La darrera obra de Peter Singer Salvar una
vida: cómo terminar con la pobreza,
està escrita per aconseguir acabar amb la pobresa al món. Ens
proporciona diverses solucions al llarg
del llibre, com des de donacions que creixerien en funció de la renta. Suggereix
que els que ganin més cedeixin el 5% del seu salari. De fet, ell mateix predica
amb el seu propi exemple i les seves donacions giren aproximadament a una quarta part
del seu salari. Una altra proposició de bones intencions és el de donar tots
els diners que ens sobrin una vegada satisfetes totes les necessitats
materials.
L’exigència ètica de Peter Singer és encomiable,
així com els seus esforços per divulgar un missatge molt senzill i devastador.
Si hi ha gent que es mor de gana és perquè ho volem així. Davant d’un missatge
així, què fem? Poca cosa, generalment girar la cara cap una altra banda. Dir en
moltes ocasions quan contemplem escenes de pobresa extrema: valoro molt més el
que tenc. Són aquestes diverses maneres de expressar una desmotivació d’ajudar
als nostres congèneres o d’implicar-se en un problema que ens repercuteix a
tots. Es tracten de propostes exigents per a uns ciutadans, que de forma
majoritària miren més a les seves butxaques que a la resta del món. Aquests
altres que som nosaltres i que aquest mal i dolor no és aliè també és el
nostre, un doble mirall on la seva infelicitat i dolor ens converteix també en
éssers miserables. I com ho podem aconseguir una millor conscienciació?
L’educació pot fer molt, I tant que sí, però també se’ns escapa de les mans.
Menys filosofia i més diners per uns quants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada