diumenge, 20 de desembre del 2009

L'home encara no és humà

Us escric el darrer article de l’any i també l’últim del tema sobre l’ésser humà. Esper molts, molts de comentaris i aprofit per desitjar-vos unes boníssimes festes.

Eudald Carbonell i Roure (1953) reconegut per les seves investigacions al jaciment d'Atapuerca, actualment és l’investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Ha publicat, entre d’altres títols, Planeta humà (2000); Encara no som humans (2002); El naixement d'una nova consciència (2007) i La consciència que crema (2008). Al llarg d’aquesta quatrilogia analitza des de la seva experiència com a arqueòleg un nou concepte de l’evolució humana basat en la tecnologia, en comptes de la climatologia o la biologia, tal com fan les explicacions tradicionals. Segons Carbonell, la fabricació d’eines és la propietat que distingeix al gènere Homo de la resta d’éssers vius. La selecció tècnica s’ha anat imposant com a mecanisme d’evolució del comportament humà des de fa uns 2 milions d’anys.

Carbonell defensa la tesi de que la humanització encara no s’ha assolit. Afirma que "encara no som humans". Per què? Perquè encara que el que defineix la humanitat sigui la tecnologia, per a ser veritables éssers humans, a més de disposar de tecnologia, cal compartir-la. I en aquest punt està el problema. Segons Carbonell "utilitzem la tecnologia per satisfer instints bàsics heretats dels primats no humans", amb fins egoïstes i per mantenir jerarquies. Ens comportem com a primats quan actuem en les nostres relacions socials, i també de manera no molt diferent de la resta de gèneres del nostre ordre pel que fa a les nostres construccions. Només quan aconseguim superar aquests instints i els avanços tecnològics beneficiïn la societat sencera (socialització). Avancem, doncs, gràcies a la socialització de les descobertes com la construcció d’eines i el fonc, el que ell anomena re-socialització constant.

Per això, cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguin patrimoni de tota la població seguint uns mecanismes innovadors, adequats als nous temps. Per obtenir aquest objectiu, cal fer pedagogia científica i social sobre què significa la integració de la diversitat a tots els nivells i també cal arribar a una consciència crítica d’espècie (la integració de tots els éssers humans en una sola espècie amb consciència planetària). Ara, per a arribar-hi cal que, aquest mateix segle, tota la humanitat sigui alfabetitzada. Si no se socialitza ràpidament el coneixement adquirit per la humanitat, si continuen augmentant les desigualtats socials i el consum de manera exponencial, la humanitat pot caure, diu, en un col·lapse, agreujat per factors com el canvi climàtic. De fet, Carbonell vaticina l'extinció de la meitat dels humans durant aquest mil·lenni, sobretot pels problemes ecològics.

En el seu darrer llibre, La consciència que crema, esposa que aquesta consciència crítica d’espècie ens permetrà arribar a una consciència operativa (la transformació del coneixement en pensament) i salvar-nos del col.lapse. Estableix un paral.lelisme entre l’era industrial que es va emportant per davant uns 150 milions de persones (un 10 % de la població) i la revolució científico-tècnica, actual que podria eliminar 1500 milions de persones. Aquest esdeveniment pot ser menor i pot portar-nos a un nou ordre si l’enfrontem bé: socialització, consciència crítica i consciència operativa. Així preconitza l’evolució de l’home actual cap l’home ex novo. Carbonell posa nom al que serà el «successor» de l'homo sapiens. Com expressa al seu llibre El naixement d’una nova consciència: l'homo exnovo, «l'homínid artificial del futur», que «serà una producció feta a la carta».«D'aquesta nova espècie, el més important serà la socialització del coneixement, que farà possible una vida millor per a tothom; en segon lloc, la solidaritat, com a valor amb vista a aconseguir una forta crítica d'espècie.»






17 comentaris:

  1. 1a PART DEL COMENTARI

    Eudald Carbonell i Roura és un arqueòleg, antropòleg i paleontòleg català.

    El seu llibre “encara no som humans” planteja a través d’un llenguatge planer i expressiu, que fins que no arribem a la socialització de la tècnica no serem del tot humans. Al llibre es trenca amb el concepte de religió per evolucionar, de la mateixa manera que es romp amb les jerarquies que sempre han envoltat i envolten el progrés. Els autors defensen la col•lectivització de les forces humanes: de la tecnologia i de la selecció tècnica per tal d’arribar algun dia a la humanització.

    Ara bé els vertaders humans ( segons Carbonell ), si vertaderament haguéssim evolucionats i l’enginyeria genètica hagués arribat a tothom, no seria necessari modificar la nostra naturalesa, sinó que ho faríem a través de la enginyeria genètica, ja de bon principi, quan naixem. Això provocarà que a poc a poc, ens anem independitzant de la natura i nosaltres creem la nostra pròpia selecció tècnica.
    Per tant, aquest anàlisis que presenta implica no ésser humans del tot. Ja que els vertaders humans arribaríem amb la socialització absoluta de l’enginyeria genètica.

    Està convençut que la humanització no és sinònim de hominització i que la primera encara està per aconseguir i només s'arribarà utilitzant un pensament crític. Una de les seves propostes més agitadores passa per aconseguir la socialització del coneixement, assolir que els beneficis de la tècnica i el coneixement arribin a tota la societat. Des del seu àmbit de treball això passa per la divulgació de les idees sobre l'evolució humana, pensant que pertanyen a l'educació de les persones només quan aquestes són capaces de compatibilitzar-les amb els seus propis coneixements, aficions o creences en qualsevol de les facetes de la dimensió humana. És un fervent partidari de la cultura com mecanisme crític de formació intel·lectual per a aconseguir que la societat sigui més justa, més lliure i més igualitària.

    ResponElimina
  2. 2a PART DEL COMENTARI

    Tendim cap a un home que viu sol i socialitzat a la vegada. Malgrat això afirma que passen de la consciència de classe a la consciència d’espècie.
    En la seva obra “La consciència que crema” parla de que la consciència està dedins però desprès som incapaços de reconèixer-la com un acte de pensament, com una lògica humana, com una forma de entendre el món...

    Eudald Carbonell creu que fa falta una revolució social i cultural per refondre la raça humana i salvar el nostre planeta.

    Segons el meu punt de vista, estic d’acord amb la teoria de Eudald Carbonell perquè crec que primer hauríem de tenir en compte que l’espècie humana és una espècie animal. Sí que els humans som diferents de la resta d’animals perquè som capaços d’utilitzar la intel•ligència operativa ( que ens permet progressar científicament i tecnològicament ). Però de la mateixa manera l’espècie felina, per exemple, és capaç de veure-hi amb claredat quan és de nit mentre que els humans no podem.
    Tot són espècies animals diferents entre elles, és a dir, els humans tenim intel•ligència operativa i els felins poden veure-hi de nit. Els humans no som ni millor ni pitjor que les altres espècies animals.

    Un altre aspecte que podríem analitzar es que la intel•ligència operativa que posseïm ens ajuda a anar evolucionant de mica en mica, per tant, l’home ( i potser també alguna altra espècie animal ) requereix d’un procés d’evolució.

    Aclarit això, puc dir que no hi ha diferència entre home i animal i que encara no hem evolucionat del tot, sinó que estem en procés. Per tant, dic que l’home és un animal que està evolucionant.



    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  3. En dir que vivim en una societat egoista crec que ho diriem gairebé tot, la gent no comparteix el que té, es queixa i al mateix temps hi ha persones morint de fam, d'altres que no saben ni llegir ni comprendre moltes altres coses que nosaltres avui deim que un nen de 8 anys ja entén, és curiós tot això, perquè ningú té una consciència planetària, no es pensa que hi ha més gent i que tots hauriem de ser iguals com s'estableix a la Declaració Universal de Drets, molts països que firmaren aquest tractat han seguit incumplint-lo d'una manera realment increïble, el cas més conegut és el dels Estats Units amb en Bush, tothom ho sabia, tothom ho veia, i no es feia res per evitar-ho, senzillament perquè els diners ho moven tot, i mentre molta gent es veu subornada per fer passar per alt cosses importants, altres moren dia a dia en condicions pèssimes, per tant hauriem de mirar no tansols per un mateix, sinó per nosaltres mateixos, i quan dic nosaltres em referesc a un nosaltres àmpli, tan àmpli que agrupi el planeta sencer que tots compartim, on tot hi haver-hi costums diferentes tots som iguals, i amb el que fa a això, podría ser ben cert que encara no som humans, no hem après a compartir, a conviure amb harmonía amb els demés i ja s'estàn cercant noves cosses que investigar, per què no investigam primer per què som tan egoistes i desprès ja cercarem altres respostes a diferents teories?

    Si no sabem ni que som nosaltres, perquè volem recrear l'orígen del Big Ban? Fets que mai entendré.





    Lluna.

    ResponElimina
  4. Les pedres tallades representen l'evidència més abundant de les capacitats tecnològiques dels nostres avantpassats, ja que aquest tipus de material té una major duresa i conservada que altres materials que també eren utilitzats, com la fusta. Durant els primers estadis de l'evolució humana no apareixen evidències de talla lítica, i així Ardipithecus ramidus, Australopithecus afarensis, Australopithecus anamensis i Australopithecus africanus no serien capaços de tallar indústria lítica.
    Fins fa 2,5 milions d'anys no apareixen en els jaciments els primers estris de pedra encara que, és lògic pensar, que els primers estris serien de fusta, si bé s'han conservat.
    El tipus d'indústria lítica més simple seria una pedra natural sense modificar mitjançant la talla, com en alguns casos s'ha vist utilitzar als ximpanzés en estat natural. No obstant això, aquest tipus d'útils també són molt difícils de reconèixer en el registre lític. El següent pas de l'evolució cultural és el colpeig simple d'una pedra contra una altra, amb la qual s'obtenen resquills molt simples però amb fils tallants.
    Primerament, Eudald ens explica que ell creu que l'home encara no és home, ja que per a que ho sigui ha d'aprendre a compartir; per tant, com que no ho fa, no és ditament un ésser humà, Carbonell defensa que l'home sigui un ésser humà ha de tenir consciència crtítica d'espècia L'evolució dels primats ha fet que nosaltres poguem satisfacer els nostres instints és per això que ens pareixem tant uns als altres en les relacions socials. Aconseguim avançar, a causa de les socialitzacions. Per això cal fer una avanç en el coneixement però per això es necessita una alfabetització universal per a la socialització ràpida del coneixement adquirid per la humanitat. En la qual cosa si les desigualtats socials no disminueixen caurem en un col·lapse. Però hi ha una cosa que ens pot salvar del col·lapse, i aquesta és la transformació del coneixement en pensament. (consciència operativa).Carbonell ha tengut el valor d'anticipar la nostra següent espècia, l'espècie que ve després de l'homo sapiens l'ex novo; del qual el més important serà la socialització del coneixement i la solidaritat. La gran perspectiva de Carbonell és canviar l'aztar per la lògica i l'ex novo suposarà un canvi evolutiu.
    Cal destacar,des del meu punt de vista, que estic d'acord amb Carbonell, però solament en una part. Personalment crec que l'home encara no és allò que la humanitat necessita, no crec que no sigui un ésser humà; de fet aquest nom és el que li han donat, sinó que no és l'espècie que necessita el món. Per tant supos que a partir de la nostra evolució sobre el coneixement i la consciència podrà surgir una nova espècie on les diferències entre la humanitat siguin nules. On no hi hagui fam, ni guerra, ni discussions; o solament regni evolució i pau.


    Catalina Neus Seguí

    1r Batx.A

    ResponElimina
  5. Jo pens que alhora de definir l’home no podem centrar-nos ni en l’evolució cultural ni amb la biològica, i ara, a més, tampoc amb la tecnològica. Crec que el que és l’esser humà ho és gracies a la combinació de les tres coses, i sense una d’elles, probablement l’altre no seria possible, o almenys fins al punt que hem arribat en l’actualitat. Trob que l’afirmació de Eudald Carbonell no es del tot certa, ja que la fabricació d’eines no hauria estat del tot possible sense estar dotats de la nostre particular evolució biològica, i podem collir d’exemple qualsevol espècie del planeta. Per això, l’home no es pot definir sols en l’evolució tecnològica.

    En el que si que estic d’acord és en que encara no s’ha assolit la humanització plena, ja que en el món hi ha encara molta desigualtat entre diferents països i classe socials, tan tecnològicament, culturalment, econòmicament..., i si el que volem és ser plenament humans, doncs aquesta desigualtat s’hauria d’intentar disminuint, i això significaria que cada cop ens humanitzem un poc més. És a dir, el que s’hauria d’intentar és no sols aconseguir avançar tecnològicament, sinó que aquesta tecnologia pugui arribar a tothom.

    Estic d’acord també, en que les desigualtats anteriors s’haurien d’intentar resoldre com més aviat millor, ja que sinó, cada vegada es faran més grosses i serà més difícil arreglar la situació. S’hauria d’intentar que tota la població tingui un mínim de cultura i alfabetització, que el consum no sigui exponencial... per tant d’assolir un sentiment de consciència planetària, és a dir, que tots formem part de la mateixa espècie

    Sobre el que no puc opinar és en si es o no veritat que 1.500 milions de persones s’extingiran degut al col•lapse que anuncia Carbonell, ja que no tinc els coneixement per opinar, però en el cas de que això passés, sí crec que tal vegada seria cap a millor en alguns aspectes, com una millor socialització, consciència crítica, consciència operativa...però no crec que nosaltres mateixos gràcies a la nostra tecnologia, canviem la nostra espècie, almenys en la seva totalitat, ja que hauríem de ser conscients de les conseqüències que això podria comportar i de la catàstrofe que es podria produir.

    Toni Riutort Crespí
    1r batxillerat b

    ResponElimina
  6. Eudald Carbonell i Roure, al llarg d'aquesta quatrilogia analitza des de la seva experiència com a arqueòleg un nou concepte de l’evolució humana basat en la tecnologia. Per això, Carbonell afirma que el que ens distingueix a l'homo de la resta d'essers vius és la fabricació d'eines.

    Tot i això, Carbonell creu que la tessis de la humanització encare no s'ha assolit. En aquest concepte jo hi estic d'acord ja que no tothom disposa dels mateixos avanços tecnològics, sols alguns països d'economia elevada poden disposar d'ells, encanvi països del tercer món i d'altres no poden disposar d'ella, ni molt manco. Per tan si la paraula humanitatzació té englobat a dintre seu la definició de compartir, encare no s'ha aconseguit aquest fet. Per a que s'aconseguis l'humanitazació, faria falta que hi hagués un avanç en la socialització del coneixement i així aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguin patrimoni de tota la població seguint uns mecanismes innovadors. Per fer-ho, cal arribar a una conciència crítica d’espècie (la integració de tots els éssers humans en una sola espècie amb consciència planetària). Ara si que ja podríem parlar d'un procés complet d'Humanització.
    Aquest procé ens podria portar a una nova espècia la qual Carbonell anomena l'homo exnovo, «l'homínid artificial del futur», que «serà una producció feta a la carta», tal vegada això sigui l'única forma de crear un món amb igualdats, la que tota persona sirà igual. Pero aquest fet, farà que l'evolució biològica canviï, per tan podríem parlar tal vegada d'una altre espècia animal, i no humana.

    Cristina Llompart Mariano
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  7. El que s’ha de tenir en compte en aquest àmbit, és que l’ésser humà, és un homínid. Com a tal, té un caràcter que el determina i que el mou a actuar com a simple animal que és, però posseeix una capacitat d’intel•ligència. Es creu que la base de l’evolució de l’home és la raó, però Eudald Carbonell defensa que el vertader motor de l’evolució humana és la tecnologia.
    Carbonell exposa que tot i que l’espècie humana ha evolucionat biològicament, encara no s’ha completat la seva humanització.
    En aquest procés d’humanització, amb la tecnologia com a base, s’ha de complir un objectiu, fer global aquesta tecnologia i els seus efectes. Quan aquest difícil objectiu s’hagi complit, l’Homo sapiens haurà assolit la seva humanització.

    La tecnologia que es dóna actualment, s’utilitza amb profund egoisme, és a dir, només es concentra en algunes àrees i portarà a la humanitat a un col•lapse, segons Carbonell.
    L’investigador, defensa que si es tenen en compte tres valors fonamentals, es podrà assolir la humanització més ràpidament. Amb la combinació de la igualtat humana, la sociabilització del coneixement i la utilització d’aquest coneixement de forma raonada; al futur es podrà aconseguir que la societat sigui més oberta i equilibrada, una societat en que hi hagi consciència i s’elimini el desequilibri energètic i material del planeta.
    Llavors serà quan, segons defensa Carbonell, l’home experimentarà uns canvis de consciència i evolutius, dels qual en derivarà l’ Homo ex-novo, com a resultat dels processos industrials basats en la tecnologia.

    Aquest és dons, el model evolutiu, defensat per Eudald Carbonell, en que el principal motor evolutiu és la tecnologia.


    Mª Antònia Perelló Mir
    1er Batxillerat A

    ResponElimina
  8. Eudald Carbonell introdueix en l'àmbit d'estudi de l'ésser humà una nova concepció de l'evolució d'aquest que s'allunya de les hipòtesis típiques i habituals que intenten donar una explicació al progrés a partir de la biologia. Carbonell proposa un concepte d'evolució humana fonamentat en la tecnologia; aquesta habilitat indiscutible que tenim els éssers humans per crear eines innovadores ha estat un element clau per al desenvolupament i supervivència de l'espècie.

    Ara bé, Carbonell afirma que el procés d'humanització encara no s'ha aconseguit; mostra d'aquest suport n'és una de les seves obres més culminants "Encara no som humans" on exposa un seguit d'arguments que reforcen la seva tesi. Una de les raons que Carbonell utilitza per il•lustrar la tesi que defensa que encara no som humans és que tot i que el que defineix i diferencia els humans respecte d'altres espècies és la tecnologia que ha fabricat al llarg dels temps, a més de tenir-la i poder fer-ne ús, els homes tenim la necessitat de repartir-la, fer-la comuna universalment.

    Segons Eudald, la qüestió està en que utilitzem la tecnologia per complaure els instints bàsics heretats dels primats no considerats homínids, tot duit a terme amb objectius egoistes, mirant sempre cap al bé propi per incrementar els nostres beneficis i mantenir jerarquies desatenent i deixant totalment de banda als més necessitats, als que ni tan sols poden dispondre de tecnologia. Per tant, l'espècie humana es consolidarà quan les millores tecnològiques estiguin a l'abast de tota la societat i afavoreixin a totes les persones; així doncs, haurem aconseguit una socialització.
    També, és necessari l'avanç en la socialització del coneixement, és a dir, garantir la disponibilitat de la tècnica a tota la població i que se'n pugui gaudir dels seus beneficis. Per això, Carbonell diu que cal assolir una consciència crítica d'espècie, incloure tots els humans en una sola espècie amb una moral que lluiti per al bé de tot el planeta i de l'espècie; però també manté que per aconseguir aquesta consciència cal que es duguin a terme moltes millores com ara l'alfabetització, pràcticament inexistent en zones com al tercer món. A més, si no s’estandarditza el coneixement obtingut, si no es treballa per acabar definitivament amb les desigualtats socials i si no es frena el consum massiu de béns i serveis d'una societat insaciable; Carbonell declara que la humanitat arribarà a un col•lapse que es veurà empitjorat i afectat per factors mediambientals, sobretot ecològics que podrien extingir una bona part de l'espècie humana.

    ResponElimina
  9. Finalment, Carbonell conclou amb l'exposició de que en un futur hi haurà una nova espècie, successora de l'Homo Sapiens, l'Home ex novo, creat pels humans a la carta i artificialment i aquest es veurà proveït d'una consciència operativa que cercarà solucions satisfactòries i remeis als problemes actuals.

    Jo, personalment, crec definir l'home des d'un punt de vista tecnològic i creador també n'és encertat, ja que la tecnologia posa en manifest la intel•ligència característica de l'espècie humana, és a dir, és el mètode que fa més visible l'existència de raó en la persona.
    En quant a la socialització del coneixement que proposa Carbonell, dir que n'estic totalment d'acord, hem de lluitar per obtenir una societat igualitària on no hi hagi jerarquies i on el component inherent de tota la població del planeta sigui la solidaritat. D'aquesta manera ens podrem considerar vertaderament humans, ja que actualment l'egoisme una mica accentuat de la societat ens impedeix ser-ho, i tots podrem disposar d'una vida millor. Si aconseguim reunir aquests trets farem de la nostra espècie una espècie inextingible, que com bé diu Eudald estarà constituïda per una consciència operativa creada per l'ésser humà per enginyeria genètica i que ens permetrà sobreviure a totes condicions adverses i resoldre els problemes que se'ns plantegin. En definitiva, la construcció d'un món millor.





    Cristina García Serra
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  10. Des del meu punt de vista, el procés d'humanització encara no s'ha complert, ja que als humans no ens agrada compartir. Carbonell defensa que el motor de l'evolució dels humans es la tecnologia, el que ens diferencia de la resta dels éssers vius, generalment, és la tecnologia; si els humans no fóssim tan egoistes el món seria una altra cosa, però resulta que nosaltres només pensem amb nosaltres mateixos, i no pensem amb la resta d'éssers. Tota la gent ho pensa d'aquesta manera, o quasi tota, però alhora de parlar, no ho fa i per aixo moren tantes persones en aquest món tan cruel.


    La desigualtat entre paisos és immensa, sobretot econòmicament i tecnològicament, no és just que uns països puguin disposar de tot tipus de tecnologia mentre que uns altres països estiguin en males condicions, passant fam, fred, enfermetats mortals, sense diners...Això es ser egoista, no compartir els diners, mentre que a uns països els sobra diners a uns altres els falten. El que cal complir es que la tecnologia arribi a totes les parts del món i que tothom pugui tenir una vida feliç sense sofriments, i per això, necessitem avançar amb el coneixement i reflexionar sobre tot això que està passant actualment amb molts de països.

    L'investigador afirma que sorgirà una nova espècie humana, que es dira <>,(l'homínid artificial del futur),és a dir, serà una producció feta a la carta. Afirma que tothom viurà en bones condicions i tendra una bona vida i s'abolirà la solidaritat.

    Insistesc en què la gent reflexioni i faci un esforç per compartir tot el que té i sobretot que no es queixi tant perquè ho tenim tot el que passa es que ningú sap valorar el que té.




    M.Magdalena Reinés Vanrell
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  11. 1a PART

    Eudald Carbonell, aporta una nova visió de l’evolució humana; afirma que cal una revol•lució social i cultural per tal de salvar el planeta i l’espècie humana. Segons ell, els humans hem de canviar de manera radical; ens hem de fer realment humans.

    El seu nou concepte d’ evolució humana esta basat en la tecnologia i més concretament en la fabricació d’ eines. Segons Eudald, la fabricació d’ eines és una propietat que posseeix única i exclusivament l’ home i es per tant la característica que el diferencia de la resta d’ éssers vius. Aquesta fabricació d’ eines ens ha conduit a una sel•lecció tècnica i s’ ha convertit en el mecanisme d’ evolució del comportament humà.

    Si partim d’ aquesta premissa: “la fabricació d’ eines és el mecanisme d’ evolució”, l’ humanització encara no s’ ha assolida perquè per ser humans cal tecnologia, però també cal aprendre a compartir-la, i l’ ésser humà actual no la sap compartir; el que fa es seguir els seus instints i utilitza la tecnologia amb fins egoistes.

    Només serem vertaders éssers humans, quan s’ aconsegueixi una socialització del coneixement, i això vol dir, quan aprenguem a usar els avanços tecnològics en benefici de tota la societat. Per tant, hem de prendre consciència de que la tecnologia i els seus beneficis són patrimoni de tota la humanitat i no només d’una minoria.

    Penso que en certa manera, Eudald Carbonell té raó. El temps evoluciona i es renova. Ha arribat l’ hora de canviar, el món es mor perquè no sabem com viure a la Terra; encara no hem aprés que tots els ésser humans formem part de la mateixa família. Actualment la societat és desigual, consumim per consumir, no hi ha igualtat d’ oportunitats, gran part de la població careix d’ educació...en definitiva, la societat actual està plena de desequilibris, i per tant, si no ens volem extingir em de canviar.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX. B

    ResponElimina
  12. 2a PART

    Crec que Carbonell té raó quan diu que si seguim així arribarem a un col•lapse i gran part de la població s’ extingirà, però no estic d’ acord quan diu que el col•lapse no és una cosa tan greu; penso que hauríem d’ arribar al canvi sense haver de sacrificar tantes vides humanes com suposaria el col•lapse. Si no fos així, hauriem aprés molt poc de la història i no faríem més que repetir el que ha passat tantes vegades al llarg de la història: el sacrifici i/o extermini d’aquells que estan en inferioritat de condicions.

    Penso que la nostra espècie pot canviar l’ evolució a través d’ un element clau: l’ educació; aquesta ens pot ajudar a agafar consciència de que el canvi evolutiu és necessari i que també es necessària una socialització del coneixement i que aquesta socialització del coneixement, possibilitarà una vida millor per a tothom.

    L’ homo ex-novo que anuncia Carbonell, com a successor de l’ Homo sapiens, tendrà una característica fonamental: la solidaritat, sense la qual no s’ assolirà una autèntica consciència d’ espècie.

    Com a conclusió, considero que Eudald Carbonell acerta afirmant que actualment ens trobam en una època de gran canvis ecològics i climàtics, de destrucció del planeta i d’ avanços tecnològics i científics, que poden conduir l’ espècie humana a l’ autodestrucció. Però difereixo perquè som optimista i pens que l’ home canviarà i rectificarà abans d’ arribar a l’ autodestrucció, i d’aquesta voluntat de canvi, en tenim nombroses exemples com la creixent preocupació actual per temes ambiental, la introducció de noves assignatures dins els currículums escolars i la implicació dels governs per preservar el nostre planeta de la destrucció.

    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX. B

    ResponElimina
  13. Al primer paràgraf, Eduald Carbonell, com a arqueòleg i investigador del jaciment d'Atapuerca (Burgos), i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, fa un estudi crític de l'evolució humana basat amb la tecnologia, ja que aquesta tecnologia ens diferencia de tots els altres éssers vius, però segons Carbonell, la humanització no s'ha assolit perquè aquesta tecnologia cal compartir-la, per a la seva socialització; perquè aquesta tecnologia que és coneixement en definitiva, sigui compartida per tota la societat, és a dir, per tota la humanitat. Els avanços tecnològics han de beneficiar la societat sencera (socialització).

    Quan el coneixement arriba a tota la societat, s'ha d'aconseguir que aquest i la tècnica generi uns beneficis a tota la població. Les tecnologies de la informació ens serveixen per fer arribar el coneixement a tota la població. Tenim Internet, pàgines web, viquipèdia, blogs, xats, correu electrònic, msn, etc.

    Quan Carbonell diu que cal arribar a una consciència crítica d'espècie, es refereix a una consciència a ecala planetària. Aquesta crítica d'espècie ha d'abarcar les desigualtats socials, entre el món ric i el món pobre, evitar al món els milions de pobres, de gent que passa fam, de les actuals emigracions, de les epidèmies, etc. També cal evitar el consum de manera exponencial, ja que els recursos de la Terra són limitats i aixó pot provocar el seu esgotament i a la vegada el canvi climàtic que s'està produint per la contaminació atmosfèrica provocada per la combustió de petroli i carbó. Per aconseguir una sostenibilitat, cal utilitzar energies renovables, com l'energia solar (principalment) , energia eòlica... La sostenibilitat també afecta a l'economia, la crisi econòmica a escala mundial s'ha degut a una especulació ( fer pagar més del que valen les coses) i a uns quants que han volgut adinerar-se a costa dels altres, és a dir, de la societat.

    Carbonell ens parla de la consciència operativa ( això vol dir, la transformació del coneixement en pensament i acció). I així apareixerà l'home ex novo, l'home del futur, que intenterà una vida millor per a tothom, és a dir, una millor societat, basada amb la solidaritat com a valor. Això vol dir que el món ric aportarà tecnologia, coneixement, ciència, informació, pensament, tècnica... per a transformar i generar riquesa al tercer món.


    Sandra Henkel Martorell
    1r Batx b

    ResponElimina
  14. N'Eudald Carbonell i Roura és un arqueòleg, antropòleg i palentòleg català.

    Respecte a la idea de que els humans no hem arribat a assolir la humanització, hi estic amb una part d'acord ja que ens fan falta moltes carecteristíques perque ens poguem definir com a humans. La tecnologia és una bona característica però el fet de no compartir-la, l'egoisme, fa que perdem aquesta qualitat; és com si no la tenguessim. Per una altre part pens que realment som humans però que hauriem de canviar moltes coses, com per exemple l'egoisme, per ser millor persones o per arribar a assolir la humanització del tot.

    El tema tractat a continuació, la socialització del coneixemnt, està molt relacionat amb l'anterior ja que el fet de socialitzar-mos, crear, inventar, relacionar-mos, etc, fa que el nostre coneixement es desenvolupi però no és així quant es adonam de que hem de canviar per arribar a ser humans o més ben dit, per formar-nos personalment.

    El fet d'arribar a una conciència crítica d'espècie ajuda al fet de millorar. Es cert que això no s'aconseguirà fins que tota la societat no estigui alfabetitzada però si tots ens hi implicam a poc a poc podem aconseguir alguna cosa, fet que millorara la nostra humanitat. Enlleçat a n'aquest concepte hi trobam la conciència operativa, fet que compartesc però no pens que sigui un acte futur sino que aquest actualment es du a terme. Els humans d'avui en dia som capaços de transmetre el coneixement mitjançant el pensament.

    Ja per acabar vull dir que no crec que sigui necessari crear una espècia que vagi més enllà de l'homo sapiens per arribar a ser humans. Noltros som homos sapiens i si hem d'arribar a la humanització completa ho farem canviat la personalitat, no canviant d'espècia.


    Margalida Crespí Serra
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  15. Euldad Carbonell i Roure és un dels principals personatges dintre de l'àmbit d'investigació de l'espècie humana. Autor d'obres diverses, intenta assolir una definició adequada d'home, evitant la superposició de la biologia així com de la climatologia i atribuïnt importància a una altra facultat humana, que per la seva importància hauria d'aconseguir més reconeixement per part de la societat actual,
    la tecnologia. L'autor defensa que precisament són les distintes eines que s'han trobat al llarg del temps les que diferencien la humanitat de la resta d'espècies que habiten aquest planeta. Podem considerar, pel que fa a aquesta afirmació, que Carbonell, de forma explicita, atribuieix gran importància a la raó, ja que tan sols fou possible la construcció de les diverses eines quan l'home aplicà els coneixements de que disposava.
    Per altra part carbonell considera que el procés d'humanització (part cultural de l'home), no ha arribat al seu fí. Així doncs defensa que no podem qualificar-nos com humans, ja que segons el conjunt dels seus pensaments la tecnologia que ell defensa ha de ser productiva per a una societat unida. Així doncs no parlam d'una capacitat constructiva per a un benefici propi sinó que aquest ha de ser col·lectiu. Aquesta part egoïsta que resideix en cadascún de nosaltres és el que no ens permet considerar-nos realment humans, ja que precisament és el fet de compartir que fa possible aconseguir aquesta facultat.
    Prenent ja consciència d'aquest fet, cal lluitar per aconseguir, segons defensa l'autor, la socialització del pensament, és a dir, caldrà pensar en uns bens comuns els quals permetràn eliminar les diferències entre les classes socials que des de molt abans de la nostra presència en el que considerem vida, ja existien.
    Carbonell considera que en haver assolit aquesta darrera passa tan decisiva per a l'espècie humana, es donarà l'aparició d'un nou homo, l'homo exnovo, que ocuparà el lloc que l'homo sapiens abandona. Aquest, per tant és definirà segons la seva tecnologia solidària, així com per permetre una vida més justa per a tots donant per tant molta importància al valor de la solidaritat, fet que permetrà l'estebliment d'una forta dependància del conjunt de la societat, ja que els uns farem ús de les tècniques descobertes per als altres i també a l'inversa.
    Finalment vull donar suport al que defensa l'autor. Pot ser no em puc identificar plenament amb ell en el moment que considera la tecnologia com a facultat humana amb major importància, però si que considero que el procés d'humanització del que tant parlem, no ha arribat al seu fi, ja que són difícils de comptar les vegades que tan sols pensem en nosaltres mateixos sense tenir en compte la resta de la gent que amb major o menor grau formen part de la nostra vida, així que actuem d'acord amb una actitud animal.

    ResponElimina
  16. El text sobre d'Eduard Carbonell arqueòleg, antropòleg i paleontòleg català ens aporta un nou concepte d'evolució basat amb la tecnologia.

    El que proposa Carbonell és que la base de l'evolució és la tecnologia; és adir, que l'evolució ha estat provocada a causa del nostre inconformisme de la eina que teníem a les mans i les ganes de millorar-la, el que ens ha fet rebuscar cap el més enllà del que era possible per aconseguir una eina més sofisticada.
    Tot i amb això Eduard Carbonell pensa que l'evolució definitiva encara no s'ha assolit.
    La causa de que pensi així es que per ell la tecnologia compartida és la raó d'una evolució, i aquí tenim el problema general de la humanitat, som egoistes!! Tenim una tecnologia egoista i aquesta provoca un desaquilibri de la societat; mentre uns posseeixen grans riqueses, altres viuen en la misèria de la pobresa.
    Per Carbonell, la humanització es produirà quant ja no quedi miqueta d'egoisme i aprenguem a utilitzar la tecnologia com un benefici mutu.
    Per aconseguir-ho diu que es necessari una sociabilització del coneixement, és a dir una alfabetització mundial, eliminar les desigualtats socials i el consumisme... Proposa que si no trobam aviat una solució a n'aquest problema i seguim utilitzant una tecnologia egoista i no amb benefici mutu, un 12% o un 13% de la població podria arribar a extingir-se.

    Sintetitzant; els pensaments de Carbonell són que l'home neix per atzar, evoluciona al llarg del temps com totes les espècies però a diferència de les altres ho fa a partir de la tecnologia. Ha arribat un moment a la història que l'home ha volgut accelerar tant aquest procés d'evolució que s'ha produït un colapse generat principalment per l'egoisme i per la mala distribució de les coses essencials al món. Aquest colapse provoca que no poguem arribar al següent estadi de l'evolució, i quant deixem de ser egocèntrics i utilitzem la tecnologia repartida, serà quant l'home donarà un pas més fins a l'Homo exnovo.


    La meva opinió sobre aquest tema és que si és la definició d'home així com nosaltres a vegades la considerem: que comparteix les coses, que distribueix els béns per igual, que no es consumista, que no comet errors... ,que es perfecte, si és així, encara ens queda MOLT per evolucionar i arribar a se humans!!!




    Catalina Capellà Payeras
    1r Batxillerat A

    ResponElimina
  17. El text està referit a Eudald Carbonell i Roure un dels arqueòlegs, antropòlegs i paleontòlegs més bons i que amés dirigeix les excavacions del Jaciment arqueològic d'Atapuerca.
    Carbonell defensa que la major part de l'evolució humana està basada en la tecnologia, en comptes de la cultura i/o la biologia. A més la seva tesi recolza que enara no hem arribat totalment a l'humanització pel problema de tenir fins egoistes i mantenir jerarquies. Quan poguem superar aquest instints arribarem a la socialització completa. Eudald també téuna mirada més enllà, per mitjà de l'unió de les idees de socialització, consciència crítica i consciència operativa i ja ha anomenat el successor de l'homo sapiens: l'homo exnovo.

    Fent un recordatori a la primera idea jo estic d'acord perquè encara ens queda una gran part per arribar a l'humanització, però jo crec que la tecnologia, la cultura i/o la biologia tenen el mateix paper important. Els descobriments de la tecnologia han fet evolucionar l'humà cap a una manera d'ajuda més per sobreviure, la cultura ja està fixada i no la podem canviar(ja que hi ha gent que ho intenta, com per exemple: la gent que la vol canviar perquè respetin els drets humans) i l'evolució de la biologia ens han millorat per tenir un físic i un psíquic superior.

    A l'opinió de l'unió de les tres idees estic d'acord, ja que encara necessitam desenvolupar i millorar més conjuntament.

    En conclusió, quan hagin passat els anys necessaris hi haurà un nou homínid millorat en tots els aspectes, però supos que encara no estiran perfectes del tot, ja que aniran sortint altres qüestions i incògnites per resoldre.



    Joana Maria Batle Mascaró
    1 batxiller A

    ResponElimina