diumenge, 27 de setembre de 2009

Teories actuals sobre el mite

Hem vist a classe el tema del mite des d'una perpectiva que m'agradaria ampliar. Molt sovint s'ha expressat l'opinió, a partir d'una mentalitat marcada per l'evolucionisme, que el mite era quelcom que pertanyia al passat, a la “minoria d'edat” de la humanitat. És a dir, que l'etapa premítica, pre-racional precediria en el camí històrico-biològico-cultural de l'ésser humà vers la culminació de la seva etapa històrica, l'etapa racional, lògica; una culminació que, d'altra banda, hom ha equiparat amb la racionalitat occidental. Malgrat aquestes afirmacions, alguns autors com Bolle o Mircea Elliade (1907-1986), defensen la tesi de que el mite i la fabricació del mite no han desaparegut del món actual.

Els nostres dies, la comprensió del mite com alguna cosa típica (i quasi exclusiva) de la primera fase de la història de la humanitat, que s'oposaria completament al logos, és considerada com completament antiquada i, fins i tot, mancada de realisme. Actualment, es tendeix a considerar el mite com una forma d'expressivitat humana que no és coincident ni oposada a la que ens proporciona la versió de la racionalitat instrumental. Tornant a Mircea Elliade, en els mites es manifesten els trets específics de l’humà. Sosté, a més, que segueixen existint molts components mítics tant en la literatura com a la mateixa tradició filosòfica.

Un dels autors filosòfics que fa servir el mite com expressió és el mateix Plató. Un dels seus mites més coneguts, el mite de la caverna, correspon a una al.legoria (una metàfora continuada en la que s'expressen idees mitjançant imatges) que exposa la seva antropologia, ontologia i epistemologia. Aquest mite apareix en el llibre VII de la República. Hi ha que entendre que aquest fet, de fer servir el mite com un recurs per transmetre la filosofia de l'autor, és diferent als mites que hem vist a classe com Prometeu i Pandora, que cercaven una explicació sobre l'origen de la humanitat. Hans Blumemberg (1920-1996) defensa que la filosofia de Plató és la responsable de la destrucció de la polisemia del mite, perquè expressa de forma unívoca la seva Teoria de les Idees, la qual cosa, ha comportat l'afirmació imperialista de la raó en la cultura occidental. De fet considera que Plató és l'únic responsable del “pas del mite al logos”. La llibertat que conferia la polisèmica mítica fou reduïda al no-res per mitjà de l'ús creixent, d'una banda de l'al.legoria dogmatizada i, de l'altra, de l'abstracció conceptual. Blumemberg explica que malgrat els nombrosos intents de destruir els mites, mai no arribarà a desaparèixer del tot de la història de la humanitat i de la consciència humana. El mite ha estat la primera resposta a l'angoixa que mai han deixar d'experimentar els humans davant del desconegut i que no ha desaparegut, malgrat els discursos racionals unívocs de la religió, la ciència i la mateixa filosofia. Blumemberg proprosa la rehabilitació del mite com a model crític i alternatiu que permet l'obertura creadora d'uns horitzons nous i actualitzats i que pot lluitar amb el imperialisme del pensament únic que s'ha expandit a Occident.

Per acabar, poder veure com en el vídeo del mite de la caverna s'explica en forma d'al.legoria la teoria filosòfica de Plató. Els comentaris poden versar sobre aquestes qüestions:
-És el mite una altra forma d'explicar la realitat que hem de tenir en compte o es pot considerar que ens proporciona informació falsa?
-Hem de considerar que la proposta de Blumemberg de rehabilitació del mite pot ser necessària i, provocar una obertura de nous horitzons que trenquin amb la tendència actual del pensament únic?




16 comentaris:

  1. Baix el meu punt de vista, els mites sempre han estat presents en la vida humana, i vulguem o no, encara que la societat d'avui en dia ens bombardeji de prejudicis sense el nostre consentiment, els mites seguiran existint.
    Moltes persones a n'aquest món segueixen siguent dogmàtiques, per lo qual tenen una creença fixa, i creuen exactament el que els diven, i si una persona pot creure en una religió, per què no es pot creure en un mite?

    Els mites han estat les maneres d'explicar el que era desconegut durant molts d'anys, i molta gent ha cregut en ells abans d'arribar nosaltres i demostrar amb la ciència que certes coses no exisitien. I si ens aturem a pensar, tal vegada aquella gent vivia molt més bé que nosaltres, és cert, ells no tenien totes les comoditats de les quals disposam nosaltres, però el seu ser, els seus sentiments, eren més lliures i personals que els nostres, els quals estan tots influenciats per la societat en la qual vivim.

    Avui en dia, baix el meu punt de vista, necessitam una rehabilitació del mite, perquè no tots haguem de ser clons de les persones més influients, perquè cadascú tingui la seva pròpia personalitat i la seva pròpia manera de pensar.


    M.Antònia Socies Cladera 1 batxillerat B

    (Cristina, no ho publiquis amb el meu nom, o no ho publiquis, que crec que no està massa bé, per lo qual... em fa vergonya...)

    ResponElimina
  2. Bueno, jo pens que un mite tan pot ser una forma d'explicar la realitat a tenir en compte i també ens pot proporcionar informació falsa.

    Primer començaré explicant perquè pens que un mite pot ser una forma d'explicar la realitat.
    Sense fer-me massa lluny, el mite de la caverna ens intenta explicar que la realitat de la vida és tot el que tots els teus sentits ets mostren i et donen a conèixer, i li dona importància al pensar ( la raó ) ja que la persona que escapa s'assabenta de que defora de la caverna hi ha un món millor.
    Els mites t'obliguen a pensar i en el moment que tu penses te n'adones de la veritable realitat.


    Però alhora pens que ens donen informació falsa ja que els mites surten del pensament, no hi ha proves reals de que les coses que expliquen siguin certes.



    Miquel Nadal Salom,
    1 BATX B

    ResponElimina
  3. Crec que des de els seus origen, l’home s’ha demanat moltes qüestions sobre el seu paper en el món i tot el que l’envolta. Com diu el comentari, en l’actualitat es tendeix a veure el mite com una cosa primitiva i sense sentit, ja que ara disposem de les noves tecnologies que permeten donar-nos resposta a les nostres qüestions, per això ara no tenim l’ànsia d’intentar donar explicació a tot, ja que ara a això ho tenim al nostre abast amb tota l’ investigació que s’està realitzant en l’actualitat.

    Abans, però, això no es tenia, i no tenien ni la més remota idea de quins eren els seus orígens ni de la seva funció en el món. Això els causava una impotència que va ser el que provocà l’origen de molts de mites que es coneixen en l’actualitat. Si us fixeu, la majoria de mites parlen sobre l’origen de..., es a dir, l’origen de l’home, l’origen de la dona, l’origen de la Terra...

    Crec que cal distingir dos tipus de mites, i com a tal, cadascun d’ells s’ha d’interpretar de forma diferent. Aquests són:
    - Els que cerquen l’origen de les coses -Els que tracten d’explicar la teoria d’un filòsof en concret.

    Crec que cadascú, a l’hora d’interpretar un mite, s’ha d’adaptar a la seva manera de ser, que vulgui o no es vulgui, també va guiada segons el tipus de cultura que et rodeja. Pot ser que a l’orient se li doni més importància al mite que a occident, perquè aquí, com es diu vulgarment, seguim la norma de “si no ho veig, no ho crec”, per això menys apreciem el mite i donam més importància a la ciència. Crec que els mites sobre l’origen es important saber que han existit i perquè, però no s’haurien d’interpretar com una cosa real i objectiva. Del segon tipus de mite, el que se n’hauria d’extreure són les idees principals i els pensament que l’autor reflexa sobre el mite, i no la seva història.

    Toni Riutort Crespí
    1er BatxilleratB

    ResponElimina
  4. En relació al text proposat, crec que el mite es un bon mitjà per explicar la realitat si som capaços de distingir la part fictícia. Es una bona forma de complementar els coneixements de manera que ens pot ajudar a comprendre millor els conceptes utilitzant-ho com a exemple a la vegada que ens ajuda a enriquir-nos amb nous conceptes històrics i culturals.

    En relació a Blumemberg crec que te raó en que s’han d’obrir nous horitzons i donar la possibilitat de tenir distintes opinions o interpretacions ja que el fet de que tinguem distints punts de vista condueix als debats o discussions que ens ajuden a comprendre millor el que ens envolta, comparant i discutint els distints punts de vista que hi pot haver.




    Aurora Ordines Femenia 1r BATX. A

    ResponElimina
  5. Jo crec que tant els mites com el logos han d’existir. Òbviament els mites són tradicions que es remunten segles enrere i que, en aquell temps i encara avui en dia, serveixen per explicar coses increïbles per a la raó. Més que increïbles per a la raó, són coses que explicades amb una història fantàstica (un mite) són més fàcils d’entendre i, per això les religions i les cultures solen utilitzar els mites per inculcar una creença.

    El logos, en canvi, no s’utilitza per crear històries més fàcils de creure o més simples de comprendre. El que fa, simplement, és cercar la veritat i, a partir d’aquí, poder explicar les coses que succeeixen en la vida real.

    A rel de tot això, la proposta de Blumemberg de rehabilitar el mite i, així, trencar la creença de tenir un pensament únic, ÉS necessària. I recalc que és necessària perquè amb la filosofia, més que amb res, es dona lloc a pensar de diverses maneres i no a tenir un sol pensament. L’únic pensament que pot venir inculcat per una religió, cultura, etc.
    El fet de que hi hagi més d’un pensament és necessari en aquesta vida, ja que així, tothom té dret a crear-se una pròpia realitat, això si, utilitzant el logos per esbrinar si va ben encaminat o no.

    En conclusió: han d’existir els mites i el logos. Són dues coses pràcticament contràries, encara que la societat les necessita a les dues. D’una banda necessita els mites per creure en alguna cosa i, d’altre, necessita el logos per cercar la veritat de les coses i no deixar-se guiar per un pensament únic.



    Marina Alomar Canyelles 1r BATX C

    ResponElimina
  6. En l’antiguitat l’home es qüestionava sobre el món que l’envoltava, però en aquell temps no hi havia ciència per respondre a les qüestions que l’home es feia sinó que la majoria de la societat recorria al mite.

    En l’actualitat el mite es veu d’una forma sense sentit, completament falsa, però abans era la manera de cercar la pròpia realitat.

    Avui en dia, són molt poques les persones que recorren al mite, senzillament ara disposa’m de grans tecnologies, és a dir, la ciència.

    La societat tant hi hagi noves tecnologies com no, seguirà creient amb el mite, sigui de una forma o d’una altre, segons el tipus de cultura. Alguns països se’ls hi dona més importància als mites, ja que molts d’altres països donen més importància a la ciència.

    En conclusió la gent seguirà creient amb el mite, però tothom podrà tenir diferents opinions sobre el mite, que això ens ajudarà a comprendre i conèixer millor el que ens envolta i que cada persona tingui un pensament únic i diferent dels altres.


    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  7. El mite va apareixer a l'edat inmadura de la humanitat, i dic inmadura per el simple fet de que no disponia de coneixements empirics com per poder explicar molts dels fenòmens que constituien la save vida cuotidiana , el cuals els explicaven amb relats fantastics (mites).
    originariament, el mites eren acceptats de forma dogmàtica, sobretot per la seva facil inteligibilitat , i consecuentment per la comoditat que transmetia (inmaduresa humana).
    No obstant , contenien tambe certes puntialitats filosòfiques, sobretot per l'afany d`explicar lòrigen de la humanitat etc.
    Plató, amb el mite de la caverna aconseguí crear un pont entre el mite i la rao, fent us del primer per transferir les seves "idees" de forma molt nítida(monosèmica) , les cuals serveixen de quia per arribar al mon extrasensorial de les idees (logos).
    -Referent a la primera questió, diria que els mites com el de Prometeu i Pandora ens proporcionarien informació falça , perque el que intenten explicar son conceptes amb explicacions abtractes, fantastiques, mitológiques...
    El mite de la caverna es diferent, la informació no interpretada es falça, peró el contingut al.legóric ens proporciona informació valuosa per a la maduració racional propia , per tant , aquest mite no ens explica res sobre la realitat, sinó que, ens explica com poder comprendre aquesta realitat.
    -si, pero mites del caracter al.legoric com el de la caverna que ens presionin per utilizar la raó, ja que si introduim un mite de caracter dogmàtic domes aconseguirem més unidireccionalitat.

    ResponElimina
  8. Toni socias forteza, 1r batx b

    ResponElimina
  9. Des del meu punt de vista consider que tot i haver-hi diferències entre el mite i el logos , ambdós mantenen una relació, inteten donar una explicació sobre un fenòmen determinat. El mite, tot i actualment ser rebutjat, es la font que va permetre a l'home començar a reflexionar, a fer-se preguntes i el que és més important, a trobar respostes sobre alguns temes pels quals sentien intríga. Pot ser, el mite no sigui la forma més adecuada per exlicar correctament algún concepte concret, però sí que fa més entretinguda i interessant l'explicació d'aquest. Segurament si el mite no reunís un conjunt d'aspectes possitius Plató, filòsof de gran importància, no hagués fet ús d'ell per explicar la seva teoria.
    Per tant crec que és necessari, tot i intentar explicar diferents aspectes aplicant la raó, no menysprear el mite ja que cal recordar que aquest forma part de la nostra tradició


    Francisca Serra Cabanellas.

    ResponElimina
  10. Primera part del comentari (la web no em deixa enviar-lo sencer)

    Al llarg de la història, hi ha hagut diverses maneres de concebre el mite; uns opinen que el mite pertany al passat, a l’etapa pre-racional i pre-lógica de la humanitat; mentre que altres pensen que el mite perdura a l’ actualitat, que és una fenomen inherent a l’home.
    El mite és una narració fantàstica o fabulosa, que explica aconteixements del passat, d’una manera imprecisa; es solen referir a fets heroics que freqüentment han tingut una relació directa amb l’ origen d’ una comunitat. En aquestes narracions , solen aparèixer fenòmens naturals, generalment representats de manera al·legòrica.
    Aquests mites es poden creure o poden ser considerats simplement una narració fantàstica i rebutjar-los al·legant que tot els seu contingut és fals. Jo penso que el mite, és un relat que té dues vertents: la fictícia i la real, i que ambdues són igualment necessàries i importants. Els elements ficticis són aquells que realment no han ocorregut i els reals són aquells que d’ una manera o de l’ altre es corresponen amb la realitat. El mite és ,per tant, una forma d’expressió humana que no s’oposa a la racionalitat.
    El mite és un recurs per transmetre la filosofia, és una forma d’explicar la realitat; una manera d’explicar certes veritats que escapen al raonament , per això el mite no pot ser eliminat, és útil i necessari. Els mites expliquen aconteixements històrics i expressen formes de pensar,per això els homes han elaborat i segueixen elaborant mites: mites religiosos, poètics, culturals…
    Plató a través del mite de la caverna ens dóna a conèixer la seva opinió sobre el coneixement humà. Mitjançant imatges (al·legoria),ens explica que existeixen dos móns: el món real o de les idees i el món dels sentits (món sensible). En el món sensible, els homes són com esclaus encadenats dins una cova i obligats a mirar una paret on s’hi projecten les ombres dels éssers i dels objectes . Els esclaus pensen que aquestes ombres són reals, perquè desconeixen la vertadera realitat. Mitjançat l’al·legoria Plató ens explica el seu pensament: el nostre coneixement de les coses naturals és com el coneixement dels esclaus fins que a través de l’educació arribam a la perfecció i al bé.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATXILLERAT B

    ResponElimina
  11. Segona part del comentari
    Es mites poden ser de molts tipus i han anat canviant i evolucionant al llarg de la historia i la gent els ha escoltat, transmès i cregut o no. Els mites són una manera d’expressar les idees i per això no es poden descartar ni ignorar, s´ han de tenir presents a l’hora d’entendre el passat i el pensament de molts filòsofs i altres pensadors. Els mites són una manera d’ il·lustrar la historia de la humanitat; no té importància si el seu contingut és fals o vertader , en el sentit de que es correspongui en alguna cosa que hagi o no succeït, el que és cert és que els mites són reals perquè històricament ho són, i són útils i necessaris perquè ens ajuden a entendre la història i el pensament. Els mites han estat presents al llarg de totes les societats i no existeix cap cultura on no s’hi trobin mites ,que malgrat els seus continguts siguin falsos, els han estat útils.
    Gràcies a la polisèmia del mites, aquests han perdurat i s’ han adaptat als nous temps, ja que permeten múltiples interpretacions.
    En vers de demanar-nos si els mites són falsos, seria millor qüestionar si són útils o no. La meva resposta és que sí que ho són útils i ho han estat al llarg de l’ història. Quan en un principi no existia l’escriptura o quan aquesta només era del domini d’una minoria, les històries i per tant els mites es transmetien a nivell oral. Les societats no tenien altra manera de emmagatzemar i transmetre el que sabien: la cultura i la moral. Així dons els mites, malgrat siguin falsos, són útils i necessaris.
    La segona qüestió que fa referència a la proposta de Blumemberg de que el mite pot trencar la tendència del pensament únic, pens que pot ser molt vàlida. Blumemberg pensa que l’home està sotmès al que ell denomina “absolutisme de la realitat” i per això l’home no és capaç de garantir la seva seguretat ni la seva supervivència , davant els aconteixements de la natura i això li provoca angoixa.
    Blumemberg també diu que el mite pot ser una bona estratègia per fer front a l’angoixa que li provoca la indefensió.; a través del mite es pot humanitzar a la natura i per tant pensar que què aquesta actua com els humans . La natura d’aquesta manera és considerada com una força terrible que actua com nosaltres: per venjança, per amor…
    Penso que el fet de dotat a la natura de característiques humanes, es adir d’ antropomorfitzar la natura pot a ajudar a fer-la més comprensible i una mica menys terrible; així l’home potser podrà arribar a entendre o donar una explicació a coses que normalment no compren perquè no les pot explicar científicament.
    Per finalitzar i a manera de conclusió cal dir que les mites malgrat ser narracions fantàstiques, han existit i han estat molt útils a la humanitat, i també que la proposta del filòsof alemany Hans Blumenberg pot ajudar a arribar a una pluralitat de pensament.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATXILLERAT B

    ResponElimina
  12. Mite en grec vol dir “conte”. Identific el mite com un relat d'aconteixements imaginaris protagonitzats habitualment per éssers sobrenaturals o extraordinaris com déus, monstres o herois. Els mites formen part del sistema religiós d'una cultura i creències, els quals els consideren com a històries vertaderes. La seva funció és otorgar un respatlle narratiu a les creències d'aquesta comunitat i si; segons Mircea Eliade, el mite és una història sagrada que narra aconteixements de quan el món encara no tenia la seva forma actual. El mite té un origen oral i en els quals els detalls van variant segons són transmesos de generació en generació donant lloc a diferents versions.
    Desde l'antiguitat les explicacions filosòfiques i científiques entraren en competències mítiques, el mite es carregà d'un valor pelloratiu. També es solen considerar mites, les llegendes.
    Els mites pareixen haver-se creat mitjançant històries certes; la dialèctica entre l'explicació mítica del món i la filosofia i científica ha afavorit el desarrollament de lectures no literàries dels mites segons els quals no haurien de ser objecte de creència sinó d'interpretació.
    La lectura simbòlica considera que el mite conté un contingut de la veritat però no sobre allò que aperentment trata sinó sobre els continguts mentals dels seus creadors i usuaris. Així el mite sobre com un déu instaurà la semana en crear el món en set dies, conté informació real sobre com dividia el temps la societat que el creà i quines divisions feia entre lo inanimat i lo animat,... Els mites també ens serveixen com a model a seguir o a evitar i històries conegudes per tothom amb les que hem de posar relació les experiències individuals.
    Estic d'acord amb que el mite mai podrà ser del tot destruït ja que pens que la veritat més propera a l'home és un conte. A partir d'ell entenem cultures i creències i és veritat què l'angoixa de l'home ha estat la resposta davant els mites.
    El mite sí és una altre forma d'explicar la realitat però és cert que també té parts falses o increïbles.
    En Plató dividí el món en dues parts: el món sensible ( conjunt d'entitats que s'ofereixen als sentits, relaitats particulars, múltiples, que naixen,creixen i moren i que es capten amb els sentits) i el món intel·ligible o de les idees (entitats universals, absolutes, independents, eternes; entitats que es tobren més enllà del temps i de l'espai i que es coneixen com a la part més excel·lent de l'alma, la racional). Aquí la realitat més valuosa la constitueix la idea del bé. La feina de la filosofia consisteix en ascendir des del món sensible al món de les idees i en aquest, contemplar la idea del bé; per això Plató defineix a la filosofia com un ascens al ser.
    Referint-me al mite de la caverna crec que ens explica la realitat d'una manera que no coneixem però també ens dóna a entendre que dins aquesta realitat hi ha una part falça la qual identificaríem com les aparences. Estic d'acord amb aquell dit: “les aparences enganyen”. Enganyen molt, i fins i tot podem arribar a creure coses que són verdaderament falses i d'altres en canvi, que podem demostrar veritables mitjançant el raonament. Mitjançant el mite, com ja he mencionat, l'home va acaparar l'engoixa però gràcies a ella, avui dia, podem tenir la capacitat d'arribar al coneixement.

    Catalina Neus Seguí Crespí
    1r Batx-A

    ResponElimina
  13. Durant molt de temps els mites s'han utilitzat per explicar moltes coses, sobretot origens: del món, dels èsseres vius... però sempre consta de dues parts la ficticia i la varitat
    La ficticia representen les coses que ens han volgut incaucar però que finalment s'han demostrat que eren falses com es el cas de les sombres en el mite de la caverna de Plató
    La veritat en cambi no te la dui directament. L'has de cercar i trobarli el sentit ja que gràcies en els mites la gent pot desenvolupar la seva capacitat de raonar. Grácies en aquesta varitat podrem apendre i enseñar moltes coses i grácies en els mites podrem ensenyar les característiques propies de cada mite més el que simbolitsi el mite per a cada persona
    Referent en el tema de que altres països sobretot occidentals donen meés imporatancia en els mites que no en els països orientals es perque són més savis que nosaltres perque no tenen les comoditat que tenim nosaltres i penses més, com que pensen meés per explicar-ho utilitzen metafores i algunes vegades mites per comprender-ho del tot. En camni com que nosaltres tenim millors tecnologies ens basam amb les esplicacions empiriques i si no o veig i o no mo demostren no mo crec i per això no lis donam tanta importancia en els mites
    En definitiva que trob que hauria de haver una reabilitació del mita per haver mes diferencies de pensament i apendre un poc de cada individu
    Sebastià Pascual Payeras 1C

    ResponElimina
  14. Jo crec que per una part els mites en realitat si van existir ja que ens expliquen els avantpassats amb fets creïbles, ens diuen coses reals ja que amb el temps s'han arribat a acceptar com a veritats i a mes a mes el mes important ens ajuden a reflexionar, raonar i a pensar desde diferents punts de vista i alhora a extreure conclusions i idees claus del que realment ens vol dir el mite en cada història. Per una altre banda les persones tenim tendència a dir lo que pensa la majoria de gent , es a dir que els mites son falsos, però nosaltres creim amb moltissimes coses que son tonteries i no ens hem aturat perque hi creiem o hi deixam de creure tan sols perque sempre volem imitar els pensaments dels altres. Desde el meu punt de vista el mite vendria a ser com un conte o una fàbula perque entenguem millor la realitat, es a dir, quan els homes estan tancats ho podem reflectir amb l'opressió a la llibertat, no deixar expressar-se per ells mateixos, impedir-los veure la realitat i al mateix temps no poder pensar.
    Des de el meu punt de vista el mite i el logos tenen una certa relacio encara que els miten vagin a cercar la veritat de les coses i el mite ens ho fa veure mitjançant històries, la relació es que els dos ens fan raonar, i pensar.



    M. Magdalena Company Mateu
    1er batxiller C

    ResponElimina
  15. Jo penso que el mite, en principi no és una altre forma de veure la realitat, sinó que és un relat d’esdeveniments imaginaris, meravellosos, fantàstics que són duïts a terme sobre ésser sobrenaturals. Tot i això moltes vegades les persones, quan tenen un problema, o els ha passat alguna cosa, ho relacionen amb algun mite. Com per exemple el mite de “Don Juan Tenorio” que es relaciona amb les persones que els agraden molt les dones i en volen tenir una per a cada dia. En aquest cas, la resposta podria dir-se que si que és una altre forma de veure la vida. El mites també són una forma de veurer la realitat per aquelles persones que formen part d’un sistema religiós i que tenen com a creença el mite.
    Però la meva opinió és que quan a tu et passa alguna cosa i ho relaciones amb un mite, és perquè tu et creus que ets com ell, o que tens el mateix defecte; però no que sigui una altre manera de veure la realitat. Sinó una simple comparació entre el mite i tu.

    La rehabilitació del mite és necessària per aquelles persones en que creuen que és una manera de veure la vida i seguir una guia cap a ells. Però per altre part, les persones que no veuen el mite com una forma de veure la vida, els pot parèixer absurd, relacionar la realitat amb els mites. Com he dit abans, per a ells, sols seria una comparació entre un fet sobrenatural que es conta; és a dir, un mite i la realitat que tu estàs visquent.

    En el mite de la caverna, les persones encadenades sols han vist aquelles ombres durant tota la seva vida. I per aquesta raó quan un del individus encadenats surt a l’exterior i torna a buscar-los per donar-lis la llibertat, ells en negan a fer-ho. Ja que si algun dia arribessin a tenir la llibertat i després d’haver conegut un nou món els tornessin a encadenar, ells no podrien ser feliços sabent que hi ha un altre món millor que aquell que hi ha en la cova. Per aquesta raó tenen por a conèixer la vida i prefereixen estar encadenats i veure la vida d’aquesta forma.

    Cristina Llompart Mariano
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  16. Jo, personalment, pens que el mite és un altre mètode d'estudi i d'interpretació de la realitat.
    El fet de que el mite es basi en esdeveniments un tant imaginaris i una mica surrealistes no significa que per això els haguem de menysprear o directament pensar que ens aporten informació falsa.
    També, cal tenir en compta que els mites varen ser formulats durant l'Antiga Grècia i els coneixements que la gent tenia en aquell temps de la realitat no són, ni prou fer-s'hi, semblants als coneixements que tenim nosaltres actualment. A la vegada cal destacar que la religió en aquell temps tenia un fort pes i era un pilar bàsic fonamental dins la societat. Per tant, és lògic que la gent d'aquella època intentàs explicar la realitat justificant-la gràcies als poders dels déus i atribuís determinats esdeveniments a actuacions divines i no intentés donar una explicació basada en la raó.
    En resum, les persones utilitzaven els mites per explicar el motiu desconegut de certs fets que no entenien i intentaven donar un perquè a les seves inquietuds i trobar respostes a les preguntes que ells mateixos es formulaven a partir de l'observació de la realitat. Per aquest motiu, crec que no s'han de considerar mètodes d'estudi erronis ni falsos, simplement els hem de respectar i intentar treure alguna cosa bona d'ells amb l'objectiu de que ens aportin diferents punts de vista de la realitat i ens ajudin a criticar-la constructivament per millorar-la.
    Al mateix temps, crec important destacar l'ús que fa Plató del mite per explicar la seva teoria filosòfica. Tot i que des del moment que explica la seva teoria ja no deixa lloc a un univers obert lliure d'interpretacions i dóna lloc a un pensament únic, crec que la manera d'explicar l'existència de dos móns, el món sensible i el món intel·lectual, fent servir el mite és una demostració d'astúcia i d'enginy per fer arribar a la gent d'una manera senzilla, accessible, interessant, divertida i simplificada la seva teoria; ja que d'aquesta manera, resulta molt més atractiva i fàcil d'entendre.
    Tot i això, pens igual que Blumemberg que una rehabilitació del mite és necessària; per una banda, el mite va ser la primera resposta a la qual va recórrer la humanitat per donar una explicació a les seves preguntes i, per altra, totes les persones tenim una manera diferent de concebre la realitat, d'interpretar-la, criticar-la i de reflexionar sobre ella mateixa. Per tant, com més punts de vista distints anem creant dia a dia, més fàcil ens serà trencar amb el pensament únic que actualment regeix la societat que d'alguna manera ens fa ser una mena de còpies els uns dels atres i ens facilitará l'anar a cercar respostes més enllà i anar creant una manera de veure la realitat totalment lliure i sense límits.



    Cristina García Serra
    1r Batxillerat A

    ResponElimina