diumenge, 11 d’abril del 2010

Amartya Sen

Amartya Kumar Sen (Índia- 1933) és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en temes de fam, teories del desenvolupament humà, l’economia del benestar i els mecanismes subjacents a la probresa. Rebé el Premi Nobel d’Economia l’any 1988 pel seu treball en el camp de l'economia del benestar. i actualment és professor d’economia i filosofia a Harvard.


En front de teories ètiques i polítiques que reivindiquen una societat ideal, com la “comunitat ideal de parla” d’Habermas i la “posició original” de J. Rawls, Sen defensa una idea de justícia que estigui construida en un món real. La societat ideal no existeix, admet, però sí que podem trobar-se solucions per a combatre les injustícies. En el seu últim llibre La idea de la justícia analitza aquesta idea. Els filòsofs s'han equiviocat en el tractament de la justícia per apropar-se a l’assoliment d’una societat justa a través d’institucions justes. Entre ells, en el segle XX ha destacat John Rawls amb la seva teoria de la justícia com equitat. Amarthia Sen, tracta d’invertir aquesta perspectiva detectant la injustíca que es dóna en cada un dels humans. L’eliminació de la injustícia, manifesta, com a principi de justícia. És contra la injustícia i no en nom de la societat ideal justa que es podem apropar-nos a una major equitat en el món.

L’aportació revolucionària de Sen al desenvolupament dels indicadors econòmics i socials és el concepte de “capacitat”. Un govern ha d'esser jutjat en funció de les capacitats concretes dels seus ciutadans no només en base a la seva economia o estadístiques farcides amb percentatges de població escolaritzada, malnutrició, de salut... Per exemple, als EUA els ciutadans tenen el dret constitucional a votar. Per a Sen això no significa res, es pregunta si es reuneixen totes les condicions perquè els ciutadans puguin exercir la seva "capacitat" de vot. Aquestes condicions poden ser de molts tipus variat, des de l'accés a l’educació fins a que els ciutadans tinguin mitjans de transport per accedir a les urnes. Només quan aquestes barreres han estat superades es pot dir que el ciutadà pot exercir la seva elecció personal. L’autor estableix un lligam entre la justícia i el que anomena “capacitat”. “Aquesta noció permet tenir en compte el fet que un infant mal alimentat, encara que vagi a l’escola, tindrà menys capacitat per aprendre que un infant ben alimentat. Els dos tenen accés als mateixos serveis educatius però no disposen de la mateixa capacitat”. Ara bé, “si doneu les mateixes possibilitats d’accés a la medicina a homes i dones, aquestes viuran més anys degut a factors biològics”. No seria just, però, deduir que cal donar a les dones un accés inferior als homes a la medicina.

Sen explica el següent: “si veig una persona maltractada, em preguntaré sobre les raons de l’agressor, i si decideixo que aquestes raons no són acceptables, cal passar a l’etapa superior i compartir el diagnòstic, intentar convèncer als altres de manera que la injustícia sigui reconeguda per tots. Per això es tant important la educació”. En el cas dels que pensen que no cal educar a les dones, Sen diu que “la superioritat d’un argument es manifesta per la seva capacitat d’imposar-se a un altre durant una discussió oberta en la qual cadascun dels participants disposa d’informació, i si algú rebutja aquest intercanvi d’arguments degut als seus prejudicis (com els homes educats en una societat sexista) no pot contribuir al raonament públic. La informació és essencial en el debat públic per determinar el que és just i el que és injust”.

Una conclusió d’aquest economista és que “no sé que és un món just, sé que podem fer el nostre món més just”. Concreta el tema dient que “avui dia hi ha nombroses injustícies evidents: les fams, la persistència de malalties en estats pobres quan es disposa de medicaments, l’analfabetisme, la tortura practicada en estats que són pilars de l’establishment mundial. Si s’arreglen aquests problemes, el món no serà perfectament just, però ho serà bastant més”.

Per acabar, podeu fer comentaris a partir d’una entrevista i un article d’opinió recentment publicats a El País.

Entrevista a Amartya Sen
article d'opinió

21 comentaris:

  1. Algú va dir que Amartya Sen representa la veu més clara i autoritzada entre els
    economistes amb referència als temes d'ètica i filosofia política. El pensament de Sen referent a la justícia social i a la necessitat d'intervenció de l'Estat en polítiques actives de redistribució es fa des d'una talaia privilegiada; des de la talaia d'un economista profundament coneixedor de la teoria econòmica ortodoxa (neoclàssica), a la qual ha realitzat contribucions decisives. Per tant, les seves propostes tenen la solidesa d'algú que coneix de primera mà com funciona el sistema econòmic i la seva infraestructura d'incentius. És a partir d'aquest coneixement, en especial, de l'anomenada Economia del Benestar, des del qual construeix el seu edifici analític, i també normatiu, sobre el problema de l'avaluació dels estats socials. Aquesta construcció la realitza Sen sobre la base de dos eixos fonamentals:
    1: Criticar l'utilitarisme per reduccionista
    2: Complementar l'obra de John Rawls del qual es declara deudor en tots els seus escrits.
    Partint de la concepció que l'utilitarisme d'un acte (decisió individual o col·lectiva) pot descompondre en:
    a) Conseqüencialisme de l'acte (la bondat d'un acte ve donada per la bondat dels seus estats conseqüents).
    b) Benestarista (la bondat d'un estat ve donada per la bondat de la informació d'utilitat sobre aquest estat).
    c) Ordenament per suma (la bondat de la informació d'utilitat ve donada per la suma
    total de les utilitats en qüestió).
    Sen critica que l'utilitarisme valora els estats de manera informacionalment limitat, en no donar importància intrínseca a cap altra informació que no sigui la de la utilitat dels estats i, per això, ignorant entre altres coses les pròpies accions. No creu que el conseqüencialisme sigui intrínsecament erroni, sinó que quan aquest es combina amb el benestarisme, "oblida" elements tan importants com la posició de l'agent que avalua l'estat i el paper d'agent de les persones.
    Pel que fa al paper de l'agent, Sen estima que una persona pot perseguir, i de fet normalment també persegueix, altres metes i valors diferents del afany pel propi benestar. Per a ell, una persona com a agent no ha de guiar-se només pel seu propi benestar. Els èxits d'agència es refereixen a l'èxit de la persona en la recerca de la totalitat de les seves metes i objectius. Si una persona vol aconseguir,
    diguem, la independència del seu país, o la prosperitat de la seva comunitat, o alguna meta d'aquest tipus, la seva realització com a agent implicaria valorar estats de coses a la llum d'aquests
    objectius, i no només a la llum de la mesura en que aquests èxits contribueixin al seu propi benestar. Considera la bondat dels estats per la bondat de les utilitats, és a dir, a Sen li sembla una reducció injustificable de les persones tenir com a criteri de invariància informacional únicament les utilitats.

    ResponElimina
  2. La capacitat, per tant, representa les diverses combinacions de funcionaments (estats i accions) que la persona pot assolir. Per això, "la capacitat és un conjunt de vectors de funcionaments que
    reflecteixen la llibertat de l'individu per portar un tipus de vida o un altre ". Queda clar,dons, que l'esquema analític de Sen: el benestar d'un estat social depèn de la llibertat de què disposen els individus per assolir funcionaments que valoren, és dir, necessaris per portar el pla de vida que desitgin. A partir d'aquí, la seva teoria de la igualtat és un corol·lari de tot això: la societat ha de procurar que tots els individus obtinguin la llibertat més àmplia per a obtenir funcionaments bàsics com estar alimentat, adquirir educació per participar plenament en l'ordre econòmic i social,...
    Quina diferència hi ha entre Sen i John Rawls i Ronald?
    D'acord amb Sen , l'enfocament tant de Rawls com de Dworkin són insuficientment igualitaris. Al seu parer, una proposta d'equitat no hauria de concentrar-se en la igualtat de béns primaris ni en la igualtat de recursos. Els béns primaris i els recursos són importants com a mitjans per obtenir funcionaments importants, però el problema de concentrar-nos en aquests instruments és l'"oblit" que es realitza, en no tenir en compte les diferents capacitats dels individus per transformar-los en funcionaments. De forma explícita ens diu: "els recursos de què disposa una persona o els béns que algú té poden ser indicadors molt imperfectes de la llibertat que realment gaudeix la persona per fer això o ser allò”. Les característiques personals i socials de diferents persones, que poden variar àmpliament, poden portar-nos a variacions interpersonals considerables en la transformació de
    recursos i béns elementals, en realitzacions. El canvi d'atenció en la filosofia política contemporània, tal com passa en les teories de Rawls i Dworkin, cap a comparacions interpersonals basades en els recursos es pot veure clarament com un pas cap a una major atenció a la llibertat. Però aquests canvis són essencialment insuficients. Sen és conscient que el seu concepte capacitat necessita alguna precisió sobre els funcionaments que la "societat" considera bàsics. Per això, estableix que el condicionament que avaluï el benestar en funció de les capacitats i funcionaments no implica que tots els tipus de capacitats siguin igualment valuosos, ni tampoc que qualsevol capacitat hagi de tenir algun valor al avaluar el benestar d'un individu. Per a ell, l'important del seu enfocament és que exigeix que examinem el valor dels funcionaments i les capacitats, en lloc d'atendre només als mitjans necessaris per tals realitzacions i llibertats.


    Catalina Neus Seguí Crespí
    1r Batx A

    ResponElimina
  3. Partint de Kant i, per tant, de Rawls creu que les persones s'autoimposen límits i metes que no té a veure amb una visió estreta de costos i beneficis. Així, l'egoisme universal com a realitat pot ser fals, però l'egoisme universal com a requisit de la racionalitat és evidentment absurd. El complex
    procediment d'equiparar la maximització del propi interès amb el comportament racional sembla ser completament contraproduent. Sen sosté que valorar alguna cosa és una bona raó per desitjar-ho, però desitjar alguna cosa no és una bona raó per valorar. Establert aquesta connexió entre valor i desig, creu que l'utilitarisme no és satisfactori en no poder-se establir una relació unívoca entre
    valor i benestar, doncs, com ja hem dit abans, la faceta de ser agent d'una persona
    i el poder de conformar i tractar de realitzar una concepció del bé potser facin que
    els desitjos d'una persona vagin en una direcció diferent de la del seu benestar personal.
    L'opinió que tenim sobre el que podem aconseguir donada la nostra situació i posició pot ser crucial per a les intensitats dels nostres desitjos i fins i tot pot afectar el que ens atrevim a desitjar.
    L'economista indi pens que els desitjos reflecteixen compromisos amb la realitat i la realitat és
    més dura per a uns que per altres. L'indigent desesperat que vol merament seguir viu, el jornaler sense terra que concentra tota la seva energia en aconseguir la seva pròxima menjar,... Tothom pot haver après a tenir els desitjos que corresponen als seus problemes.
    Rebutjades les pretensions de l'utilitarisme per representar el benestar social, Sen
    presenta un esquema alternatiu. D'entrada, estableix que ha de fugir d'una concepció
    bàsicament subjectivista. A la recerca d'un criteri "objectiu" de benestar, és on
    entra en diàleg permanent amb Rawls. Per Sen el benestar d'una persona es pot entendre considerant la qualitat de la seva vida. La vida, al seu torn, la considera com un conjunt de funcionaments interrelacionats, consistents en estats i accions. Per tant, la realització d'una persona pot entendre's com el vector dels seus funcionaments. Aquests poden abastar des de coses tan elementals com estar prou alimentat, tenir bona salut, evitar possibles malalties i fins a ser feliç, tenir dignitat, participar en la vida...
    A partir d'aquesta concepció del benestar com funcionament Amartya construeix la seva teoria
    de la justícia social. Per a ell, els estats socials no s'han d'avaluar pels objectius assolits (funcionament), sinó per la llibertat que tenen les persones per assolir-los. Aquesta llibertat la caracteritza, a manera simètrica amb la "restricció pressupostària" de la teoria del consumidor, com el vector de capacitats de què disposen els individus.

    ResponElimina
  4. El text proposat en aquesta unitat, tracta un dels temes més qüestionats en l'actualitat en l'àmbit ètic i polític, tal cop pel caràcter abstracte que adopta.
    Així l'autor, Sen, exposa com a tema principal la justícia sempre des d'una opció més real que es veurà reflexada a mesura que avanci el comentari.
    Iinicialmemt, l'autor decideix destacar algunes de les teories ètiques que han fonamentat aquest tema, nombrant a Rawls i a Habermans, els quals accepten la justícia a partir del somni. Sen en canvi, rebutja en tot moment la societat ideal proposta pels dos autors nombrats anteriorment, considerant però que la lluita contra les injustícies esdevé un tema comú per a tota la societat. Aquesta batalla que caldrà guanyar, serà la porta que permeti l'obertura cap al camí que arriba a un cim, la justícia.
    L'autor a més estableix un fort lligam d'unió entre la justícia i el concepte de capacitat, entenent-se com l'ajuda de què disposa hom per tal de realitzar qualsevol activitat en un determinat àmbit. La justícia per tant presentarà una definició més personal si considerem que per a la seva qualificació, es realitza anteriorment un estudi d' altres termes, acceptant que no tot ésser ha pogut gaudir durant la seva infància d'un entorn, una família, una educació, uns amics... d'allò més correctes. El camí que porta a la justícia, esmentat anterioment, adoptarà corbes diverses segons quin sigui l'origen.
    Per altra part Sen destaca el paper important que juga l'educació en l'ambit just. Al llarg de la vida es presentaràn qüestions diverses que requeriràn d'arguments que siguin perllongables en el temps i mostrin una major força que cap altre. L'únic mitjà de què hom disposa per tal de donar respostes diverses, és l'educació rebuda en anys anteriors. Tan sols la incapacitat de pensar o la ignorància es perllongaràn en observacions ridícules sense un punt que actui com a suport, la justícia. Rebent doncs una correcte educació. obtindrem un criteri òptim per tal de classificar els termes com justos o injustors.
    L'autor per concloure decideix realitzar una conclusió. Ademet que no sap què és un món just (ja que en l'actualitat no es dóna plenament), tot i que accepta que la societat disposa de mitjants per tal d'augmentar el pes de la justícia en el món. Així caldrà esforçar-se per eliminar aquelles idees o situacions que es presentin com injustes, etenent alhora que algunes es presenten com imposibles ( la fam, les malalties, la tortura...)
    El món, per tant es presenta com un calaix de la nostra habitació en el qual hi guardem objectes diversos, alguns més positius que altres. De manera constant caldrà realitzar-ne una nateja per tal d'eliminar aquells que desperten menys la nostra atenció( el conjunt de les injustícies), conservant els altres i incorporant-ne alguns de major qualiat (accions dotades de justícia).
    Per tant no hem de considerar mai res per perdut, ja que amb un poc d'esforç les nostres cames rebràn l'impuls necessari per tal d'assolir els obstacles que es presentin allunyant-nos de la justícia.



    Xisca Serra Cabanellas
    Primer de batxillerat A

    ResponElimina
  5. Estic totalment d’acord amb Amartya Sen, la societat ideal no existeix!
    Des de sempre, s’han comés en el món gran quantitat d’injustícies, algunes han estat jutjades, castigades o remeiades, però moltes altres s’han consentit i no han sofert cap tipus de càstig o amonestació.

    Sen, proposa un camí per a combatre aquestes injustícies, el qual ha de ser el primer objectiu per a la justícia en sí.
    No existeix un complet compliment de les lleis en el món, però cal buscar-les, estendre-les, implantar-les i complir-les.
    Tornant a Sen, cal destacar com a base de la seva filosofia i de la seva economia, la capacitat. Aquest és un concepte que permet o marca el camí cap a la justícia. Un cop la humanitat completa tingués a l’abast de la seva mà, una igualtat de capacitats, apareixeria la justícia global. Llavors tothom tindria accés a l’educació, a la protecció, a l’aliment, etc.

    Aquest esquema defensat per Amartya, pretén trencar amb dos procediments racionals sobre la justícia:
    - El de Rawls, ja que a part de proposar una idea imaginària, tothom no es troba en una mateixa posició, la posició inicial, com defensa ell; sinó que tothom és conscient de quin és el seu esglaó social i els seus drets.
    - El de Habermas, perquè proposa que sigui el diàleg la base de la justícia, un diàleg realitzable, sempre i quan domini la igualtat. Però aqueta proposta tampoc ha estat complerta, perquè per a aconseguir aquesta igualtat, primer s’han de vèncer moltes barreres i traves socials.
    Per tant, defensant la idea del protagonista del text, només quan tothom sigui capaç d’optar a la igualtat, existirà la justícia.

    Maria Antònia Perelló Mir
    1er Batxillerat A

    ResponElimina
  6. Com bé explica el text anterior, Amartya Kumar Sen defensa unes idees ètiques referent a la justícia global o a una societat ideal diferents a les que temps enrere havien proposat altres filòsofs o economistes com J. Rawls i Habermas.

    I es que Sen considera que si realment es vol arribar a qualque solució el que s’ha de fer és proposar formes possibles per arribar a aquesta, idees fonamentades en una base sòlida. Considera que el que s’explica en les teories ètiques o polítiques dels autors anteriors és referit a una societat ideal, a la qual tots voldríem arribar, però que es sap ben bé que aquesta no existeix. Per tant el que intenta aconseguir Sen és eliminar gran part de la injustícia present, no pretén fer una societat més justa, però si menys injusta. Aquesta idea, que sembla una paradoxa, la podem entendre millor si consideram la societat ideal com al final d’un camí, i cada passa que donem per arribar a aquest final és l’eliminació d’injustícies. Per això, Sen no es centra en el final, sinó en el treball que s’ha de fer per arribar a aquest.
    Per tal d’explicar les seves idees el que fa és introduir un nou concepte en el camp de la justícia, la capacitat. Considera que els ciutadans apart de ser jutjats o “classificats” segons l’economia o estatus social, també s’han de tenir en compte les capacitats concretes amb les quals conviu cada un. Respecte a l’exemple exposat, podem interpretar que Sen estableix un lligam entre el concepte de llibertat i el de capacitat, ja que explica que tot els ciutadans tenen dret al vot però no tots estan capacitats per exercir aquest dret. Amb aquest i amb l’altre exemple, el del nen mal alimentat i el del ben alimentat, el que ens vols fer entendre l’autor és que l’educació és important, perquè al cap i a la fi és un dels factors que determinen la possessió d’unes capacitats o d’unes altres, ja que el fet de rebre un ensenyament adequat suposa adquirir informació per a debatre sobre el que és just o injust.

    Finalment per acabar, Amartya Sen retorna de manera diferent a l’idea exposa a l’inici, no és possible arribar a un món totalment just, però el que si que podem fer és tractar que el nostre ho sigui de cada vegada més.


    Antònia Porquer Díez del Valle
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  7. El text propost sobre Amartya Kumar Sen nascut el 3 de novembre de 1933 a Shantiniketan, Índia; és un economista bengalí, conegut pels seus treballs sobre les fams, la teoria del desenvolupament humà, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents de la pobresa. Va rebre el premi Nobel d'Economia en 1998 i el Bharat Ratna en 1999 pel seu treball en el camp de la matemàtica econòmica. El tema d'aquest text tracta sobre les teories ètiques i polítiques que reivindiquen una societat ideal.

    Sen defença la idea de la justícia per aconseguir un món millor del que hi ha, ja que el concepta de l asocietat ideal, no existeix. Segons ell, la millor manera d'aconseguir una millora és actuar sobre la injustícia que hi ha en ell i d'aquesta manera acaparar un principi de justícia per a totes les persones.

    Un altre tema a destacar és la capacitat, on l'autor fa una crítica comparativa entre la infància de dos nens, en que tenen capacitats diferentes depenent del lloc on viuen, de la societat,.... Aquí l'autor destaca el paper tan important que juga l'educació, ja que depenent de l'infància que un o altre hagui tingut, li repercutirà d'una o altra manera al llarg de la seva pròpia vida.

    Posant l'exemple sobre les maltractacions a una persona, l'autor relaciona aquest amb el concepta de la injustícia, però sobretot o repercuteix sobre l'educació que com he esmentat abans, l'educació et pot portar cap el bon o mal camí.

    Finalment l'autor extreu una conclusió sobre una millor d'aquest món, dient “no sé que és un món just, sé que podem fer el nostre món més just”. En el món i ha milers de persones analfabetes, sense cases, que pasen fam... i segons Sen i amb la meva opinió inclosa, nosaltres que vivim en el primer món, hauríem de capficar-nos més amb aquest temes i intentar ajudar, ja que d'aquesta manera podrem crear un món millor, tot i que sempre hi haurà diferencies entre unes i altres persones.
    Jo tampoc crec en un món perfecta, perquè la vida està feta per anar superant obstacles; però si que podem crear un món més just.


    Cristina Llompart Mariano
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  8. Abans de fer qualsevol comentari sobre el tema cal tenir en compte que la societat ideal no existeix per a Amartya Sen. Tots les idees que ella exposa no tenen com a objectiu crear una societat ideal i justa, sinó simplement crear-ne una de menys injusta.

    Jo no se si pot existir o no una societat justa o no, però el que si que puc assegurar es que actualment estem molt lluny d’arribar a tenir-ne una. Encara que posem com a exemple el país més poderós del món, els Estat Units d’Amèrica, no se’ns passa pel cap afirmar que és una societat justa, per molts de factors: Segueix havent-hi moltes situacions de pobresa, moltes diferències socials, fins fa poc no hi havia cap indici d’avanç cap als medicaments per gent amb poc recursos (molta gent moria per no poder pagar-se els medicaments)... Per la qual cosa, si ens fixem en això, si que se’ns fa vertaderament impossible pensar que en un país qualsevol, tant desenvolupat com subdesenvolupat, puguem afirmar que pertany a una societat justa.

    He de dir que estic completament d’acord amb així com pensa Sen, ja que apart dels exemples que ha proposat sobre el dret de votar, l’accés a llocs d’ensenyament... es poden posar altres exemples: Pot haver-hi, (i n’hi ha), de països que es considera que tenen una bona situació econòmica, però si ens hi fixem, ens adonem de que aquesta riquesa està concentrada sols en un focus petit de població, i que la resta d’habitants viu en una profunda pobresa. Un altre exemple podria ser que en alguns països tots els ciutadans tenen el dret a votar, però sols poden votar a un partit polític o les votacions estan encobertes. D’aquí podem extreure que la societat es justa perquè tothom té dret al vot? No, ja que el que es realitza de forma injusta.
    Aquests són uns dels molts exemples que es podrien posar per fer una societat més justa, però també em de fixar-nos amb si interessa o no canviar la situació o no als qui actualment tenen el pes de la situació econòmica mundial.

    Es podria dir que perquè hi hagi rics ha d’haver-hi pobres, i els que actualment tenen el poder per canviar coses en el món són els rics, per tant no interessa canviar la societat a nivell mundial per equilibrar la qualitat de vida, ja que així ells viuen bé.
    Es podria posar el mateix exemple amb el text donat a classe sobre el vegetarianisme: és una idea útil i beneficiosa, però per diversos factors no interessa.

    En conclusió, crec que es té el poder per fer una societat menys injusta ( no he dit justa), però crec que s’han de realitzar molts de canvis en molts d’aspectes que es tenen acceptats com a vàlids perquè això pugui ser factible.

    Toni Riutort Crespí.
    1r Batxillerat B.

    ResponElimina
  9. 1a PART DEL COMENTARI

    Per tant, la justícia no és un ideal monolític sinó una noció pluralista amb moltes dimensions. Tanmateix els filòsofs occidentals han analitzat la justícia en gran manera en termes singulars, utòpics. Hobbes, Locke i Kant, per exemple, van entreteixir les seves nocions de justícia en un "contracte social" imaginari entre els ciutadans i l'Estat. Es produeix una "societat justa" a través d'institucions estatals, reparacions socials perfectament justos i les mans netes dels ciutadans.

    Sen identifica dos problemes seriosos en aquest enfocament centrat en les reparacions. Primer, no hi ha acord raonat respecte de la naturalesa del que és una "societat justa". Segon, com reconeixeríem una "societat justa" si la veiéssim? Sense algun marc de comparació no és possible identificar la idea que hem de perseguir.

    El que és més, aquest enfocament no ajuda a resoldre qüestions bàsiques d'injustícia. Com s'arribaria, per exemple, a la conclusió que l'esclavitud és una injustícia intolerable en un marc que s'ocupa de les institucions i la conducta adequades? Com asseguraríem que drogues provades i que es puguin produir a baix preu estiguin disponibles per a pacients pobres de sida en països en desenvolupament? Quan ens enfrontem a una injustícia declarada, l'enfocament contractual resulta tant redundant com impracticable.

    Gran part de les crítiques de Sen van dirigides contra el filòsof liberal John Rawls, el llibre del qual de 1971, A Theory of Justice ("Una teoria de la justícia"), ha adquirit estatus de clàssic. La gentil i suau deteriorament de Rawls per Sen mostra que és més aviat superficial i irrellevant. L'enfocament de Rawls, basat en institucions específiques que són una àncora ferm per a la societat, requereixen una resolució única i explícita del principi de justícia. Stalin tenia idees similars.

    Rawls no solament és autoritari sinó a més elitista i eurocèntric. Rawls reconeix obertament que els pobres del món no tenen lloc en la seva teoria de la justícia. Fins i tot la "idea de justícia global" és considerada totalment irrellevant per Rawls i les seves cohorts. El que és més, el tipus de "persona raonable" que es requereix per produir una societat justa només es troba en societats occidentals democràtiques.

    El filòsof musulmà clàssic al-Razi ofereix una resposta viable en afirmar que "l'adquisició del coneixement i la pràctica de la justícia" van de la mà. Segons Razi, la justícia adquireix significació i rellevància en el marc d'epistemologies socialment conscients. L'oposat és igualment cert.

    Les teories de la justícia que exclouen per definició els pobres o les qüestions d'injustícia global no en fan més que perpetuar la injustícia. La funció principal de la teoria de justícia de Rawls, segons sembla, és mantenir el statu quo, en el que la injustícia no és simplement sinó el sistema mateix. És per això que s'imposa la seva lectura als estudiants de ciències socials.

    L'alternativa de Sen és un enfocament de la justícia basat en la realització humana que es concentra en la conducta real de la gent i els seus resultats efectius. Seguint l'orientació de la "teoria de l'opció social", vol concentrar-se a eliminar injustícies sobre les quals tots podem concordar racionalment. No hi ha res que puguem fer respecte de la gent que mor de gana fora del control de tots. Però podem optar per fer alguna cosa respecte d'injustícies que emergeixen d'una "intenció conscient" d'aquells que volen aconseguir determinat resultat.


    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  10. 2a PART DEL COMENTARI

    Es poden veure dos problemes en això. Entre els que opten que s'ha d'incloure a aquells que conscientment perpetuen la injustícia: corporacions, administradors de fons d'alt risc i altres. El que és més, la intenció no té necessàriament que ser conscient. Pot ser inconscientment intrínseca a la teoria mateixa.

    De fet, la teoria de vegades serveix com a instrument de la injustícia. N'hi ha prou amb pensar en el capitalisme de lliure mercat, junt amb les seves bases teòriques, on els immensos guanys d'uns quants són el producte de la misèria de d'altres. Per fer alguna cosa respecte de les injustícies perpetuades pel model dominant de l'economia, hem d'enfrontar la tirania de la disciplina econòmica mateixa.

    The idea of Justice ( La idea de la justícia ) és com presenciar una classe magistral de raonament pràctic. Un no pot menys que advertir que està tractant amb una gran ment, profundament pluralista.
    En el context indi, el rol de les institucions, regles i organitzacions ha d' avaluar-se en la perspectiva més àmplia del món tal com apareix. També se'ns parla de la idea de l'emperador Mughal, Akbar, que la justícia s'hauria de basar en l'esforç racional. Però no s'aprofundeix en això.

    Quan la gent a tot el món reclama més justícia global no està clamant per algun tipus de humanitarisme mínim. Són prou sensats com per saber que un món perfectament just és un somni utòpic. Tot el que vol la gent és la eliminació d'alguna reparació escandalosament injusta per enfortir la justícia global.

    Per concloure, podríem dir que no hi ha reparacions institucionals que puguin ajudar-nos a resoldre aquesta disputa d'una manera justa acceptada universalment. Una noció unidimensional de la raó tampoc no és de gaire ajuda, perquè no ens ofereix un mètode efectiu per arribar a una opció.


    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  11. La proposta que presenta el Nobel de Ciències Econòmiques Amartya Sen és la del desenvolupament des d’una perspectiva més enllà de les xifres i planteja la importància que té el reconeixement de les llibertats fonamentals de l’home dins del desenvolupament social, definides aquestes com les capacitats de satisfer les necessitats bàsiques, el desenvolupament integral de l’individu i el dret de cada persona a viure sanament; en una societat on pugui expressar-se obertament amb una participació activa en les decisions que afectin a la importància del millorament físic, emocional i intel•lectual de les persones.

    Sen defensa una justícia distributiva on la voluntat dels governants és distribuir les càrregues i els béns comuns entre les persones, en proporció als seus mèrits, les seves capacitats i les seves necessitats. El pilar d’aquesta justícia és el de la igualtat proporcional, l’anomenada “geomètrica” per Aristòtil.

    Per a l’economista, la desigualtat esdevé a partir d’un assumpte ètic i per aquest motiu la justícia distributiva ha de treballar per a proporcionar oportunitats, les quals s’han de traduir en capacitats que són mitjans per assolir la llibertat desitjada per tot ésser humà.

    En aquest propòsit de Sen de rescatar la llibertat, com a mitjà i com a fi, d’aquest segon pla on és col•locada habitualment, és d’on podem extreure que les oportunitats i capacitats (que depenen de les possibilitats de les persones) haurien d’operar per a superar la desigualtat que regna en el món.

    Jo, a l’igual que Sen, penso que ni l’ètica del discurs proposada per Habermas, on es cerca una situació ideal de parla; ni la posició original de Rawls, on es busquen normes justes que afavoreixin a tots i cadascun dels afectats independentment de les seves característiques, no són la solució adequada al problema de la injustícia; sinó que la resposta que estem cercant al problema és sense dubte establir una igualtat entre tots els ciutadans i, per tant, això requereix que s’hagin d’avaluar les característiques de cada individu per tal d’aconseguir amb l’esforç i la col•laboració de tots una societat justa que de cada vegada redueixi més les diferències socials entre les distintes classes.





    Cristina García Serra
    1r de Batxillerat A

    ResponElimina
  12. El tema d'aquest text és la creació d'una idea de justícia basada en el món real.
    Amartya Kumar Sen és una economista i professor que treballa en temes de justícia per aconseguir que la societat real sigui menys injusta. Sen no vol només fer definicions ni que les paraules quedin per escrit, sinó posar-les en pràctica. El concepte més admirable de la seva teoria és el de CAPACITAT. Això significa que si tenim uns drets o unes possibilitats, però després no tenim els mecanismes o recursos per arribar a gaudir-ne, és com si no tenguéssim drets. Per exemple: en el tercer món, tenen els tractament contra el sida de forma gratuïta, però el propi malalt ha d’anar a l’hospital a prendre-s’ho. Tenir una cura i , amés, gratuïta està molt bé, però hi ha molta gent que no té diners per pagar el bitllet del bus per anar fins a l’hospital. Això vols dir que és com si no tenguessin la cura, és a dir, com si no tenguessin el recurs.
    Sen explica que en un cos concret, hem de conèixer les diferents versions per decidir si són justes o injustes. Ho hem de debatre en un debat obert i que l’ informació sigui exposada a tothom.
    En conclusió, Sen vol arribar a un món millor a partir del combat contra les injustícies més terribles com la fam, la pobresa, l’analfabatisme...
    Des del meu punt de vista, aquest economista té raó, ja que no només hem de tenir bones idees, sinó que també necessitam solucions per posar-les en pràctica. El que voldria remarcar i criticar és que en un debat les coses no estan tan clares com ell vol fer veure. Per exemple: En què ens basem per jutjar el què és injust? És possible que un debat sigui obert? Té tothom accés a tota la informació? Sembla que Sen acaba caient en la mateixa trampa que Habermas i Rawls i fa enunciats massa abstractes.


    Joana Maria Batle Mascaró
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  13. En aquest text apareix la figura d'Amartya Sen, un economista i filòsof indi. Els seus primers estudis se centraren en el camp de l'elecció social, treballs en els que desenvolupa una crítica del concepte de racionalitat utilitzat per la corrent econòmica dominant i on discuteix les mesures de la desigualtat. Una segona línia de treball la constitueixen els estudis sobre el problema de la fam, en els que demostra que aquest problema no es deu a la falta d'aliments, sinó al marc social que margina a una part de la població. Finalment, la tercera línia de treball es basa en l'anàlisi de les implicacions ètiques dels processos econòmics i en el desenvolupament d'un concepte de justícia centrat en garantitzar la capacitat real de les persones per gestionar la seva pròpia existència (d'aquesta darrera qüestió és de la que tracta el text presentat).

    El tema principal és la justícia i el text comença explicant la posició d'aquest home enfront dels procediments i situacions imaginàries que utilitzen alguns filòsofs com J. Habermas i J. Rawls, ja que ell prefereix tractar la justícia des de perspectives reals i no imaginant possibles casos. Sen, continua afirmant que la societat ideal no existeix però que podem ajudar a fer-la millor lluitant contra les injustícies. A partir de la seva obra, “La idea de la justícia”, vol mostrar-nos que per dur a terme aquesta lluita no només ens hem de basar en la justícia i el que es fa bé, per després poder-ho transmetre (com han fet sempre la majoria) sinó que també s'ha de partir de les injustícies, les quals són importants perquè quan ja són detectades és més fàcil resoldre-les i a la vegada, això permet deixar de passar per alt a la gent que ha hagut de patir.

    El segon paràgraf continua amb la relació que Sen estableix entre la justícia i la capacitat. Ell creu que per arribar a un equilibri en el qual tothom pugui sentir-se bé, les persones l'han d'aconseguir en igualtat de condicions, sense que uns haguin de passar per mals injustificables amb els que els hagui costat més assolir aquest benestar. Esforçar-se és bo, però aquest esforç s'ha de demostrar quan tothom actua amb els mateixos advantatges i inconvenients.

    A continuació, Amartya introdueix el concepte d'educació ja que és important en aquest tema. Gràcies a aquest ensenyament del que està bé i del que no, la gent, en general és capaç de diferenciar les injustícies per així actuar contra elles, evitar que facin mal a ningú i contribuir a que la societat sigui més justa.

    Per acabar, aquest economista fa una cita dient: “no sé què és un món just, sé que podem fer el nostre món més just”, és a dir, explica que cadascú pot fer el seu món més just ajudant als altres i també intentant evitar que el perjudiquin a ell mateix. Si tothom tengués cura de si mateix i de les persones del seu entorn seria més fàcil, col·laborariem entre tots a formar una societat més justa, encara que no ho fos del tot.

    M. Magdalena Cañellas Pascual
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  14. El Premi Nobel d'Economia d'Amartyia Sen ( Índia, 1993) ha treballat en temes com la fam, la pobresa, l'economia del benestar, les teories del desenvolupament humà... per arribar a la idea de la justícia. És la idea de fer un món més just i no de crear una societat ideal com altres filòsofs com Habermas i J. Rawls havien plantejat a les seves teories ètiques. Sen defensa una idea de justícia que estigui constituïda en un món real, no en una teoria idealista de la realitat. Ens aporta dos conceptes bàsics per millorar el benestar de la humanitat i superar els estadis de fam, misèria, guerra, analfabetisme...que són el de la justícia i el de la capacitat; la justícia per a cada persona ( i no sols institucional) i que per això tengui la mateixa capacitat per desenvolupar-se que les altres persones.

    Amartyia Sen planteja la justícia en cada un dels humans. I aporta el concepte de la capacitat de cada ciutadà per millorar la seva salut, escolarització, bona nutrició. Estableix una relació entre la justícia i la capacitat. Això suposa una aportació de Sen als indicadors econòmics i social que sols es basen en les estadístiques però és primordial per aconseguir una societat més justa. Per exemple, tothom té dret a la feina reconegut per les constitucions dels països, però és evident que molta gent a Europa no té feina perquè té menys capacitat degut a una manca d'estudis, d'ofici, a una manca de preparació, etc. Per això, cal millorar la capacitat de cada persona, de cada individu, per poder assegurar-se a aquest dret a la feina, el treball i la seva realització personal com a ciutadà.

    La seva conclusió és que poden fer el nostre món més just, encara que no coneix cap món totalment just. Per això, cal fer tot el possible per evitar les fams, la pobresa, la misèria, les malalties, l'analfabetisme... que es donen en bona part del planeta.

    Sandra Henkel Martorell
    1r batx B

    ResponElimina
  15. En aquest text l’autor Amartya Sen defensa una idea de justícia enfront de les teories ètiques i polítiques que reivindiquen una societat ideal, postures adoptades per filòsofs com Habermas o J. Rawls, Sen defensa una idea de justícia basada en que la societat ideal no existeix, però si que es poden combatre les injustícies per així poder fer una societat més justa.
    Sen defensa que per a aconseguir una major quitat en el món no s'ha de lluïtar en no d'una societat ideal justa, sinó que s'ha de fer contra la injustície que hi ha en el món.
    Sen defensa el concepte de “capacitat”. Per a Sen la justícia va lligada a la capacitat que te cada individuo. Aquest concepte de capacitat es refereix a l'ajuda de la qual es serveixen o a la qual tenen disposició les persones de les diferents societats. La justícia amb que la vida trata als diferents individuos depen molt del cami que han seguit aquests desde petits, de si hem tengut una bona infancia amb bons amics, d'així com ens han tractat els nostres pares...
    Amartya també defensa la part de l'educació com algo intrínsec de la justícia, ja que si hem rebut una bona educació desde petits sabrem diferenciar entre injust i just. Aquesta diferenciació ens permetrà actuar de la manera més justa sempre i quan utilitzem la bona educació rebuda en la nostra infància de la manera més correcte possible.
    L'autor conclou el text dient que ell realment no sap que és un món just ja que ell només viu la realitat, i en aquests moments la realitat es la de un món totalment injust, ple de injustícies. Sen defensa que aarreglant totes aquestes injustícies no aconseguiriem un món totalment just, però si que n'aconseguiriem un de més just. Moltes de les injustícies que comenta Sen son irremediables avui en dia, la fam, les malalties, la tortura... no tenen remei en els temps que corren. Aquestes injustícies són més freqüents en països subdesenvolupats els quals compten amb menys “capacitat” per a combatre totes les injustícies que han d'afrontar dia a dia.

    Jo, al igual que Sen pens que per eliminar la majoria de les injustícies que existeixen entre les diferents classes socials. Per fer això s'hauria d'avaluar la capacitat de les diferents persones de la societat i així aconseguir una màxima igualtat entre els diferents components de la societat. D'aquesta manera aconseguiriem reduïr les injustícies.
    Però personalment pens que la pregunta que ens hem de fer no es “Com hauriem de reduïr les diferents injusticies que es donen al món “ sinó que la pregunta que ens hauriem de formular és:
    “ Quanta gent està disposta a col·laborar per aconseguir un món més just i sense tantes injustícies”.

    Miquel Nadal Salom
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  16. 2a PART DEL COMENTARI

    El que critica Amartya Sen és que la justícia no parteix de la concepció d’ un món real; per ell la societat ideal no existeix i amb això difereix de Rawls i Habermas., i més que cercar una idea de justícia, opina que el que s’ ha de fer es trobar sol•lucions per combatre les injustícies; per aconseguir un món equitatiu no s’ ha de pretendre aconseguir una societat justa, sinó que el que s’ ha de fer és anar en contra de les injustícies.

    Amartya Sen, amb la seva “Teoria de la Justícia”, ha aconseguit elaborar una teoria alternativa al model existent fins al moment, i al mateix temps ha aconseguit crear la necessitat de reflexionar sobre l’ actual sistema judicial i social. Sen sosté que el sistema general de justícia ens ha conduit en una direcció equivocada; el que s’ha de fer, segons ell, és intentar reduir la injustícia del món real, gràcies a la capacitat de raonament. Gràcies a aquesta capacitat, pensa que l’ home serà capaç de prendre decisions menys injustes. Per a Sen el raonament és una font sòlida d’ esperança i ens ofereix una idea de justícia impressionant i afirma que “el remei per a un mal raonament, és una millor raonament”. Per això, quan estem convençuts de que una cosa es injusta, s’ ha d’ intentar convèncer als altres perquè reconeguin la injustícia i puguin contribuir a fer el món més just.

    El que és cert es que la idea de justícia ha variat molt al llarg de la història de la humanitat. Així Plató, deia que la justícia no era més que la voluntat del més fort, que era divina; Aristòtil va introduir un criteri més formar de justícia: tractar igual a l’ igual i desiguals als desiguals; per a Humme no era més que una invenció artificial. Rawls va declarar que la justícia era la primera virtut de les institucions socials i va investigar les condicions socials justes, a partir del que va elaborar la “Teoria del contracte social”.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX. B

    ResponElimina
  17. 1a PART DEL COMENTARI

    Amartya Sen ha estat testimoni de nombroses catàstrofes de fam, de ruïna econòmica i de règims autoritaris, sorgits fruit de la descolonització, de la corrupció i del fracàs dels neoliberals al seu país, l’ Índia. Segurament per tots aquests motius, és un economista atípic, que enlloc de preocupar-se per gran models econòmics, s’ ha ocupat de temes tan importants com la fam i la pobresa, el desenvolupament humà i l’ economia del benestar.

    Són molts els que pensen, que l’ Estat del benestar, és una de les gran contribucions que ha fet Europa al món, ja que la resta del món ha intentat imitar la civilització europeu, valorant de manera positiva els seus avanços.
    Però Amartya Sen no ho veu des de el mateix punt de vista; el diferencia els beneficis/problemes a curt i a llarga termini. El que és bo ara pot n o ser-ho més endavant.

    Segons ell, la naturalesa de l’ Estat del benestar consisteix en oferir algun tipus de protecció a les persones que sense l’ ajuda de l’ estat no serien capaces de tenir una vida acceptable ni mínimament digna. En aquest sentit, l’ estat del benestar té aspectes comuns amb l’ economia de mercat, segons la qual l’ individu tot sol no és absolutament res. Per això la teoria de Sen es fonamenta en la interdependència entre els éssers humans i enllaça amb la capacitat d’ interactuar els uns amb els altres, de poder fer coses per els altres i que aquests ho puguin fer per tu.
    Segons Amartya Sen, l’ estat del benestar és la situació d’ un estat interdepenent, on la responsabilitat està àmpliament compartida.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX. B

    ResponElimina
  18. 4a PART DEL COMENTARI

    Estic completament d’ acord amb l’ afirmació de Sen que diu que el nostre món és no és un món just, però que si volem que podem fer moltes coses per millorar-lo. Entre tots caldria que lluitéssim perquè és garantissin els drets humans (dret a la vida, a la llibertat, a la justícia, a una vivenda digna, a la no discriminació...), que molts habitants de països del tercer món encara no tenen assegurats.

    I per acabar em quedo amb la frase d’ Amartya Sen: “si s’ arreglen aquests problemes el món no serà perfectament just, però ho serà bastant més”, i crec si cada un de nosaltres, o sigui cada persona, aporta en que sigui un petitet gra el món milloraria molt, però per això cal que deixem de pensar només amb nosaltres i pensem una mica amb les altres persones que habiten el planeta Terra. El fet de que el món sigui cada vegada menys injust està en les nostres mans.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX. B

    ResponElimina
  19. 3a PART DEL COMENTARI

    El que fa Sen, es completament diferent, planteja una alternativa a la “teoria del contracte social” i afirma que el seu sistema de justícia, és molt semblant al de Charles Dickens al llibre “Grans esperances”, on es dóna a entendre molt clarament que els nins perceben molt clarament la injustícia; segons això la identificació de la justícia ens porta a pensar en la injustícia. La justícia va lligada a la forma de vida de les persones i no només a la naturalesa de les institucions que les envolten.

    La justícia per ell està íntimament lligada al que anomena capacitat; segons Sen “la paraula capacitat sona a alguna cosa tecnocràtica que pot semblar nuclear”, però en realitat la capacitat d’ una persona es reflexa i es demostra quan es fan combinacions alternatives dels funcionaments que aquesta persona pot aconseguir. La qualitat de vida s’ ha d’ avaluar en termes de capacitat, per aconseguir ser funcionament valuosos; alguns funcionament són molt elementals com per exemple estar nodrit adequadament, tenir bona salut... i altres funcionaments poden ser més complexos, com per exemple integrar-se socialment, aconseguir l’ autodignitat...Els individus difereixen molt entre si a l’ hora de sospesar els funcionaments i de valorar els avantatges individuals i socials. És impossible evitar problemes a l’ hora de seleccionar els tipus de funcionaments, ja que l’ atenció es concentra en temes i valors subjacents, en temes amb els quals alguns funcionament definibles poden ser molt importants i altres molt trivials i insignificants.

    Com tots sabem, el món actual és un món injust; són nombroses les evidències d’ injustícies que es cometen, així per exemple el països del tercer món es troben en inferioritat de condicions (de vida, higiene, educació, medicina...) respecte als països desenvolupats, i per tant, no poden exercir de la mateixa manera la seva capacitat. També en multitud d’ ocasions hem tingut noticia de que els drets humans no s’ han respectat, i això fa que la humanitat s’ enfronti a desigualtats abismals. Penso que actualment, encara no s’ ha estes suficientment la idea de pensament global, segons la qual el món és sinònim de sistema únic i per això penso que en certa manera Sen té raó en les seves teories, ja que són moltes les persones que no s’ adonen o no volen adonar-se de les injustícies i que per tant no contribueixen a reduir-les.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX. B

    ResponElimina
  20. En aquest text l'autor del qual és Amartya Kumar Sen (Índia- 1933) qui rebé el Premi Nobel d’Economia l’any 1988 pel seu treball en el camp de l'economia del benestar es conegut pel seu treball amb temes com la fam, la pobresa, etc les quals les reflecteix amb el terme de “justícia”.
    La idea principal d'aquest text es la justícia, la qual Sen defensa que aquesta ha d'estar constituïda pel món real, tot el contrari diuen Habermans i J.Rawls que afirmen que les seves teories ètiques i polítiques defineixen una societat ideal. L'autor defensa que la societat ideal no existeix i en el llibre “La idea de la justícia” analitza aquesta idea. Manifesta com a principi de justícia l'eliminació de la injustícia i diu que es contra la injustícia com podem apropar-nos a una millor equitat del món. Sen, ha lligat la idea de la justícia amb la capacitat, una altra idea molt important del text. Argumenta que un govern ha d'estar jutjat en funció de les capacitats que tenen els ciutadans, és a dir, una societat no només ha de d'estar basada per les normes, les lleis..Sinó que també ha de tenir en compte la capacitat que tenen els éssers vius per poder elegir-les mitjançant les seves disponibilitats.
    L'autor ens vol donar a entendre una certa relació entre la capacitat d'un ésser i el seu nivell econòmic i ho he pogut deduir mitjançant l'exemple “un infant mal alimentat, encara que vagi a l’escola, tindrà menys capacitat per aprendre que un infant ben alimentat”, és a dir un infant amb millors condicions de vida podrà aprendre mes que un altre que viu amb uns nivells més baixos. Una altra idea secundària que es mostra en el text és la idea d'igualtat entre els éssers, ja que ens diu que seria injust no donar-lis el mateix accés a la medicina, encara que les dones per factors biològics tenen l'esperança de viure més.

    Per una altra banda, Sen troba que l'educació es molt important, ja que gràcies a ella aprenem molt i ens culturalitzem i amb una major formació escolar més competència lingüística tendrem envers a les altres persones, és a dir, si coneixem millor el món tendrem unes possibilitats majors de poder entrar en discussió, en debats públics ja que l'informació estarà més ben preparada, i així, podrem determinar el que es just del que no.

    El text acaba amb una conclusió de l'autor afirmant que si entre tots ajudam i posam voluntat per a millorar les injustícies ( la fam, les malalties,l'analfabetisme,etc) podrem fer que el món sigui molt mes just del que és.


    M.Magdalena Company Mateu
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  21. Amartya Kumar Sen, nascút el 3 de novembre del 1933 a Shantiniketan, India, és un economista bengalí, conegut pels seus treballs sobre les hambrunes, la teoria del desenvolupament humà, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents de la pobresa. Va rebre el premi Nobel d'Economia al 1998 i el Bharat ratna al 1999 pel seu treball en el camp de la matemàtica econòmica.

    Sen defensa i dona suport a la idea de que la societat ideal no existeix, però sí que podem trobar-se solucions per a combatre les injustícies. Amb això ve a dir que no tot es just i real a la nostra societat o durant el nostre dia a dia però això no vol dir que haguem de visure amb aquestes injusticies i no hi poguem fer res, sinó que hem de cercar solucions les quals ens ajudaran a dur una vida més justa i digna, per tant, l'eliminació de la injustícia ens acosta al principi de justícia.

    Un concepte que va revolucinar la figura de Amartya fou el concepte de capacitat.
    Per a Sen aquest concepre era molt important perque el funcionament del govern (per exemple) o simplemnt de la societat es basava amb la capacitat d'aqueslles persones que en formaven part o que hi estaven implicades aportant-hi les seves capacitats. Per això per superar les injusticies aquestes persones havien d'estar dotades de unes bones capacitats. Per aquesta raó l'educació es juga un paper tan important ja que les capacitats que un ésser assoleis estan completament relacionades amb l'ecducació que anteriorment ha rebut.
    La seva aproximació basada en les capacitats s'enfoca en la llibertat positiva, que és la capacitat real d'una persona de ser o de fer alguna cosa, en lloc de la llibertat negativa, que és comú en economia i se centra simplement en la no interferència. Per exemple; a la fam de Bengala, la llibertat negativa dels treballadors rurals per comprar aliment no es va veure afectada. No obstant això, van morir de fam perquè no estaven positivament lliures per fer qualsevol cosa: ells no tenien la llibertat d'alimentar-se la capacitat d'escapar de la mort.

    Personalment estic d'acord amb Sen per una part però en desacord per una altre.
    En l'exemple posat de l'agresor no hi estic d'acord ja que ningú té el perque de ser maltractat siguin quines siguin les circumstàncies i els motius. D'altra banda suport l'opinió: “no sé que és un món just, sé que podem fer el nostre món més just”. I hi estic d'acor perque no podem aconseguir fer del nostre món un món perfecte on tot sigui just però si que podem fer que sigui MÉS just.

    MARGALIDA CRESPÍ SERRA. 1r batxillerat B

    ResponElimina