja ens trobem casi al final d’aquest descobriment tan important que ens permetrà saber totes les preguntes que ens hem anat formulant durant la nostra existència en aquest món i mai hem pogut contestar amb exactitud. Podrem finalment descobrir l’enigma de l’origen de l’univers?

    Antònia Galmés del Toro. 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  10. PART 1:
    L'ésser humà, les plantes, tot el que ens envolta, té un mateix origen. Segons la teoria M, esteim formats per un fil de música, la música de les cordes. Segons les teories científiques, aquestes cordes diminutes, són la base de la matèria, per tant, formen l'univers. Però el gran inconvenient, és que no és pot demostrar físicament l'existència d'aquestes cordes, ja que són tan petites que probablement mai les veurem. Però les fórmules matemàtiques, diuen que si que aquestes cordes existeixen.
    Però, com és va arribar a aquesta teoria? Abans de la teoria M, hi havia dues teories de la concepció de l'univers; la teoria de relativitat d'Einstein, que és basa en les grans coses de l'univers,i la mecànica quàntica,que és basa en els àtoms. El problema va sorgir quan la combinació d'ambdues fórmules no era possible,fet que provocà que les lleis de la naturalesa no es complissin. Per tant, s'havia de trobar la manera d'unificar ambdues teories. Els avanços de les cosmovisions, des de anys enrrere fins avui en dia, han canviat molt,però el que ara per nosaltres és la realitat, als antics pensadors,científics,etc. s'els va titllar de bojos en denominar aquesta teoria, no només per determinar que tots erem un conjunt de petites cordes d'energia vibrants,sino que en demostrar aquesta teoria matemàticament, també és va demostrar l'existència de fins a 11 universos paralels. Però abans d'aquesta teoria,hi havia la de relativitat d'Einstein i la mecànica quàntica. La concepció de la mecànica quàntica, va provocar un canvi de mentalitat,ja que és pasava de l'imatge de tot el que era predible (l'Univers) a un món impredible (àtoms). Les lleis bàsiques de mecànica quàntica asseguren que elmón és accidentat i caòtic i que això transforma la relació espai-temps.
    La unificació de les 4 grans forces de la naturalesa mitjançant aquesta teoria va ser possible degut a que les cordes, 1000000 vegades més petites que un àtom,van ajudar a unificar la gravetat de la teoria de relativitat amb les tres forces de la mecànica quàntica.
    Amb la teoria de cordes, la formació de la matèria ve de les diferents vibracions de les cordes, per tant doten les partícules de les distintes propietats. Amb la teoria de cordes s'accepten els universos paralels. Fotón, va determinar que 'el que apreciam en una dimensió depen de la vibració de les cordes',per tant, aquesta teoria port determinar segons les seves constants les formes del planeta.
    Però la peça clau en la teoria de les cordes va se Edwiten,un físic que va contemplar que les 5 variants sorgides després de la primera conclusió, no eren 5teories diferents sinó que eren 5 punts de vista d'un mateix concepte. Edwiten, per tant va utilitzar la filosofia per seguidament avançar amb lateoria de cordes.Això ens dona a entendre que la teoria M, no només són matemàtiques sino que també és filosofia i raonament psicològic.
    Amb la revolució causada amb aquesta teoria, es van acceptar11dimensions, relacionades amb lesdireccions que poguem prendre i amb la llibertat de la que disposam, ja que les cordes tenen menys limitacions que els àtoms,tant podien ser membranesd'energia justa, com una membrana gegant com l'univers.
    Fa un segle es pensava que ja s'havia descobert totes les lleis de l'Univers, però Einstein les va modificar,i ara la teoria de cordes ha modificat les cosmovisions,que dintre d'un segle probablement,també hagi canviat.

    Aina Arrom Mayol- 1r Batxillerat A

    ResponElimina
  11. PART 2

    Però despres del que hem tractat,si l'èsser humà,com que és racional, només creu en el que pot veure,hem d'acceptar la teoria M com a vàlida i considerar que tots som petits fils d'energia vibrants, o no? També s'ha de pensar que si s'accepta, també acceptam l'existència d'universos paralels, però que provocarà això? Des del meu punt de vista, crec en aquesta teoria, però en certa manera si que em fa dubtar,ja que només ens podem basar en resultats matemàtics,i encara que els nombres no tenen marge d'error, ens demostren que hi ha 11 universos paralels, i que les teories inicials de la concepció de l'univers són la base de la cosmovisió actual.Però també hem de pensar amb la curiositat de l'ésser humà, i que sense importar el resultat,seguirà investigant l'origen de l'univers, i les cosmovisions aniran variant segons els descobriments,però crec, que mai s'arribaran als inicis de l'univers i la matèria.

    Aina Arrom Mayol-1r Batxillerat A

    ResponElimina
  12. PRIMERA PART:


    COm hem vist i estudiat al llarg d'aquesta unitat, sabem que les cosmovicions científiques han canviat i han anat evolucionant al llarg del temps. Des de la cosmovició antiga, quan parlavem del cosmos aristotèlic que representava dos móns completaments diferents, el supralunar, perfecte, etern i inmutable i el sublunar,inperfecte i corrutible, fins a la cosmovició actual on surgeixen dues noves branques de la física que son la teoria de la relativitat i la física quàntica, ens adonem que són cosmovicions molt diferents, i això ens fa suposar-nos la gran idea de que l'home sempre es guia per la seva curiositat i explora el que per a ell es desconegut per a poder arribar a unes conclucions sòlides i vàlides. Així doncs, el descobriment més recent que ens intenta explicar el nostre univers, la física quàntica ens ha demostrat ser la teoria més completa i consistent que avui dia posseim. Al documental ens ha explicat com es van plantetjar que si les cordes podien descriure la gravedat en el terreny quàntic, doncs aquestes tenien que ser la clau per a l'unificació de les teories. Van analitzar, que les cordes describien la gravetat i podien explicar la resta de forces. Aquestes afirmacions suposaven la clau per unificar les cuatre forces així com Einsten volia aconseguir. La teoria del tot, una teoria que podia explicar-ho tot, tal com el seu nom indica , intenta explicar totes les constants físiques de la naturalesa. El punt de vista d'Edward Witten, és un principi fonamental ja que va descobrir una teoria completament nova de la teoria de cordes. Ell deia que el que consideraven 5 teories diferents (que constaven amb les cordes vibrants, però els càlculs matemàtics eren completament diferents) eren realment cinc enfoques damunt d'un mateix concepte; La teoria de les cordes estava per fi unificada. La teoria M ens explica que les cordes vibrants que es troben dins els quars dels àtoms s'estiren per formar una espècie de membranes, això és el que explicava la nova dimensió afegida, la dimensió número 11. Aquestes membranes, poden tenir tres o més dimensions, i si es tenguès l'energia suficient, les membranes podrien ser gigants, molts grans. Això ens pot fer entendre com el nostre univers pot trobar-se dins una membrana gigant. Però que no tan sols pugui existir el nostre univers, sinó que hi hagui universos paral·lels als nostre que compartesquin amb nosaltres la gravedat. Però aquests universos existeien tenint en compte les dimensions de les quals la teoria M es basa.

    Lidia Bel Brunet Pascual. 1r C

    ResponElimina
  13. Segona part:

    Parlam d'infinits Universos paral.lels, alguns dels quals serien com el nostre amb majors o menors diferències, i altres que serien impensables. Això explicaria la debilitat de la força de la gravetat, com ens ha explicat el documental, ja que la partícula del gravitó seria l'única que podria passar per totes les membranes, perdent la seva força.
    Després d'haver mirat aquest documental, m'he donat compte del petit i quasi insignificant que pot arribar a ser el nostre univers. Pot ser el nostre univers sigui nomès un element realment petit dins un infinit. On dins aquest infinit cada univers que pugui existir també té un inici com el nostre Big Bang i segueix tot un cicle que requereix el seu temps fins a formar-se completament.
    La teoria M, és una teoria que es distancia de les nostres percepcions que tenim i per això ens costa comprendre-la completament ja que no som uns experts en el tema. Però podem observar com la física quàntica té com a base un pensament racional que és la clau per a nous descobriments.
    COnsider, igual que en Tià Tous, que aquesta teoria podria ser vàlida, ja que tot el que ens explica ha estat estudiat i analitzat durant molt de temps i es basa en unes lleis fixes, tot i que tenguent aquest pensament, es podrien donar per vàlides i certes, cadascunes de les cosmovicions antigues que en el seu moment van ser aceptades per la mateixa raó. Però pens, que la física quàntica, al moment que una de les seves lleis no es cumplesqui, deixarà de ser vàlida i es cercaran noves idees i teories per poder explicar la nostra realitat i comprendre-la. Crec també, que a mesura que pasi el temps, s'observaran errors a les teories i conceptes actuals, així com també ha passat al passat, per posar un exemple,a les cosmovicions antigues pensaven que la terra era el centre de l'univers (geocentrisme) i més envant, els científics de les cosmovicions modernes van dir que anaven errats, que era el sol que era el centre de l'univers (heliocentrisme), i ara parlam de que no hi ha un centre de l'univers concret (Teoria excèntrica) la teoria que explica i defensa que el centre de l'univers no és sap. No és sap on es troba el centre o simplement no hi ha centre a l'univers.La realitat que ens envolta és per a mi un misteri que mai deixa de soprendren's i que sempre, les cosmovicions aniran canviant perque de cada vegada es descobreixen més sorpreses.
    Però a dia d'avui, com he esmentat abans, la física quàntica és la que s'apropa més a una nova concepció de la realitat i és la més completa de les cosmovicions. Per aquest motiu, jo crec que és una bona explicació per entendre el nostre voltant a hores d'ara.
    Cal destacar que les cosmovicions surgeixen gràcies al procès de raonament i pensament racional de l'ésser humà,capaç d'avançar sempre cap a un camí de novetats i descobriments que de cada vegada va millorant i progressant i que intenta sempre aproximar-se al màxim a la realitat que ens envolta.


    Lidia Bel Brunet Pascual. 1r C

    ResponElimina
  14. En el documental proposat per na Cristina se’ns sintetitza un poc tot el que ens va explicar en Jeroni a classe sobre la teoria M. La Teoria M en la meva opinió té el seu punt de partida en la necessitat dels humans de ordenar el més possible absolutament tot. Aquesta teoria el que vol és unificar totes les teories anteriorment explicades, la mecanicoquàntica i la teoria de la relativitat, combinades amb les lleis físiques.
    Aquesta teoria en la meva opinió és un bon exemple del que a les persones no ens agraden les coses caòtiques, confoses i amb cap explicació. A tot li volem otorgar un lloc, una explicació i un per què. La teoria M o la teoria Universal com també es coneguda, és la teoria que vol unificar les teories que ja coneixem i es venen aplicant des de abans.
    La nostra cosmovisió és basa principalment en unes teories: La teoria de la relativitat de Einstein que estudia els elements molt grans, per altra banda la mecanicoquàntica ens explica els àtoms i les partícules més petites. Cada una explica un aspecte de l’univers, però si tant les estrelles com els planetes com també els àtoms són part del mateix univers deu haver alguna relació. Aquí tenim el punt de partida a la teoria M, aquest afany de cercar la relació entre les dues és el que ens ha duit a descobrir les semblances matemàtiques i a voler unificar, com a resultat hem obtingut la teoria M.
    La teoria de les cordes per a ser explicada ja com han mencionat tant na Pamela com el Sebastià necessita 11 dimensions per esser explicada, ja que la teoria de les cordes es basa en la probabilitat i no en l’exactitud. També en la relació entre aquestes forces com bé explica en Sebastià Tous en els primers paràgrafs del seu comentari.
    Alguns científics diuen que la teoria M no és completa; es pot aplicar en moltes situacions, però la teoria completa encara s'ha de desenvolupar i és possible que calgui desenvolupar noves eines matemàtiques per tal de comprendre i aprofitar plenament la teoria.
    Després d’haver vist l’audiovisual i després d’haver escoltat l’explicació que el nostre company Jeroni ha fet a classe en la meva opinió pens que per als físics que estan molt interessat en el tema aquesta teoria és una bona eina per seguir indagant i investigant sobre el que ens envolta en l’Univers. És molt positiu poder tenir una teoria que sigui capaç de englobar tant les partícules molt petites, com els cossos gegants. Però a veure a mi em sorgeix una qüestió, nosaltres estam acostumats a viure dins un món relativament reduït al costat de les dimensions per exemple de la nostra galàxia la Via Lactea, crec que cap de nosaltres és capaç encara de imaginar-se lo immens que pot arribar a ser un planeta, o un forat negre. També passa això quan xerrem de magnitud molt petites, qui és capaç d’imaginar-se una micra? Qui és capaç de dins del seu cap d’imaginar-se lo minúscul que pot arribar a ser un àtom? En la meva opinió és gaire bé impossible. I si com ens diu la teoria de les cordes els àtoms estan formats per cordes minúscules, increïblement minúscules diria jo!! Un problema que ens exposa el video és quan diu que les cordes són tant i tan petites que nosaltres possiblement mai no podrem experimentar-les, per tant si no és pot experimentar no seria un teoria científica si no filosòfica i això ne certa manera implicar tenir confiança i “fe” per dir-ho d’alguna manera per confiar que aquesta teoria és veritable. També el que és un problema és el sentit comú, ja que les teories han de poder aplicar-se a tots els aspectes de la física i sempre ha de ser raonada i ordenada.

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  15. Segona Part

    És això en certa manera el que exposa n’Aina Arrom de que clar si no podem experimentar-ho com podem saber si realment es compleix, veritablement hem de confiar sense haver experimentat, que tan a prop o tan a lluny estaria aquest “acte de fe” de la ciència. Crec que és un bon tema de debat. Finalment vull concloure dient que estic d’acord amb n’Aina quan diu que depèn del que es vagui descobrint anirà variant la manera de veure l’Univers. Per altra banda no estic d’acord amb el que mai no podrem descobrir l’origen de tot. Opin que pot ser sí que algun dia si que s’arribi a algun punt que es pugui considerar l’inici però només serà a nivell de probabilitat més no a nivell de certesa al 100% i només de manera subjectiva i des del nostre punt de vista. Consider que és important pensar que pot ser no hi ha una sola resposta ja que la veritat és relativa i, pot ser el que és vàlid per els nostres coneixement més endavant variarà i no serà així.
    Personament opin que en funció dels coneixement de cada un i de la manera en la qual entenguem les diverses explicacions que els físics i científics ens donen del aparells que ens ajudin a entrendre i descobrir més coses les cosmovisions aniran variant i es modificaran de forma que es podran millorar. Està bé que els científics tenguin com a punt de partida la teoria M però en la meva opinió crec que s’hauria de cercar la manera de comprovar-ho científicament per tal de que sigui més fiable per a tots.
    Respecte al que abans he mencionat crec que ara mateix sí que es pot considerar que creure totalment en la teoria és confiar en una teoria que no és del tot fiable. Jo em fiaria més si finalment es pogués comprovar de manera experimental, ja que finalment la ciència és d’això del que es fia. Per altra banda crec que els càlculs matemàtics són fiables però amb el grau d’incertesa i el relatiu poc coneixement que tenim sobre el comportament de l’Univers crec que és més pràctic usar cada teoria per descriure les diverses parts de l’Univers.
    Com a darrer punt voldria exposar que crec que la física quàntica en els moments actuals està començant a ser més important i crec que la feina que nosaltres ara estam fent per descobrir més d’aquesta branca de la cosmovisió i de la ciència és molt positiva ja que ha canviat la cosmovisió de l’Univers que nosaltres tenim.

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  16. PRIMERA PART:

    Les cosmovisions són de la manera que veim el cosmos desde la Terra, i els científics volien relacionar la teoria de la relativitat d'Einstein amb les altres tres forces, per això han creat la Teoria de cordes o teoria M que encara no està provada. Aquesta teoria tracta de què les cordes són diminutes, son molt més petites que un àtom i fa dubtar l'èxistencia de 11 universos paral·lels al mateix temps. Jo trob que la teoria de cordes existeix malgrat no estigui demostrada aquesta teoria perquè explica el que està passant al voltant nostre i ens ajudarà a entendre millor l'Univers.

    Jesús González Peregrina - 1º Batxillerat C

    ResponElimina
  17. Part 1/3:
    Una cosmovisió és el conjunt d'opinions que, d’alguna manera, intenten formar un concepte general del món i de l’univers a partir de la qual s’interpreta tot allò que existeix. La física podria ser la que expliqui tota la evolució de l’univers, des dels seus orígens fins al dia d’avui. Per lo tant, la física donaria una nova cosmovisió tot i que pràcticament incomprensible per a nosaltres.
    A la física hi ha dues teories que podrien explicar tot: la relativitat general i la mecànica quàntica.
    La teoria de la relativitat general s’aplicaria als camps gravitatoris per mitjà de la força de la gravetat i la mecànica quàntica s’aplicaria a partícules subatòmiques per mitjà de la força electromagnètica i les forces nuclears (fortes i dèbils).
    El que ocorre amb aquestes dues teories es que son molt diferents. La teoria de la relativitat general explicaria perfectament tot el que involucra objectes grans com serien planetes i la mecànica quàntica explicaria tot el que involucra objectes petits com són els àtoms i les seves partícules.

    Piero Di Lella-1r Batxillerat B

    ResponElimina
  18. Part 2/3:
    Però, si dintre d’aquest univers sempre s’han de complir aquestes lleis, s’haurien de complir paral•lelament dues teories molt distintes que intenten explicar el mateix. Per lo tant, per què s’han d’utilitzar dues teories en lloc d’una tota sola que les englobi?
    Aquesta es la pregunta que va fer que es comencés a pensar sobre una sola teoria.
    La teoria del tot és la que uneix els conceptes de relativitat general i mecànica quàntica ja que s’ha trobat la manera d’unificar les formules fent coincidir els resultats.

    Abans he dit que es podria donar una cosmovisió incomprensible. Això té una raó. Les partícules més petites que formen la matèria segons la mecànica quàntica, les cordes, son encara invisibles per a nosaltres i no només hi haurien quatre dimensions que podem percebre (les tres dimensions de l’espai i el temps), sinó deu dimensions i probablement una onzena dimensió. Pot haver-hi molts d’universos paral•lels separats per membranes, que com ha dit na Pamela, suposen conceptes revolucionaris, no existeixen les referències temporals ni espacials dintre dels àtoms... és a dir, un caos total. Això traspassa el nostre sentit comú ja que no es pot comprendre que es donin explicacions sobre coses que ni tan sols percebem i tan poc lògiques com semblen quan s’escolten per primera vegada.

    Piero Di Lella-1r Batxillerat C

    ResponElimina
  19. Part 3/3:
    Com pot ser que es puguin fer càlculs i raonaments en el que els plantejaments dels problemes parteixin de coses que no percebem?
    Pareix increïble però la teoria del tot pareix ser la que més s’apropa a la realitat ja que, per ara, no hi ha càlculs que la contradiguin i és a la que més s’aferren els físics d’avui en dia.
    Penso que el que es limita a explicar la teoria M són els fenòmens físics, però com tots sabem, hi ha coses que no es poden explicar. Un exemple són els sentiments. Tots sabem que els sentiments no són elements físics, per tant no es podrien explicar amb formules o teories. Per lo tant, la teoria M simplement seria vàlida per a explicar els fenòmens físics, no el “tot” com es pretén amb aquesta teoria perquè, quina és la formula de la felicitat? O la tristesa? Simplement hi ha coses que no es poden explicar.

    Piero Di Lella-1r Batxillerat C

    ResponElimina
  20. Primer de tot he de donar les gràcies per la felicitació de l'exposició, que estic molt agrait de la total atenció que vaig rebre i sobretot de la comprensió i de la curiositat que mostraren tots els alumnes de la classe.
    Ara, voldria dir que no estic d'acord en un fragment de la segona part del comentari de na Pamela, el qual afirma: "Es diu que les cordes són tan petites que mai les arribariem a veure, per aquest motiu, no és ciència, sinó filosofia, ja que no es pot comprovar, sinó que unicament es pot creure."
    Sinó ho entès malament, aquest fragment diu que si ens basam en una creença, esteim parlant de filosofia ("sinó filosofia, ja que no es pot comprovar, sinó unicament es pot creure"). Aquesta descripció és totalment falsa, ja que la filosofia no es basa en la creença, sinó en totalment el contrari, ja que una creença és irracional i la filosofia es basa en la raó! A més, la Teoria M no és una creença absoluta, ja que té nombrosos estudis i experiments científics, els quals la soporten. Com vaig dir a l'exposició, la Teoria M requereix un cert acte de "fe" i una certa "creença" ja que no podem veure les cordes, però perfavor, també creim en l'espectre total de la llum (infrarrojos i ultraviolats) i mai els hem vist ni les veurem! Per tant, aquesta afirmació de "veure per creure" és totalment absurda, està clar que l'ésser humà mitjançant els seus sentits no pot percebre tota la realitat! Per tant, quan les cordes estiguin demostrades per càlculs matemàtics, ja podrem eliminar totalment aquest acte de "fe" que requereix ara aquesta nova teoria. Finalment, volria acabar dient que aquesta fe és molt diferent a la fe religiosa, ja que la fe de la Teoria M és molt atractiva, ja que simplement es basa en la realitat, en canvi la fe religiosa es basa en un invent de l'home, el qual no guarda cap relació racional amb la realitat.

    Jeroni Mestre Servera
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  21. Jeroni, en primer lloc donar-te les gràcies i l'enhorabona per la teva excel·lent presentació, estic segura de que tots ,o gairebé tots, hem après alguna cosa nova, i ens has estat de gran ajuda per arribar a entendre el tema una mica més. L'única cosa que tenc a dir respecte al teu comentari és que tens raó amb això de que la filosofia es basa en la raó, mai he dit que no ja que és un concepte bàsic per arribar a comprender-la. Però, vulguis o no, els càlculs matemàtics no són, a hores d'ara, una cosa que pugui ser al cent per cent fiable. Sé que els nombres són l'única cosa que elimina qualsevol marge d'error, al contrari que qualsevol dada que poguem observar. Però això es compleix en el cas de que totes les dades que hem pres i utilitzat per a aquests càlculs siguin correctes. De no ser així pot haver un error durant el càlcul que ens dugui a creure a ulls clucs una realitat completament diferent a la que tenim. I si aquest fos el cas, pots estar segur que no seria la primera, ni la darrera vegada que ocorr. Amb això no estic diguent que la teoria de les cordes sigui falsa, o estigui basada en algun error, ja que pens que és la teoria que en algun moment ho arribarà a explicar GAIREBÉ TOT, ja que com ha dit en Piero, coses com els sentiments humans, són impossibles d'explicar o predir. Però sempre ens quedarà aquest dubte davant les coses que no podem apreciar i comprovar amb els nostres sentits, vulguis o no, encara sóm humans, i seguim i seguirem sent imperfectes. Supòs que ja coneixes el següent dit: La vida és senzilla, l'ésser humà la complica.

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  22. Com ja han esmentat anteriorment els meus companys, la teoria M és la teoria que ens serveix per unificar-ho tot, per tenir una visió general de l’Univers i podent relacionar tots els conceptes presents: força, matèria i energia. Això és el més important d’aquesta teoria des del meu punt de vista, es poden unificar les diferents forçes a partir d’aquestes cordes minúscules. D’aquesta manera, es podria explicar tot el què passa a l’Univers i el seu origen, com bé ens va explicar en Jeroni en la seva introducció.
    M’agradaria remarcar el que ha dit n’Àngela, el nostre sentit comú sobre aquests elements tan petits. En la teoria mecano-quàntica, estam parlant d’un espai-temps molt variable, en un món totalment caòtic. Això per a nosaltres és molt difícil d’imaginar perquè des dels inicis, sempre hem anat cercant l’ordre i la perfecció. De què ens serveix el rellotge i la manera de mesurar el temps, sinó de crear un món amb estabilitat i perfecció? Amb la Teoria M hem pogut veure que les cordes doten a tot el que les envolta de les seves propietats i característiques i, per tant, estam parlant d’un món variable, inimaginable fa poc temps.
    També vull esmentar la relació que fa el documental de la realitat amb la ciència-ficció, i la seva semblança. Sempre hem intentat separar aquests dos conceptes perquè ens semblen coses totalment distintes, però quan m’atur a pensar-ho, gairebé es toquen. Si la realitat és tan flexible com hem descobert amb la Teoria M, realment existeix la ciència-ficció? Personalment, crec que tenim una concepció errònia de la realitat, i no ens hem de basar només en el que veim que, com diu en Jeroni: “està clar que l'ésser humà mitjançant els seus sentits no pot percebre tota la realitat”, sinó que ens hauríem de basar més enllà dels nostres ulls, i el més enllà es descriu amb les noves cosmovisions que van sorgint.
    Per últim, vull esmentar les matemàtiques amb tot això. Per seguir investigant en aquest àmbit s’han de basar en dos punts: la filosofia i les matemàtiques. La filosofia seria la lògica, i les matemàtiques la pràctica. Ens podem anar fent preguntes mitjançant la filosofia i demostrar-les amb un pensament racional i amb les equacions matemàtiques. D’aquesta manera, per poder tenir una certa ‘fe’ amb la Teoria M, s’han de tenir uns càlculs matemàtics que no la contradiguin, i per tant, hi són.
    Finalment, també vull opinar sobre el debat que s’ha creat entre en Jeroni i na Pamela. En aquest cas, en la frase: "Es diu que les cordes són tan petites que mai les arribaríem a veure, per aquest motiu, no és ciència, sinó filosofia, ja que no es pot comprovar, sinó que únicament es pot creure.". És cert que en aquesta frase relaciona la filosofia i la creença, però en aquest cas (Teoria M) crec que es basa en una creença racional, ben igual que quan en Jeroni diu que s’ha tenir una certa fe amb la Teoria M. No estic d’acord quan en Jeroni diu que una creença és irracional, perquè també pot tenir els seus arguments per ser racional. En aquest cas es tracta de creença racional perquè es basa en una argumentació lògica i, per tant, no és necessari una observació, sinó que críticament no és rebutjada; per això esmenta la filosofia.

    Pere Francesc Llull - 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  23. L’home per naturalesa sempre ha cercat una explicació del que l’envolta i, per tant, de l’Univers. Als inicis de la humanitat, l’home en donava una explicació irracional ja que no utilitzava la raó sinó que cercava una justificació a través d’éssers divins. Va ser a través de l’estudi de l’astronomia que es va començar a aplicar la raó per tal d’explicar l’Univers. El primer que va aportar una teoria racional va ser Aristòtil a l’Antiguitat. Va ser a l’Edat Moderna quan es va reprendre l’estudi racional de l’Univers i comença la cosmovisió moderna el la qual destaquen uns punts claus: Copèrnic va proposar el model heliocèntric, segons el qual el Sol és el centre de l’Univers, teoria que va ser confirmada per Galileu; Newton descobreix la llei de la gravetat i juntament amb Galileu són considerats els iniciadors de la física moderna, que intentaven explicar les lleis per les quals es movien els cossos. Ja al segle XX, Einstein formula la teoria de la relativitat segons la qual l’espai i el temps són relatius i estan en funció de la velocitat. Per altra banda, l’estudi de les partícules més petites donà lloc a la teoria mecanicoquàntica, encarregada d’explicar les micropartícules. Arribats a aquest punt, es veu que la teoria de la relativitat d’Einstein, que s’aplica als cossos grans, planetes, galàxies, etc. no és compatible amb la mecanicoquàntica que s’aplica a les partícules més petites com ara els àtoms. Si tenim en compte que els cossos grans, que obeeixen a la teoria de la relativitat d’Einstein, estan formats per partícules més petites que obeeixen a la teoria de la mecanicoquàntica, i són lleis diferents, hi ha d’haver una relació que uneixi ambdues teories i així sorgeix la teoria M o també coneguda com la teoria de les cordes. Aquesta teoria seria la que permetria explicar-ho tot, tant la dinàmica dels cossos grans com la de les micropartícules. Les cordes són conjunts de fils d’energia invisibles, que donen lloc a una o una altra forma segons com vibren. Tot l’Univers es regiria per quatre forces, la gravetat, la nuclear forta, l’electromagnetisme i la nuclear dèbil. Aquesta teoria es basa en l’existència d’onze dimensions que engloba la dimensió del temps, les tres de l’espai i set dimensions addicionals. El problema que presenta aquesta teoria és que realment no es pot demostrar perquè les cordes són invisibles i se’n sap de la seva existència per les fórmules matemàtiques. Això implica que no es podria considerar ciència ja que la ciència es basa en poder demostrar les teories que es formulen. Es tractaria en aquest cas d’una creença per tant hem de parlar de filosofia i no de ciència. De tota manera, com diu en Jeroni Mestre, s’ha de tenir “fe” i “ creença” perquè l’ésser humà no ho pot percebre tot i han de ser suficients els càlculs matemàtics que demostrin la seva existència. Per altra part, el que avui no és possible ho pot ser en el futur si la ciència i el coneixement científic avença.
    Malgrat els avenços científics el problema de fons continua essent el mateix que sempre ha tingut l’home des del seu origen: conèixer el que l’envolta per conèixer-ne l’origen i el seu propi origen. A mesura que avença el coneixement sorgeixen noves qüestions que a la vegada impulsen el coneixement per intentar resoldre les noves qüestions que sorgeixen.

    Joana Maria Galmés Llull-1r batxillerat C

    ResponElimina
  24. Si, és veritat el que has dit Pamela, que si prenem dades errònies els càlculs seran erronis, evidentment. Però hi ha una manera de comprovar de manera 100% fiable si les mesures s'han pres correctament, i és experimentant. Si es fan 100 experiments exactament iguals i obtens dades exactament iguals cada vegada, no existeix marge d'error i podem estar segurs que seran correctes. És difícil, però possible. Finalment, aquestes dades poden utilitzar-se per futurs càlculs amb total confiança.
    Ara, volia dir que els sentiments, per molt abstractes que pareixin, són matèria, no existeix res abstracte, amb el pur sentit de la paraula. Ja vaig comentar que els sentiments només, única i exclusivament, són molècules passant d'una banda a una altra del nostre cervell. L'únic que no es pot explicar d'aquesta manera és la imaginació de l'ésser humà. Si jo m'imagin un elefant, no podré aplicar els càlculs físics a l'elefant que m'estic imaginant, ja que la ment humana té el "poder" d'imaginar-se elements que no segueixin les lleis del nostre Univers. Però si que es pot explicar perfectamet la raó per la qual jo he pensat en l'elefant, ja que és una simple atracció magnètica de molècules dins el meu cervell. Per tant, podem dir que la Teoria M és la teoria del tot, ja que, és cert que no podrem explicar mai la llibertat en sí, però si la causa per la qual és important per nosaltres i per què la necessitam i fins i tot el per què de pensar en ella. I permeteu-me dir, que no hi ha un per què tenir una total comprensió de nosaltres mateixos, ja que som la gran excepció, però ens podríem limitar a explicar el que ens envolta, perquè al final nosaltres només som un insignificant punt en l'Univers. Per concloure, en resposta de la frase de na Pamela: La nostra vida no és important, a l'hora de parlar de l'Univers, ja que si parlam de la nostra vida, podem aturar-nos a parlar de la molsa que lluita per sobreviure dalt del cim de l'Himalaia.

    Jeroni Mestre Servera - 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  25. En aquesta unitat hem estudiat les cosmovisions científiques, és a dir, qualsevol interpretació de la realitat que constitueix una forma coherent i sistemática de veure el món. Hem pogut observar, que al llarg del temps han existit diferents cosmovisions que intentaven explicar el mateix, com es va originar l'univers i com evoliciona. Això es deu a la gran curiositat de l'home de conéixer-ho tot sobre l'univers.
    Antigament les cosmovisions es basaven amb l'existància de dos móns completament diferents (el supralunar i el sublunar). I en l'actualitat, la cosmovisió que tenim es basa en dues teories, la de la relativitat i la física quàntica. La física quàntica ha descobert una teoria per resoldre els nostres dubtes sobre l'univers, es tracta de la teoria de cordes. Explica que podriem viure en un univers on el que la realitat coincideix amb la ciència ficció, que viuriem en un món de 11 dimensions amb universos paral·lels. Alguns d'aquests universos serien parescuts al nostre i altres serien molt diferents, impensables per a nosaltres. Aquesta teoria és la més recent d'avui en dia.
    Anteriorment es creia que hi havia cinc teories diferent per explicar la teoris M. Edward Witten va descobrir que les cinc teories que es basaven amb les cordes vibrants, però no compartien els mateixox càlculs matemàtics no eren realment cinc teories diferents. Sinó cinc maneres diferent de veure la mateixa teoria, és a dir, cinc enfocaments diferents sobre la mateixa teoria.
    En el documental també ens dóna l'explicació de la 11 dimensió, que consisteix en que, les cordes vibrants s'allarguen i formen una “membrana”, i aquestes poden tenir tres dimensions. Aquestes membranes poden arribar a ser gegants i nosaltres, el nostre univers podria trobar-se dina una d'aquestes membranes.
    Després d'haver vist el documental crec que la teoria M pot arribar a resoldre totes les qüestions que tenim sobre l'univers, que pot arribar a explicar-ho gairebé tot. Però estic d'acord amb en Piero sobre que aquesta teoria no pot explicar-ho tot ja que no hi ha cap fórmula per explicar els sentiments. Així que la teoria M només seria eficaç per dónar l'explicació als fenòmens científics.


    MªFrancisca Infante Carrió
    1º Batxillerat C

    ResponElimina
  26. Després d'haver vist el documental he comprès millor com funciona la teoria de les cordes. Actualment no és un cent per cent certa, però tampoc s'ha demostrat que hi hagui errors. Personalment crec que amb l'ajuda d'aquesta teoria esteim més a prop de descobrir els secrets de l'univers del que formam part: com es va formar, de què està constituït, com evoluciona,...
    És una teoria complicada de comprendre per a l'ésser humà, ja que es basa en càcluls matemàtics i no podem observar les petites cordes que, segons explica la teoria, estam composts. També diu que hi ha 11 dimensions i fins ara l'ésser humà només comptava amb 3 i que hi ha universos paral·lels al nostre que possiblement mai arribem a conéixer. Alguns d'aquests universos són parescuts al nostre, però altres són totalment diferents.
    Estic d'acord amb na Pamela sobre que els càlculs matemàtics amb els que es basa la teoria no són totalment fiables, ja que hi pot haver un error durant el càlcul. La polèmica que té aquesta teoria es deguda a que es basa en coses que no podem apreciar i estudiar. Crec que aquesta teoria és certa i a trevés d'ella es poden explicar moltíssims aspectes. Però no tots, ja que els sentiments no es poden explicar mitjançant una teoria com ha dit en Piero.


    Fèlix Herrero Bestard
    1º batxiller C

    ResponElimina
  27. Si soy franca, ya son 3 veces que he visto este mismo documental (en la tele, en clase y aquí, en el blog) y aun así me sigue fascinando este tema.
    Realmente es algo bastante complicado, o almenos para mi propio comprender, pero a la vez es intrigante, sobretodo por el simple hecho de saber que se ha podido llegar a una conclusión algo "fantástica", teniendo en cuenta la realidad en la que vivo yo y la mayoría de gente en el mundo que no podría explicarla ni en sueños. Me gusta pensar que esta teoría M es como una obra de arte... Es simple: esta teoría explica que podríamos vivir en una "red" de universos paralelos (10 u 11, si no me equivoco) cuya composión se basa en cuerdas, tanto en los elementos pequeños como en los grandes, fusionando las fuerzas que conocemos. En cuanto su parecido con el arte, es un pensamiento subjetivo por mucho que este comprobado, como el óleo que podamos ver en un lienzo, provocando así la posible credibilidad o no de las personas y surge la discusión de su veracidad (como cuando dos personas discuten a cerca de que les evoca, que les sugiere, El almuerzo de los remeros de Renoir).
    Sinceramente, no soy la persona más adecuada para poder comparar o ni siquiera hablar del tema como para tener una magnífica conversación como se que tendrían muchísima gente de 1º de bachiller C... Pero almenos aporto mi pequeño grano de arena.


    Andrea Suárez Sánchez, 1er Batxiller A

    ResponElimina
  28. Vist l’interessant documental de la teoria M, i per a no repetir els plantejos dels meus companys, optaré per reflexionar sobre la relació de ciència i filosofia a partir d’aquest.
    Els principis filosòfics i científics corregueren paral•lels fins que es va produir una dissociació a principis del segle XX. A l’actualitat, haurien de considerar-se com a complementàries i no com a oposades.
    La ciència necessita de la filosofia per a establir totes les seves investigacions dins d’un marc global, mentre que la filosofia necessita de la ciència ja que els nous descobriments científics li obren més camins a l’especulació filosòfica i constitueixen una visió global de la realitat.Aquí entren en escena les creences que es construeixen en les realitats humanes.
    Ardu treball té el pensament filosòfic davant una ciència que canvia acceleradament! Clar està que deuen interaccionar. El mateix Einstein va reconèixer que llegint especulacions científiques sobre l’espai-temps plantejades per filòsofs del passat li varen permetre descobrir el camino per a la seva teoria de la relativitat.
    Però... Jo em planteig: El pensament filosòfic en aquest moment de contradiccions intenses i de desenvolupament científic continu va al mateix ritme?
    En el moment actual l’ésser humà està en crisi en la seva trobada amb la natura, no “controla” al medi que l’envolta, el destrueix. Dins d’aquest marc l’univers, la seva composició i funcionament, se li presenten com un enigma de ciència ficció. Però... Podrem plantejar-nos la nostra existència junt amb altres a altres dimensions? Resulta curiós veure que en les que vivim hi ha massa desencontres.
    En vista d’aquests tres videos crec que els nous reptes de la ciència passen per unificar la biologia com a ciència de la vida i la física com a ciència de la matèria. La teoria quàntica dels sistemes autoorganitzatius obre una via especulativa per a unir la teoria física i l’origen de la vida.
    No estic d’acord amb en Sebastià Tous en que esteim prop de conèixer la veritat de l’univers, ja que potser els ésser humans haguem de començar a reconèixer la nostra incapacitat per a explicar-lo tot. Precisament el meu planteig va anar dirigit a la relació entre ciència i filosofia i en aquest marc (tenint en compte la teoria M) no encaixen els sentiments com explica en Piero Di Lella. L’explicació de la teoria de cordes mai donaran respostes ni a la felicitat, ni a la tristesa, etc. perquè no és el seu objectiu. Dites teories només volen explicar fenòmens físics. D’aquí la necessitat urgent d’unir més que mai la ciència i la filosofia en un marc teòric que no les separi.
    L’home i l’univers canvien, i les nostres creences també. La filosofia aquí no ha de donar receptes per a solucionar problemes, sinó donar llum al caràcter misteriós de la realitat.

    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  29. Part 1/2:

    Vist l’interessant documental de la teoria M, i per a no repetir els plantejos dels meus companys, optaré per reflexionar sobre la relació de ciència i filosofia a partir d’aquest.
    Els principis filosòfics i científics corregueren paral•lels fins que es va produir una dissociació a principis del segle XX. A l’actualitat, haurien de considerar-se com a complementàries i no com a oposades.
    La ciència necessita de la filosofia per a establir totes les seves investigacions dins d’un marc global, mentre que la filosofia necessita de la ciència ja que els nous descobriments científics li obren més camins a l’especulació filosòfica i constitueixen una visió global de la realitat.Aquí entren en escena les creences que es construeixen en les realitats humanes.
    Ardu treball té el pensament filosòfic davant una ciència que canvia acceleradament! Clar està que deuen interaccionar. El mateix Einstein va reconèixer que llegint especulacions científiques sobre l’espai-temps plantejades per filòsofs del passat li varen permetre descobrir el camino per a la seva teoria de la relativitat.
    Però... Jo em planteig: El pensament filosòfic en aquest moment de contradiccions intenses i de desenvolupament científic continu va al mateix ritme?

    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  30. Part 2/2:

    En el moment actual l’ésser humà està en crisi en la seva trobada amb la natura, no “controla” al medi que l’envolta, el destrueix. Dins d’aquest marc l’univers, la seva composició i funcionament, se li presenten com un enigma de ciència ficció. Però... Podrem plantejar-nos la nostra existència junt amb altres a altres dimensions? Resulta curiós veure que en les que vivim hi ha massa desencontres.
    En vista d’aquests tres videos crec que els nous reptes de la ciència passen per unificar la biologia com a ciència de la vida i la física com a ciència de la matèria. La teoria quàntica dels sistemes autoorganitzatius obre una via especulativa per a unir la teoria física i l’origen de la vida.
    No estic d’acord amb en Sebastià Tous en que esteim prop de conèixer la veritat de l’univers, ja que potser els ésser humans haguem de començar a reconèixer la nostra incapacitat per a explicar-lo tot. Precisament el meu planteig va anar dirigit a la relació entre ciència i filosofia i en aquest marc (tenint en compte la teoria M) no encaixen els sentiments com explica en Piero Di Lella. L’explicació de la teoria de cordes mai donaran respostes ni a la felicitat, ni a la tristesa, etc. perquè no és el seu objectiu. Dites teories només volen explicar fenòmens físics. D’aquí la necessitat urgent d’unir més que mai la ciència i la filosofia en un marc teòric que no les separi.
    L’home i l’univers canvien, i les nostres creences també. La filosofia aquí no ha de donar receptes per a solucionar problemes, sinó donar llum al caràcter misteriós de la realitat.

    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  31. Com hem pogut veure en aquesta unitat, que cada persona o grups socials tenen cosmovisions
    (manera de veure l'univers) distintes.
    En l'exposició de Jeroni, varem poder observar que els científics estan construint una teoria del tot, que junti totes les lleis principals, per poder saber-ho tot. Com va dir en Jeroni, ho podem saber tot, perque tot esta format de partícules, tot al món es materia, i per aixo ho podem predir tot, fins i tot el futur, les nostres destinacions d'aqui un temps i el futur del nostre planeta. Pero i els pensaments? Aquests no son matèria, per tant ja no els podriem descobrir, per tant aquestes teories unificades no formarien la llei de saber-ho exclusivament tot.
    Jo penso, que hi ha moltes coses indecises. Al video, a la segona part, veiem que abans d'Edwin unifiqués la teoria de les cordes, hi havia 5 versions de la mateixa teoria de les cordes, i no eren afinades, per tant, teniem 5 versions diferenciades cap a un mateix concepte. Pero d'aquestes 5 quina era la millor pel nostre univers? i perque tenim 5 versions distintes si nomes tenim un univers? alguna hauria de pareixer-se més al nostre univers, no? Aqui va arribar Edwin i va ser quan va dir que ell trobava que eren 5 versions, pero que totes elles anaven enfocades a un mateix concepte i va ser aixi com la teoria va ser unificada. Cada vegada que observam l'univers de forma detallada,trobam una capa distinta, es a dir, trobam alguna cosa diferent i per estudiar que no haviem vist abans.
    Sobre les dimensions, dins classe es varen anomenar 10 dimensions, pero al video ja ens n'anomensa 11. Hi ha moltes coses que ens falta per estudiar, perque com ja he dit abans, encara no sabem res. Socrates, va dir "sé que no sé res", i en aquest moment ho podriem associar, ja que sobre el nostre unvers ens falta molt per aprendre i per entendre-ho.
    Una altra cosa que també es sap, pero no es pot demostrar és l'existència d'universos paral·lels al nostre.
    Sabem moltes coses sobre el nostre soprenent univers, pero molt poques coses s'han demostrat, i pot ser no arribaran a ser demostrades.
    Hi ha molts de joves que volen estodiar la fisica quantica, i no ho tobo rar, ja que hi ha moltes coses per a descobrir, i com que tot es insegur, pot ser les propostes dels externs, o estudiants d'aquesta matèria, siguin accaptades fàcilment, sempre que siguin coherents i estiguin ben explicades.

    Maria Bel Silva Ginard- 1r BATX.C

    ResponElimina
  32. En relació a la respsta d'en Jeroni(la darrera) i mees concretament a la frase de res es abstracte per complet hi tenc un a objecció perque si tu et demanen en una expsicio de art abstracte que et pareix la pintura mes abstrcate de la exposicio una persona pot imaginar-se una cosa i tu una altre completament diferent i que no guardi relació amb res del que pensa la altre persona. El que tu dius amb l'exemple del elefant mostres un pensament concret en vers de un que pugui significar diferent cosa per a dues persones, aunque estic d'acord amb l'afirmació de que els pensaments son interccions quimiques i vul anyadir que si que podriam saber el que pensam establint pautes de comportament al igual que en una maquina de la veritat es guien pel pols.

    Francesc Palou Obrador
    1er C Batxiller

    ResponElimina
  33. Jeroni, amb la meva frase en cap moment he volgut dir que la nostra vida és important en comparació amb l'Univers, no sé on veus això. El que t'estic intentant dir, d'una manera més resumida, i per concloure el meu comentari, és que encara que tenguem totes les dades, sempre estarem cercant alguna cosa més, és un espècie d'instint. Sempre voldrem anar més enllà, mai estam del tot satisfets amb el que tenim, d'aquesta manera anam avançant i descobrint coses noves. Experimentam gràcies als dubtes que ens surgeixen, però aquests dubtes únicament es manifesten quan anam més enllà del que veim o més enllà del que tothom creu. Com per exemple, quan no creim al 100% en alguna cosa, encara que pot ser ja està comprovada. D'aquesta manera s'han descobert la majoria de coses que ens envolten. Els majors descobriments sorgeixen dels dubtes més insignificants, com per exemple, ho va ser fa molt de temps, qüestionar-se si érem o no, el centre de l'Univers. Aquesta va ser una qüestió que semblava absurda.(Ho sé, no estava comprovat científicament, únicament es basava en una creença, però t'estic posant un exemple senzill, perque comprenguis el que vull dir.)
    I per molt que vulguis dir que si, mai podràs explicar una cosa tan senzilla i al mateix temps complexa com és el sentiment que té una persona. Per molta ciència, tecnologia i descobriments, baix el meu punt de vista, és una cosa que no pots predir, i arriba a ser tan profunda que no basten totes les paraules, o eqüacions matemàtiques del mon per descriure un sentiment. No pots explicar, per exemple, l'amor que sents cap a ta mare, la persona que et va dur al món, encara que ho vulguis explicar amb un simple t'estim.

    Pamela Machado. 1r batxillerat C.

    ResponElimina
  34. Després de llegir els debats que s'han plantetjat al blog m'agradaria comentar-los. No estic d'acord amb el que diu i afirma en Jeroni Mestre al seu comentari:'' els sentiments, per molt abstractes que pareixin, són matèria, no existeix res abstracte''. Per a mi els sentiments no es poden explicar amb fòrmules i lleis. Com pot ser que siguin materials si ni tan sols som capaços de descriure-los perfectament, ens costa aprofundir amb l'explicació del que és un sentiment .Són conceptes molt difícils d'explicar i a mi personalment em costa imaginar que poden arribar a ser materials. Pens que són pròpies de l'ésser humà, un tresor que ens fa ser especials, que ens fan constituir-nos i ser el que som. Els sentiments no es poden predir,no podem sebre així com ens sentirem d'aqui vint anys, podem imaginar-ho això si, però no podem jugar amb probabilitats quan parlam dels sentiments, que són impulsos de la nostra sensibilitat.Els sentiments no és poden calcular, no és poden aclarir i explicar utilitzant les matemàtiques. És cert que la teoria M, és la més completa i la que més s'apropa a la realitat observant les altres cosmovicions. Podem o no creure aquesta teoria, que diu que ho explica tot, però crec que l'ésser humà descobrirà noves teories que algun dia seran millor que aquesta, com ocorr amb la majoria de teories, que amb el temps, l'home se n'adona dels errors que cometen algunes teories i tracta d'explicar-les amb els seus nous coneixements. Sempre descobreix coneixements nous. M'agradaria comentar també el que ha esmentat en Jeroni que una creença és irracional. Una creença no té perque ser irracional, per a mi amb aquesta afirmació ens fa donar a entendre que els que tenen creences no utilitzen la raó en elles. Per a mi això no és del tot així, ja que les creences poden tenir la seva part racional. Les creences ens ajuden a donar un significat al nostre model de món. Afecten a la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de tot el que ens rodeja. Amb les creences ens creim i aceptam el que ens diuen però no tenen perque ser irracionals, majoritàriament es basen en argumentacions que s'apropen a ser lògiques i també, a pics en observacions de l'experiència, així que per a mi es podria rectificar en certa manera la frase d'en Jeroni quan assegura que les creences són irracionals.
    Deim que La teoria M s'apropa a la realitat, però i si anam errats? I si ens hem creat una realitat que va més enllà de la vertadera? Creim que anam per bon camí i que de cada cop les noves investigacions ens poden aclarir els dubtes que ens sorgeixen. Però potser encara esteim molt lluny de conèixer la verdadera realitat de l'univers, perquè aquest és per a mi un misteri que costa entendre de cada cop més.

    Lidia Bel Brunet Pascual 1C

    ResponElimina
  35. La teoria de les cordes és un avanç impressionant per entendre l'Univers i un avanç per a tot, ja que aquesta teoria serviria per descriure les forces, la matèria..., seria una teoria única per explicar-ho tot. Aquest nou concepte seria capaç d’unir les altres dues grans teories: la de n'Einstein i la de la mecànica quàntica, ja que es precisen les bases matemàtiques necessàries per unir les quatre forces. Dic "seria" perquè aquesta teoria no es pot comprovar amb el simple fet de mirar a través d'un microscopi ja que aquestes cordes són tan petites que es probable que mai arribem a vorar-ne una. Però degut a que de moment no hi ha cap error en l'explicació i la prova de la teoria, el més probable es que les cordes existeixin i la teoria sigui vertadera i fiable.

    Estic d'acord amb l'exemple que ha posat en Francesc Palou de que una persona pot imaginar-se una cosa i tu una altre completament diferent perquè això si que es podria considerar abstracte. I també estic d'acord amb na Pamela quan diu que sempre estarem cercant alguna cosa més, que mai ens bastarà amb el que ja sabem, estam ansiosos per descobrir i respondre a totes les preguntes que tenim.

    Per concloure vull afegir que si acceptem la teoria de les cordes estarem afirmant que l'univers, la matèria i tot el que està format per cordes (dic "tot el que està format per cordes" perquè personalment no crec que els sentiments es puguin explicar amb aquesta teoria) serà simplement petits fils d'energia.

    Pedro Caldentey 1º Batxiller C

    ResponElimina
  36. Personalment, opin que la teroria M és una suposició més del que podriem trobar dins l'univers. La veritat és que molt poques persones poden entendre aquesa teoria ja que persones que no es dediquen a estudiar aquetsa mena de física diuen que és uan cosa de ficció, poc creible. Per la meva part, diria que no es pot considerar una fet científic perquè encara que tenguem fórumles matàmatiques que ens demostrin la posibilitat de onze dimensions és poc probable que les arribem a coneixer i que just un sol ésser humà pugui entrar-hi, és a dir, no tenim cap fet que poguem dir certament: Sí, hi ha onze dimensions dins l'univers.
    Tot això quedaria com un tema filosòfic ja que just són teories i suposicions, res més.
    Tot i aixì, crec que aunque es demostres aquesta teoria l'home no l'arribaria entendre.. és una realitat completament diferent a la nostra, coses que aquí sóm imposibles allà tendrien posibilitats de ser reals, com ara atrevessar una pared.
    És realment increible creure que tot esta format per cordes d'energia ''invisibles'' des de els àtoms fins tota la matèria que trobem a l'univers.
    Jo, som la primera que no acab de assimlar totes aquestes explicacions ja que me resulten ficticcies. No vull dir que no siguin certes, però em costa creure que posiblament en un univers paral·lel a on jo som hi pugui haver una persona viva quan aquí ja és morta. Però bé, tot és posible.

    Estic decort amb l'opinió d'Andrea, crec que tot és com un somni, una mena d'art.. són coses que ens deixen amb intriga ja que no arribam a avançar i posiblement no ho facem mai. Però realment és una cosa subrrealista i alhora bella.

    Catalina Maria Mayol Infante - 1er Batxillerat A.

    ResponElimina
  37. Ja vaig intentar profunditzar en la meva exposisió aquesta part, però s'em va fer difícil, i si em permeteu, quasi imposible. No fa falta dir per què.

    En tot cas, reconeixo la fascinació que em causa la física quàntica, com un imàn que m'atrau... i a la vegada siguent un pèndol hipnòtic que m'engantxa sense poroabilitat de tornar enrere (al menys, en aquest univers). La ciencia, aquesta meravellosa part de la ciencia i una cosmovisió de les més properes a la real en si, demostra aspectes que uns pocs imaginàvem... al menys, alguna cosa semblant. Però lo important és el resultat: que les fantasies eren certes.

    Universos paralels, més dimensions de les que som capaços de veure i menys encara d'entrendre. (Clarament... intenta imaginarte, com diu el documental, 6 dimensions més... ni la imatge que exposaven ens dona una idea del que és.) Tot això encara demostra amb més fermesa que ni tan sols som gra d'arena en comparació amb lo que hi ha. La modèstia molt les hem perdut a nivel de l'humanitat mundial... i la nostra propia naturalesa ens fa veure-ho, tant volguem com no, des de nosaltres com a centre. És aquest l'aspecte que fa que tot això ens trasvalsi i molts ho vulguem negar en la nostra pròpia conciència... però tant si volem com si no, és la veritat. No som res. Tal vegada sigui necesari un cataclisme de tal envergadura per fer-nos veure que no pasarà absolutament res si desapareixem. Som una peça més del joc quàntic de la bogeria i l'atzar, que només el destí es capaç de preveure. Un joc d'atzar... m'encanta. M'encata l'atzar, no poder preveure... la bogeria i unirme amb ella per acostarme a la veritat.

    Visca la bogeria.

    Salut.

    ResponElimina
  38. Perdona Pamela, que en el comentari quan comparava la nostra vida amb l'Univers no hem referia al teu comentari, just ho expandia, però no m'he expressat bé. També volia dir que no hem de confondre l'explicació amb la sensació. És molt difícil separar-ho, ja que som humans. Amb això hem refereixo a què jo puc explicar perfectament la trajectòria que fa una pilota i plasmar-a en una equació, però per nosaltres mai estarà ben explicat, ja que no ens crea la mateixa sensació veure la pilota en realitat que veure l'equació! Clar, perque la trajectòria de la pilota està explicada matemàticament, no "humanament". Per això, crec que tu et refereixes a que no podrem explicar mai un sentiment "humanament" però si científicament. Podrem trobar l'equació de l'egoisme, la felicitat, l'avarícia, la crueltat... Però MAI estarà suficientment ben explicat per nosaltres, però si per la ciència. Això pareix frustrant, però es que l'explicació "humana" només existeix dins la nostra imaginació. Amb tot aquest embull, que no sé si m'hauré explicat bé, volia arribar a que l'explicació humana no és necessària, ens basta amb la científica, perque la ciència és funcional i pràctica, però no aplicable a les nostres complicades ments.
    PD: Perdonau pel retard.

    Jeroni Mestre Servera - 1er Batxillerat C

    ResponElimina
  39. Després d’haver fet una reflexió profunda sobre el tema de les cosmovisions i haver llegit les diverses opinions del meus companys m’agradaria fer una opinió. Estic totalment d’acord amb el darrer comentari de na Lidia. Jo també estic en discrepància en certs aspectes amb en Jeroni ja que crec que no ens podem limitar a veure la vida només des de un punt de vista de la física ja que crec que hi ha altre factors a tenir en compte.
    Prenent com a punt de partida el que hem estudiat als temes passats vull esmentar un frase que crec que par a tots ha estat transcendent “Només sé que no sé res”. Crec que d’aquí és d’on hem de partir sempre que volguem analitzar, pensar i valorar algun tema. Faig aquesta cita ja que trob que és adequada per tal de fer una reflexió del tema.
    En la meva opinió crec que nosaltres cada un veu el món, el cosmos d’una manera diferent. Hi ha certs factors com la vida que hagis duit, les costums, el lloc de procedència o el coneixements que limiten de manera bastant notable la teva cosmovisió. Està clar que una persona que és molt entesa en el tema de la física quàntica, de la ciència i de tot el que l’envolta podrà tenir una idea diferent a una altra que no tengui tota aquesta mena de coneixements.
    Arribat a aquest punt m’agradaria esmentar una frase o dita popular que el meu pare utilitza molt “todo se ve de un color dependiendo del cristal con que se mire.” La cosmovisió està limitada pels nostres coneixement majoritàriament. Cal mencionar que les persones sempre tendim a voler convèncer als altres de que la nostra manera de veure les coses, la nostra manera de pensar és la millor, la més vàlida per a tots. Aquesta potser també una de les característiques que ens poden descriure com a persones. Per il•lustrar aquest pos un exemple. Els pintors, ells veuen la realitat a partir dels seus coneixements tant de proporcions, colors,materials etc. Fan un anàlisi del que els envolta a partir de la seva especialitat i del tema que dominen i d’allò amb el qual treballen cada dia. No tots pensem el mateix ni de la mateixa manera, però això no vol dir que sigui millor o pitjor.
    Depenent dels coneixements que es tenguin nosaltres serem capaços de veure el món d’una manera o d’una altra. La nostra ment és capaç d’acceptar de contradir,compartir i de crear punts de vistes i realitats diverses, per tant cada punt de vista que estigui sustentat des de un acte de fe és vàlid. Crec que les creences la majoria de vegades es basen en coses amb fonaments, fonaments amb molta validesa i un grau de lògica que fa que algú les pugui considerar vàlides. No només la teoria quàntica, sigui científic, religiós o físic. Tot en els seus inicis ha de tenir un acte de fe. Trob que el que ens en volta és un món que té més incerteses que veritats i això s’ha de tenir en compte. Tornant al que deia Jeroni i per explicar la meva opinió, les matemàtiques sustenten la teoria quàntica, està clar, però podem explicar els números de manera racional ique tots ho entenguem? Tots podem estudiar matemàtiques i ho seguirem fent ja que ens han ensenyat. Sumam, restam, multipliquem, fem càlculs per que ens ho ensenyen i ens donen unes pautes, però ens han ensenyat a sentir-nos tristes? a sentir alegria o a sentir dolor? Ningú ens ensenya, però no obstant això tothom experimenta aquestes sensacions, en major o menor grau, encara així tothom ho fa.

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  40. Segona Part:
    Aquí arribem al punt de plantejar-nos el que anteriorment exposava Piero i amb el que jo estic totalment d'acord hi ha coses que no es poden explicar. Crec que la física quàntica encara és un projecte del com no es pot afirmar ni desmentir. Aquesta encara en un procés d'evolució i depuració d'ella mateixa. També estic d'acord amb l'opinió de Piero quan diu que la teoria M pot explicar perfectament els fenòmens físics i això no ho podem negar. Però hem de considerar que crec que com sempre ha passat les teories són vàlides fins a cert punt i depenent del context. El coneixement ens limita, ens indueix i ens porta solament a un camí. El coneixement limita i condiciona en les nostres opinions i en la cosmovisió personal de cadascun. Cada persona analitza la realitat des del seu punt de vista, des de la seva sensibilitat, el seu coneixement i les seves habilitats. En el meu cas crec que és important conèixer l’univers que en envolta i això li don una importància substancial, però d’igual manera trob que és important per a una persona pensar i valorar a cada un dels humans que hi ha sobre la terra com a éssers únics i irrepetibles, cada un amb els defectes i les virtuts i unes característiques úniques. L’amor, el dolor, la nostàlgia, la imaginació o l’enyorança són sentiments abstractes que en la meva opinió són difícils d’explicar i com bé esmenta na Lidia és molt difícil de creure que sigui una cosa material.
    Com a conclusió totes les teories que han sorgit en la història totes les cosmovisions apunten a una sola veritat “l'única, la veritable i inamovible”. La vida és la suma de la veritats i de les maneres de veure la vida (en cadascuna de les branques la ciència, la filosofia, la matemàtica, l'espiritual) així d'aquesta manera es revalida l'existència i la importància de la filosofia. Amb això vull dir que les cosmovisions són canviants, són teories que evolucionen amb el pas del temps, els coneixements, les experiències i vivències, també que cada una d’aquestes maneres de veure l’Univers i la vida ens aporta un granet d’arena en la formació de la nostra cosmovisió. És clar que ara no tenim la mateixa cosmovisió que teníem fa tres anys i ens podem imaginar que d'aquí dos o tres anys aquesta cosmovisió actual ja haurà canviat. Hi ha alguns factors externs que fan que això sigui a si però també la naturalesa i el cicle de la vida ens indueixen i ens porten a això.

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxilerat C

    ResponElimina
  41. Bueno, no tornaré a dir lo que explica la teoria de les cordes, perque ja ho hem posat tots. Jo trob que podria ser una bona solució, però si encara no està provada del tot, no entenc per que ja l'hem de fer servir substituïnt les altres 4 lleis elementals que ja coneixem d'una manera bastant àmplia. Personalmnet, trob que fins que és provés a un mínim de un 99,9 per cent, o al menos que hi hagi un parell d'experiments pràctics que la demostri per gros que pugui ser el marge d'error, no és necesària. És una teoria interesant, i que si ho ha d'explicar tot benvinguda sigui. Però trob que lo més probable és que quan comprovem com a certa la teoria de les cordes, neixi la teoria de els cubs, i la dels puntets... perque sa veritat es que no entenc com algo tan complex com l'univers es resumeix en algo tan simple, jo crec que darrere ses cordes i es seus moviments hi deu haver algo més, però no crec que arribem mai al fons, com ja han dit alguns. Li demanes a una societat que no pot solucionar problemes com la fam al món o les guerres, que descobreixi l'origen de l'univers? No crec que arribem mai al fons, fins que no passi una il·luminació sobtada que tengui un origen diví o per l'estil.

    I xerrant sobre lo de sa fe... En el moment que en Jeroni diu que una fe com la Cristiana és irracional, comet un greu error i un insult en tota regla. Primer, perque acuses a tots els adorats genis de ser persones carents de raons. Segon, perque la fe, aplicada a LO QUE SIGUI, no deixa de ser fe, el creure en algo no demostrable, en fer un esforç per defensar algo difícil de defensar, en ser capaç de pensar que coses com l'alma, que segons alguns experiment és més que possible que existeixi, són "fes" tan vàlides com dir que tot, absolutament tot està fet de cordes. I ho seran, tant les cordes, com la cristiandat, com el judaisme, o les creences al corà. Perque, fins que no es demostri que és fals al 100 per cent (I no demostrar que no és necesari, sinó demostrar que és fals), seguirà sent una fe vàlida.

    S'ha fet un experiment pesant a gent i animals en el moment de la seva mort... el pes perdut en el moment de la mort era de 21 grams, lo que els científic acusen de massa pes per les pèrdues de gas, ja que no pesen tant. De fet, l'experiment també es va fer amb animals, però aquests no varen tenir aquesta pèrdua. Això és un experiment que recolza moltes religions, però en part, tens raó, ja que no hi ha moltes més proves que això. Però, no pasa lo mateix amb la teoria de les cordes?

    I en el moment en que dius irracional, estàs cometent lo que jo trob com a insult. Irracional és l'assassinat desmesurat, el robar, el mentir. Pero, el creure? Trob que això és algo epr lo que s'hauria de demanar perdó.

    ResponElimina
  42. Si Jeroni, crec que amb això tens tota la raó, de fet és el tema que varem plantejar a la darrera classe, encara que sembli embullós t'has explicat bé. Però discrep molt amb tu quan dius que no és necessari explicar-ho des d'un punt de vista humà, sinó que amb la ciència és suficient, corregeix-me si estic malinterpretant el que dius, però crec que ho he entes bé.
    Crec que tant l'explicació científica, com la humana tenen la mateixa validesa i importància. Està clar que l'explicació científica no te servirà per explicar l'Univers a la cosmovisió actul, és a dir, que no ajudarà en la teoria M o totes les teories posteriors que aniran sorgint. Però si te pot ajudar per començar a crear la teva pròpia cosmovisió. De totes maneres, està clar que tenim dos punts de vista molt diferents, jo opin que no només s'ha de mirar el món des d'una perspectiva científica, ja que sinó acabarem formant part d'un món en el qual només podran comentar i discutir el que passa els experts, mentre que la resta de la població es quedarà "marginada" perque no enten el que està passant.

    Pamela Machado. 1r batxillerat C.

    ResponElimina
  43. Hi ha també una cosa de n'Ignaci amb la qual discrep, i és quan compara l'"impossibilitat" d'acabar amb la fam del món, amb l'impossibilitat de conèixer tot el que hi ha a l'Univers.
    Això són dues coses molt diferents, ja que la fam en el món no es soluciona perque no és convenient per als personatges importants, sé que amb això estic entrant dins un tema polític, però està clar que als governs de les grans potències, que són els que avui en dia comanden el món, no els convé que els africans, per exemple, tenguin un millor nivell de vida, perque això suposaria compartir els bens i haver de baixar el nostre nivell perque els recursos fossin suficients per a tothom. El fet és que per molt que se digui que s'està intentant solucionar la fam en el món, dubt molt que realment sigui així, perque això suposa un esforç molt gros que hauriem de fer a nivell global. Mentre que està clar que el fet de coneixer tota la veritat de l'Univerns, encara que és molt difícil, si que s'està intentant a diari, perque és una cosa que a les grans potències no les perjudica, sinó que al contrari, les enriqueix.

    Pamela Machado 1r batx. C

    ResponElimina