diumenge, 20 de març de 2011

la paradoxa de la llibertat


Hem vist que definir la llibertat constitueix una qüestió filosòfica realment complexa. Si per aproximar-nos a assolir aquesta tasca hem distingit, en primer lloc, entre la llibertat interna i l’externa i, a continació, hem analitzat com l’existència de la llibertat interna és difícil de demostrar. Continuam la indagació del que suposa la llibertat en les nostres societats industrials i la seva relació amb la felicitat. A Occident s’ha estès la creença d’un dogma que proclama que a més possibilitats d’elecció més llibertat i, per tant, més benestar.

Un psicòleg, Barry Schwartz, publicà el 2004 un llibre titulat The Paradox of Choice: Wy More is Less? que qüestiona aquesta tesi. Segons Schwartz, la immensa oferta existent en el món capitalista més que proporcionar-nos llibertat ens tiranitza. Per tot això, l’aparent llibertat d’escollir entre moltes possibilitats es presentada com a paradoxa: l’increment de possibilitats d’elecció no sempre comporta un increment de benestar o satisfacció sinó insatisfacció o decepció i comporta comporta paràlisi i no llibertat. Penseu l’elecció, d’un mòbil o d’un paquet de galetes davant d’una oferta de centenars.

Segons Schwartz el secret de la felicitat és tenir poques o baixes expectatives basades en decisions amb menys opcions on el resultat és més satisfactori.

Els comentaris es desenvoluparan a partir d’un programa de Redes on Eduard Punset entrevista al psicòleg Barry Schwartz.


Redes 52: Por qué más es menos

Entrevista escrita a Barry Schwartz

21 comentaris:

  1. Obrint aquest nou vídeo de “Redes”, voldria fer una breu definició del que és la llibertat per poder començar a fer el comentari personal, tret que fins ara no hem donat la definició a l’aula. La llibertat, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, és la facultat de les persones per actuar segons els propis desigs i decisions dins una societat organitzada i dins els límits de les regles establertes.

    La idea principal d’aquest documental d’Eduard Punset és si de veritat som tan lliures com crèiem. El progrés de la societat en els últims anys ha fet que les persones dels països capitalistes tinguin una amplia gamma d’elecció amb productes i tot tipus de coses. La pregunta és si tenir tant ens fa feliços o ens condiciona. Com narra el documental, tenir més no és sinònim de millor o de felicitat. La meva idea de llibertat concorda amb la del vídeo. Pens que la llibertat es vivia més en un temps passat que no en l’actualitat. Abans, a l’època dels nostres avis, malgrat tinguessin poques opcions per elegir, passaven més temps amb les persones, i això, era el que realment els feia feliços i en certa manera, els donava una llibertat interna, fruit d’aquesta felicitat.

    Actualment estam marcats per poder elegir tant. Així com abans elegir una opció requeria esforç de trobar-la, en els nostres dies i a totes aquestes generacions joves, ens ho donen tot. Per tant, l’esforç de l’elecció no és dificultosa, si més no, ho és quina seria l’elecció concreta i correcta. Amb tanta elecció, l’ésser humà hi ha sortit guanyant i perdent. Guanyant perquè l’estil de vida pot haver millorat, tenim més opcions de compra: més varietat de productes bàsics i d’altres d’oci. D’altre banda, opino que hi sortim perdent perquè aquest mar d’opcions ens provoca sentiments contraris, tal com menciona Barry Schwartz, com l’estrès per no sabre si hem elegit bé o si la diferent elecció és millor.

    És per això que en el consum la majoria de la població hi troba satisfacció. Com més comprem, més crèiem que som feliços i els comerços amb aquest increment de demanda, produeixen més productes, que a la vegada desperta més aquest pensament de llibertat i angoixa per poder escollir. Aquesta societat que nosaltres pensam que ens garanteix la llibertat, és la culpable d’aquest sentiment de no tenir-ne abastament i comprar i obtenir més. La frase “consumo, luego existo” del documental expressa la idea amb total claredat.

    Voldria finalitzar diguent que la llibertat, aquesta cosa abstracte que ens permet elegir el que preferim, com he anant opinant al llarg del comentari, en una societat com la nostre on l’abundància és el dia a dia, de cara en un futur pens que provocarà problemes perquè en anar a una tenda a comprar, sols per triar quin producte és l’adequat requerirà un esforç que provocarà malestar i el retorn a l’esclavitud involuntària per part dels consumidors a no saber que escollir. Aleshores, la llibertat de consum existeix o és una mera aparença?


    Sebastià Tous Amengual
    1r Batxiller C

    ResponElimina
  2. toni carrio terrassa 1er batxillerat a23 de març de 2011 a les 17:19

    Traguent el tema proposat al comentari d'aquest blog “la llibertat” m'agradaria poder donar una petita definició del terme llibertat per poder entrar mes dins el tema. Segons la viquipèdia
    La llibertat és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar sotmès a un subjecte diferent d'un mateix, autoritat arbitrària, poder que estableixi una alienació, deure, disciplina, o qualssevol condició no establerta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme.

    Actualment esteim sotmesos a uns limits, a unes barreres en les quals no podem escollir el que volem sino que em descollir el que volem però de les coses que ens ofereixen, tot això em dona a pensar si realment som lliures. En temps enrera les persones eren mes lliures ja que no tenien la necessitat de triar perquè no hi havia tants de productes i es basaven amb el que hi havia en l'època, tot al contrari que està pasant avui dia, nosaltres esteim vivin una època en la qual els productes estan en competència amb altres productes similars i finalment les persones afectades som nosaltres ja que som les que em d'escollir entre una sèrie de productes similars o fins i tot iguals i no ens sentim lliures.
    La sensació de la manca de llibertat per escollir fets o coses fa que ens sentim fermats. Aquesta sensació ens fa sentir oprimits. Hi ha llocs suposadament menys civilitzats en els quals no hi ha on escollir i fins i tot s'ha de compartir. Quantes vegades hem vist a la televisió un grup de 15 nins corrent rera la mateixa pilota amb una rialla enorme pintada a la cara? Això ens fa pensar que l'educació en aquest sentit hi fa molt. Nosaltres no estam avesats a haver de compartir res. Segurament si convocassim un grup de 15 nins d'aqui per jugar cadascún d'ells portaria la seva pilota.
    Una altra idea que em ve al cap és el fet de veure que hi ha vegades en que persones decideixen no escollir res del que s'ofereix sinó que elegeixen una via alternativa no contempladaEn aquests casos, aquestes persones són etiquetades de rares. On és el problema? Són aquests individus els que no estàn adaptats a la societat o és la societat que necessita etiquetar els individus realment independents? Tal vegada es deu a que som éssers acostumats a viure en societat i ser acceptats per la societat i sentir-nos part d'aquesta és una necessitat bàsica de moltes persones per poder ser feliços. Hi ha casos però que la felicitat no es basa en el fet d'estar reconeguts i acceptats per la societat, sinó que l'elecció és més individual, més personalitzada, més senzilla.

    No totes les barreres que ens determinen a haver d'escollir una cosa o un fet són del nostre gust. Hi ha vegades en que les nostres el.leccions són massa determinades i ens deixen un marge minim de veritable el.lecció. Som feliços doncs, en aquest cas? La majoria de vegades no ens ho plantejam. Simplement feim. Sabem que no feim res malament i per tant ja estam contents.

    Aquest tema sobre la felicitat, els videos proposats pel tema, la introducció pel comentari i l'aportació del company Sebastià argumenten que la manipulació social a la que estam sotmesos ens fa oblidar sovint aquelles coses que ens fan lliures i feliços. Tot plegat ens fa obrir els ulls un poquet durant una estona. El problema és que a la pràctica ens deixam dur i no aplicam la teoria, almanco fins que torni a sortir el tema i ens dediquem una estoneta més a pensar sobre el tema.

    ResponElimina
  3. Les persones vivim en un món, en el qual pensem que som completament lliures d’elegir el que volem, però tot això no es veritat. Les persones de la nova societat consumista i capitalista estan obligades a escollir entre moltes ofertes, i per aquesta raó no som completament lliures, sinó parcialment lliures o pensem que som parcialment lliures.
    El sistema capitalista escriu la nostra vida, és a dir, ens condiciona tant que és l’autor de la nostra vida, en quasi tots els àmbits, perquè una persona elegirà el seu futur en base a les exigències o necessitats de aquesta societat. I les persones han d’elegir el seu propi camí sense tenir en compte les influències externes i escriure la seva vida i prendre les seves pròpies decisions.
    Antigament, es a dir els nostres padrins o inclús els nostres pares vivien molt millor que en l’actualitat. Abans es donava molta més importància a les necessitats com a animals socials, és a dir, a l’amor, l’estància en família, etc. Totes aquestes necessitats de estar amb altres persones és vital per a la nostra formació com a persones, perquè som animals socials.
    Estic d’acord amb Sebastià Tous, en què tenir més no ens dona la autèntica felicitat, és a dir, una persona pots arribar a ser molt més feliç amb menys coses materials, que una persona amb molts coses materials, ja que l’autèntica felicitat es crea en els propis sentiment d’una persona sense tenir en compte lo material.
    Dins aquesta societat actual de consumisme i de elegir constantment, s’ha creat una classe de persona que sempre vol el millor i que per aconseguir aquest fi, ha de elegir constantment, i com que el millor és molt difícil de aconseguir aquesta persona se frustra i no mira al que realment val la pena, les necessitats principals de les persones.
    En aquesta classe de persona predomina el sentiment de penediment per damunt dels altres, ja que sempre pensa en que ha elegit l’elecció errònia i per això mai conforme amb les seves eleccions per està forçat a elegir.
    Una frase que podria definir la classe de vida que portam en la societat actual seria “Consumeixo, dons existeixo”, seria el canvi de la mítica frase de Descartes “Penso, per tant existeixo”.
    Tot aquest canvi que ha sofert la nova societat ve determinat per l’educació que reben les noves generacions. L’educació actual ha de insistir en formar a les persones amb un criteri per a saber elegir i no ser persuadit per la societat consumista i capitalista actual.

    Ismael Lucena Sierra 1r Batxiller C.

    ResponElimina
  4. 1)

    La llibertat com a tal és una creença; Podríem dir que és la capacitat de fer o no una cosa, i de fer d'una manera o altra. És evident, doncs, que algú lliure és algú que tria, i tria el que pensa que és mes encertat. Després de triar amb llibertat, els éssers humans hem de tenir la capacitat de dur a terme l'elecció presa. És evident que no serveix de res triar si no tenim "llibertat d'acció", és a dir, si no podem fer allò que hem triat. Sent aquests els requisits per a una elecció lliure, és hora d'estimar si es compleixen: és la llibertat de la que gaudim veritable, o merament ilusoria? L'existència de la llibertat interna, no es pot comprovar, és per això, doncs, que s'ha convertit en una qüestio filosòfica.
    L'ésser humà realitza milers d'eleccions cada dia, milers d'accions que complementen la seva vida. Algunes són transcendentals, algunes encertades, altres equivocades... El que sense cap dubte és cert és el fet que les eleccions que fem i que ens guien són una part important en les nostres vides, però no estem parlant de triar, sinó d'actuar i viure amb llibertat.
    Com molt bé argumenten els meus companys en els anteriors comentaris, pens també que l'excés de consumisme i l'augment de l'oferta a la nostra societat a dia d'avui limita la nostra llibertat. Estem sotmesos constantment a triar entre un nombre elevat de productes i pensem que nomès un ens pot portar a la satisfacció total, tot i que no sigui fàcil elegir el que pensem que serà el correcte i ens portarà a la felicitat i al benestar. Com molt bé diu en Sebastià, anteriormente crec que la societat podia assolir millor la llibertat ja que no estaven sotmesos a la quantitat d'opicons que tenim avui en dia per a decidir correctament. El fet de tenir un nombre tan gran d'alternatives a triar ens manca la nostra llibertat interna. La indasició, la presència de l'estrès alhora de no saber exactament que elegir, fan que la nostra llibertat estigui de cada vegada més marcada . És evident,que algú lliure és algú que tria, i tria el que pensa que és mes encertat. No obstant això, també podem dir que hi ha eleccions lliure i eleccions que no ho són. Per exemple, per a mi personalment, quan hem de triar entre un nombre limitat d'opcions, aquesta elecció no acaba de ser del tot lliure.Per posar un exemple clar, no hi ha llibertat d'opcions si uns lladres assalten a punta de navalla a una víctima, que tria entre acceptar les seves exigències o patir les conseqüències de negar-se, però que no compta amb més opcions. En aquest cas, veim que esteim determinats per elegir d'entre una sèrie d'opcions, no del que t'agradaria fer de veritat.

    Lidia Bel Brunet Pascual. 1C

    ResponElimina
  5. 2)

    L'ésser humà està limitat en la societat. No contempla totes les opcions possibles perquè la societat li condiciona, no té total consciència de les opcions previstes, a causa de la seva ignorància, no té la força o capacitat necessària per acometre el que amb llibertat ha triat. És per això que la llibertat de l'ésser humà, podriem dir que està condicionada per el seu entorn, pel que l'envolta, per les distintes situacions de la seva vida... La nostra pròpia humanitat ens esclavitza, sotmetent a les seves limitacions.Però pens que la llibertat és una creença que l'home sempre persegueix per a tal d'arribar a una satisfacció i és, desgraciadament, alguna cosa que la seva humanitat li nega.
    No obstant això l'home té tendència a buscar la llibertat, la qual cosa hem pareix merament correcta i encertada ja que establim en nosaltres una seguretat que ens garanteix la confiança en nosaltres mateixos i un benestar psíquic.
    La nostra societat, el temps en el qual vivim, ens ha portat a una situació realment dràstica de consumisme excessiu i materialisme obsessiu. Pensam, que com més tenim, més feliç som. Davant de tanta oferta que sen's presenta en el mercat, escollim i consumism perque així és la millor manera de sentir-nos més lliures. És millor sempre pensar que existeix el lliure albir i que no estem determinats, perque com he comentat anteriorment, és d'aquesta manera que els humans podem garantir un benestar i una confiança en nosaltres mateixos i poder arribar així a creure que cadascun de nosaltres és lliure de les seves eleccions.

    Lidia Bel Brunet Pascual. 1C

    ResponElimina
  6. Les anteriors definicions que han aportat aquests dos alumnes són un clar exemple de la mentalitat tan superficial que té la societat d'aquest concepte anomenat "llibertat". Com pot ser la llibertat, tan sols: el poder d'escollir? Això només és una simple aparença creada pel sistema capitalista actual, enfocat clarament cap a un consumisme exagerat. Fàcilment es relaciona "llibertat" amb "felicitat", i si la llibertat és el poder d'escollir i per tant, de posseir, relacionem també la felicitat amb aquesta necessitat de possessió. D'aquí obtenim una emmascarada errònea relació: quan més llibertat externa, més feliç és la persona. Doncs com s'expressa molt bé a l'entrevista de Punset, s'obtenen uns resultats totalment contraposats, ja que els suicidis, els homicidis i les separacions han anat augmentant desmesuradament aquests darrers anys, i no és l'únic que augmenta, ja que les possibilitats i per tant, la llibertat externa, també han desbordat les nostres vides. És una simple coincidència o la llibertat actual és un desesperat intent del capitalisme per substentar-se mitjançant el nostre desmesurat consum? Avui dia, ens estem enfrentant a una pseudollibertat programada pel nostre propi sistema?

    1r Batxillerat C
    Jeroni Mestre Servera

    ResponElimina
  7. Part 1:

    Actualment, els éssers humans creim que tenim llibertat, llibertat de triar entre un cotxe o cent models diferents, llibertat de decidir entre quina camiseta comprar perquè podem escogir entre cinquanta models diferents, però en realitat no és així. Aquesta gran varietat no és res més que una estratègia de les persones que dominen el món, per tenir a tota la població controlada. Si, he dit les persones que dominen el món, ja que per molt que diguem que si, el món no és lliure, i no es tracta d'una llibertat externa, no és una llibertat reprimida per no poder anar a qualque lloc, o per no poder fer el que volguem a causa d'unes lleis o normes que ens ho impideixen. És una cosa pitjor, cada persona autoinnibeix la seva pròpia llibertat interior a l'hora de triar entre tota l'oferta que se'ns proporciona. Des de sempre l'ésser humà ha volgut tenir la capacitat de controlar la seva vida, controlar totes les seves emocions i el que és més, controlar tot allò que l'envolta, volem controlar el comportament de les altres persones perquè aquest no interferesqui d'una manera negativa en les nostres vides. El control és una part bàsica del nostre equipament com a persones, el fet de que ens importi controlar l'entorn en el qual vivim. El fet de ser capaços de controlar la nostra pròpia vida, de controlar el nostre comportament de no dependre del que facin els demès, és una font de felicitat, però quan algun d'aquests factors falla, ens sentim malament, ens deprimim i arribam a pensar que la nostra vida no té sentit.

    Pamela Machado - 1r de batxillerat C

    ResponElimina
  8. Part 2:

    El problema és que sense saber-ho, nosaltres, els éssers humans dominadors i forts, estam patint una represió per les grans empreses, les quals determinen tota la nostra vida. Treballam per comprar-nos coses que no necessitam, som infeliços perque treballam molt, però aquest treball pareix tenir recompensa quan aconseguim el darrer model d'ordinador. Però quan surt un ordinador més modern ens enfadam amb nosaltres mateixos i ens sentim inútils i malament per no haver esperat i per no haver triat aquell ordinador, de manera que tornam a treballar per poder comprar-lo i deixam de disfrutar del nou ordinador que acabam d'adquirir. Aquí tenim l'eix del problema, consumim, però mai estam feliços amb les coses que compram, la causa d'aquesta infelicitat és la gran quatitat d'eleccions que tenim. Però això no ocorr únicament quan compram alguna cosa, sinó que també quan triam una carrera, quan ens casam i creim haver triat la persona adeqüada per compratir la nostra vida, quan compram una casa, quan triam una pel·lícula entre altres, etc. Quan triam, hem de renunciar a moltes altres coses, hem de tancar totes les altres portes, i després de decidir, és quan ens arrepentim de no haver fet una altra cosa que, al nostre entendre i parèixer, era molt millor que l'opció que hem triat.
    Mesuram la nostra felicitat per totes les coses que tenim, i d'aquesta manera pensam que sóm millors persones. Pensam que per tenir més serem millors persones, que tendrem més prestigi social, que ens estimaran més i que d'aquesta manera tota la nostra vida serà millor. Ja no és “pens doncs existeixo”, la cèl·lebre frase de Descartes amb la qual s'intentava definir a l'ésser humà i les seves qualitats com a persona, avui en dia ens definim amb la contundent frase “Consum doncs existeixo”, i és que lamentablement aquesta és la manera amb la qual arribam a sentir que sóm millors i que sóm lliures, pensam que tenim una gran capacitat a l'hora de triar entre tanta varietat, quan en realitat l'única cosa que feim és lligar-nos més, deixar de ser lliures i estar completament dominats pel materialisme i el consumisme.

    Pamela Machado - 1r de batxillerat C

    ResponElimina
  9. Després d’haver llegit l’entrevista d’Eduard Punset amb Barry Schwartz podem arribar a la conclusió que llibertat no és sempre sinònim de felicitat, tal com la majoria de nosaltres pensam.
    Partim de la base que a la nostra societat tenim llibertat d’elecció, com que tenim moltes coses per triar, tenim molta llibertat d’elecció, però, contràriament al que es pot pensar, tanta llibertat d’elecció ens produeix insatisfacció i infelicitat. Per exemple, si vaig al supermercat i puc triar entre cinquanta marques de cereals, davant tanta oferta n’escolliré una per esgotament, però quan arribi a casa i els tasti, m’arrepentiré de la meva elecció perquè no hauré escollit els millors. Aleshores, davant possibilitat d’elecció el meu sentiment és de més insatisfacció. Com menys coses per triar hi hagi, més gran és el sentiment de llibertat i de satisfacció personal davant la nostra elecció.
    Si tenim en compte que vivim en una societat de consum en què l’oferta és immensa, allà on ens hauríem de sentir feliços per poder triar, en realitat ens sentim frustrats i insatisfets, que és totalment el contrari de com ens hauríem de sentir.
    Per exercir millor la llibertat de triar, és necessari el fet de tenir un punt de referència. Seguint l’exemple de l’entrevista, el fet de poder comparar entre dues màquines de fer pa, fa més fàcil la nostra elecció i ens fa sentir millor ja que estam convençuts que aconseguirem l’objectiu de fer pa a un preu moderat.
    Per altra banda, el fet d’arrepentir-se de no haver elegit l’elecció correcte és el que ens motiva per ser millors, ja que ens indueix a aprendre dels nostres errors. Per tant, davant d’una nova elecció tindrem en compte l’error comés i podrem triar millor. D’aquesta manera, podríem considerar l’arrepentiment com el motor que ens fa tirar endavant i sentir-nos millor per haver superat el que ens va provocar un sentiment d’arrepentiment anteriorment.
    Per concloure, a la nostra societat consumista, felicitat, produïda per la nostra capacitat d’elecció, i consumisme són dos conceptes que van estretament lligats, però que, paradoxalment, aquest consumisme exagerat ens condueix a la infelicitat perquè mai estam satisfets amb l’elecció que hem triada i el consumisme fa que triem una opció nova per veure si ens arriba a produir el sentiment de satisfacció i, per tant, de felicitat. O sigui que la llibertat d’elecció es converteix amb esclavitud del consumisme.

    Joana Maria Galmés Llull-1r batxillerat C

    ResponElimina
  10. Una vegada haver llegit els comentaris dels meus contanys voldria anyadir que estic d'acord amb na Joana Maria quan afirma que ''la llibertat d'elecció es converteix amb esclavitud del consumisme''. Constantment, com molt bé han explicat les meves companyes, sentim inseguretat a davant de tanta oferta que sen's presenta al mercat. De cada vegada, són més els productes que tenim per a elegir i majoritàriament volem el millor de la multitud, ja que molts pics, els éssers humans volen seguir un model perfecte de continu avançament i integració en la societat. Ens deixam endur, lamentablemente, per la societat i per la mentalitat materialista i consumista. Davant d'una elecció insegura, constantment ens aturam a pensar si el que volem elegir ens portarà realment al ben estar i a la felicitat, és això doncs el que importa als éssers humans. Estic completament d'acord amb na Pamela, quan afirma que com més consumim més pensem que som lliures, ja que d'aquesta manera, pareix com si els éssers humans agafessin ''coratge'' i es sentisin completament segurs que tanta oferta els crea una millor satisfacció personal,però també crec, que com més opcions d'elecció tenim,sen's crea un pesat pensament que no ens deixa sentir-nos del tot a gust de les nostres eleccions, ja que la majoria de vegades, s'orgina l'arrepentiment .M'agradaria comentar també la següent afirmació que Pamela ha esmentat: ''Mesuram la nostra felicitat per totes les coses que tenim, i d'aquesta manera pensam que sóm millors persones. Pensam que per tenir més serem millors persones, que tendrem més prestigi social, que ens estimaran més i que d'aquesta manera tota la nostra vida serà millor'' M'agradaria comentar, que és cert que aquest perfil s'ha estès, desgraciadament per tota la nostra societat, ja que aquesta pareix una cadena fortament lligada on la majoria d'éssers es deixen endur. Però no tots els éssers son així. Afortunadament, hi ha persones que no necessiten consumir per aconseguir la felicitat,així doncs, són aquelles persones que consideren que els doblers no fan la felicitat i que acepten el que tenen tal i com es presenta la realitat del dia a dia. Trobam poques persones, però hi són i és aquest el model de vida que hauriem de seguir per a establir un equilibri mínimament considerable en el món, però s'ha creat un estil de vida que podem reconèixer que és difícil de portar. Pens que creure que tenim o no tenim llibertat depèn de cadascun de nosaltres; del que entenem o volem entendre del concepte de la llibertat.

    Lidia Bel Brunet Pascual. 1C

    ResponElimina
  11. Estic d'acord amb na Lídia quan diu que el fet de creure o no que tenim llibertat depen de cada persona i de la seva percepció del que és realment aquest concepte que ens resulta tan dificil de desxifrar. Però pens també que la majoria dels éssers humas preferim pensar que som lliures, ja que d'aquesta manera creim que aconseguirem viure amb millor armonia amb nosaltres mateixos, i per tant, creure que el món es un poc més senzill, el fet de creure que sóm lliures de fer qualsevol cosa ens aporta un cert autocontrol, del qual no disposam, però preferim creure que si. Crec que això es dona perquè a ningú li agrada pensar que és esclau del que sigui, cap ésser humà vol estar aferrat a coses que no el permetin canviar el rumb en qualsevol moment. També estic d'acord amb això de que hi ha gent que, afortunadament, no se deixa endur pels típics pensaments materialistes, i valora a les persones per les seves qualitats personals, i no econòmiques, però per desgracia, aquesta és una gran minoria, per aquest motiu hi ha tanta problemàtica al món, pels doblers.
    Per altra part discrep amb el comentari de'n Jeroni Mestre, quan diu que la gran llibertat externa ens està conduint a una societat més problemàtica, crec que amb la represió no s'arriba enlloc, no podem viure en una societat completament cotrolada i estructurada. Pot ser les xifres d'homicidis, violacions, segrestaments, assassinats, i una llista amb un llarg etcètera han augmentat, però reprimir la societat i sobre tot, intentar reprimir la llibertat, no és el camí. Cal dir que té raó quan diu que la llibertat se sol associar únicament a la possibilitat d'escollir, quan en realitat és molt més que això, encara que no ho poguem veure i ni tan sols ho sapiguem explicar. Pot ser no ho podem veure perque estam massa ficats dins aquest mon consumista, tant que ja no podem pensar en altres coses que no siguin escollir el millor per a un mateix, tornam doncs, a ser els éssers humans egoïstes i egocèntrics, encara que dubt que aquestes característiques s'haguin pogut separar, en algun moment, de l'home.

    Pamela Machado - 1r de batxillerat C

    ResponElimina
  12. Com diu en el vídeo, l'objectiu de fa una quants anys era simplificar la vida i intentar viure feliços i evitar complicacions. El món, en l'actualitat, és completament diferent, no cercam simplificar-nos la vida, sinó que cada vegada ens la complicam més. Avui en dia hi ha una explosió d'opcions en les que tenim la necessitat d'escollir i això paralitza a la gent i fa que dificultem la nostra vida sense necessitat. Ens passam la vida cercant i escollint per tot el que hem de fer: escollim quina roba posar-nos en cada ocasió, a quin restaurant anar, quina pel·lícula veure,... constantment realitzam decisions i algunes d'aquestes ens perjudiquen.

    Estic d'acord amb les meves companyes quan diuen que depen de cada persona creure ,o no que tenim llibertat. Cada un de nosaltres té la seva percepció sobre el que és realment tenir llibertat. Una persona pot creure que és lliure perquè té la llibertat d'escollir entre moltes coses. Però una altra persona en la mateixa situació pot afirmar que la llibertat no consisteix en poder escollir, sinó que l'elecció és una part del consumisme que ens implica escollir constantment per seguidament consumir.

    Com diu Barry Schwartz, podem dividir a les persones amb “maximizactoras” i “ satisfactoras”. Aquestes darreres són les persones que cerquen el millor, però si no ho troben es conformen amb alguna cosa bona i que els satifà, no es penedeixen de les seves eleccions. En canvi, l'altre tipus de persones no es conformen amb alguna cosa bona, ells volen el millor de tot costi el que costi i quan o tenen mai es senten satisfets i se'n penedeixen de les seves decisions perquè pensen que hi ha alguna cosa encara millor.
    Crec que trobar el que és el millor avui en dia és molt complicat, ja que hi ha tanta varietat on escollir que mai podem provar-ho tot per determinar què és millor. No hem d'examinar totes les opcions, només cercar fins que en trobam una d'apropiada. Per això ens em de conformar amb les nostres decisions.

    Per acabar, dir que tenir moltes coses no es considera sinònim de ser més feliç, ja que la feliçitat no es mesura amb mes coses materials que un té, sinó amb les persones importants i amb el benestar d'un mateix. No necessitam consumir per ser feliços, ens em de conformar amb el que tenim i no passar-nos tant de temps escollint, sinó aprufitar el temps i estar amb les persones estimades.


    MªFrancisca Infante Carrió
    1º Batxillerat C

    ResponElimina
  13. II.
    Sobre el comentari de Pamela, pens igual que ella ja que moltes persones no se’n adonen de que viuen sense cap tipus de llibertat. Moltes persones pensen que són lliures de fer el que volen, però no se’n adonen que per molt que vulguin fer una cosa, és possible que hi hagi un raó que els impedeixi fer-ho. Encara així, tal i com ha dit Pamela, moltes persones prefereixen pensar que són lliures a pensar que són esclaves de qualsevol cosa.
    Finalment, voldria dir que no crec amb l’existència de la llibertat. Pens que tots estem determinats a fer unes determinades coses. Pensem que per tenir més som més lliures, però en realitat no som res més que éssers que han elegit unes coses i no unes altres per tal d’anar a la darrera moda, o per l’influència d’una altra persona. No som lliures, simplement ens guiem per tal de sobreviure i voler adquirir la millor vida.

    Antònia Galmés Del Toro. 1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  14. Així com l’univers és un sistema, el nostre cos és un sistema, la societat no podria deixar de ser un sistema. No som conscients de en què mesura influïm en els comportaments dels altres i de com ells influeixen en nosaltres. Així mateix, aquest sistema s’exxpressa en les xarxes de comunicació. No estic totalment d’acord amb Jeroni de que és producte del sistema capitalista, sinó que va més enllà, és la necessitat humana de sentir-nos formar part d’un grup, la necessitat de comunicar-nos, en definitiva, la necessitat de sentir-nos apreciats.

    Obviament, un sistema capitalista ha propiciat el desenvolupament de tecnologies sense barreres i xarxes de comunicació com facebook. Però, encara que l’inici el dóna el sistema capitalista, cobra la seva pròpia força i va més enllà de les ideologies. Veient el documental, un es deté a pensar en que els éssers humans som molt diferents els uns dels altres, però en essència som massa iguals. Al ser conscients de com les xarxes socials influeixen en les nostres accions i en la dels altres, hauríem de plantejar-nos en què mesura realment som lliures. Per què?

    Dessitjam tenir més comunicació amb els altres, més rel•lació amb els altres, i amb aquest augment disminueix la nostra llibertat de decissions pròpies. Crec que el més novedós és que ens allunyam del concepte d’individu com a un individu que decideix amb autonomia un poc solitari a un individu social formant part de grups que el condicionen i el condicionaran.

    Al documental es fa referència a què la felicitat està rel•lacionada amb tenir més amics, encara que superficials, que amb tenir pocs amics íntims. Aquí sorgeix la idea de que aquelles rel•lacions superficials com són les de facebook ens permet formar part del grup i no sentir-nos aïllats.

    L’educació té un gran objectiu en formar persones creatives que s’adaptin ràpidament als canvis i que siguien capaces de produir aquests canvis i no solament repetidors de comportaments establerts i acceptats fins ara.

    David Fernández Rojas 1r Batx. C

    ResponElimina
  15. Aquest documental que hem pogut veure defensa que una gran llibertat externa comporta un procés d’insatisfacció progressiva. Ens explica que en la societat actual hi ha moltes opcions per decidir, i això ens provoca estrés i ansietat. També ens defineix el concepte de persona, en què és molt important la relació social, per a construïr l’amistat, l’amor, i en conjunt, la felicitat.
    La felicitat d’una persona no ha de dependre d’elements materials però actualment ho està degut al materialisme, que ens obliga a elegir contínuament. Aquesta llibertat d’elecció en principi pareix una forma per ser més feliços, però realment fa que siguem infeliços i ens sentiguem insatisfets. La gran massa de productes fa que cada vegada necessitem el millor producte per a sentir-nos complaguts però quan n’hem comprat un, apareix un arrepentiment del que hem comprat perquè ens pensam que hi havia alguna cosa millor, i una posterior necessitat de tornar a comprar per a sentir-nos més satisfets. Com més tenim, parcialment som més feliços, però necessitam més i més. Això suposa una roda que no en pots sortir i et sents totalment insatisfet. Tots aquests sentiments són el resultat del sistema capitalista en que vivim; sense aquest model no hi hauria tots aquests problemes.
    Personalment, crec que hauríem de fer referència a la llibertat externa que parla el documental. Estam davant una extensa llibertat d’escollir, que realment ens determina el pensament. La societat actual està basada en el consumisme de les persones, cosa que comporta que les persones tenguin aquesta llibertat d’elecció dels productes que ens suposa una obligació a escollir, ja que hem d’escollir contínuament per a poder sobreviure. Com diu bé en Jeroni, no estam parlant d’una llibertat interna sinó d’una pseudollibertat creada pel sistema actual, ja que ens condiciona a seguir alimentant el consumisme.
    Tot això constitueix una forma per complicar-nos la vida, i originar una vida més complexa, que fa que tenguem el pensament determinat i siguem infeliços. L’extensa llibertat externa ens produeix indecisió i ansietat, i per tant, la nostra llibertat interna és menor. Simplificar la vida, com ha dit el documental, constitueix una forma per a arribar a la felicitat perquè no depenem de tantes coses, i això ens duu a una autèntica llibertat interna. El fet de tenir llibertat externa, ens determina internament, i per contra, amb menys capacitat d’elecció, el pensament es troba menys pesant, i en conseqüència, més lliure. Finalment, com diu Eduard Punset, crec que el sistema educatiu ens determina a ser especialistes en alguna àrea però no ens serveix per a formar-nos com a persones. Totes les persones compartim un món i, per tant, hem d’aprendre a conviure tots en aquest món. El sistema educatiu també ens determina a ser unes màquines especialitzades, però no a reforçar els valors que constitueixen una persona, fet que alimenten el model actual de la societat, basat en un consumisme exagerat.


    Pere Francesc Llull - 1r Batxillerat C

    ResponElimina
  16. Aquesta entrevista que hem pogut veure al vídeo del programa "Redes" conté molta informació sobre l'estil de vida actual. Podem observar com el psicòleg Barry Schwartz ens parla del seu llibre i ens explica quina relació hi ha entre el consumisme i la nostra felicitat. Barry diu que no per tenir més coses materials serem més feliços, sinó que el que esteim fent és condicionar la nostra vida a un estil que ens obliga a decidir cada dia quina opció és la que hem d'escollir i quina és la millor per a nosaltres.

    Barry també parla de dos tipus de persones: els maximitzadors i els satisfactors. Els maximitzadors són el tipus de persones que no es conformen mai i sempre cerquen la millor oferta encara que quan creuen que l'han trobada en realitat pensen que no és així i no els proporciona felicitat, sinó tot el contrari. Per una altra banda estan els satisfactors que cerquen ofertes fins que troben una que s'adapti a les seves necessitats ja que no necessiten cercar el millor per sentir-se bé, es conformen amb una simple oferta que sigui suficientment bona.

    Eduard Punset ens explica al final de l'entrevista la conclusió que podem treure d'aquest vídeo, i és que tenim un problema en l'educació ja que el sistema educatiu actual tan sols forma acadèmicament els estudiants, i no els ensenya a ser bons ciutadans. D'aqui podem treure la nostra propia conclusió que podria ser que en realitat no tenim llibertat ja que ens tenen controlats perquèn no ens ensenyen com pensar ni com decidir per ser feliços, sinó que ens ensenyen acadèmicament per després treballar com màquines.

    Dani Carril
    1r Batx C

    ResponElimina
  17. Com diu en el vídeo, l'objectiu de fa una quants anys era simplificar la vida i intentar viure feliços i evitar complicacions. El món, en l'actualitat, és completament diferent, no cercam simplificar-nos la vida, sinó que cada vegada ens la complicam més. Avui en dia hi ha una explosió d'opcions en les que tenim la necessitat d'escollir i això paralitza a la gent i fa que dificultem la nostra vida sense necessitat. Ens passam la vida cercant i escollint per tot el que hem de fer: escollim quina roba posar-nos en cada ocasió, a quin restaurant anar, quina pel·lícula veure,... constantment realitzam decisions i algunes d'aquestes ens perjudiquen.

    Estic d'acord amb les meves companyes quan diuen que depen de cada persona creure ,o no que tenim llibertat. Cada un de nosaltres té la seva percepció sobre el que és realment tenir llibertat. Una persona pot creure que és lliure perquè té la llibertat d'escollir entre moltes coses. Però una altra persona en la mateixa situació pot afirmar que la llibertat no consisteix en poder escollir, sinó que l'elecció és una part del consumisme que ens implica escollir constantment per seguidament consumir.

    Com diu Barry Schwartz, podem dividir a les persones amb “maximizactoras” i “ satisfactoras”. Aquestes darreres són les persones que cerquen el millor, però si no ho troben es conformen amb alguna cosa bona i que els satifà, no es penedeixen de les seves eleccions. En canvi, l'altre tipus de persones no es conformen amb alguna cosa bona, ells volen el millor de tot costi el que costi i quan o tenen mai es senten satisfets i se'n penedeixen de les seves decisions perquè pensen que hi ha alguna cosa encara millor.
    Crec que trobar el que és el millor avui en dia és molt complicat, ja que hi ha tanta varietat on escollir que mai podem provar-ho tot per determinar què és millor. No hem d'examinar totes les opcions, només cercar fins que en trobam una d'apropiada. Per això ens em de conformar amb les nostres decisions.

    Per acabar, dir que tenir moltes coses no es considera sinònim de ser més feliç, ja que la feliçitat no es mesura amb mes coses materials que un té, sinó amb les persones importants i amb el benestar d'un mateix. No necessitam consumir per ser feliços, ens em de conformar amb el que tenim i no passar-nos tant de temps escollint, sinó aprufitar el temps i estar amb les persones estimades.


    MªFrancisca Infante Carrió
    1º C

    ResponElimina
  18. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Segona Part
    En la meva opinió moltes vegades ja no es miren els valors de cada persona si no quants de cotxes te, quantes propietat posseeix o quina marca de roba duu, aquest fet en la meva opinió ens està allunyat en gran mesura de la felicitat i de la possibilitat de sentir-nos realitzats com a persones, ja que ens fa persones més egoistes i superficials que duu el fet de que l’important només sigui el material.
    El consumisme i el materialisme com també ha dit na Joana Maria són dos termes que darrerament moltes persones relacionen amb la llibertat, el fet de poder triar entre trenta marques diferents de algun producte, o tres o quatres tendes diferents ens fa més lliure ja que podem triar a on volem comprar o el que volem comprar. Crec que aquest fet se dona molt usualment en la societat, moltíssima gent té aquesta percepció de que és la llibertat, però és això llibertat? En la meva opinió no ho és. Aquesta opinió o percepció ha estat una de les tàctiques publicitàries més esteses arreu del món, veig darrere aquesta percepció un gran pla de comerç, una idea per a garantir el consum, fins i tot compulsiu de la nostra societat. Aquest missatges que dia rere dia escoltem pels mitjans de comunicació ens fan que a la nostra ment associem VARIETAT i VARIETAT amb LLIBERTAT. Si us fixeu quantes vegades no hem sentit per la televisió un anunci que diu per exemple- Tasteu tota la nostra varietat de iogurts, tenim 20 sabors diferents que vosaltres podeu elegir, hem ampliat la gamma, aprofitau - Llavors aquí pensem en primera instància, que bé puc triar més, però després se’ns presenta el problema, quin triem? També quantes vegades no ens ha passat que els pares ens diuen, bé tria una cosa i la podràs comprar, llavors d’allò que a tu t’agrada trobes, mil marques i llavors de cada marca infinits sabors, colors, olors... etc, aquí és quan ens sorgeix a cada un de nosaltres un debat intern, una espècie d’angoixa, desesperació o sentiment similar per què no trobem el que realment nosaltres volem. Però si ja no ens bastava amb això crec que un punt que ningú ho ha mencionat encara és la realitat de la producció i de les empreses, em refereixo doncs al fet de que per exemple al mercat tenim al nostre abast posem 7 marques reconegudes de ketchup i a més a més la marca del supermercat al qual anem a comprar, llavors en total podem tenir unes vuit possibilitat per triar,però si miram les etiquetes podem veure que més de cinc d’aquestes salses venen de la mateixa fàbrica de producció i la empresa que les produeix és la mateixa l’únic que canvia és la etiqueta, però la multinacional és la mateixa, que en un cas pot posat HEINZE i en un altre una marca menys coneguda.Després ens podem plantejar, tenim tanta llibertat com ens volen fer creure? En primera instància nosaltres tant podem triar el producte com a quina empresa o marca donem els nostres doblers, però després vegent que la majoria de productes formen part de la mateixa multinacional tenim nosaltres tanta llibertat com ens pensem? Clarament no és així, tenir moltes coses per triar no significa que tenguem més llibertat. Estic totalment d’acord amb en Sebastià quan argumenta que abans quan no hi havia la globalització que hi ha ara les persones tenien menys per triar però després es quedaven més satisfets. Per tant, la globalització, el materialisme i el consumisme està portant a moltes persones a la infelicitat.
    Contestant a la pregunta que ha fet en Sebastià al final del seu comentari en la meva opinió no existeix la llibertat de consum en els aspectes anteriorment exposats, crec que la llibertat de consum que tenim actualment mera aparença ja que les multinacionals han reduït la nostra possibilitat de triar.
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  20. Tercera Part:
    Un altre aspecte que també tracta l’entrevista és el tema de l’educació estic d’acord amb l’Ismael quan diu que “L’educació actual ha de insistir en formar a les persones amb un criteri per a saber elegir i no ser persuadit per la societat consumista i capitalista actual” Crec i estic totalment d’acord que l’educació no només s’ha de limitar a ensenyar-nos dades històriques, com fer càlculs... si no que també haurien d’invertir més en ensenyar com viure a dins la nostra societat i també ensenyar a que les persones no es creguin el primer que els diuen sino que siguin capaços de plantejar-se i valorar els fets i les realitats de la nostra societat i del nostre sistema socioeconòmic.
    Respecte a la pregunta que llança Jeroni de si és la llibertat actual la que sustenta la nostra societat capitalista crec que pot resumir bastant bé el que és la realitat actual, l’economia és la que mou el món actualment, si la gent no consumeix el món no funciona. Actualment un bombeta ja no funciona el que funcionava abans, ara la bombeta te una vida més curta. L’obsolència programada és el millor exemple de que el món es sustenta pel consum i així és una manera amb la qual obliguen a les persones a comprar, comprar i no aturar de comprar.
    Estic d’acord amb la Lidia quan diu “L'ésser humà està limitat en la societat. No contempla totes les opcions possibles perquè la societat li condiciona” també puc afegir que aquest ignorància la veig vinculada a les estratègies polítiques i econòmiques ja que moltes coses no es saben per que els dirigent no volen i no els convé. Per tant les persones estam limitades per la nostra societat i la manera en la que aquesta està distribuïda.
    La veritat és que parlar de llibertat, amb tot el seu significat complet,ara per ara és massa complicat ja que el nostre món esta basat en els pilars del consumisme, materialisme i el capitalisme. Avui en dia el que podem fer es creure que tenim llibertat per poder viure bé i sentir-nos realitzats com a persones,la llibertat és un tema molt ampli i on hi ha molts d’aspecte que hem de tenir en compte però el que podem veure és que per poder ser feliços molts necessitam pensar o almenys tenir la il·lusió de que hi ha encara certes coses que podem triar i decidir nosaltres mateixos com a individus.
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  21. PARADOXA DE LA LLIBERTAT
    Primera Part
    La llibertat ha estat sempre un tema universal, objecte de reflexió i discussió al llarg de tota la història, filòsofs com Kant, Hegel i molt altres han fet grans estudis han tret grans conclusions, altres persones com els polítics com Rousseau s’han plantejat i han abordat aquest tema. Malgrat aquests especialistes s’hagin dedicat tots els seus esforços i la seva feina a investigar i filosofar sobre aquest tema cada persona, cada un de nosaltres alguna vegada en la vida també s’ha plantejat Què és la llibertat? Com la podrem assolir? Realment existeix?, aquestes preguntes han convertit la llibertat en una qüestió filosòfica fonamental per a l’ésser humà.
    La llibertat com molts dels meus companys han dit és tan sols UNA CREENÇA no és un factor comprovat experimentalment, sobretot si parlem de la llibertat interna. Cada persona en el seu pensament individual pot creure o no que la llibertat existeix, com molt bé ha dit na Pamela que pensa que creu amb la llibertat és poder viure amb harmonia amb la resta del món i del sistema. Creure que vivim a un món lliure o cada un pot triar el que li sembla més beneficiós, adequat o bo per ell mateix és llibertat i fins a certs punts ens pot dur a ser més feliços i assolir estabilitat personal i individual.
    La llibertat és una característica que ve lligada a la nostra condició d’èsser pensants i autònoms. Podem distingir entre dos tipus de llibertats, l’externa i l’interna, la llibertat d’acció o externa és aquella que consisteix en l’absència de traves que dificultin l’acció, per exemple poden haver moltes lleis que et limitin les accions per tal et limiten la llibertat. Llavor també trobam la llibertat interna, la llibertat d’elecció o de lliure albir es basa en la capacitat o possibilitat de poder decidir o voler fer alguna cosa, la decisió ha de ser indeterminada. Les dues tenen una estreta relació com abans na Lidia ha explicat, és evident que no serveix de res triar si no tenim "llibertat d'acció".
    Com diu en Jeroni al seu comentari, moltes vegades ens limitem a pensar que la llibertat és només triar, però el fet de ser lliures va molt més enllà d’això, com després diu na Pamela, pot ser aquest sentiment o aquest fet de ser lliures o d’assolir la llibertat sigui en realitat mes difícil d’explicar i requereix molta més reflexió i un treball molt més exhaust per a poder manifestar una conclusió concisa. Opino que aquesta relació entre TRIAR I LLIBERTAT ha vengut originada pel consumisme i el materialisme que en les darreres èpoques s’ha estès tan ràpidament en la nostra societat fins a tornar-se universal. Crec que sense adonar-nos compte poc a poc el capitalisme ens ha convertit en víctimes del procés de ser cada vegada més superficials, cada vegada valoram menys els valors d’una persona, els sentiments o el seu valor personal i individual, avui en dia moltes persones adultes abans de formar una amistat analitzen quants de doblers te una persona i fins a quin punt els hi convé mantenir algun tipus de relacions i quin és el benefici poden extreure, per tant hem tronat materialistes i és aquest l’objectiu principal del vídeo proposat per la professora, Eduard Punset i Barry Schwartz analitzen l’evolució de la nostra societat i quins poden ser els motius que l’han fet incrementar.
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er Batxillerat C

    ResponElimina