La revaloració de les emocions és
un dels projectes filosòfics portats a terme per la filòsofa Martha Nussbaum
(1947, Nova York), amb l’objectiu de
reeducar als ciutadans, millorar la qualitat democràtica i assolir un món que
sigui més just amb la creació del concepte de capacitats. Les emocions són el fil conductor que sustenta una visió més
humana i profunda de l’Ètica i la Política. Nussbaum planteja
que les emocions tenen components cognitius i són educables i que certes
emociones com l’amor i la compasió són indispensables per a comprendre certes
accions a l’àmbit de l’ètica i és indespensable la seva aplicació a una
educació de ciutadans responsables que garanteixen una democràcia real.
Actualment, és fins i tot el contrari, el que s’esdevé al nostre país.
S’elimina una assignatura com Educació per a la Ciutadania, que combrega amb
les idees que proposa Nussbaum, per
donar pas a una altra assignatura, que s’anomenarà Educació Cívica i
Constitucional, que preten formar
ciutadans a partir de continguts merament teòrics. Aquest fet suposa un retrocés i una similitut a èpoques pre-democràtiques.
No cal recordar que les emocions han estat infravalorades dins de la nostra
tradició cultural i quasi sempre supeditades a les capacitats racionals que han
de dominar els nostres impulsos afectius i sentiments. Nussbaum está convençuda de que
les nostres reaccions i actituds morals tenen una important dimensió que no és
de naturalesa discursiva sinò afectiva.
És des
de la filosofia hel.lenística d’on
extreu la idea d’una filosofia pràctica i compasiva –és a dir una filosofia al
servei dels éssers humans, destinada a satisfer les seves necessitats més
profundes, fent front a les perplexitats més urgents i portar-los des de la
infelicitat a a un cert estat de floriment o eudaimonia. Totes les
filosofies hel.lenístiques van concebre la filosofia com un un mitjà que ens
permet superar les dificultats de la vida. Per Nussbaum, tota filosofia
política que aspira a ser pràctica ha de tornar a aquest punt. Com va dir
Epicur “buit és el argument d’aquell filòsof que no permet curar cap sofriment
humà”.
Nussbaum, per últim, és coneguda per desenvolupar el seu enfocament de capacitats. Crítica las teories de la
justícia socials abstractes que es
basen en la idea del contracte social per centrar-se a treballar sobre
problemes concrets que tracten formes d’exclusió i desigualtat.. És en aquest
contexte on Nussbaum crea el concepte de capacitats (com Amartya Sen ha fet a
economia): allò que les persones són efectivament capaces de fer i de ser es
converteix en la font dels principis polítics per a una societat lliure i
pluralista. Un criteri que justifica
una llista de deu capacitats com a requisits bàsics per assolir una vida digna
i que formen part de una teoria mínima de la justícia social.
L’enllaç de sota us condueix a una entrevista que
se li va realitzar a l’any 2011 i que aclareix, en part, algunes de les idees
esmentades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada