dilluns, 23 de novembre de 2009

El gen egoista de R. Dawkins

Com hem vist aquest darrers dies, l’evolució biològica té la seva continuïtat en l’evolució cultural. El concepte mateix de cultura és en si mateix problemàtic. Existeixen moltes definicions de cultura, que se estableixen des de criteris molts diferents. En aquesta ocasió estudiarem el concepte de cultura que defensen autors que provenen del camp de la sociobiologia com R. Dawkins i Dennett. La concepció de l’ésser humà que podem extreure a partir d’aquesta teoria està fonamentada en la priorització de la dimensió biològica de l’home.

El filòsof nord-americà R. Dawkins es va donar a conèixer amb el seu llibre El gen egoista, publicat el 1976, que va popularitzar la visió de l'evolució des del punt de vista dels gens, i va introduir els termes mem i memètica. La seva teoria suposa una nova aportació a la teoria moderna de l’evolució. Els individus no sóm més que màquines creades pels gens per a la seva reproducció, per tant, la seua supervivència. “Som màquines de supervivència, vehicles autòmats programats a cegues a fi de preservar les egoistes molècules conegudes amb el nom de gens”. Per a Dawkins els humans, com els pèsols, només som esclaus dels gens. La teoria del gen egoista sovint es resumeix, quasi humorísticament, amb una frase de Richard Dawkins, que apareix en el seu llibre: “La gallina no és més que un invent de l'ou per poder produir ous”.

Resulta ser una teoria revolucionària perquè demostra que el factor fonamental de l’evolució no és el del bé de l’espècie, ni tan sols del grup, sinó de l’individu i concretament la de la supervivència dels seus gens, que fan servir els cossos com a receptacles que contenen els gens que perviuen durant moltes generacions. En aquest context, la moral -o, més estrictament, la nostra creença en la moral és simplement una adaptació introduïda per facilitar les finalitats reproductives.

Si per a la vida la unitat bàsica de transmissió de la informació és el gen, per a la consciència la unitat bàsica de transmissió de la informació ha de ser el mem Dawkins ha proposat el nom de “mems” (per semblança amb els “gens”) per tal de referir-se a les unitats mínimes de transmissió cultural, apreses per “contagi cultural”. “Mems” poden ser coses tan diverses com una cançó, una idea, una tècnica, etc. Els mems viuen i es reprodueixen per selecció cultural. I fins i poden haver mems cancerosos (o perillosos per a la continuïtat de la vida: la castedat en els religiosos, o les idees xenòfobes són també mems).

La religió segons Daniel C. Dennett, al seu llibre Breaking the Spell. Religion as a natural phenomenon estableix és un “mem”. La religió, doncs, és un comportament produït per una estructura memètica o imitativa i que se registra en la memòria dels individus. Tot això suposa que la religió es “repliqui” o “reprodueixi i pervisqui al llarg de moltes generacions. Dennett, no cerca una altra cosa que l’analisi darwinista de la religió des d’un punt de vista de la biologia evolutiva, però renuncia de forma explícita a un anàlisi racional filosòfic i científic que condueixi a una valoració del sentit de la religió.

Un “mem” suposa certa organització biològica, un aprenentatge per imitació o mímesi i un registre o memòria. Tenim, per tant, una herència de gens que constitueix la nostra biologia bàsica, però tenim també una herència de “mems” que constitueix la nostra cultura.

Comentaris: Què penseu sobre la teoria del gen egoísta?


11 comentaris:

  1. Pel que fa l'acció que aquest autor,Dawkins, defensa podem dir que considera la cultura com un aspecte biològic més, com poden ser diferents símbols comuns entre els nostres precussors i nosaltres (color dels ulls, constituients del caràcter...). Es defensa doncs que el conjunt d'aquests gens determinants d'aspectes diferents, es transmeten de generació en generació i que la cultura procedirà de la mateixa manera. Si pensam així rebutgen la idea de que l'ésser humà porti inclosa la consideració d'esser social, ja que cada un de nosaltres neixerà amb una cultura determinada pels nostres pares davant la qual diversos motius culturals, social i en general del nostre entorn, no podríen actuar. La nostra manera de pensar, de reaccionar davant alguns estímuls, de relacionar-nos amb els altres... vendràn determinades. Es just per tant considerar que nosaltres no podrem experimentar possibilitat de canvi al llarg de la nostra vida pel que fa als nostres pensaments i creences per trobar-nos condicionats per aspectes culturals hereditaris? Doncs jo crec que no. No podem crear còpies de les generacions doncs està clar que les situacions passades en cap moment es poden comparar plenament amb les actuals. Per tant finalment dir que pot ser sí que som una duplicació parcials dels nostres pares però no total, de manera que cada un forjant el seu caràcter amb el pas dels anys aconseguirà uns pensaments, creences, idees... en fi una culutra dibuixada al seu gust.

    ResponElimina
  2. Som na Cristina, vull fer un comentari, podiem pensar que en Dawkins és determinista genètic però ell mateix afirma que no, perquè creu que la cultura ens pot alliberar d'aquesta determinació i ens permet ser creatius. El que passa és que el sistema de "replicació" o reproducció és el mateix que el genètic, la informació es va passant de generació en generació.

    ResponElimina
  3. 2a PART DEL COMENTARI

    Dawkins inventa i introdueix el concepte de meme: un replicador que no és un ésser viu, sinó una informació cultural que es replica i transmet. Dawkins proposa que el seu comportament és similar, per no dir igual, al dels gens en un entorn evolutiu darwinista.

    Finalment, els últims capítols introdueixen alguns conceptes més també molt interessants, especialment sobre els éssers humans i el seu entorn cultural. La cultura és sens dubte el més sorprenent dels éssers humans respecte a la resta dels animals. Igualment, es desenvolupa al final del llibre la idea del fenotip estès: l'aspecte i constitució d'un ésser viu, però també l'entorn al que aquest ésser viu afecta.
    També parla de que els éssers iguals no som molts diferents, som màquines realment prodigioses i tenim cultura, però no deixam de ser màquines de reproducció pels nostres gens, els quals construeixen per replicar-se seguint les lleis de selecció natural.


    Segons el meu punt de vista penso que els éssers humans no som còpies un de l’altre perquè pot ser que tinguem part de gens hereditaris però l’ésser humà segons l’època que visqui, creences, pensaments desenvoluparà es gens d’una manera o d’una altre.



    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  4. 1a PART DEL COMENTARI

    Rotund és el començament del llibre “El gen egoista” en el qual el etnòleg Richard Dawkins va popularitzar la teoria que els gens són les veritables unitats centrals de l'evolució, en comptes dels individus com els animals o les plantes.

    Segons Dawkins, els gens primigenis ens van crear a les persones i els animals, qui som en realitat meres “màquines de transmissió”. Com màquines podem funcionar millor o pitjor en el nostre entorn i d'aquesta manera continuar la cadena (garantir la supervivència i reproducció dels gens) al llarg del temps, o perir en una selecció evolutiva. En el seu moment va ser una forma de veure les coses al revés sobre moltes idees tradicionals sobre l'evolució centrada en els individus o les espècies (per no parlar respecte a les idees religioses referent a això), però actualment hi ha cert consens en la comunitat científica sobre que aquesta idea és la qual probablement més s'acosta a la realitat.

    El llibre comença amb uns quants capítols dedicats a explicar com funcionen els diferents tipus de reproducció, els gens com unitat de replicadores i la teoria de l'evolució de Charles Darwin. També hi ha moltes explicacions amb exemples del món animal sobre com la selecció natural actua en els éssers vius, i com pot reinterpretar- se aquesta selecció des del punt de vista del gen en comptes de fer-lo des del de l'individu.


    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  5. 2a PART

    Dawkins, va més enllà de la teoria de Darwin i diu que l’evolució no és en bé de l’espècie , ni de tan sols un grup, sinó de l’individu i concretament de la supervivència dels seus gens ; segons això la moral es simplement una adaptació introduïda per facilitar les finalitats reproductives dels gens .

    La cultura, des de el punt de vista de la sociobiologia, tambè es basa en la priorització de la dimensió biològica de l’home i per aquest motiu ha introduit el concepte de “mem” o unitat bàsica de transmissió de la informació cultural.

    Dawkins estableix un paral·lelisme entre gen i mem. El mem precisa d’una organització biològica, un aprenentatge mediat culturalment i un registre o memòria

    Els “mems” viven i es reprodueixen per selecció cultural i també existeix la possibilitat de que hi hagui mens dolents o perillosos per la continuïtat de la vida; aquest mems infecten i parasiten les ments humanes, on es repliquen i alteren els comportament provocant la propagació de seu patró.

    Els mems o estructures memètiques es registren en la memòria dels individus i es transmeten d’una generació a l’altra i així es constitueix la cultura.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  6. 1a PART

    Richard Dawkins amb la seva teoria posa de manifest que les unitats evolutives són els gens i que són aquests els que sofreixen la selecció natural. Proposa que la unitat de selecció natural és el gen, que roman durant algunes generacions a través d’un gran nombre de cossos successius i que els cossos dels éssers vius només actuen com “màquines“ o contenidors dels gens .

    Segons Dawkins, són els gens mateixos els que construeixen els cossos amb la finalitat d’assegurar-se la pròpia existència i ser transportats de generació en generació, i així, els gens que es mantenen són aquells que aconsegueixen perdurar en els éssers vius transmetent-se al nombre més gran de descendents.

    La teoria de Dawkins, es basa en la genètica molecular i en el comportament dels animals i és evident que està influenciada per la teoria de Darwin, qui va dir que la selecció natural és la que mou l’evolució; teoria que va ser rebutjada per molta gent.

    Actualment, encara hi ha gent que pensa que l’home està fet a imatge i semblança de Déu, però les semblances que existeixen entre nosaltres i els ximpanzés son tan evidents que es fàcil veure que evolutivament parlant no esteim molt lluny uns dels altres. Els que no accepten la teoria de l’evolució són aquells que es neguen a acceptar que l’home és un animal.

    També s’han donat casos de males interpretacions de la teoria de l’evolució; aquestes males interpretacions han desembocat en la denominada evolució controlada o la reproducció selectiva, per preservar la puresa de les races o suprimir defectes o característiques indesitjables o per engendrar una súper–raça, tal com feren els nazis alemanys.

    A la natura hi ha una constant lluita per la supervivència però la selecció natural no és el principi que organitza la societat, tal com pretenien els darwinistes socials; encara que es veritat que en alguns camps com per exemple l’economia i especialment el món dels negocis es compleix al peu de la lletra . Això es deu a que els sistemes biològics i econòmics són molt complexes i tenen moltes de similituds; en els dos llocs es lluita per la supremacia i sense compassió.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  7. 3a PART

    Per concloure, Dawkins afirma que l’ésser humà evoluciona baix la replicació dels gens i dels mems; els éssers humans som maquines de supervivència dels gens i dels mems. Per tant, com més capacitada estigui una societat per mantenir determinats mems, més proliferaran aquests i així podem pensar que els mems donen forma a les lleis de la història.

    El que ens dóna a entendre Dawkins, és que els mems es podrien definir com una espècie de partícules amb significat, que van creant repliques d’elles mateixes i s’ extenen pel cervell humà. La manera de transmetre’s és molt variada: a través d’una conversació, dels mitjans de comunicació de masses, de la literatura, la religió.

    Segons la teoria memètica, la cultura segueix un patró evolucionista , basat en la selecció natural d’aquells mems que tenen més èxit a l’hora de replicar-se.

    Segons la meva opinió, els éssers humans no podem ser considerats simples envoltoris de gens, sinó que la persona en si com a individu és més important que la seva càrrega genètica; la genètica és només una part de l’ ésser humà, que el condiciona però no el determina. A més, la cultura no està determinada per la nostra herència genètica, sinó que cada persona es capaç de destriar les seves idees i pensaments, segons la seva opinió i les seves circumstàncies.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  8. Pens que la teoria del gen egoista no és del tot certa i que els éssers humans no naixem determinats pels gens. Per tant, no només formam part d'una evolució biològica, sinó que també necessitam haver viscut i continuar experimentant una evolució cultural.

    Dawkins pretén establir que l'ésser humà està totalment determinat biològicament i que la forma de ser, d'actuar, de pensar... de cada individu ve donada pels gens que s'han anat transmetent de generació en generació. Arribant així a la conclusió de que, els individus sempre seran iguals que els seus pares i que mai podran fer les coses des de un altre punt de vista ni podran expressar les seves opinions si estan d'acord o no amb un tema perquè pensaran igual que els individus de generacions anteriors.

    Però, vists els canvis que s'han anat donant amb el pas dels anys en la societat, es pot demostrar que aquesta teoria no és del tot certa perquè gràcies a l'intercanvi d'informació entre altres cultures i gràcies a que els humans hem pogut veure i experimentar les coses des de diferents punts de vista, hem decidit el que ens convenia més a tots depenent del moment en que esteiem. A la vegada, el poder canviar els fets ha ajudat a desenvolupar-ne d'altres, a evolucionar més ràpidament (gràcies a l'aportació d'idees de totes les persones) i a contribuir a que cadascú pugui ser lliure de decidir el que li agrada tenguent en compte que no ha de perjudicar als altres; i pot ser, així, ajudar a millorar la qualitat de vida de tots.

    Mª Magdalena Cañellas Pascual
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  9. En la teoria de l'evolució, escrita per Richard Dawkins, l'autor presenta una interpretació que procura explicar l'evolució de les espècies des de la perspectiva dels gens i no en la de l'individu o de l'espècie .
    Segons la teoria del gen egoista, el gen és la unitat fonamental de l'evolució. Mitjançant aquesta idea es pretenia posar fi a algunes confusions que es van crear amb l'objectiu d'explicar determinades característiques físiques o de comportament dels éssers vius. Examinant l'evolució des del punt de vista del gen, es poden explicar els fenòmens de selecció de grup.
    La teoria de Dawkins estableix que són els gens, i no els individus, els agents sobre els quals opera l'evolució. Dawkins redefineix el concepte de gen com aquella unitat d'informació transmissible per l'herència que produeix un o varis efectes concrets, en tant pugui existir una altra unitat d'informació que produiria efectes diferents, anomenada lel del gen, si de si es tracta d'un gen aïllat o de diversos gens cooperatius, fins i tot seria diferent si un gen es correspon amb un cromosoma sencer o amb un fragment.
    Un gen d'un organisme del qual forma part segueix existint si aquest organisme es reprodueix, ja que el gens són la base de l'herència. Així els gens que d'alguna manera proporcionen més oportunitats de reproduir-se per a l'organisme del qual formen part que els respectius lels tendiran a ser heretat per cada vegada un major nombre d'individus.
    La teoria de Dawkins introdueix el concepte de meme.Un Meme és, segons les modernes teories sobre la transmissió de la cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de l'herència cultural. El neologisme va ser encunyat per Richard Dawkins, a causa de la seva semblança fonètica amb el terme gen (introduït el 1909 per Wilhelm Johannsen per a designar les unitats mínimes de transmissió d'herència biològica) i, d'altra banda, per assenyalar la semblança de la seva arrel amb memòria i mimesi.

    Segons Dawkins, tenim dos tipus diferents de processadors d'informació:
    · El genoma o sistema de gens situats en els cromosomes de les cèl lules de cada individu, que determina el genotip. Aquest ADN constitueix la naturalesa biològica de tot ésser viu, en particular de l'ésser humà. Els gens es transmeten sexualment d'una generació a una altra mitjançant la seva replicació.
    · El cervell i el sistema nerviós, que permet el processament de la informació cultural. Aquesta informació es transmet per ensenyament, imitació (mimesi) o assimilació, i pot dividir-se en unitats simples (tals com una idea, un concepte, una tècnica, una habilitat, un costum, una manera de fabricar un estri, etc.), Que , no sense certa ambigüitat, Dawkins anomena "mems".

    La tesi més important de Dawkins és que els trets culturals, o mems, també es repliquen. Per analogia amb l'agrupació dels gens en cromosomes, es considera també que els mems s'agrupen en dimensions culturals, que poden augmentar amb noves adquisicions de cultura. La gran diferència és que, mentre els cromosomes són unitats naturals i independents de les nostres accions, les dimensions culturals són construccions nostres. Així,a,des del meu punt de vista i segons la teoria de Dawkins, la cultura no és tant un conjunt de formes de conducta, sinó més aviat informació que especifica aquestes forma de conducta.




    Cati Neus Seguí Crespí

    1rBatx A

    ResponElimina
  10. La teoria de Dawkins es indica que les persones naixem per crear més gens. Per la seva forma de proposar aquesta teoria en primer lloc podriem dir que Dawkins es determinista pero després aquest determinisme es anulat perque ens indica que la cultura es la nostra font de llibertat.
    La cultura va lligada a la biologia, perque les persones a mesura que hem anat evolucionant biològicament també oh hem fet culturalment.

    El gen egoista es el nom del llibre que va escriure dawkins, que reflecteix tot el que ell pensava sobre l'avolucuó de les persones, i que va fer donar un gir extraordinari a l'estudi de l'evolució humana. Que en principi les persones nomes som portador de gens i que ens reproduim per crear més gens. La cultura es la forma de desmentir aquest determinisme dels gens, que es l'avolució del nostre intelectualisme i que si les persones no visquesim en societat la cultura no s'hagues pogut desarrollar, i tot el que les persones hem pogut aconseguir no existiria.

    Les persones com al cinquè primat, pot ser verdader o no això es segons la teva forma de pensar, però en la meva opinió seria l`'opció més acertada la de que les persones provenim dels primats, i no només pels apectes fisics sinó tambe pels intelectuals, perque el text que surt al llibre sobre el ximpanzé que ajuda a un altre de forma voluntaria, axo es una de les coses que ens fa vore la nostra aproximitat.



    Martí Serra Cifre
    1r Batxiller C

    ResponElimina
  11. Jo em nego a pensar que la meva existència es basa sols en un objectiu; traspassar els meus gens a la pròxima generació, i d’aquesta, a la següent. Crec que la vida humana, i en general, tota la vida de les altres espècies tenen un significat més profund que ser simples portadors de gens.

    Ara, però, em centraré en l’espècie humana: Crec que els gens, com els “mems”, no imposen una conducte o una manera de ser, però si que és innegable que, almenys la condicionen. Poso un exemple centrat en els “mems” o en la transmissió de cultura: És obvi e innegable, que una persona que ha nascut a una família de classe alta tindrà una conducta i un pensar diferent (i en part molt condicionada) que una altre que ha nascut a una tribu africana on per sobreviure té que cercar-se el beure i el menjar, en definitiva, la vida .

    El mateix passa amb els gens. Nosaltres no som uns simples portadors d’aquests, però una entre les moltes funcions que tenim és aquesta. Com en el cas dels “mems”, nosaltres no estem totalment determinats pels tipus de gens, però si en part. Crec que és obvi aquesta idea, ja que si estiguéssim totalment determinats pels gens, seria suficient en fer un estudi del nostra ADN per saber quina és la nostra personalitat, manera de ser... i això no és pas així. Poso un altre exemple: Dos bessons poden tenir quasi exactament els mateixos gens, però això no significa que tinguin els mateixos gustos, aficions...

    A més, els que ens transmeten els gens són els nostres progenitors. Si la teoria del gen egoista fos certa, hauríem de ser molt semblants a ells, ja que compartim els mateixos “mems” i gens, i moltes vegades (sempre hi ha excepcions), no ens assemblem a ells ni físicament, ni psicològicament, ni de manera de pensar... Per la qual cosa no som simples portadors de gens, ja que si fos així, l’espècie no evolucionaria, ja que tots seriem iguals i amb les mateixes idees que les generacions anteriors i seria impossible tingues idees, gustos... diferents de pare i mare.

    Toni Riutrot Crespí
    1r batxillerat B

    ResponElimina