diumenge, 20 de febrer de 2011

Epistemologia

Acabem la unitat amb un vídeo que ofereix les principals teories del coneixement que s'han desenvolupat al llarg de la història. Comença amb Plató, Aristòtil, Pirró, segueix amb el racionalisme de Descartes, l'empirisme de Hume i acaba amb la filosofia analítica que és un moviment del segle XX.

És interessant com el documental realitza una introducció del tema analitzant la importància que té l'estudi del coneixement, les seves conseqüències socials i la relació existent entre el que és real i la veritat. Els comentaris poden ser sobre aquestes qüestions o algun aspecte que us hagi cridat l'atenció. Algunes de les teories poden presentar algunes dificultats de comprensió però no us preocupeu i fixeu-vos en els autors que hem treballat a l'aula. La resta d'autors us poden servir com a preàmbul de l'assignatura Història de la filosofia de 2n de Batxillerat.

També us he penjat els vídeos que vam veure de Descartes la setmana de viatge a la neu.
















16 comentaris:

  1. La filosofia no només es basa en el pensament, sino que també utilitza part del coneixement, ens fa crear questions filosòfiques, i ho comprovam amb els nostres sentits, la nostra deducció. Tot això del coneixement, el seu origen es remonta als clàssics grecs i Plató va explorar quines eren les bases dels coneixements.

    El que coneixem és el que creim que és real i és el que ens fa pensar que nosaltres el veim, però els coneixements poden ser molt diferents d'una persona que d'una altra. Poden tenir diferents opinions i veure un objecte o cosa diferent, perquè tenen una diferent visió.
    Moltes vegades depenem dels medis de comunicació per informar-nos i obtenir coneixement sobre un tema determinat o notícia. El coneixement és una creença verdadera afiançada que nosaltres creim que esteim segurs de que el coneixement que tens sempre és cert, però la teva creença del coneixement pot ser falsa en alguns casos, com quan t'equivoques, això és un dels factors que ens fa humans.

    En Descartes lo que fa es afirmava que per arrivar a la veritat havies de dubtar de tot, insistia que t'has de guiar més per el pensament abstracte que per la experiencia. Ell era un científic i matemàtic. Ell va arrivar que només les matemàtiques són exactes i precises, que cap altre ciència té tanta probabilitat de ser exacte com les matemàtiques així que ell trobava que eren suposicions. Ell va questionar la explicació científica del sistema solar i va seguir treballant en la ciencia. En Descartes es plantetja que mai arrivaras a coneixer la veritat, que no creguis mai que una cosa es certa, sino que pensis que pot ser és certa, que la diversitat d'opinió existeix, que pot ser igual de bona la opinió d'un sabi que la d'un ignorant.

    Jo trob que el coneixement és una de les coses més importants que tenim els humans, ja que gràcies a això pensam el que deim, podem parlar i relacionar ho tot, però encara queden molts de questions filosòfiques que no estan resoltes com Perque existim, Deu existeix... Totes aquestes questions, es crean per trobar la realitat de veritat, cosa que en Descartes rebutja que mai es trobarà, perquè és escèptic i és basa en la exactitud i en els pensaments abans que en la experiencia.


    Jesús González
    1º Batxiller C

    ResponElimina
  2. 1)
    M'aguès agradat comentar aquest tema damunt altres comentaris, però pel fet de indisposció durant els següents dies de Pont, comentaré avui el present documental, ja que els pròxims dies me serà impossible a causa d'un viatge programat. No obstant, m'agradaria dialogar entre les nostres distintes opinions del tema del Coneixement.
    Per començar, m'agradaria remarcar que els éssers humans, necessitam conèixer per entendre el món. El coneixement és la base de la nostra percepció de la vida i facilita la supervivència a n'aquest món. Conèixer, per a mi es captar, guardar i alhora reproduir totes les diferents informacions que podem adquirir al llarg de la nostra existència. Els éssers humans, a més, depenem del coneixement per les accions de les nostres experiències directes, que podem aceptar i asseguram que per a cadascun és vàlida. Pens que el conexiement pot tenir dues representacions diferents. Per una part, el conexiement individual del subjecte, que cadascun de nosaltres té dins el seu món interior, és a dir, trobam distints coneixements individuals dins cadascun de nosaltres,així, no té els mateixos coneixements un nin de primer de la Eso que un nin de segon de Batchillerat. Tampoc, la manera d'entendre les coses i de captar les idees no és la mateixa per a tots.Refirnt-me al que he pogut observar al documental,m'agradaria destacar també, el sistema que Plató va establir per a entendre el coneixement. Plató, al segment vertical que va formular va col·locar i va representar el món inteligibible a dalt de tota la línia segmentària, considerant que a n'aquest món no es pot accedir per als sentits, sinó únicament s'hi podia arribar per la raó. Plató considera que les formes i les idees són la vertadera esència de la realitat. Consideram doncs, que la raó és també imprescindible per al coneixement. D'aquesta manera, cascun de nosaltres a partir de la seva utilitat de la raó, pot formular-se les seves idees, que, seran distintes a les d'una altre persona, tot i que siguí mínima la diferència.Per una altre banda, crec que també existeix un coneixment social i comú entre tots nosaltres, determinat per les distintes informacions generals que tenim i compartim els humans d'una societat. Aquestes distintes informacions que formen el conjunt de coneixements global creix a mesura que anam adquirint noves dates i noves informacions, així com també conserva aquests coneixements que ja han estat estudiats anteriorment i descoberts, els quals formen part ja de la nostra història i són ''ajudes'' per a seguir endevanat al adquirir nous coneixments ja que ens serveixen en certa manera de model.

    Lidia Bel Brunet Pascual
    1 Batchillerat C.

    ResponElimina
  3. 2)

    Consider, que tots neixem doncs, amb el desig de conèixer i entendre el món, ja que sinó podriem afirmar que l'ésser humà es trobaria perdut en la totalitat del món i no sabria quin mètode utilitzar per avançar. Crec també que el coneixement és pot anar ampliant notablament a mesura que aniguem assimilant distintes experiències que ens apropin a construir una acumulació de coneixements nous, d'aquesta manera pens que el coneixement pot arribar a ser ilimitant, ja que és produeix constantment un fet enriquidor en la nostra vida que aporta una ampliació d'aquest coneixemet, sempre aprenem dades noves. Pens, que és gairabé difícil estancar el nostre coneixement,ja que la manera d'avançar a n'el saber és clarament l'adopció de idees, informacions i resultats que s'aniran sumant a les anteriors que ja teniem i així poder formar una sólida estructura de cada vegada més completa i enrriquidora per als éssers humans i el seu dia a dia.
    Quan afirmam que sabem una cosa, destacam el nostre grau de confiança a través de les nostres experiències i del que estam segurs i creim que és evident, és a dir, que sabem que allò és cert sense cap marge d'error. La confiança personal és una clau en nosaltres mateixos que ens porta a trobar una segurertat en nosaltres mateixos.Crec, que a mesura que anam construint i continuant el camí de la nostra vida, anam formant les nostres creences. Aquestes, condicionen molt la nostra realitat, la que ens serveix per a orientar-nos en el món en el qual vivim. Així doncs, consider que tots els humans tenen distintes perspectives de la realitat depenent de les seves creences i la seva manera d'adaptar-se al món. La majoria dels éssers humans, sostenen i acepten la seva realitat com a vàlida i com a principal, ja que demostren un gran aceptació i cap mena de dubte damunt la seva creença. No obstant, em de tenir en comte que, com he dit anteriorment, la nostra concepció de la realitat ve marcada per la nostra percepció i enteniment del món, sobretot depenent de les creences. EL fet de reconèixer que cascun de nosaltres té distints enfocaments alhora de concretar si una cosa és vertadera o no, pot crear problemes negatius alhora de conviure amb altres veritats. Normalment, l'home tendeix a assegurar que la seva realitat, la seva perspectiva personal, és la correcta i d'aquesta manera, demostra la seva confiança i intenterà a partir de la seva pròpia realitat oposar-la i defensar-la davant de les demés. L'home, intentarà imposar la seva visió als demés, les conseqüències les quals, sempre porten a trobar-nos amb grans discucions i enfrontaments.
    El coneixement és la base per a la nostra realitat. Tota la veritat bé determinada per les nostres conclucions i els nostres raonaments a partir del que és real. Així doncs, podriem afirmar que veritat i realitat estan perfectament relacionades i ens porten a una seguretat ferme i a establir un constant equilibri que ens permeti seguir averiguant i desobrint nous coneixements.

    Lidia Bel Brunet Pascual
    1 Batchillerat C.

    ResponElimina
  4. Part 1:
    L'epistemologia com a tal, és la branca de la filosofia que estudia el coneixement, pot ser aquestes paraula no ens diuen res, però ho podríem arribar a veure com una cosa més important si deim que els coneixements són la base de tota la nostra cultura i tot el “nostre món”. El que vull dir amb això, és que cada persona constitueix la visió de la seva pròpia realitat en base als coneixements que rep al llarg de la seva vida. Tots aquells coneixements que anam adquirint al llarg de la nostra vida són els que fan que el món tengui sentit. Si ho miram d'aquesta manera podríem dir que estam mirant el món des d'un punt de vista escèptic, ja que podríem afirmar, igual que en Lock, que “la ment humana és com un paper en blanc que va adquirint continguts a través de l'experiència”, ja que la majoria de les coses que sabem, o que hem après gràcies a la percepció dels nostres sentits. Per veure el coneixement d'aquesta manera, hauríem de pensar en un infant, quan neix no sap res, i a mesura que va creixent va aprenent més coses que el seran de gran ajuda per constituir la seva pròpia realitat. Els éssers humans sóm com esponges que anam absorbint experiències. Aquesta espècie de “regla” únicament es pot regir al nostre dia a dia, perquè si ens basam en la ciència, descobrim que hi ha moltes coses que no podem conèixer o experimentar amb els nostres setits, com per exemple la presència de universos paral·lels, mai podrem veure això empíricament, però si que ho podem creure gràcies a les justificacions que se'ns donen. La clau està en saber diferenciar els coneixements quotidians amb els científics, Aquest però, és un concepte que fins al segle XX, amb l'arribada de'n Russell i la filosofia analítica no s'havia ni tan sols plantejat.
    Jo crec que en Russell estava molt encertat, ja que hi ha moltes coses que al nostre dia a dia podem anar adquirint amb els sentits, però que també n'hi ha d'altres que són impossibles de percebre d'una manera empírica.

    Pamela Machado 1r de batxillerat C

    ResponElimina
  5. Part 2:
    En general, podríem dir que ens solem regir més per això que comprovam amb els sentits, ja que creim que són les coses que realment existeixen, és a dir que realment podem veure, tocar, etc i que per tant, al nostre cap, a la nostra ment, són reals, pel simple fet de poder-les comprovar d'una manera tan directa, i en primera persona. Però tal i com està la ciència d'avançada avui en dia, hem d'aprendre a confiar en aquelles coses que no podem experimentar pels sentits i que per altra banda ens poden arribar a resultar inexplicables, ja que serà l'única manera d'encaixar en el món que s'aproxima, i d'entendre, o al manco, poder arribar a jutjar, per decidir si volem o no acceptar les futures teoríes.
    També m'agradaria dir que no pens que es pugui coneixer tota la veritat, ja que tot el que ens envolta és massa gran per a nosaltres, i que no tenim, ni mai tendrem una tecnología suficient per poder “veure” algunes coses. Per altra banda, podría dir també que cap la possibilitat de que tot això que creim conèixer no sigui més que producte de la nostra imaginació, és a dir, que sigui una manera de poder sobreviure en aquest món.


    Pamela Machado 1r de batxillerat C

    ResponElimina
  6. Comentant damunt els textos dels companys que ja han deixat el seu pensament escrit sobre el tema d’epistemologia, voldria fer un breu repàs als comentaris que actualment veig.

    Estic d’acord amb Jesús ja que la filosofia no només es pensament abstracte, també forma part de la filosofia el coneixement i la raó, factors que fan possible arribar o aproximar al coneixement universal sobre el tot. Hi ha diferents punts de vista sobre la forma en que es pot arribar a conèixer: uns són dogmàtics, els altres escèptics, uns altres crítics i així fins que formen les opinions sobre la veritat. Sobre el que Jesús ha dit “el que coneixem és el que creim que és real” no estic d’acord perquè hi ha moltes coses que no coneixem i que potser mai arribem a conèixer i que per aquest fet no vol dir que no siguin reals. Poso per exemple, que fa uns segles no es sabia ni coneixia la teoria de la gravetat però per això no vol dir que no fos real, ja que en tot moment ha estat present.

    Passant al comentari de Lidia, pens igual que ella que la persona humana ha de tenir la necessitat de conèixer per poder evolucionar i sobreviure en aquest món. El coneixement i les ànsies de saber més pens que es una qualitat humana que és el que ha permès que durant tots aquests segles haguem anat acumulant tanta raó. També estic d’acord en que no té la mateixa visió una persona més jove que una altre de més vella a l’hora de interpretar el coneixement, ja que per norma general la persona més vella es possiblement la que ha aprés més, com en l’exemple de Lidia en que no es pot comparar el coneixement d’una persona de segon de batxiller amb una de primer d’ESO. La diferència en el grau de coneixement es veu clarament. Opino a l’igual que Lidia que el coneixement, en algun moment de la humanitat acollirà el màxim de la veritat i que la persona tocarà el sostre del que es pot aprendre encara que aquest procés serà lent i dificultós ja que queda molt per aprendre.

    La veritat està lligada amb la realitat ja que perquè una cosa sigui veritat absoluta ha de ser real, malgrat no la puguem percebre amb els nostres sentits com els raigs ultraviolats que si perceben les abelles. Per tant veritat i realitat sempre aniran unides tot i que no poguem percebre una cosa o l’altre.

    Finalment, a l’igual que Pamela i com ja he comentat abans, el desig de comprendre es una característica humana, millor dir la característica que ens fa humans ja que sense aquest propòsit de saber noves coses la civilització humana no hauria avançat fins a dia d’avui i possiblement nosaltres no existiríem tal com som, si més no seriem semblants a totes les altres formes de vida de la terra, morts de forma intel•lectual.


    Sebastià Tous Amengual
    1r Batxiller C

    ResponElimina
  7. Crec que en certa mesura Lidia equipara informació a coneixement i no estic totalment d’acord. Es poden tenir diferents informacions, disposar d’aquestes i no constituir un veritable coneixement. Per exemple, es pot disposar d’informacions organitzades o no d’un llibre de text, repetir-les per a aprovar l’assignatura i no constituir un coneixement.

    El coneixement va més enllà de la informació. Per l’altra banda, crec que el coneixement no s’adquereix des de fora, sinó que és un procés intern de cada ésser humà. Per què valoram el coneixement? Perquè ha sigut una eina fonamental per a que l’ésser huma pogués enfrontar-se a la realitat en general com també a la seva pròpia realitat o, el que és el mateix, l’imatge que es crea de la seva pròpia realitat.

    D’aquesta manera “entendre” equival a extendre la nostra capacitat de comprensió de la realitat, no donant privilegi als sentits, com posturen els empiristes, sinó comprendre, prendre el sentit de les coses, aprendre i cogir la seva dimensió de profunditat.

    El éssers humans sempre ens hem enfrontat al repte teòric i pràctic a la vegada. Situar-nos a un costat o a un altre és una discussió inútil. Ni l’experiència sola ni la raó sola poden separar-se. Dit d’una altra manera, el subjecte i l’objecte són necessaris per a que hi hagui coneixement, ja que res podria ser conegut si no existigués un ésser amb capacitat de conèixer i res podria ser conegut si no existigués una realitat amb objectes possibles de conèixer.

    En el seu moment, Descartes va fer un planteig que va modificar la perspectiva filosòfica, ja que l’ésser que pensa trascendeix la seva subjectivitat i es col•loca com a objecte de coneixement: és qui EXISTEIX. Per això és important reconèixer la doble articulació del coneixement subjecte-objecte. Si l’ignoràssim estaríem caiguent en postures extremes: idealistes o empiristes.
    El documental vist va portar a la meva ment a la “teoria del caos”, com una nova manera d’estudiar la realitat, un nou coneixement. Aquesta teoria, com a fruit de l’evolució històrica i de la ciència mostra com els canvis de les ciències van apareixent junt amb canvis en lo social, econòmic, polític, etc. “Tot està interconectat amb tot”. Aquesta forma d’apropar-se a la realitat abraça un altre tipus de teoria del coneixement en el qual la ciència a deixat enrere la recerca de “seguretats”.


    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  8. Crec que en certa mesura Lidia equipara informació a coneixement i no estic totalment d’acord. Es poden tenir diferents informacions, disposar d’aquestes i no constituir un veritable coneixement. Per exemple, es pot disposar d’informacions organitzades o no d’un llibre de text, repetir-les per a aprovar l’assignatura i no constituir un coneixement.

    El coneixement va més enllà de la informació. Per l’altra banda, crec que el coneixement no s’adquereix des de fora, sinó que és un procés intern de cada ésser humà. Per què valoram el coneixement? Perquè ha sigut una eina fonamental per a que l’ésser huma pogués enfrontar-se a la realitat en general com també a la seva pròpia realitat o, el que és el mateix, l’imatge que es crea de la seva pròpia realitat.

    D’aquesta manera “entendre” equival a extendre la nostra capacitat de comprensió de la realitat, no donant privilegi als sentits, com posturen els empiristes, sinó comprendre, prendre el sentit de les coses, aprendre i cogir la seva dimensió de profunditat.

    El éssers humans sempre ens hem enfrontat al repte teòric i pràctic a la vegada. Situar-nos a un costat o a un altre és una discussió inútil. Ni l’experiència sola ni la raó sola poden separar-se. Dit d’una altra manera, el subjecte i l’objecte són necessaris per a que hi hagui coneixement, ja que res podria ser conegut si no existigués un ésser amb capacitat de conèixer i res podria ser conegut si no existigués una realitat amb objectes possibles de conèixer.

    En el seu moment, Descartes va fer un planteig que va modificar la perspectiva filosòfica, ja que l’ésser que pensa trascendeix la seva subjectivitat i es col•loca com a objecte de coneixement: és qui EXISTEIX. Per això és important reconèixer la doble articulació del coneixement subjecte-objecte. Si l’ignoràssim estaríem caiguent en postures extremes: idealistes o empiristes.

    El documental vist va portar a la meva ment a la “teoria del caos”, com una nova manera d’estudiar la realitat, un nou coneixement. Aquesta teoria, com a fruit de l’evolució històrica i de la ciència mostra com els canvis de les ciències van apareixent junt amb canvis en lo social, econòmic, polític, etc. “Tot està interconectat amb tot”. Aquesta forma d’apropar-se a la realitat abraça un altre tipus de teoria del coneixement en el qual la ciència a deixat enrere la recerca de “seguretats”.

    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  9. Com diu na Pamela, l’epistemologia és la part de la filosofia que estudia el coneixement i tot els aspectes relacionats. En aquest documental ens plantegen una sèrie de qüestions que resulten interessants. El fundacionalisme és el conjunt de les preposicions que són indubtables i que ens ajuden a formular altres proposicions. Els objectius principals del fundacionalisme són arribar a saber: quan podem saber que hem donat coneixement? A on acaba la cadena de raons? Quines raons són certes i per què? Aquestes tres qüestions estan relacionades entre si ja que intenten deduir que és el coneixement. En la meva opinió estic d’acord amb el que diu na Pamela de que tots els coneixements que anam adquirint individualment al llarg de la nostra vida, són els que ens determinen la nostra visió de la realitat i del que realment és la veritat. També defenso la postura de Russell. Està clar que hem aprés infinits coneixements a través la nostra experiència, però a un nivell del dia a dia i de la nostra vida individual. Però per altra banda hi ha coneixements que van més allà dels nostres sentits i que no podem adquirir com a experiència directa. Per tant podríem dir que si no ho podem percebre no els podem considerar coneixements vàlids? En la meva opinió és un tipus de creença que ens fa avançar en els descobriments de coneixements nous. Els coneixements científics parteixen de bases que són indubtables i que per aquest motiu, totes les proposicions que es formulen a partir d’aquestes també ho han de ser. Per tant per respondre les preguntes anteriors, cal recórrer a les diferents postures filosòfiques, que depenent d’una o d’altra es formularan unes respostes o altres. Jo penso que cada persona s’hauria de plantejar aquestes preguntes en algun moment de la seva vida, i ser lliure de contestar-les amb la postura que cregués més adequada per la seva prosperitat. Per a mi és més fàcil pensar que tot el que conec és real i veritat, i que tots els coneixements que no puc experimentar també ho són, val més tenir una mica de creença en ells i ser optimista de que no tot és imaginació per tal d’avançar i no quedar-se estancat, tot i que tampoc nego la possibilitat de que tot sigui el que no sembla.

    Marta Melis Bestard 1r de Batxiller C.

    ResponElimina
  10. Comentant damunt els textos dels companys que ja han deixat el seu pensament escrit sobre el tema d’epistemologia, voldria fer un breu repàs als comentaris que actualment veig.

    Estic d’acord amb Jesús ja que la filosofia no només es pensament abstracte, també forma part de la filosofia el coneixement i la raó, factors que fan possible arribar o aproximar al coneixement universal sobre el tot. Hi ha diferents punts de vista sobre la forma en que es pot arribar a conèixer: uns són dogmàtics, els altres escèptics, uns altres crítics i així fins que formen les opinions sobre la veritat. Sobre el que Jesús ha dit “el que coneixem és el que creim que és real” no estic d’acord perquè hi ha moltes coses que no coneixem i que potser mai arribem a conèixer i que per aquest fet no vol dir que no siguin reals. Poso per exemple, que fa uns segles no es sabia ni coneixia la teoria de la gravetat però per això no vol dir que no fos real, ja que en tot moment ha estat present.

    Passant al comentari de Lidia, pens igual que ella que la persona humana ha de tenir la necessitat de conèixer per poder evolucionar i sobreviure en aquest món. El coneixement i les ànsies de saber més pens que es una qualitat humana que és el que ha permès que durant tots aquests segles haguem anat acumulant tanta raó. També estic d’acord en que no té la mateixa visió una persona més jove que una altre de més vella a l’hora de interpretar el coneixement, ja que per norma general la persona més vella es possiblement la que ha aprés més, com en l’exemple de Lidia en que no es pot comparar el coneixement d’una persona de segon de batxiller amb una de primer d’ESO. La diferència en el grau de coneixement es veu clarament. Opino a l’igual que Lidia que el coneixement, en algun moment de la humanitat acollirà el màxim de la veritat i que la persona tocarà el sostre del que es pot aprendre encara que aquest procés serà lent i dificultós ja que queda molt per aprendre.

    La veritat està lligada amb la realitat ja que perquè una cosa sigui veritat absoluta ha de ser real, malgrat no la puguem percebre amb els nostres sentits com els raigs ultraviolats que si perceben les abelles. Per tant veritat i realitat sempre aniran unides tot i que no poguem percebre una cosa o l’altre.

    Finalment, a l’igual que Pamela i com ja he comentat abans, el desig de comprendre es una característica humana, millor dir la característica que ens fa humans ja que sense aquest propòsit de saber noves coses la civilització humana no hauria avançat fins a dia d’avui i possiblement nosaltres no existiríem tal com som, si més no seriem semblants a totes les altres formes de vida de la terra, morts de forma intel•lectual.

    Sebastià Tous Amengual
    1r Batxiller C

    ResponElimina
  11. Tot el que es troba al voltant nostra és veritat. Aquesta afirmació és la més comuna entre la població normal. Però aquesta teoria pot arribar a ser errònia. Segons uns filòsofs i també alguns científics, l'ésser humà igual que la resta d'éssers vius estan delimitats solament a percebre una única part o una projecció fabricada pels nostres sentits de la realitat, i per aquest motiu cada ésser viu percep una realitat diferent a la nostra, com per exemple els gossos, que veuen el món en blanc i negre, ja que no posseeixen cèl•lules receptores dels colors. Aquest tema dels colors, també és un tema bastant conegut, ja que els colors que percebem, són únicament una interpretació del nostre cervell a les diferents ones lluminoses.
    Per aquestes raons tendeix a versa una distinció entre la veritat i la realitat, ja que nosaltres tenim una realitat modelada a les percepcions dels nostres sentits.
    La posició davant el coneixement que podem apreciar en el vídeo, és el dogmatisme, que té com a màxim exponent a Descartis, el qual afirma que devem dubtar de tot tipus de coneixement per poder arribar a l'autèntica realitat.
    Estic d'acord amb Jesús que el coneixement és la cosa més important que té l'ésser humà, i hem de conservar-la per tal que l'ésser humà segueixi un camí que li condueixi cap a l'autèntica realitat i poder arribar a entendre el món que ens envolta.

    Ismael Lucena Sierra
    1r Batxiller C.

    ResponElimina
  12. 1era Part
    Epistemologia, és una reflexió filosòfica sobre el procés del coneixement humà i els problemes que en ell es plantegen. L’epistemologia tracta de fer una reflexió sobre el coneixement, sent aquest el seu objecte d’estudi.
    L’epistemologia s’encarrega de plantejar-se dubtes com: en què consisteix conèixer?, què volem dir quan diem que sabem o coneixem alguna cosa?, què podem conèixer?, com sabem que el que creiem sobre el món és verdader? O també quin coneixement es pot considerar vertader? És la branca de la filosofia que és planteja els límits del coneixement i d’aquí han sorgit grans debats durant tota la nostra historia.
    La paraula coneixement és un terme que és molt usual en les nostres vides, però plantejar-se què és el que realment coneixem és un mica més complex i no és una assumpte que ens solem plantejar molt seguit. Així com anteriorment ja han dit tant na Lidia,na Pamela i en David jo també penso que conèixer és una qualitat que ens fa humans. L’ànsia de voler descobrir més coses, de saber més és un element en la meva opinió apriorístic i que ja pel simple fet de ser humans se’ns ve determinat. La nostra cosmovisió del món i la nostra interpretació d’ell ve determinada pel nostre coneixement. Nosaltres començam a d’adquirir coneixement des de l’instant que naixem. Així com diuen la majoria de companys als seus comentaris aquesta activitat i aquesta intriga de voler conèixer no és més que una característica plenament humana, per exemple si us fitxeu quan un nin té un 4 o 5 anys i comença a anar a l’escola a aprendre a un ritme més i”intens i constant” passen per una etapa en la qual demanen el perquè de totes les coses, és aquesta una representació explícita de l’essència de l’ésser humà. L’ésser humà és curiós i constantment vol conèixer més. Estic d’acord amb na Lidia quan diu que pot haver dos tipus de coneixements ja que a més dels coneixements que per norma tots hem d’adquirir, per exemple a l’escola, també tenim els nostres coneixements individuals que depenen molt de les nostres experiències i capacitat de raciocini.
    Com esmenten tant en Jesús, com en Sebastià i també la Lidia crec que el coneixement i la raó van molt units, depenent de la nostra capacitat de raciocini nosaltres arribarem a entendre millor o pitjor, més o menys una cosa. Podríem relacionar-ho amb les cosmovisions ja que una persona que tingui o hagi adquirit més coneixement que una altra no veurà el món de la mateixa manera. Respecte al comentari que fa en Sebastià puc esmentar que estic totalment d’acord amb la discrepància que fa amb el comentari de’n Jesús ja que per que una cosa no la poguem percebre nosaltres no significa que no sigui real ja que la manera que nosaltres tenim de percebre les coses, el món, els fenòmens i el nostre voltant és Única i ve determinada pels elements apriorístics de la nostra anatomia i forma biològica. La nostra realitat i la nostra veritat estan molt condicionades i en la meva opinió per no haver experimentant un fenomen no es pot descartar del tot ja que el nostre coneixement està limitat.
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  13. 2Part
    Al llarg de la història hem pogut observar que han hagut diversos punts de vista sobre la manera d’arribar a adquirir un coneixement vàlid, cert i fiable. Les teories del coneixement han anat avançant de la mà amb la societat i si mirem l’evolució d’ella trobarem que ha estat un procés progressiu. En primer lloc el dogmatisme formula que per arribar a un coneixement fiable primer s’ha de dubtar de tot i amb la raó s’arribarà a la certesa, la realitat i la veritat. Es pot arribar al coneixement segur i universal. Un bon exemple és Descartes que formula “penso,per tant existeixo” Seguidament la teoria que va seguir a aquesta va ser l’escepticisme, aquesta teoria pensa que no es possible adquirir un coneixement ferm i segur, pensa que el coneixement només és un desig inabastable. El criticisme de Kant és aquella teoria que combina el dogmatisme i l’escepticisme no creu que sigui vàlida qualsevol opinió sinó que han de ser revisats i criticats contínuament per tal de detectar-hi possibles falsacions o errors. També després es va formular la opció relativista que nega l’existència d’una sola veritat absoluta i no es basa en veritats si no en opinions. En darrer lloc i la teoria que possiblement s’acosta a la percepció actual és la del perspectivisme, aquesta teoria no nega la possibilitat teòrica d’una veritat absoluta. Totes les perspectives són veritable i la seva unió pot ser la realitat absoluta. Com podem veure l’avanç en les teories del coneixement està unit a les diferents etapes de la història.
    Crec que un punt important en la definició de veritat i realitat ve donada pel fet de l’experiència, el debat de si el que experimentem és veritat o no és un debat que ha estat i segueix estan obert. Hi ha gent que pensa que el fet de que els nostres sentit estigui limitats és un factor que fa que no sigui totalment fiables, d’altres pensen que si nosaltres no ho podem experimentar i provar no és veritable. En la meva opinió i coincidint amb en Sebastià crec que per què nosaltres no ho poguem experimentar, veure o sentir, no significa que no sigui real, però és difícil afirmar que ho és ( ja que moltes persones pensen que han de veure per creure i l’explicació basada amb les matemàtiques (ciència formal) no els hi basta)
    Estic d’acord amb el comentari de’n David ja que també opino que adquirir coneixement no és tan sols aprendre de memòria una lliçó sinó que s’ha de saber utilitzar, aplicar i reflexionar sobre allò que es sap. Una persona intel•ligent no és la que més coneixements té si no que en la meva opinió és aquella que sap aplicar els seus coneixements.
    En la meva opinió no podem anar dubtant de tot per la vida ja que seria impossible poder viure, per això és bo tenir unes certes idees preestablertes per tal de poder viure en harmonia amb el món que ens envolta. Hem d'aprendre a dubtar i a plantejar-nos qüestions però també hem de saber assimilar les idees que així no puguin ser provades empíricament són provades matemàticament. El coneixement és el camí a seguir per descobrir més coses i per obrir la nostra ment i és una eina que s'ha d'anar adquirint per anar evolucionanat.


    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  14. Tal i com ha dit Lidia, jo també pens que el coneixement és il•limitat. Pens que és així perquè a mesura que passa el temps, anem descobrint distintes coses noves i si podem fer això ara, ho seguirem fet perquè no sabem quin és el límit del nostre univers i tampoc en sabem molta cosa. Per tant, el nostre objectiu ha estat, ja des de l’antiguitat, descobrir que és el que ens envolta i hem anat avançant a poc a poc al llarg de tots aquests anys. Tot aquest temps ens ha permès avançar i rectificar errors, les quals coses ens donen a entendre que hi ha molt més coneixement del que nosaltres sabem. A més, el fet de conèixer una cosa no ens permet afirmar que sigui real, que aquest coneixement sigui correcte. No podem saber res amb exactitud, encara que hem de creure amb els nostres coneixements actuals per tal de poder sobreviure, això sí, sempre qüestionant-los per voler millorar. Si no féssim això, seguiríem pensant que, per exemple, la Terra és el centre de l’univers ja que aquesta va ser la primera teoria. Amb el temps ens vam adonar que això no podia ser així, i aquesta rectificació ens va permetre avançar amb el nostre coneixement.
    També m’agradaria dir que estic d’acord amb el que ha dit Pamela sobre el fet de que és possible que tot el que creiem conèixer podria ser fruit de la nostra imaginació, i que res del que ja sabem sigui veritat. He de dir que jo mateixa he pensat que podria ser que tot el que sabem en l’actualitat hagi sigut creat com una espècie de mite per tal de que ens permeti creure que una cosa és real i així poder dedicar-nos a una altra qüestió. És veritat que hi ha moltes coses que semblen ser obvies o que pareix que no puguin ser un error, però qui ens afirma que no es puguin contradir?
    Sobre el comentari de Sebastià, així com ha dit que no està d’acord amb el que ha dit anteriorment Jesús, jo també pens el mateix. Crec que, com ha dit Jesús, tot el que coneixem és real, però no vol dir que no hi hagi més coses que no coneguem i no siguin reals. Amb això vull dir que encara hi ha coses que desconeixem i que poden ser reals. A més, he de dir que no tot el que coneixem és real. Podem pensar que sigui real però que, com he dit anteriorment, no sigui una altra cosa que una creació de la nostra imaginació o fins i tot, un error el qual hem de rectificar. Crec que el coneixement és tot això que anem aprenent al llarg de la nostra vida i que acceptem i donem per vàlid sense aturar-nos a pensar en si podria o no ser-ho. Pens també que cada persona, així com té una opinió distinta de totes les altres persones, té un coneixement distint a tothom, és a dir, que cada persona té un coneixement propi.
    Passant al comentari de David, no estic d’acord amb el que diu respecte a que no sempre adquirim coneixement a partir de l’educació. És veritat que estudiants com nosaltres podem aprendre’ns els conceptes que ens diuen els llibres de memòria i no adquirir coneixements a causa de que després els oblidem, però això no implica que no haguem adquirit res. El coneixement que adquirim a partir de l’educació pot ser mínim en segons quins casos com podria ser en temes en els quals no hi estem interessats però encara així, jo pens que el mínim coneixement sí que el retenim i que és probable que no ens adonem de que ho fem.
    El coneixement és un saber que crec que mai podrem adquirir en la seva totalitat, però encara així, pens que tot el que sabem fins ara ens ha servit per adonar-nos que no podem confiar amb el que descobrim en un principi, sinó en que hem de millorar i per fer-ho hem d’actualitzar tot allò que ja sabem. Crec que tot això ho podrem aconseguir fent ús de la nostra raó i de l’experiència.

    Antònia Galmés Del Toro. 1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  15. Per començar aquest comentari sobre l'epistemologia podria dir que ja s'han dit moltes coses sobre el coneixement i que cada un a donat la seva opinió sobre quina és la seva postura davant d'aquesta manera de veure el coneixement.

    Per introduir aquest comentari començaré dient que estic d'acord amb totes les opinions dels meus companys ja que desde el meu punt de vista totes aquestes opinions són correctes ja que cada una depén de com hagin viscut la vida fins ara, perque és la manera de viure, la manera en que ens eduquen, l'entorn on vivim, etc. el que ens influeix en la nostra manera de pensar i actuar.

    Volia fer una petita observació sobre un comentari que ha fet Lidia que deia que algun dia arribarem a aconseguir tots els coneixements tot i que serà lent. He de dir que no estic d'acord amb aquesta afirmació ja que encara que actualment estam avançant en els nostres coneixements i cada vegada sabem més i les noves generacions aprenen més i més ràpid, sempre trobarem coses noves per descobrir que encara no hem trobat i no coneixem com per exemple les profunditats del mar, allà hi ha fauna que no coneixem. Crec que el dia que coneguem tots els misteris del planeta serà massa tard per aprofitar-los ja que crec que l'haurem destruit.

    Per concluir aquest comentari he d'afegir una breu visió sobre la filosofia en general. La filosofia es la part de la vida que ens fa comprendre tot allò que ens demanem dia a dia però que no trobam en els llibres de ciència. Per això mateix puc afirmar que: per començar l'estudi de qualsevol ciència és bo comenar per la seva definició, però per comprendre amb suficiència és indispensable viure-ho.

    ResponElimina
  16. Els límits del nostre coneixement sempre ha constituït un dubte que no s’ha resolt. Per això, a mesura que hem anat evolucionant, s’ha creat una branca per reflexionar sobre el nostre pensament del que coneixem, l’epistemologia. Aquesta part de la filosofia no només s’encarrega d’estudiar en que consisteix, sinó també en l’orígen, el mètode i els límits.

    Els éssers humans som éssers capaços de emprar la lògica i la raó per explicar-nos el que volem saber. Per tant, va ser molt acertada l’idea en que va apostar Descartes, diguent que existeix un subjecte que capta els elements innats, en la famosa frase: “Penso, llavors existeixo”, en que és a partir del subjecte que es forma la realitat universal. Crec que a Descartes li faltà relacionar la realitat i la matèria en sí mateixa, de manera objectiva, com va introduir Plató, que va definir la realitat com una cosa inmutable, és a dir, que no canvia encara que existeixi subjecte. A mesura que hem anat evolucionant, han sorgit noves formes dels límits del coneixement. Per una banda, l’empirisme de Hume, que nega un coneixement únic i vàlid per a tothom, i defensa que es pot arribar a conèixer les impressions a través de la experiència, dubtant dels nostres sentits. Hume en tot moment va defensar que les dades que poguem extreure, per abstractes que siguin, constitueix un fonament per al coneixement aportat pels nostres sentits. Finalment, es realitzà una síntesi de les dues postures a través de Kant. Consider que el criticisme de Kant és una de les actituds més encertades per arribar a conèixer, ja que té en compte tant la experiència rebuda com la raó dels humans. Els dos conceptes són imprescindibles perquè, per una banda, l’experiència ens aporta els elements i les dades necessàries per a conèixer, mentre que per l’altra banda, la raó i la lògica ens serveix per a estructurar e interpretar el món que podem observar. Per tant, defensa que l’ésser humà interpreta el que ens envolta d’una manera subjectiva, determinada pel nostre coneixement, amb l’aparell nerviós-sensorial, per la qual cosa necessitam l’experimentació per a poder arribar a conèixer la realitat en sí mateixa, per poder veure la realitat més enllà de les nostres ulleres (subjectivitat). Per exemple, poder conèixer que les abelles veuen les roselles ultraviolades és un coneixement basat en la experiència i la raó que ens aporta el coneixement que nosaltres tenim un camp de visió dels colors distints dels animals.

    Per això, estic d’acord amb n’Àngela i en David quan opinen que per adquirir un coneixement és necessari alicar els coneixements a allò que se sap per poder construir un coneixement més vàlid. Per tant, també estic d’acord en certa manera amb els perspectivistes, perquè un punt de vista pot constituir una informació necessària per a conèixer la realitat, encara que hem de tenir en compte la perspectiva en que es mira, i eliminar la part subjectiva de la perspectiva.


    Pere Francesc Llull - 1r Batxillerat C

    ResponElimina