diumenge, 26 de setembre del 2010

L'actitud crítica

En aquestes primeres setmanes inicials hem fet una introducció del origen de la filosofia i una aproximació de la seva especificitat. En quant a l’origen de la filosofia existeixen moltes teories, però principalment es divideixen en dues, una primera que accepta la influència de teories de procedència oriental i que en conseqüència, no admet la filosofia com una creació únicament formada pels grecs, i, una segona via interpretativa, que descansa en la hipòtesi de que els grecs són els autors únics d’aquesta invenció que anomenem filosofia.

Tradicionalment s’ha acceptat que la filosofia es dóna com a racionalització del mite, més conegut com el pas del mite al logos, però existeixen autors que ens proporcionen altres claus interpretatives d’aquesta transició. És el cas de K. Popper que defensa que la creació de la filosofia a Jònia, més que a una substitució del mite per alguna cosa més “científica”, es produeix per un canvi d’actitud, una actitud crítica. En lloc de conservar el dogma de la tradició del mite es questiona el que s’havia considerat veritat aquell moment i es formulen teories a partir de l’observació de la realitat. És passa, doncs, de la tradició del mite a la tradició crítica i, per tant, del sorgiment del coneixement científic.

24 comentaris:

  1. Cert és que el pensament no neix solament a Grècia però si pot ser que ès el pensament que mos ha arribat per cultura ja que és la que tenim més aprop. hi ha molta gent que critica la filosofia pel fet de parèixer que les aportacions filosòfiques que s'han fet són coses que tothom pot pensar però que en realitat els filosofs estodien i pensen en profunditat les seves aportacions, parlant de coses que són comuns i generals però explicant-les de manera que ens faci entendre com són d'importants i com és de difícil explicar-les.
    El pas cap el pensament crític era bàsic per la societat ja que la humanitat necessitava desenvolupar un pensament més crític i constructiu per tal de posar bases encara que fos de manera teorica per poder aplicar nous canvis.

    ResponElimina
  2. Fantàstic! Aquest enllaç de video és increíble, l'explicació ha mostrat aspectes que, encara que ja coneixía (sense voler fardar), igualment els hi dona definició quan jo careixia d'aquesta capacitat. Mil gràcies.

    ResponElimina
  3. Està clar que la filosofia, com a tal, no es va inventar a Grècia, des de la seva existència, l'ésser humà s'ha fet preguntes a si mateix i ha intentat resoltre una sèrie de dubtes existencials com per exemple:
    D'on venim?
    Què hi ha després de la mort?
    Per què som com som?
    Com s'ha creat el nostre Univers?
    És realment infinit?
    Com aquestes, n'existeixen moltíssimes, podriem fer una llista enorme. Pot ser fa 5 segles les preguntes no eren tan complexes i aquest dubte es tractava d'alguna cosa tan simple com: Què son aquests puntets briliants que hi ha a la nit sobre nosaltres? Referint-se així a les estrelles.
    Així i tot, tots els éssers humans en algun moment de la nostra vida hem hagut de reflexionar sobre algún tema pronfund, un tema no quotidià. En aquest moment és quan ens hem vist amb la necessitat de filosofar, és a dir, meditar, investigar, i sobre tot, arribar a acceptar les idees alienes a nosaltres.
    Crec que el pensament sobre l'unió de la filosofia i la ciència, d'en Popper és molt encertat, ja que des d'el moment en el qual existeix un dubte ambdues matèries intenter resoldrer-lo, per intentar arribar a un pensament universal, és a dir, una resposta que sigui vàlida per a tothom.
    Pot ser els mètodes que segueixen no són els mateixos, la ciència s'encarrega d'investigar i "donar un veredicte" basant-se en les proves que ha obtingut, i la filosofia en reflexionar sobre el tema fins arribar a la solució més lògica.
    Com s'esmenta a les dues darreres línies, es passa d'el mite a la tradició crítica, que sorgeix de la ciència. Partint dels "veredictes" és a dir, les teories que la ciència ens dona a conéixer, elavoram la nostra pròpia perspectiva de la situació. Podem, senzillament, creure el que ens estan diguent, o no fer-ho, i d'aquesta manera filosofar sobre aquesta teoria, arribant a la nostra pròpia conclusió.
    Quan acceptam les teories tal i com les diuen, sense qüestionar-les, esteim adquirint uns prejudicis. Un clar exemple és que des de la nostra infantesa ens varen dir que Plutó era un planeta, i ens ho varem creure. Fa pocs anys, ens han dit que han descobert que no ho és, que es tracta d'un planeta nan, i ho tornam a creure, sense qüestionar-ho, sense demanar-nos el perquè.
    Per altra banda, està clar que tampoc hem de reflexionar i qüestionar-ho tot, ja que sinó seria molt frustrant viure, intentar saber el perquè de tot el que ens ocurreix no és bó, hi ha certes coses que s'han d'acceptar. Però és important aprendre a investigar, analitzar, meditar, o el que és el mateix, FILOSOFAR sobre aquelles que ens causin curiositat.

    Pamela Machado. 1r batxillerat C.

    ResponElimina
  4. Podem pensar que la filosofia és un concepte únicament pèls filòsofs, que són els únics que saben com filosofar, pensar, reflexionar. En realitat no és així. Tots podem crear la nostra pròpia filosofia mitjançant una crítica. A més, la filosofia no és una tasca, és una necessitat que tota persona s'ha de fer o alguna vegada es fa, cercant després la solució. Aquest simple fet ja és filosofar. La filosofia es troba per tot el que ens envolta, és una cosa inevitable.
    La filosofia cerca el per què de les coses, cerca respostes, respostes a preguntes que des de fa anys els éssers humans ens hem estat demanant. Són preguntes fora de lo quotidià, que no es plantegen en totes les converses com pot ser per què vivim i què feim aquí?
    Les explicacions dels filòsofs poden resultar difícils d’entendre per a la gent ja que aquesta no està acostumada a sentir xerrar sobre els temes que s’expliquen. Els filòsofs usen tecnicismes per referir-se a aquests temes, però hi ha gent que diu que els filòsofs són pedants, que diuen el primer que se’ls passa pel cap i que no saben el que diuen.
    A vegades, el fet de voler saber respostes ens du a crear mites, teories per poder explicar les coses. Aquestes només són reflexions per poder tenir un suport, per poder seguir endavant en el pensament. La filosofia també és veure les coses d’una altra perspectiva, sabent reconèixer els errors, conèixer els pensaments antics per poder descobrir com han arribat a l’actualitat.
    La filosofia ens fa crear prejudicis que des de petits ens han anat explicant i ensenyat. Aquests prejudicis ens són explicats amb la finalitat de que els creguem, que pensem tota la vida amb el que ens han dit. La televisió per exemple, és un medi a través del qual se’ns intenta transmetre una idea perquè nosaltres creguem que és certa ja que ho han dit a la televisió. Hauríem de ser capaços de reflexionar sobre el que ens diuen, ser crítics i pensar si podria haver una cosa diferent del que ens han dit. Acceptant el que ens diuen, ens fa adquirir els prejudicis. També hem de dir que no ens podem plantejar tot, ja que ens tornaríem locos, però si hauríem de pensar una mica sobre algunes coses que se’ns diuen.
    Amb això podem dir que la filosofia també lluita contra els prejudicis, que intenta trobar solucions per poder eliminar-los. Per una altra banda, la filosofia juntament amb la ciència que són dos conceptes molt lligats, parteixen de prejudicis, d’hipòtesis, de principis, per després poder arribar a la conclusió i solució. No se comença per allà on se sap, sinó d’allà on no se sap.

    Antònia Galmés del Toro. 1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  5. Penso que la filosofia no va néixer a Grècia ni va tenir influència oriental, sinó que va néixer en cada lloc del món que hi havia persones. Perquè tota persona en un moment de la seva vida es pregunta qüestions, unes més difícils de respondre que unes altres, però, segueixen essent preguntes, i que nosaltres en l'actualitat seguim demanant-nos, per exemple: Perquè existim?, Perquè el món és així? ...
    També penso que si solament hagués dubtat Descart de tot no hagués estat un avanç revolucionari, l'avanç va ser que va haver-hi més gent que va haver de dubtar de tot i seguir l'exemple de Descart, perquè fos un avanç en la forma de pensar.
    Finalment estic d’acord que la llibertat de pensament va ser la clau perquè sorgís la crítica i d'això sorgís el coneixement científic.

    Ismael Lucena Sierra. 1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  6. És veritat que la filosofia va néixer a Grècia al segle VI, però també hem de considerar tots aquells plantejaments i idees que la gent va anar aportant antes de què “pensar” es denominés filosofia. Consider que les persones antes de que sorgís la filosofia ja filosofaven per si mateixos, exposant-ho a la societat però sense seguir el concepte que més tard hem conegut amb el nom de filosofia.
    La filosofia, apart de pensar és una qüestió de fer-se preguntes a sí mateix. Preguntes que et fan pensar el perquè de les coses, perquè som així, generalment preguntes sobre la vida quotidiana. Podem dir que la filosofia va ser el pas del mite al logos, ja que deixaren de pensar en l'actuació divina i passaren a cercar el perquè de les coses. Prova d'això va sorgir el coneixement científic.
    Segons K.Popper, la filosofia neix a partir d'un canvi d'actitud cap a una actitud crítica. Consider aquest fet cert ja que una actitud crítica no sempre es refereix a cercar allò que és dolent d'una cosa, sinó que aportar l'opinió sobre un fet i d’aquí sorgeixen totes aquelles preguntes que ens feim diàriament.

    Joana Maria Galmés Llull - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  7. És impressionant el seu començament de fer-m'hos qüestionar de que la majoria de l'humanitat existeix independet a aquest tipus de preguntes, fins i tot tantes que poden arribar a encogir l'ànima.
    Estic d'acord amb la majoria del comentaris en que la filosofía no va nèixer a Grècia, sino que és allà on es va començar a "jugar" d'una manera diferent amb tal.
    Està clar que aquest vídeo defensa la pròpia opinió, la defensa d'un pensament ,moltes vegades, l'oposició del altres per demostar la novetat oculta i la defensa profunda en la raó. Amb aquest pensament pot donar a entendre que els filòsofs eren il·lustrats, però realment no fa falta. Només es la "revolució" pròpia que pot convertir-te en un gran pensador.
    No em de deixar-nos dur per la política i començar a alimentar la nostra llibertat per a que, qualque día, tots poguem canviar una mica el món.

    Andrea Suárez Sánchez, 1er Batxiller A.

    ResponElimina
  8. Jo no crec que sa filosofia hagi pogut nèixer... crec que, més que nèixer, s'ha començat a poder expresar... el fet de creure que el pensar no estigui amb nosaltres des del mateix moment de la creació (a jo) se me fa impossible. Lo que trob es que segurament hi havia menys coses per pensar, perque, encara que solem pensar en coses qeu no sabem, és el coneixement lo qeu trob que fa que "filosofem", ja que el saber això fa qüestionar-te més coses sobre és mateix tema. Per exemple, si jo dic que les estrelles son els ulls dels deus, ja està, allà s'acaba s'història, com a molt podem "inventar" els diferents personatges i històries, però no seria filosofar, sinó imaginar. En canvi, el fet de saber que són estrelles ens fa pensar: qué so´n les estrelles? com es formen? per que hi són? que les ha provocades? Com han arribat tan lluny o nosaltres ens hem separat tant? Encara que aquest exemple justament no és el més correcte, per la dificultat que tendriem crec amb la filosofia per investigar-la, esper que s'entengui.
    Quan més sabem, més desconeixem, perque un troc té branques, ses branques tenen branquetes, ses brantquetes tenen fulles i fruits, el fruit té un altre llavor, i aquesta dona peu a un altre arbre, amb més branques ibranquetes, així que en el moment de arribar a lo que creim que és "acabar", mos trobam amb un nou dubt, que és aquella nova llavor.
    Respecte a lo què és el canvi de mite a el logos, trob que era inevitable, però qeu un altre pic, no és un naixement de la filosofia, sinó una demostració de algo que segurament molta gent devia pensar en el seu momnt, però sense expresar-ho per evitar problemes, com de fet, encara se fa avui en dia, però amb un poc més de llibertat.
    Sa filosofia en sí és un tema que dona per pensar més de lo que creim, i degut a això, és també un tema del que molta gent te por, per que per pensar, i encara més per expresar, es necessita saber que no tot lo que te diran seran floretes. També hi haurà dards, i no sempre es poden esquivar. I això ha retrasat el seu naixement (que jo trob que és un descobriment) fins els grecs.

    ResponElimina
  9. Jo també penso que la filosofia va néixer en el pas del mitos al logos perqué es quan les persones comencen a deixar enrere l'explicacio imaginativa i fantàstica, basada en les vicissituts de déus i herois i ho substitueixen per les explicacions racionals, basades en les causes naturalsm extretetes de l'experiència i l'observació. En aquest moment la gents pensa de forma més critica, racional i de forma més sistematica. Aixi es el caracter de la filosofia.
    Estar clar, que hi ha molta gent al món que mai ha pensat amb alguna pregunta filosofia, pero hi ha moltissima gent que si. Crec, que tothom esta capacitat per pensar, per demanar-se preguntes filosofiques.
    També trobarem prejudicis cap a la gent que pensa. Pero com diu el video, d'aqui surt la filosofia, d'un gran prejudici, d'un gran dubte. D. Kart es va plantetjar dubtar de tot, i es això que hauria de fer la gent. Dubtar, i saber pensar per si mateixos el que volen o com resoldrien els problemes de la vida.. i no creure en coses que ni tan sols es plantejen sino que es pasen de pares a fills com els mites, que no es revisen, ni es critique ni es modifiquen, s'accepten i s'asumeixen. I la nostra vida necesita crítica, per aixo hi ha la filosofia, que el seu ojectiu es criticar.

    Maria Bel Silva- 1er. batxillerat C

    ResponElimina
  10. Des de petits, els éssers humans començam a fer-nos preguntes que tenen molt a veure amb la filosofia, començam a demenar-nos el perquè de les coses. D'aqui, cada vegada anam descobrint coses noves que algunes sols en sabem la resposta correcta.Com surgeix la filosofia entre noltros? Tots tenim desitjos i curiositats per saber tot el que volem saber a través de la raó.La filosofia és una cadena de qüestions sense resoldre que ens fa pensar més i més, per tant permet desvetllar allò que està ocult, i és aleshores quan realment comencem a veure i entendre. És una actitut desperta que motls de pics neix de la sorpresa i plantetja preguntes i qüestions.Les nostres qüetions, però, no surgeixen del no res, sinó que pens, que ja disposem d'una tradició i d'una història, això permet compartir un patrimoni comú de coneixements i preguntes. La filosofia en nosaltres mateixos és aquell fet que ens obliga a interrogar-nos, a buscar un sentit i ser més humans a partir dels pensaments de cadascú de nosaltres. La nostra filosofia és la nostra manera de comprendre el món i la vida, brolla del nostre sentiment respecte de la vida mateixa. Ens ajuda a guiar-nos en el nostre camí i enriqueix la nostra persona. Crec que l'acció de la filosofia es desenvolupa des de la llibertat; aquesta llibertat possibilita l'acció i hi dóna sentit i bellessa.
    S'han creat molts perjudicis respecte als filòsofs i a la filosofia. Al llarg de la vida, escoltam certs perjudicis que inconcientment ens han anat introdüit a poc a poc a la ment i els creim i els aceptam sense un estudi previ. La filosofia, serveix, per lluitar contra aquests perjudicis, que són el punt de partida de la filosofia, a partir d'ells ens comensam a plantetjar preguntes les quals no esteim del tot segurs i criticam i feim un estudi sobre ells per intentar establir una resposta raonable. No nomès la filosofia surgeix d'algun perjudici sinó també la ciència.
    Crec, que entre filosofia i ciència hi podem trobar diferències, tot i que ambdues partesquin d'un perjudici per arribar a una veritat universal. Els científics, experimenten i sobstenen les seves teories amb mètodes científics i proves, la filosofia en canvi, cercarà de manera racional, reflexiva i amb uns certs criteris les teories, per exemple, de la ciència.
    Pens que la filosofia és necessària per respondre les diferents preguntes i dubtes que ens plantetjam al llarg de la vida, i s'ha d'interioritzar i posar en pràctica, i tot i que moltes persones neguen haver filosofat mai,crec que és impossible, ja que alguna vegada sen's han formulat moltes preguntes les quals i buscam una resposta encertada.


    Lidia Bel Brunet Pascual. 1r Batxiller C.

    ResponElimina
  11. Crec què la filosofia si va tenir un naixement, i va néixer quan l'home començà a pensar i a reflexionar en el perquè de les coses. No crec que la filosofia sorgís de l'antiga Grècia, ja què potser molt abans hi havia hagut gent què pensava i raonava sobre les preguntes més habituals: Perquè morim? Que son aquells punts de llum que es veuen al cel? Solament crec que els grecs van ser els qui van donar més importància a la filosofia i els qui van tenir grans filòsofs.
    Crec que es vera que totes les persones alguna vegada en la seva vida filosofen. Malgrat tenguin prejudicis sobre la filosofia, alguna vegada s’han aturat a pensar profundament sobre algun tema. Els prejudicis de la filosofia no son més que idees falses de la gent que creu que la filosofia no té cap servei, però sense la filosofia moltes preguntes no s’haurien contestat, ja que la filosofia, igual que la ciència, parteix del mateix punt, el misteri. Penso què totes les persones, com Descartes, hauríem de dubtar d’algunes coses que ens fan creure des de l’infantesa i treure la nostra pròpia conclusió. No podem evolucionar amb els prejudicis que se’ns fiquen al cap, hem d’ analitzar-los i també analitzar tots es prejudicis, si son vertaders o no.
    Es cert que la filosofia per poder expressar-se ha de tenir llibertat, no hi pot haver represàlies per el pensament contradictori d’un filòsof, ja que aquests, el que intenten es arribar a la veritat.


    Sebastià Tous Amengual. 1r Batxiller C

    ResponElimina
  12. En aquests primers dies, hem començat a conèixer la filosofia, tant pel seu orígen com per la seva definició. Alguns diuen que la filosofia va sorgir a Jònia durant el segle VI a.C i d’altres que prové de terres orientals. A més, hi ha també diferents pensaments sobre el què realment és la filosofia.
    Jo pens que la filosofia no va començar amb l’origen de l’ésser humà, sinó que va sorgir quan els humans varen assimilar tot el que els envoltava i quan varen resoldre el problema més important, la supervivència. Quan tenien tots els medis per poder sobreviure amb bones condicions, es varen començar a demanar la immensitat de tot el que els envoltava.
    Primer, varen intentar explicar i comprendre el món mitjançant personatges llegendaris i Déus (mite), que era la resposta que sabien donar. Però, més tard varen començar a pensar críticament, i que tot podia tenir una explicació (pensament de K. Popper). Es varen començar a fer preguntes de manera racional, sistemàtica i crítica; l’actitud filosòfica.
    Pens que es va donar en tots els llocs del món, i es diu que va ser a Grècia perquè en aquell moment era el lloc més desenvolupat culturalment, però va anar sorgint per tots els racons, més prest o més tardà. Per això pens que no es pot ubicar a un lloc concret.
    Per una altra banda, crec que avui en dia estam en un món ple de prejudicis. Són pensaments sense examen crític, però que les assimilem en el subconscient sense fer res per canviar-ho. Tots els nostres pensaments van precedits per prejudicis, tant bons com la majoria, dolents. És per això que hem de recórrer al pensament de R. Descartes, que va dubtar de tot. Hauríem de dubtar de tot el que observem, més enllà dels nostres ulls, i així podríem fer un món millor. Per això, fer un món millor també té l’origen en la filosofia, i evitaríem prejudicis que existeixen actualment: racisme, xenofòbia, desigualtat,…

    Pere Francesc Llull. 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  13. Possiblement, les dues hipòtesis siguin vàlides, ja que la filosofia no va nèixer només en un lloc aïllat; sinó que va haver-hi diverses aparicions d'aquesta nova visió del món que foren contemporànies.
    Però totes elles van representar el mateix: l'abandonament de les explicacions fantàstiques dels procesos naturals per donar lloc a explicacions lògiques que apel·laven a la raó (allò conegut com "el pas del mite al logos". De fet, logos (del grec λογος) significa paraula, però també raó.
    Aquest canvi d'actitud i de visió del món va permetre un estudi més científic del cosmos i, no és d'extranyar, per tant, que a l'Antiga Grècia s'identificàs savi amb filòsof i aquest amb científic.
    Podem afirmar, per tant, que quan s'abandpnà la visió fantàstica i mitològica del món, aparegué la filosofia, el logos, l'explicació lògica del món, que segles després, donà lloc a la visió científica de la vida, la natura i el món.
    D'aquí la importància de la filosofia, que no només permet raonar sobre temes, en principi, vitals; sinó que també, ja en el seu moment, permeté l'aparició de la ciència i, per aquesta regla de tres, també de totes les innovacions tecnològiques i científiques de les que gaudim actualment.

    MªFrancisca Infante Carrió 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  14. La filosofia.

    El naixement de la filosofia en sí, sí que es pot atribuir als grecs. Ells foren els que inventaren tal paraula per descriure el seu desig de conèixer. Ara bé, també cal dir que temps abans la gent ja tenia la capacitat de pensar i demanar-se coses. Possiblement, no es qüestionaven les mateixes preguntes i, a més a més, no tenien llibertat d'expressió. En el cas d'Egipte, els faraons eren considerats Déus i, per tant, imposaven la seva voluntat. Per aquest motiu, qualsevol persona que formàs part del poble egipte, no posseïa la llibertat per tal d'expressar els seus pensaments.

    Així doncs, la paraula filosofia va nèixer a Jònia, però el pensament i la sabiduria, no.

    L'expressió que caracteritza l'origen de la filosofia, "el pas del mite al logos", és la manera de donar a conèixer la polaritat entre el coneixement mitològic i el coneixement filosòfic. Els mites intentaven explicar el que els envoltava i, fins i tot, la seva pròpia existència mitjançant relats imaginatius i fantàstic, protagonitzats per personatges llegendaris. En canvi, la filosofia ho explica d'una manera racional, basada en argumentacions lògiques i seguint un examen crític. A més, totes les afirmacions, relacionades entre sí, segueixen un ordre i són coherents.

    Per tant, el fet de substituir la mitologia per la filosofia fou un pas gegant per a la societat. Van deixar de creure en uns relats imaginaris i fantàstics per, simplement, acceptar les idees i afirmacions, racionals i coherents, d'unes persones que es feien anomenar filòsofs.


    Montse Monjo Cursach, 1er Batxillerat C.

    ResponElimina
  15. La filosofia és una disciplina en què els filòsofs , per mitjà de la lògica i el raonament, cerquen donar una explicació de tots els coneixements possibles.
    Segons una hipòtesi, els creadors de la filosofia són els grecs. Però jo crec que la filosofia no té un “creador” sinó que el primer cop que algú es va demanar el per qué d'alguna cosa i intentà explicar-ho d'una manera lògica i racional, va ser el vertader inici de la filosofia.
    Tothom al llarg de la seva vida, inclús aquells que ho neguen, s'ha demana preguntes com per què hi ha llocs on la gent es mor de fam i llocs on hi ha gent que li sobren els diners.
    Totes les persones en alguna situació de la nostra vida hem tengut la necessitat de reflexionar sobre un tema el qual no estem acostumant a parlar.En aquesta situació hem intetat donar una resposta coherent i racional, hem filosofat.
    L'ésser humà té la necessitat de saber el per què de les coses i per això ens hauriem de plantetjar dubtar de tot com va fer D.Kart. Per altra banda no ens podem demanar el per que de totes les coses ja que la nostra vida seria frustrant, però és important parar esment i analitzar certes qüestions, és a dir, filosofar.

    Fèlix Herrero Bestard 1r Batxiller C

    ResponElimina
  16. En la meva opinió la filosofia va neixer quan els homes i dones varen començar a ser curiosos, quan varen començar a fer-se preguntes que els obligaba a pensar i reflexionar. Moltes d'aquestes preguntes ja han estat contestades però encara n'hi ha moltes per resoldre.
    En el meu punt de vista els grecs no vàren ser els primers en filosofar, crec que molt abans els homes ja pensaven de manera racional. El que si penso és que els grecs vàren ser uns grans filòsofs i uns grans pensadors.
    El gran filòsof René Descartes, té molta raó expresant la seva manera de pensar en la frase "Pienso, luego existo". Jo diria que aquesta frase és el primer principi de la filosofia.
    La filosofia és el reflexe de la llibertat del pensament.


    Pedro Caldentey Aventín. 1º Batx. C

    ResponElimina
  17. La filosofia. Què es filosofia?i filosofar? Aquestes eren les preguntes que ens feiem fa uns messos quan ens digueren que la filosofia era una assignatura del batxiller. Ara hem tengut l’oportunitat de coneixer realmente el terme de la filosofia i poder utilitzar-lo de manera correcta a l’hora de dur a terme alguns aspectes de la vida quotidiana.
    Personalment, pens que la filosofia no es va originar a Grècia ni a un temps concret, sinò que des de que els humans tenim criteri de raó ens hem fet preguntes tals com: què és la vida?, perquè existim? Perquè m’ha passat això? O allò? Quina és la diferència entre el bé i el mal?,… Els humans hem evolucionat i amb el pas del temps hem estat capaços d’expressar els nostres sentiments. I això crec que és el més important de la filosofia. Explicar els sentiments i poder criticar a partir de les teories o mites que s’han anat originant segons els nostres pensaments.
    Els humans tendim a reflexionar sobre el perquè de les cosses. Sovint intentam cercar solucions i a vegades ens involucram massa en trobar unes respostes correctes i acertades per estar satisfets. Però hem de pensar que tenim una vida per a viure-la i disfrutar-la al màxim i no ens hem de capficar en trobar respostes.

    Cristina Rosselló Villalonga. 1r Batxiller A

    ResponElimina
  18. A vegades no donam l’ importància que en realitat té la filosofia en les nostres vides. Tots som éssers humans i una de les nostres característiques principals i la que ens fan ser diferents que els altres animals és que podem pensar, valorar, reflexionar analitzar.
    Tots en algun moment de la vida ens hem plantejat alguna pregunta filosòfica i dubtes existencials, com per exemple per que existeix l’amor? O com bé s’expressa l’autor a al video Per que hi ha coses injustes a la vida, pobresa, guerra...? que hi ha després de la mort? etc.
    Podem creure o no que la filosofia va començar a Grècia, si ho creiem és un manera de marcar el començament del pensament filosòfic com a ciència o el pensament filosòfic més obertament cap a les demés persones. Però en contrast jo crec que no totes les persones fins a aquells dies es creien les coses tal i com eren o com els hi deien i feien creure, molt abans ja es plantejaven dins els seus caps aquests dubtes.
    Moltes d'aquestes preguntes filosòfiques les hem intentant respondre cada un de nosaltres, la majoria de vegades fora èxit. Personalment crec que les preguntes filosòfiques i dubtes existencials són essencials per a cada un de nosaltres ja que amb el pas del temps i les experiències, podem anar valorant, reflexionant i analitzar el que és bo o no, el que és o pot ser cert o no i anar encaminat el nostre pensament i les nostres opinions cap a un camí o un altre. També nosaltres mateixos amb el temps i l’experiència ens poden adonar de que ens equivoquem i en conseqüència analitzar el perquè d’aquest errors. Aquestes són preguntes atemporals que amb el temps i amb l’experiència podem anar esbrinant.
    Així i tot hi ha gent que no vol acceptar aquest fet de que tots en algun moment són filòsofs, aquesta actitud crea els prejudicis filosòfics. El que pot ser no entenen és que la filosofia va més enllà de la teoria i es traspassa a la pràctica, cada un l’ha de fer seva.
    Personalment consider que la filosofia és la base de moltes coses que ens envolten, moltes de les ciències estan basades en la filosofia, ja que es qüestionen molt els fets fent que amb aquesta pràctica es millorin les teories. Que seria la ciència sen se qüestions que resoldre?
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxilleratr C

    ResponElimina
  19. Probablement mai no és millorarien les tècniques ni tampoc la manera de fer les coses. Segurament el principal problema que la gent te amb la filosofia és la dificultat d’entendre el llenguatge i el fet aprendre a analitzar les coses des de un altre punt de vista. A la gent moltes vegades li fa peresa i se deixa en dur per les opinions dels demés, la majoria de vegades fora cap fonament ni anàlisi.
    Per ser una persona totalment lliure hem de saber el que volem i hem de poder ser capaços d’elegir basant-nos en les nostres opinions i criteri. La llibertat és un fet o una realitat que molta gent desitja i quan és torben davant els fa por pel simple fet que tens més responsabilitats. Per això la filosofia ha d’estar present en la nostra educació i en la nostra vida.
    A vegades no donam la importància que en realitat té la filosofia en les nostres vides. Tots som éssers humans i una de les nostres característiques principals i la que ens fan ser diferents que els altres animals és que podem pensar, valorar, reflexionar analitzar.
    Tots en algun moment de la vida ens hem plantejat alguna pregunta filosòfica i dubtes existencials, com per exemple per que existeix l’amor? O com bé s’expressa l’autor a al video Per que hi ha coses injustes a la vida, pobresa, guerra...? que hi ha després de la mort? etc.
    Podem creure o no que la filosofia va començar a Grècia, si ho creiem és un manera de marcar el començament del pensament filosòfic com a ciència o el pensament filosòfic més obertament cap a les demés persones. Però en contrast jo crec que no totes les persones fins a aquells dies es creien les coses tal i com eren o com els hi deien i feien creure, molt abans ja es plantejaven dins els seus caps aquests dubtes.
    Moltes d'aquestes preguntes filosòfiques les hem intentant respondre cada un de nosaltres, la majoria de vegades fora èxit. Personalment crec que les preguntes filosòfiques i dubtes existencials són essencials per a cada un de nosaltres ja que amb el pas del temps i les experiències, podem anar valorant, reflexionant i analitzar el que és bo o no, el que és o pot ser cert o no i anar encaminat el nostre pensament i les nostres opinions cap a un camí o un altre. També nosaltres mateixos amb el temps i l’experiència ens poden adonar de que ens equivoquem i en conseqüència analitzar el perquè d’aquest errors. Aquestes són preguntes atemporals que amb el temps i amb l’experiència podem anar esbrinant.
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C (Segona Part)

    ResponElimina
  20. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  21. A vegades no donam la importància que en realitat té la filosofia en les nostres vides. Tots som éssers humans i una de les nostres característiques principals i la que ens fan ser diferents que els altres animals és que podem pensar, valorar, reflexionar analitzar.
    Tots en algun moment de la vida ens hem plantejat alguna pregunta filosòfica i dubtes existencials, com per exemple per que existeix l’amor? O com bé s’expressa l’autor a al video Per que hi ha coses injustes a la vida, pobresa, guerra...? que hi ha després de la mort? etc.
    Podem creure o no que la filosofia va començar a Grècia, si ho creiem és un manera de marcar el començament del pensament filosòfic com a ciència o el pensament filosòfic més obertament cap a les demés persones. Però en contrast jo crec que no totes les persones fins a aquells dies es creien les coses tal i com eren o com els hi deien i feien creure, molt abans ja es plantejaven dins els seus caps aquests dubtes.

    1era Part

    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er BatxillerAT c

    ResponElimina
  22. Descartes(el gran filòsof) va ser un revolucionari perqué es va oposar a idees preestablertes i impostes. Avui en dia aquesta actitud és important perqué hauríem de traslladar aquest esperit crític i el dubte als plantejos que ens arriben al món actual.

    No podem acceptar el que ens arriba per la televisió, internet, etc. com la veritat. Debem desenvolupar el nostre esperit crític perqué d'aquesta manera i només d'aquesta manera serem lliures. Una societat i per conseqüent un individu que no es planteja críticament el que li envolta mai pot ser lliure. Formarà part d'una societat massificada on s'acceptaran com a vàlides lo que li diguin. Aquesta és una postura molt còmoda que fa que no ens plantejem profundament i críticament la nostra existència.

    Descarte ens ha alegat i ens ha descobert la capacitat humana de dubtar i mirar amb ulls crítics la nostra individualitat en aquest món i les nostres idees en respecte a la divinitat.

    Per conseqüent, l'èsser humà serà lliure sempre que cregui en la seva capacitat del seu pensament i que posseeixi una consciència lliure.

    David Fernández Rojas 1r Batxiller C

    ResponElimina
  23. La filosofia va néixer amb l'home, ja que no pens que la filosofia va néixer en un moment a un lloc determinat. Encara que quan l'home va aparéixer a la Terra no xerrava, pens que igualment es devien comunicar d'alguna manera, i encara que no fos axí, supòs que pensaven (no paraules, però si que imatges i coses axí). O sigui que jo pens que la filosofia no és una cosa que poguem saber quan va aparéixer ni quins eren els objectius en aquells temps.

    Si que estic d'acord amb que la filosofia és crítica, ja que la filosofia no dóna res per sabut i no reconeix res si no ho demostra empíricament.

    Gràcies a la filosofia, la gent que estudiam filosofia aprenem a pensar d'una manera diferent, amb un punt de vista més general i mirant la vida sempre amb dubtes però amb criteri. La filosofia ens ensenya a dubtar de tot i a pensar en totes les coses que ens envolten. La filosofia sempre, sempre es demana el perqué de les coses i cerca aquest perqué i l'intenta mostrar a tota la humanitat. En general a filosofia és una part de nosaltres que encara que no volguem sempre la utilitzam i tots, dic tots pensam en el perqué de les coses encara que no ho feim de forma exhaustiva com ho fan els filósofs.


    Dani Carril, 1r Batx. C

    ResponElimina