Venturós any 2014

Estic rellegint El Dhammapada traduït per Elisabet Abeyà, des de la versió anglesa de Joan Mascaró. El Dhammapada és una de les obres mestres de la literatura budista índia on s’hi recopilen les idees més importants del budisme. Segons el propi Joan Mascaró, a la introducció d’aquesta obra, que puc qualificar d’enlluernadora  i imprescindible per als profans i experts en el tema. Ens mostra (pàg 8) que el Dhammapada és el cami de la Veritat, el camí de la llum, el camí de l’amor, el camí de la vida, el camí del Nirvana. El camí del Dhamma, suggereix el recte camí de la vida que fem amb les nostres passes, les nostres pròpies accions i que ens mena a la Veritat suprema.

No és la meva intenció, en aquesta ocasió, de parlar-ne sobre el budisme ni les obres sagrades de la literatura índia, sinó de fer-vos partícips, arribant a les acaballes del 2013,  de descobrir l’obra de Joan Mascaró, la meva gran troballa d’enguany. Nascut a la Mallorca rural (Santa Margalida, 1897) mai ha rebut la consideració i la difusió que li pertoca. De fet, per molts ha estat totalment desconegut, suposo que ser místic, poeta i un  un dels més prestigiosos orientalistes que han existit com haver realitzat  les millors traduccions de les Upanishads, el Dhammpada i la Bhagavag Gita del sànscrit a l’ànglès, no és un mèrit prou destacat. Vaig conèixer la seva existència a unes Jornades d’Educació per la vida, que van tenir lloc a finals d’aquest estiu a Pollença. Les Jornades mostraven la necessitat d’un canvi de paradigma educatiu, que es caracteritza bàsicament per difondre un missatge d'arrelament a la Terra, de consciència planetària i comunitat Universal. Enfocament que beu de moltes fonts, però una d’elles és la del budisme. Així de forma transversal sorgia l’obra de Joan Mascaró, qui rebia un homenatge amb un documental, que és Llànties de foc (no vos ho perdeu).

Destaco d'aquest mallorquí, el seu coneixement en profunditat de les religions orientals i occidentals i la seva capacitat de cercar l’Universal entre totes les tradicions que provenen de camps tan diversos com la literatura, la filosofia i la religió. Una de les seves tasques primordials és la recerca de nexes comuns que brollen al llarg de la història espiritual de la humanitat. Ambiciós projecte que m’agrada comparar al d’una aranya que construeix la seva tela. Fils cap amunt i cap avall, per un costat i per un altre. Al final, tens davant teu un espectacle meravellós. Les relacions, els fils són des de poetes com Jorge Manrique, Shelley, Keats, Wordsworth, Shakespeare, com espiritualistes japonesos del talant de Dr. Daisetz T. Suzuki, com del camp del misticisme: San Joan de la Creu, Santa Teresa, Plotí, com de la religió cristina i el taoisme. Aquesta habilitat de relacionar i posar en comú camps tan diversos, la seva senbilitat a l’hora de captar l’Universal i la seva comprensió de l’espiritualitat humana són elements claus que ens pot facilitar el despertar que tant reivindiquen les grans obres espirituals.  Fer-nos despertar en un temps que sembla poblat de gent adormida. Mascaró ens indica  a la mateixa introducció (pàg 9):  

El progrés de l’home en aquesta terra és un lent despertar, i cada visió poètica o artística i cada descoberta és un despertar; però darrere les visions de l’home d’alguna cosa infinita en el finit i d’alguna cosa eterna en les coses que passen, que fan possible les creacions de l’art i la poesia i tots els descobriments de la ciència, hi ha el gran despertar a la llei del Dharma, l’etern Nirvana, el Regne del Cel.

Retorna al missatge del despertar i de la visió a les darreres paraules de la introducció (pàg 42).  Una mirada contemporània i un missatge encissador  per l’any 2014.

Les paraules de Dhamma són paraules de Veritat. El missatge de Buda és un missatge de joia. Ell va trobar un tresor i vol que seguim el camí que porta a en aquest tresor. Diu a l’home que es troba en una profunda foscor, però també li diu que hi ha un camí que mena a la llum. Vol que ens elevem d’una vida de somnis  a una vida superior on l’home estima i no odia, on l’home ajuda i no fereix. La seva crida és universal perquè crida a la raó i a l’universal en tots nosaltres: “Ets tu qui has de fer l’esforç. Els Grans del passat només ens mostren el camí”. Assoleix una  harmonia suprema de visió i de saviesa posant la veritat espiritual en la prova crucial de l’experiència; i només l’experiència pot satisfer la ment de l’home modern. Vol que estiguem vigilants i desperts i vol que cerquem i trobem.