Mary Midgley és una filòsofa moral anglesa nascuda l’any 1919. Un dels principals temes que tracta és la idea que la ciència no proporciona un coneixement capaç d’explicar tots els àmbits del coneixement. Ataca, doncs, el reduccionisme científic quan intenta explicar el comportament humà a partir de la biologia, l’evolució o la genètica. Un dels reduccionismes que més ha combatut és el del divulgador Richard Dawkins.
Una de les grans preocupacions de Midgley és explicar la naturalesa de la constitució moral humana. Un darrer assaig The Solitary Self, mostra l’existència d’una tendència natural de l’ésser humà col.laborativa, que ha estat combatuda per diferents sistemes polítics i socials al llarg de la història. Qüestiona la idea acceptada, de forma general que mostra que les accions humanes venen guiades per interès propi. En concret, la tesi del gen egoísta de R. Dawkins.
Midgley no nega que existeixi una tendència a l’interès egoista, però defensa que es deriva, més aviat, d’una herència cultural no natural, heretada de la Il.lustració i d’autors com a Hobbes i la seva teoria del contracte social. Segons aquesta autora, uns dels elements claus que constitueixen la moralitat humana és la consideració i la simpatia als demés. Com afirma l’autora al Compendi d’Ètica de Peter Singer: Les normes, ideals, gustos i prioritats comuns que fan possible una moralitat comuna es fonamenten en alegries i penes compartides i totes requereixen una simpatia activa. La moralitat no només necessita conflictes (com afirmava Hobbes) sinó la disposició a cercar solucions compartides a aquests. I això només pot donar-se, de la mateixa manera que el lenguatge, a éssers naturalment socials. Aquest fragment entronca directament amb un altra idea que cita amb el seu darrer assaig: Com va expressar Darwin, som éssers a la Terra, obligats a interactuar constantment entre nosaltres i els complexes ecosistemes dels quals som una ínfima part. Per a nosaltres les lligadures socials no suposen únicament restriccions, sinò línees de vida”.
Quan Midgley sugereix que l'egoïsme deriva d'una conducta social heretada, crec que s'equivoca, ja que afirma que aquesta prové de la il·lustració. Doncs proposo la qüestió: Doncs com s'explica la mentalitat sofista, molt anterior a la il·lustració? Aquesta ideologia afirma que a partir de la raó no podem arribar a saber el funcionament de la natualesa, i a partir d'aquest pensament en deriva l'afirmació de què "el coneixement és una eina funcional, la qual serveix per aconseguir l'èxit". A més, també afirmaven que la justícia no existia, ja que, segons la fàbula de l'anell d'invisibilitat, quan un home just obté el poder, és inevitable que segueixi actuant de manera correcta. Per tant, aquesta conducta no seria de trascendència social, sinó de la pròpia naturalesa humana.
ResponEliminaDoncs ara sorgeix la pregunta: "L'ésser humà és egoïsta per naturalesa?"
Personalment, crec que tant l'egoïsme com la justícia, són intents futils de plasmar a naturalesa de l'home, quan en realitat aquest s'adapta al medi constantment. Un ésser humà no neix bo ni dolent, simplement neix amb les característiques adequades per adaptar-se al medi. Així doncs, depenent de l'entorn en què es vegi envoltat, aquest tendirà cap a l'egoïsme o cap a l'altruïsme.
Per tant i per acabar, no hem de veure l'ésser humà com una màquina predeterminada, sinó com un conjunt potencialment preparat per la supervivència i l'adaptabilitat. Així diem que: "una persona neix determinada per adaptar-se al seu entorn".
IES Capdepera
2n Batxillerat B
Jeroni Mestre Servera