Coneix-te a tu mateix

 

 

 

Al certamen filosòfic, Palma Pensa, Cristina Avilés 'ha facilitat un taller titulat: Coneix-te a tu mateix, al Centre Flassaders de Palma. Els participants eren estudiants de 1r de Batxillerat de l'IES de Son Pacs de Palma de Mallorca.

 

Es tracta d'un taller que tracta sobre autoconeixement filosòfic des de l'enfocament sapiencial. L'objectiu és que els alumnes captin la diferència entre l'autoconeixement psicològic i l'autoconeixement filosòfic, perquè puguin arribar a assaborir i viure des d'un fons més originari, allò que fonamenta els seus actes, pensaments i emocions.

Ens asseiem en cercle i escriuen en un full el seu nom. Van passant aquest full on tots van escrivint el que cadascú veu de l'altre, les seves característiques, habilitats, virtuts, defectes…el que vagi sortint, sense marcar massa, el que han de escriure. La meta d'aquesta primera fase, sabent que es coneixen entre ells, és que cadascú tingui una dotzena de característiques que els defineixen. Ara, cadascun d'ells, poleix aquesta llista on eliminen el que creuen no són, afegeixen el que sembla que falta…Revisem entre tots aquest llistat i veiem que gairebé tot el que s'ha posat és de caire psicològic. Hi surten molts adjectius que apunten clarament cap això: simpàtic, amable, descuidat, maldestre, alt, mallorquí, generós… Ens plantegem si realment tot això constitueix la seva identitat essencial. Sorgeixen idees noves i qüestions que alimenten noves comprensions i, que els porten a pensar, més aviat a sentir, que no sempre són simpàtics, descuidats, maldestres…

Tampoc, sembla que les característiques físiques són característiques estables que puguin donar lloc a copsar una identitat més profunda . Comencen a veure que sota aquesta superfície que canvia constantment, hi ha alguna cosa que no canvia, que ser alta o baixa, generosa, alegre… no determina qui som realment. La facilitadora els suggereix que es pot indagar millor cap a aquesta direcció, si distingim entre qui som més que en com som i, que allò psicològic sembla més emparentat amb el segon. Una alumna comenta que ella ha crescut però no ha deixat de ser ella. Un altre alumne diu que ell ha canviat molt físicament, però que segueix sent ell. Descansem breument en aquesta idea que obre una porta a la indagació introspectiva.

La facilitadora els suggereix, en una segona fase, que escriguin ara dues o tres qualitats que ells creguin es mantenen constants al llarg de la vida. Tornem a compartir allò que ha sortit. En aquesta ocasió, posem un llistat a la pissarra amb diverses paraules. Entre tots, veiem clarament quines encara són psicològiques i quines apunten a una cosa que és compartida entre tots els assistents. Entre aquestes últimes, hi ha la sensibilitat, tots coincideixen que som éssers sensibles, que ens veiem afectats i commoguts pel que passa al món, pel que ens passa en les nostres relacions interpersonals…Aquesta matisació dóna lloc a una nova comprensió: la sensibilitat és una qualitat essencial dels éssers humans. Alguns apunten que és molt diferent sentir-se trist que identificar-se com un ésser trist… Un altre diu que estar trist o content no es correspon amb qui som, sembla més un estat passatger perquè no sempre estem així. La facilitadora afegeix que ens podem fer conscients de la nostra tristesa. És a dir, podem atendre allò que sentim i deixar d'estar sotmesos i identificats amb les nostres emocions. Amb aquesta aportació s'obre un diàleg breu sobre la identificació amb el que sentim i estar atents al que sentim. Es conclou que l'atenció al que sentim ens porta, novament, a alguna cosa més profunda de nosaltres mateixos.

Iniciem una tercera fase per aprofundir en l'autoconeixement de la nostra naturalesa més profundament. Partim, en aquesta ocasió, de la idea següent: la identitat profunda i essencial de l'ésser humà, no es redueix, aleshores als nostres pensaments, emocions i accions, sinó a quelcom més originari que fonamenta i origina aquests pensaments, emocions i accions. A la feina d'autoconeixement busquem, doncs, viure'ns des d'aquest lloc que ens transcendeix i es manifesta en nosaltres. És a dir, busquem establir-nos en aquest fons lúcid més originari que els nostres estats psíquics canviants. Aquesta vegada, en un nou full, després d'un breu exercici de centrament, escriuen: JO SÓC...i, aquesta vegada, sense pensar-hi massa, simplement, es deixen portar pel sentit i pel viscut al taller, pel que compartim tots en essència com a éssers humans, pel que ens uneix… Dibuixen, acoloreixen, posen alguna paraula…

Fem un “collage” que pengem a la sala. Ho mirem, ens mirem sorpresos davant d'aquesta obra conjunta, després d'aquest viatge d'allò més superficial de nosaltres que ens ha portat a submergir-nos una mica –que és molt– en la nostra interioritat, que reconeixem com a més profunda, universal i transpersonal.

Una experiència que remet a un text de Pierre Hadot, en una obra seva titulada La filosofia com a forma de vida. Diu així:

         “En termes generals, la filosofia és l'anhel a la saviesa i, això tendeixo a representar-ho com una     superació del jo parcial i personal, egocèntric, egoista, per assolir el nivell d'un jo superior que veu totes les coses des de la perspectiva de la universalitat i la totalitat que pren consciència de si mateix com a part del cosmos, que abasta llavors la totalitat de les coses”