dijous, 15 d’octubre del 2009

La filosofia com a forma de viure

Hem vist aquests darrers dies a classe que a la filosofia hi ha que distinguir una vessant pràctica (ètica i política) i una teòrica (veritat i realitat). Actualment, s'ha dit que la filosofia, a més de ser una forma de pensar i de ser un pensament, que cerca un coneixement radical de la realitat, també és una forma de viure i d'actuar.

Des dels temps de la filosofia antiga i, concretament, des dels temps dels filòsofs presocràtics, però més en els temps de Sòcrates es defensava, que la filosofia era un mode de vida. Pierre Hadot acaba de publicar en castellà l’edició de La filosofia como forma de vida. Aquest autor defensa que la filosofia es un saber que té com a objectiu pensar sobre el seu propi viure i, a partir de la reflexió sobre la pròpia experiència de vida, plantejar-se, a continuació, com viure d’una forma distinta, plena, humana, és a dir, filosòfica. La filosofia no és, doncs per a Hadot un saber especulatiu, que té com a objectiu elaborar una teoria, o estudiar-la o conéixer-la, sinó una reflexió permanent sobre la vida de cada ésser humà (una proposta semblant a la de Kierkegaard i Unamuno). La filosofia té com objecte la vida quotidiana de cadascú i és el medi que permet que cada ésser humà la pugui viure de forma sàvia i feliç.

Hadot ens ha mostrat que la filosofia consisteix segons els grecs en un mode de viure abans que una teoria del coneixement o un sistema. Així, per a un grec l’opció d’un mode de viure no es situa al final del procés de l’activitat filosófica, sinó al contrari, el discurs filosòfic s’origina en una elecció de vida i una opció existencial i no a la inversa. Sòcrates que no havia escrit res es un clar exemple perquè és a partir de la vida i de la mort de Sòcrates quan es construeix una teoria filosófica i no a l’inrevés. Per la seva manera d’interrogar als ciutadans, que posa en qüestió el tipus de vida i els seus valors però també la seva forma de viure com a ciutadà exemplar, rebutjant el luxe i sense por a patir el sofriment ni la mort es com com vincular-se el naixement de la filosofia.

En veritat el que es discuteix és una concepció de la filosofia com teoria de coneixement o sistema i com a manera de viure. Els comentaris han de girar sobre aquestes qüestions:

-És la filosofia una teoria que es centra en una teoria del coneixement i de la realitat o és una forma de vida? Es poden unir les dues vessants?

-La filosofia ens allunya, doncs, de la vida (filosofia teòrica) o la vida ens apropa a la filosofia (filosofia pràctica)?




18 comentaris:

  1. La filosofia és una manera reflexiva i racional d’enfrontar-se amb la pròpia vida i amb el món. Això fa que l’ésser humà es qüestioni sobre la seva vida i decideixi el que és bo i no és bo i el que és correcte i no és correcte.

    Tampoc és escollir i triar quin és l’òrgan del pensament que a un li agradaria trucar a un mateix o li agradaria creure, sinó que és una recerca.

    Si podem dir que la filosofia és considerada com una disciplina acadèmica però realment si la aplica’m és una font de coneixement que arriba a ser útil en la nostra vida.

    Un ésser humà no mereix la pena que visqui una vida sense qüestionar- ho tot, és a dir, a de saber ser crític i autocrític.

    La filosofia no es resol només amb l’activitat teòrica sinó amb una elecció de la vida i una opció existencial. Per tant més que una disciplina teòrica, és com una forma de vida, ja que implica una certa visió del món i la tasca de reflexió filosòfica.

    A més, a mesura que passa el temps, la filosofia ha estat, i continua sent, una manera de veure i d’estar del món.



    Concepció Rebassa Henarejos

    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  2. per a mi la filosofoia es una teoria que es centra en una teoria de coneixament i realitat i no es pot unir a la forma de vida. cada persona pot elegir la forma de vida i so voler centrarce en aquesta teoria pero les persones que busquen de centrarce o fan perque volen, no per necessitat, en canvi les k busquen les formes de vida o fan per necessitat.

    Per a mi la vida ens apropa a la filosofia ja que ens dona la oportunidad de reflexionar sobre les accions k en pasen el dia a dia, d'aquesta manera ens "obligam" nosaltres mateixos a fer la nostra propia filosofia sobre el que passa i per a que pasa.

    Antoni Fernandez Company 1r Bat B

    ResponElimina
  3. L’afirmació “la filosofia és una forma de viure i d’actuar” és totalment certa, ja que per fer filosofia és indispensable fer-se preguntes i intentar trobar un indici de respostes d’aquestes. Des de el moment en que et decideixes a pensar, la teva vida ja canvia, perquè si ets conseqüent amb els teus pensaments i reflexions, viuràs des de l’interior.

    Mitjançant l’acció de fer-te qüestions sobre el mode de vida que estàs duent a terme i sobre com és aquesta vida, t’és més fàcil diferenciar allò que és correcte d’allò que no ho és i per tant tens l’opció de canviar. En aquest moment és quan es diria que estàs duent una vida filosòfica, per tant la filosofia es clarament una forma de vida. Pens que realment no es que la vida ens apropi a la filosofia, si no que aquesta ens apropa a la vida, ja que aquesta té com a finalitat estudiar la vida quotidiana de cadascú. Durant l’època de Sòcrates es va dur a terme el que diríem una revolució, una revolució de pensament, ja que mitjançant l’acció de pensar s’anaven descobrint coses noves. Això a Sòcrates no li interessava ja que ell el que volia era estudiar principalment la persona fent preguntes. Les preguntes que ell realitzava estaven generalment al voltant de dos importants termes: la lògica i la raó. El mètode de Sòcrates no va agradar gens als atenencs ja que el van condemnar a mort perquè creien que tenia la culpa de que haguessin perdut la guerra, però realment això no era així, Sòcrates l’únic que havia fet era atrevir-se a pensar i a qüestionar, però com que aquesta acció va donar lloc a reflexions que no convenien als atenencs, la millor solució era eliminar-lo.

    Sòcrates va dir “ No mereix la pena que un humà visqui una vida sense qüestionar-s’ho tot” ja que si fos així només s’estaria vivint la meitat de la vida perquè el fet de fer-nos qüestions ens permet veure coses i descobrir pensaments que són invisibles per als ulls.


    Antònia Porquer Díez del Valle
    1er Batxillerat A

    ResponElimina
  4. Personalment estic d’acord amb el que diu Hadot. Sempre he pensat que el més important, el que hi ha per davant de tot és la pròpia vida i la felicitat, però per això no vull negar que la raó no jugui un papar important en les nostres vides. Doncs bé, només recordant com ha estat la història de la filosofia, aquesta ha sofert grans canvis i alts i baixos. Aquets canvis han estat els causants de la forma que ha adoptat la filosofia a l'occident, ja que als seus inicis es tenia com a filosofia el coneixement o el mitjà per explicar els fenòmens còsmics i humans. Aquesta essència de la filosofia grega va sofrir uns quants segles de recessió, per les variacions culturals, fins arribar al punt en que la totalitat de la societat creia només en una filosofia basada en el coneixement científic, en la ciència. On vull arribar amb tot això és que la filosofia, durant els seus tres mil anys d’existència ha passat de ser totalment natural, basada en una raó humana, a ser totalment científica; tot arribant a un punt on es tornen a mesclar aquestes aspectes de la filosofia. És a dir, avui dia encara es present la filosofia racional basada en el coneixement científic, però comença a prendre força l’altra filosofia, la filosofia que compartien Sòcrates i els altres la resta de filòsofs grecs, perquè la societat s’ha adonat de que no pot esser possibles una vida totalment de ciències, una vida tan tècnica, sinó que per a viure una vida plena, també necessiten d’una vida amb sentiments, una vida amb raó cordial, una vida humana.
    Jo crec amb una vida que inclogui ambdós aspectes de la filosofia; una filosofia com a coneixement de la realitat, ja que culturalment es necessita d’aquest camp ,més tècnic, i una filosofia com a forma de vida, ja que tota persona porta dins seu una part més sentimental, que pugui explicar conceptes abstractes que presenta la vida.

    ResponElimina
  5. Personalment estic d’acord amb el que diu Hadot. Sempre he pensat que el més important, el que hi ha per davant de tot és la pròpia vida i la felicitat, però per això no vull negar que la raó no jugui un papar important en les nostres vides. Doncs bé, només recordant com ha estat la història de la filosofia, aquesta ha sofert grans canvis i alts i baixos. Aquets canvis han estat els causants de la forma que ha adoptat la filosofia a l'occident, ja que als seus inicis es tenia com a filosofia el coneixement o el mitjà per explicar els fenòmens còsmics i humans. Aquesta essència de la filosofia grega va sofrir uns quants segles de recessió, per les variacions culturals, fins arribar al punt en que la totalitat de la societat creia només en una filosofia basada en el coneixement científic, en la ciència. On vull arribar amb tot això és que la filosofia, durant els seus tres mil anys d’existència ha passat de ser totalment natural, basada en una raó humana, a ser totalment científica; tot arribant a un punt on es tornen a mesclar aquestes aspectes de la filosofia. És a dir, avui dia encara es present la filosofia racional basada en el coneixement científic, però comença a prendre força l’altra filosofia, la filosofia que compartien Sòcrates i els altres la resta de filòsofs grecs, perquè la societat s’ha adonat de que no pot esser possibles una vida totalment de ciències, una vida tan tècnica, sinó que per a viure una vida plena, també necessiten d’una vida amb sentiments, una vida amb raó cordial, una vida humana.
    Jo crec amb una vida que inclogui ambdós aspectes de la filosofia; una filosofia com a coneixement de la realitat, ja que culturalment es necessita d’aquest camp ,més tècnic, i una filosofia com a forma de vida, ja que tota persona porta dins seu una part més sentimental, que pugui explicar conceptes abstractes que presenta la vida.

    Mª Antònia Perelló Mir
    1er Batxillerat A

    ResponElimina
  6. La filosofia és un saber, coneixement, reflexió sobre la pròpia vida d’ un mateix i mitjançant aquesta es pot obtenir una vida diferent, més total, dirigida cap el coneixement, cap a la saviesa interna. Els grecs es pensaven que la filosofia no era una manera de viure, sinó que depenent de la manera de viure que tenies pensaves una activitat filosòfica. Sòcrates és un bon exemple del que acab de parlar; va ser a partir de la seva vida, que va fer que els ciutadans es comencessin a preguntar-se sobre la seva pròpia vida, i mort que es començà l’activitat filosòfica amb més força.
    Jo crec que la filosofia està relacionada amb les dues vessants (teòrica i pràctica). Nosaltres volem tenir més coneixement universal per tenir una vida millor, però també la manera de viure influencia la nostre mentalitat.


    Joana Maria Batle Mascaró
    1er Batxillerat A

    ResponElimina
  7. Primer de tot cal dir que cadascú es lliure per elegir el tipus de creences, religió..., i el mateix passa amb la filosofia. Tothom pot elegir si practicar la filosofia com una vessant teòrica, es a dir, el pensament racional i el coneixement de la realitat, o per el contrari, per una vessant pràctica, és a dir, com una forma de viure i actuar, encara que ambdues es poden unir, ja que un pot viure aplicant els seus coneixements.

    En el cas de Sòcrates, ell interpretava la filosofia com una forma de viure, i era fidel a aquesta creença. Sòcrates creia que qüestionar les tradicions i la manera d’actuar de la seva societat era l’única forma correcta de viure, ja que si no era així, no valia la pena viure. A aquesta creença la portà fins a tal punt que preferí morir amb la consciencia neta d’haver fet el que era correcta, abans de demanar perdó pel que havia fet, i així probablement salvar-se. Fou una decisió molt valenta, ja que posant-me en la seva pell, no se que hagués fet defensant les meves idees davant la mort. Així i tot, valent no té el perquè ser sinònim de millor, ja que la filosofia també et diu com actuar, i a n’aquell moment s’havien de tenir les idees molt clares per actuar com ho va fer Sòcrates.

    Jo crec que un mateix individu pot dur a terme les dues vessants, és a dir, no té el perquè limitar-se a practicar-ne sols una, ja que depenent de la situació, un pot dur a terme la vessant pràctica a l’hora de relacionar-se amb els altres, per exemple, i dur a terme la vessant teòrica a l’hora de criticar i pensar sobre un tema que ens afecti o que pensem que s’hauria de modificar en algun aspecte.

    Per això crec la vessant correcta depèn de cadascú, encara que una combinació de les dues es possible; fins i tot una mateixa acció es pot dur a terme amb les dues vessant

    Toni Riutort Crespí
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  8. Tot i que cal esmentar, que cada persona és lliure de triar la vessant que desitja, penso que la millor vessant és la pràctica, amb la qual tu actues d'una forma o d'una altre, sense basar-te en una teoria de coneixements, ja que davall el meu punt de vista, aquests coneixements s'anirien adquirint a mesura que pasa el temps, de mode que tu vius una vida com et sembla, i els coneixements que dia a dia vas adquirint fan que actuis d'un mode o d'un altre davant les situacions que se't poden presentar.

    El cas de Sòcrates és un cas que sempre m'ha impresionat molt, ja que és un perfecte exemple de la filosofia com a forma de viure, degut a que ni tansols davant el perill de que el condenassin a la mort va fugir dels seus principis, que li deien que ell havia fet el correcte i que no tenia el perquè de demenar perdó o disculpar-se, ja que ell en tenia la consciència ben neta de haver fet el bé.

    Per una banda, penso que les dues vessants es poden dur a terme alhora, però per una altre penso que no és possible.
    Per la part positiva, penso que un pot actuar en funció dels coneixements que té, per tant els aplicaria els dos alhora, i en canvi, per la part negativa, defenso que una persona ha de usar la filosofia com a mode de vida per desprès poder-ne tenir un cert coneixement i poder fer-ne la vessant teòrica.

    Per aquests motius, penso que la vida ens acosta a la filosofia, ja que a mesura que et passen els anys, vas pensant i vas adquirint els coneixements suficients per saber que la filosofia ens fa la vida un poc més fàcil a tots.

    Tot i així, la vessant correcta depen exclusivament de cada persona, per tant, les opinions poden ser diverses.

    M.Antònia Socies Cladera.
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  9. Crec que és realment certa la relació entre la vessant teòrica i la pràctica en les que es divideix la filosofia. Doncs ens que basariem el nostre pensament si tan sols es consideràs una part teòrica que no es pot aplicar a la realitat, a la vida?
    És totalment indispensable que ambdués vessants, per tant, estiguin relacionades. El plantejament d'alguns problemes ens ajuradà a reflexionar sobre els mateixos, iniciant d'aquesta manera un procés d'investigació de la realitat, la veritat, el que és correcte... Tan sols aquelles persones que qüestionin la seva pròpia experiència humana, sabràn pensar de veritat, és a dir, aconseguiràn una nova visió sobre la vida i viure aquesta de la forma més apropiada, aropant-se de cada vegada més a la filosofia. Aquesta darrera ens perment adonar-nos de multitud de coses que no es poden apreciar a través de cap dels cinc sentits corporals, tan sols es coneixeràn aplicant el pensamant i coneixements pròpis. És pot arribar a considerar que la filosofia ens permet eliminar la por, obrint els ulls davant un nou camí, un llarg camí que ens ajuradà a percebre noves experiències més enllà de les que podem observar.
    Per tan es pot dir que l'acció de Sòcrates col·laborà en gran part a iniciar el procés de pensar. El fet de no donar resposta a tantes preguntes que es qüestionava la societat, va permetre que aquesta poses en pràctica els seus coneixements buscant per tant la possible solució a aquests problemes.
    Com a conclusió dir que cal seguir amb l'obra de Sòcatres, no hem de deixar que sempre influeixin en nosaltres els pensaments externs, per tant no hem de permetre que sempre ens donin la resposta abans de que cadascún dels membres de la societat es plantegi el problema, la part imprescindible perque existeixi la filosofia.


    Francisca Serra Cabanellas.

    ResponElimina
  10. 1a PART DEL COMENTARI

    Després de la lectura d’ aquest article, he comprés que la filosofia es pot dividir en dues vessants completament diferenciades, la teòrica, basada en el coneixement, la veritat i la realitat; i la vessant pràctica, en que la reflexió filosòfica proporciona orientació moral i política als éssers humans.

    Des de l’ Edat Antiga, la filosofia no només s’ ha ocupat d’ especulacions abstractes i del coneixement pur, sinó que també s’ ha considerat com una manera de viure.

    En alguns casos, el filòsof ha estat considerat com a tal, no per haver construït un sistema filosòfic, sinó pel fet d’ acostar-se a l’ ideal de vida, i com a paradigma d’ aquest tipus de filòsof tenim a Sòcrates.

    Un filòsof centrat en la vessant pràctica, s’ esforça per viure en consonància al model de vida filosòfic i compromet cada instant de la seva vida, cercant l’ autonomia, la llibertat interior... El saber pràctic de la filosofia, es centra en l’ acció humana i en la conducta moral, i estableix uns valors ètics i polítics, que ens permeten orientar el nostre comportament; és a dir el filòsof pràctic es centre en interessos de naturalesa moral, política, social, personal, interpersonal....a diferència del filòsof teòric que discuteix sobre temes abstractes, metafísica...

    Sòcrates, inaugurà un estil de vida, més que una doctrina, ja que el seu mètode conduïa a l’ interlocutor a una actitud mental nova, i en lloc de transmetre-li un coneixement, el que feia era fer-lo progressar per ell mateix. El seu mètode no era l’ exposició, sinó el diàleg, i sobretot la interrogació.

    La vida de Sòcrates, va estar dirigida a donar a entendre als homes que la filosofia no és una especulació sobre el món afegida a altres activitats humanes, sinó un mode de vida, per el qual si és precís, convé sacrificar-se.

    Segons ell, el subjecte humà és el centre d’ estudi, i sobretot tracta de conèixer que és necessari que l’ home conegui per ser feliç interiorment, i com que la realitat de l’ home es per a Sòcrates de caràcter moral, la qüestió moral es situa en el centre de la filosofia.

    Maria Margalida Torrens Terrassa
    1er BATXILLERAT B

    ResponElimina
  11. 2a PART DEL COMENTARI

    La irritació causada per Sòcrates en molts homes del seu temps fou deguda a que veien en ell el destructor de certes creences tradicionals, però sobretot a que intervenia en aquella zona en que els homes més es resisteixen a la intervenció: la pròpia vida. Per mitjà de les seves constants interrogacions Sòcrates feia sorgir de qualsevol lloc un problema que abans semblava no existir. De fet tota la seva obra, es va dirigir a la recerca de problemes més que de solucions. El problema feia que desapareguessin els falsos sabers i les ignoràncies encobertes.

    Sòcrates, possiblement va iniciar el que posteriorment s’ ha denominat filosofia pràctica, que avui en dia està adquirint molta importància.

    Es pot dir, que la vessant teòrica i la vessant pràctica, es poden unir i de fer s’ uneixen, ja que són molts els filòsofs, procedents de diverses escoles, que han començat fent una filosofia predominantment teòrica i llavors han canviat fent o debatent qüestions que no són estrictament teòriques, com poden ser qüestions morals, polítiques... Penso que a tot això, poden haver contribuït factors que per si mateixos no són filosòfics, i que avui en dia tenen gran rellevància, com per exemple temes de naturalesa ecològica, relatius a l’ ètica... Però també s’ han produït casos en que aquesta interacció entre vessants no ha ocorregut i els filòsofs s’ han centrat en concepcions abstractes.

    El més lògic és que la filosofia teòrica tengui un aplicació pràctica, però es pot donar el cas de que malgrat haver-hi una teoria no s’ actuï en consonància d’ aquesta, o que s’ actuï d’ una manera concreta i a partir d’ aquest comportament es creï un teoria, com és el cas de Sòcrates, o que aquesta teoria no sigui creada.

    Maria Margalida Torrens Terrassa
    1er BATXILLERAT B

    ResponElimina
  12. La filosofia tant un forma de vida com un coneixement, en la meva opinió perquè si saps el coneixement, i n'ets conscient, sabràs com viure.
    ES veritat que es diferencien les dues vassants, però, com va dir Hipatia:"són més les coses que les uneixen que les que les separen".

    Per a Hadot, els presocràtis i socràatics, pensar tenia la finalitat de ser conscients de com vivim i d'aquí, si volem canviar la nostra forma de vida, ens ensenya a saber elegir el que volem i el que no. La filosofia és la ciència que ens ajuda a estudiar-nos a nosaltres mateixos, a coneixer-nos i saber el que volem i el que no, per això aquesta part teòrica és tan essencial. La manera de saber indentificar-nos, de poder descobrir com som, és fent el que feia Sòcrates, fent preguntes, ens les feim a nosaltres mateixos per saber que és el que pensam en realitat i el que volem.
    Per la part de la vessant pràctica, tendria la relació amb la teòrica, ja que quan has descobert el que de veritat vols, pots utilitzar-lo per canviar la teva vida, per saber viure millor a la teva manera, sentir-te bé amb tu mateixa, estar tranquil·la i arribar a la felicitat.
    És tracte d'un fet simple, coneixer-te a tu mateix i saber que vols i que no, per poder canviar o no. Posar en pràctica la teoria.





    Clara Reynés Capó 1 Btaxillerat A

    ResponElimina
  13. Com tots sabem el terme "filosofia" uneix bastantes definicions,conceptes...
    Per mi,i com molts altres,la filosofia és tot allò que vaig experimentant dia rere dia i l'important d'aquesta disciplina és l'ús del raonament per avaluar els arguments.Per tant,sóc partidari de que la filosofia és una forma de vida,ja que,et dona l'oportunitat de ser tu mateix qui elegesqui el camí per assolir la màxima felicitat.
    És a dir,consider que aquest fenòmen és una vessant totalment pràctica,si fos el contrari esteriem dient que ens guiam per els altres i que no som autònoms,part essencial d'una persona prou conscient.

    Resumint tot el que he llegit i he escrit,la filosofia ens allunya de la vessant teòrica,és a dir,som nosaltres qui deim on o què volem...





    Margalida Llobera Martorell
    1 Batxillerat A

    ResponElimina
  14. Per als Grecs la filosofia és un mode de viure abans de una teoria del coneixement. Però si és així; és a dir que és una forma de vida hi ha d'haver un coneixement o realitat sobre la vida, sinó com vols que sigui una forma de vida sense demnar-se si allò és la realitat? Per tan jo penso que estan unides ja que per a què sigui una forma de vida primers s'han de fer preguntes sobre si aquella vida és la realitat i d'aquesta manera aplicar una teoria de coneixement; és a dir, que la vessant pràctica ha d'anar lligada a la vessant teòrica.

    Jo pens-ho que la vida ens apropa a la filosofia (filosofia pràctica) ja que a través de la vida podem arribar a ella. Però a partir d'aquesta aproximació a la filosofia, les persones hen allunyam de la vida ja que sempre ens feim preguntes(filosofia teòrica); però volem tenir una resposta i la filosofia no cerca respostes; sinó sols fer preguntes. Per tan en opinió meva es podria dir que la vida està relacionada amb la filosofia alhora que ens allunyam d'ella.


    Cristina Lompart Mariano
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  15. Per començar a comentar aquest article, diria que estic completamet d'acord amb l'opinió de Pierre Hadot, ja que per a mi la filosofia és centra més en la forma de viure, de pensar les coses perque aquestes ens vagin bé i de raonar els nostres problemes diaris. Deixant la meva opinió de banda, és ben cert que la filosofia es divideix en dos vessants, el teòric i el pràctic.
    Fa molt de temps; a l'època dels grans pensadors, com per exemple en Sócrates; la filosofia era acceptada i utilitzada, generalment, de manera teòrica, ja que la gent es basava en veritat i a realitat a l'hora de treure les seves qüestions. Amb el pas del temps s'ha vist clarament el progrés d'questa teoria ja que la gent va començar a interesar-se per la ciència i la tecnologia i això va fer que s'involucràsin dins una filosofia totalment pràctica. Actualment això ha tornat a canviar i ara la sociaetat s'ha adonat que no tot es basa en la pràctica, sino que la teoria és la que realment ens ensenya.
    Encare que les dues vesants estiguin completament diferencades, inconcientment, durant la nostra vida, les utilitzam moltes vegades a l'hora. Això vol dir que quan usam un pensament teòric, sempre hi ha una segona idea o intenció pràctica.

    És evident que cadascú té la seva manera de creure en la filosafia i d'acceptar-la així com vol però desde el meu punt de vista, la vida, el fets quotidians i les exeperiències diàries ens apropen a la filosofia, ja que desde les nostres vivències cream la nostra pròpia teoria pràcica o teòrica.


    MARGALIDA CRESPÍ SERRA
    1er BATXILLERAT B

    ResponElimina
  16. En acabar de llegir l'article he pogut concloure diverses coses:
    Per a conèixer qualsevol ciència és bo començar per la seva definició però només es coneix realment quan ho vivim; per això per conèixer què és filosofia, hem de filosofar. Tot home és capaç de filosofar, és capaç de raonar. Com ja he dit la filosofia és una ciència, i estudia els coneixements per les seves causes, de lo universal i necessari.
    Nosaltres hem nascut per actuar, no podem no fer-ho, però l'acció més autèntica que realitzam és l'acció lliure. Aquesta acció va dividir la filosofia en dues grans branques: la filosofia teòrica i la pràctica.
    La filosofia pràctica és aquella que ens vol ensenyar a viure, la que està relacionada amb l'ètica i la moral, la convivència i organització social; política. Ens ensenya a aprendre a controlar les passions en la cerca de valors més transcendents, descobrim que és més savi dominar-nos que donar corda solta a les nostres pròpies emocions.
    La filosofia teòrica, en canvi, és aquella que es relaciona en l'entorn de la realitat còsmica; de l'origen i la naturalesa de l'Univers.
    Crec que si, que efectivament les dues vessants es poden unir, ja que la seva unió constitueix la totalitat de la filosofia. I el més lògic és que si hi ha una teoria, aquesta es pugui aplicar a la vida.
    La filosofia és atemporal ja que des de l'època dels grecs o era clàssica ja existia. Tot home necessita la filosofia, necessita fer-se preguntes profundes per tot allò que l'envolta. L'home necessita conèixer la pura veritat de les coses, ha nascut així. L'home necessita ser autònom, digne i lliure per a fer de la seva vida el bé. De fet, un dels més grans filòsofs de l'antiguedat, com fou Sòcrates (469-499a.C), cercava un sentit, una finalitat de l'home, el qual va defensar el fet que la felicitat era el fi de l'home. Fi que depèn de les virtuts; part de l'estudi de la ètica. Tot el que sabem de Sòcrates ho sabem del seu deixeble Plató. Sòcrates no ensenyava directament a la gent sinó que deixava en suspensió el progrés de cada un que l'escoltava per si mateix. Podríem dir de qualque manera que deixava en pràctica dels alumnes la seva teoria. Els deixava conèixer la raó.
    Però, per la filosofia, la racionalitat, juga el paper fonamental en l'estudi i en la seva acció. La racionalitat, és el medi per el qual podem conèixer tot allò que ens envolta. És el punt de partida, per a cercar i saber quina és la finalitat de l'home. Sòcrates deia, amb respecte a les virtuts i el seu coneixement mitjançant la raó, “Només el qui sap que és justícia (virtut) pot veritablement ser just i obrar justament”. La essencialitat de la filosofia està en que aquesta se qüestiona les coses amb una major amplitud de l'acció, a diferència de les altres ciències. La filosofia és l'amor de conèixer, per conèixer; la qual pot parèixer inútil però no és així.

    ResponElimina
  17. En canvi, en resposta a la segona pregunta plantejada crec que hi puc opinar diferents coses.
    La filosofia en part ens allunya de la vida (vessant teòrica), ja que ens imposa el coneixement de coses que no podem arribar a conèixer totalment. La realitat còsmica només pot ser vista sota una perspectiva determinada; és a dir, no podem conèixer la realitat pura sinó només com és el que és real per a nosaltres. El nostre coneixement és veritable però no arriba més que fins on permeten les nostres facultats. D’allò de què no rebem prou informació a través dels sentits, que són els encarregats d’aportar la matèria primera del nostre coneixement, no en podem saber realment res, i quan la raó especula en el buit sobre absoluts com ara Deú, l’ànima, l’univers, etc., s’atorrolla en contradiccions insalvables. És per això que penso que si que ens allunya de la vida i del què podem conèixer.
    En canvi, la vida ens apropa a la filosofia; gràcies a la filosofia nosaltres podem “viure”. L'home va néixer innat al coneixement i necessita fer-se preguntes. Necessita la filosofia per apropar-nos a una realitat més àmplia i una vida més bona. A partir de la filosofia hem pogut fer-nos preguntes i en alguns casos arribar a unes respostes, i no tan sols arribar-hi sinó que també hem pogut fer un bon ús d'elles. La filosofia ens apropa a la bona conducta i al bé, a tenir una vida millor; pròpia, digna i lliure.
    Catalina Neus Seguí Crespí
    1rBatxA

    ResponElimina
  18. Jo consider que la filosofia tan pot ser teòrica com pràctica. Algunes persones volen viure a partir d'una forma teòrica i seguir els seus principis. En canvi, d'altres, com en Hadot i jo mateixa, estan d'acord amb una filosofia pràctica aplicada dia a dia, perquè nosaltres mateixos podem elegir la nostra forma de vida, sempre i quan no perjudiquem els altres.

    La filosofia pràctica és una manera de viure raonant tots els actes que duim a terme per tenir uns coneixements més correctes. Per tant, ens ajuda a escollir allò que és més adequat.

    Les dues vessants es poden unir, perquè podem aprofitar de cada una la part positiva que tenen, com per exemple: els valors de les coses, l'ètica...

    Jo trop que la vida ens apropa a la filosofia pràctica, perquè ens dóna una manera de viure real, vivencial; per resoldre les qüestions i problemes quotidians, és a dir, de cada dia. La filosofia pràctica ens ha de servir per solucionar les petites coses que ens sorgeixen a la vida, les qüestions de l'escola, de les amistats, de la família, de les relacions entre persones, de la feina, de l'esperança,etc.

    Sandra Henkel Martorell
    1r batxillerat B

    ResponElimina