Hipòtesi del cervell a la cubeta

Els filòsofs Jonathan Dancy i Hilary Putnam han intentat respondre a la pregunta: Què és el real? Dancy tracta aquest tema a partir de la hipòtesis coneguda com “el cervell a la cubeta”. 

"Vostè no sap que no és un cervell suspès en una cubeta plena d’un líquid en un laboratori, connectat a un ordinador que l’alimenta amb les seves experiències actuals sota el control d’algun científic enginyós (benèvol o maligne, segons el seu gust). Ja que vostè fos un cervell així. assumint que el científic té èxit, res dins les seves experiències podria revelar que vostè ho és, ja que les seves experiències són, segons la hipòtesi, idèntiques a les d’alguna cosa que no és un cervell dins la cubeta. Atès que vostè solament té les seves pròpies experiències per saber-ho, i aquestes experiències són les mateixes en qualsevol situació, res podria mostrar-li quina de les dues situacions és real" (Introduction to Contemporary Epistemology, 10).

 L'experiment en molts sentits és una revisió contemporárea de la hipotèsi del geni maligne proposta per René Descartes a la seva obra Meditacions metafísiques. Hilary Putnam, en la mateixa línea argumentativa, introdueix aquest mateix problema amb les següents paraules:

Imagineu que totes les sensacions que teniu, com per exemple, la d´estar llegint aquest article, són causades per uns electrodes situats al vostre cervell que transmeten els estímuls elèctrics d´una computadora superpotent, que us subministra tota una representació d´allò que creieu el món real. (...) En realitat, podríeu no tenir cos, podríeu ser simplement un cervell col.locat a una cubeta plena de nutrients que el mantenen en vida. Quan creieu anar passejant per un parc, és la computadora que us subministra totes les experiències dels arbres, de les fulles dels arbres, dels nus de les soques, dels cants dels ocell, etc. Teniu totes les sensacions corresponents a anar caminant. (...) Però en realitat, res de tot això existeix, només tu, el teu cervell, la sala on ets, la computadora i el científic que la manipula. Però no hi ha arbres, ni cases, ni amics, ni ocells. (Aquest exemple apareix en Hilary Putnam, Razón, verdad e historia, Tecnos, Madrid 1990)

Putnam, també amplia la història del “cervell a la cubeta”, a una situació que ens recorda molt  la història de la pel.lícula  Matrix.

“En comptes de tenir només un cervell a la cubeta, podem imaginar que tots els éssers humans (o tots els éssers amb sensacions) són cervells a la cubeta (o sistemes nerviosos a la cubeta en el cas en què éssers amb només sistemes nerviosos comptin com a éssers amb sensacions) Per descomptat, el científic malvat hauria d’estar fora, o no? potser no hi hagi cap científic maligne, potser (encara que sembli absurd) l’univers consisteixi només de maquinària automàtica que té cura d'una cubeta plena de cervells i de sistemes nerviosos. Ara suposem que aquesta maquinària automàtica està programada per donar-nos a tots una al·lucinació col·lectiva en comptes d’un cert nombre d’al·lucinacions aïllades. Així quan em sembla que parlo amb vostè, a vostè li sembla estar sentint les meves paraules... Ara vull fer una pregunta que semblarà molt ximple i obvia (almenys per a algunes persones, incloent alguns filòsofs molt sofisticats), però que ens portarà a vertaderes profunditats filosòfiques amb certa rapidesa. Suposem que tota aquesta història fos realment vertadera, podríem, si fóssim cervells a la cubeta d'aquesta manera, dir o pensar que ho som?” (Reason, Truth, and History, 7).

La teoria del geni maligne de Descartes, la hipotesi del cervell a la cuveta y Matrix qüestionen la teoria que afirma que podem conèixer la realitat tal com és (realisme metafísic). Descartes, respondria que l´únic que podem conèixer són les meves idees i que aquestes respresentacions no podem saber si són reals. 

 

Us deixo un documental sobre Matrix que mostra algunes de les qüestions filosòfiques que es plantegen al llarg de la pel.lícula.

http://www.teledocumentales.com/fuentes-de-matrix-el-regreso-a-las-fuentes-filosoficas-de-la-vida/