Al certamen filosòfic, Palma Pensa, Cristina Avilés 'ha facilitat un taller titulat: Coneix-te a tu mateix,
al Centre Flassaders de Palma. Els participants eren estudiants de 1r
de Batxillerat de l'IES de Son Pacs de Palma de Mallorca.
Es tracta d'un taller que tracta sobre autoconeixement filosòfic des de l'enfocament sapiencial.
L'objectiu és que els alumnes captin la diferència entre
l'autoconeixement psicològic i l'autoconeixement filosòfic, perquè
puguin arribar a assaborir i viure des d'un fons més originari, allò que fonamenta els seus actes, pensaments i emocions.
Ens
asseiem en cercle i escriuen en un full el seu nom. Van passant aquest
full on tots van escrivint el que cadascú veu de l'altre, les seves
característiques, habilitats, virtuts, defectes…el que vagi sortint,
sense marcar massa, el que han de escriure. La meta d'aquesta primera
fase, sabent que es coneixen entre ells, és que cadascú tingui una
dotzena de característiques que els defineixen. Ara, cadascun d'ells,
poleix aquesta llista on eliminen el que creuen no són, afegeixen el que
sembla que falta…Revisem entre tots aquest llistat i veiem que gairebé
tot el que s'ha posat és de caire psicològic. Hi surten molts adjectius
que apunten clarament cap això: simpàtic, amable, descuidat, maldestre,
alt, mallorquí, generós… Ens plantegem si realment tot això constitueix
la seva identitat essencial. Sorgeixen idees noves i qüestions
que alimenten noves comprensions i, que els porten a pensar, més aviat a
sentir, que no sempre són simpàtics, descuidats, maldestres…
Tampoc, sembla que les característiques físiques són característiques
estables que puguin donar lloc a copsar una identitat més profunda .
Comencen a veure que sota aquesta superfície que canvia constantment, hi ha alguna cosa que no canvia,
que ser alta o baixa, generosa, alegre… no determina qui som realment.
La facilitadora els suggereix que es pot indagar millor cap a aquesta
direcció, si distingim entre qui som més que en com som
i, que allò psicològic sembla més emparentat amb el segon. Una alumna
comenta que ella ha crescut però no ha deixat de ser ella. Un altre
alumne diu que ell ha canviat molt físicament, però que segueix sent
ell. Descansem breument en aquesta idea que obre una porta a la
indagació introspectiva.
La facilitadora els suggereix, en una segona fase, que escriguin ara
dues o tres qualitats que ells creguin es mantenen constants al llarg de
la vida. Tornem a compartir allò que ha sortit. En aquesta ocasió,
posem un llistat a la pissarra amb diverses paraules. Entre tots, veiem
clarament quines encara són psicològiques i quines apunten a una cosa
que és compartida entre tots els assistents. Entre aquestes últimes, hi
ha la sensibilitat, tots coincideixen que som éssers sensibles, que ens
veiem afectats i commoguts pel que passa al món, pel que ens passa en
les nostres relacions interpersonals…Aquesta matisació dóna lloc a una
nova comprensió: la sensibilitat és una qualitat essencial dels éssers
humans. Alguns apunten que és molt diferent sentir-se trist que
identificar-se com un ésser trist… Un altre diu que estar trist o
content no es correspon amb qui som, sembla més un estat passatger
perquè no sempre estem així. La facilitadora afegeix que ens podem
fer conscients de la nostra tristesa. És a dir, podem atendre allò que
sentim i deixar d'estar sotmesos i identificats amb les nostres emocions.
Amb aquesta aportació s'obre un diàleg breu sobre la identificació amb
el que sentim i estar atents al que sentim. Es conclou que l'atenció al
que sentim ens porta, novament, a alguna cosa més profunda de nosaltres
mateixos.
Iniciem una tercera fase per aprofundir en l'autoconeixement de la
nostra naturalesa més profundament. Partim, en aquesta ocasió, de la
idea següent: la identitat profunda i essencial de l'ésser humà, no
es redueix, aleshores als nostres pensaments, emocions i accions, sinó a
quelcom més originari que fonamenta i origina aquests pensaments,
emocions i accions. A la feina d'autoconeixement busquem, doncs,
viure'ns des d'aquest lloc que ens transcendeix i es manifesta en
nosaltres. És a dir, busquem establir-nos en aquest fons lúcid més
originari que els nostres estats psíquics canviants. Aquesta vegada, en
un nou full, després d'un breu exercici de centrament, escriuen: JO
SÓC...i, aquesta vegada, sense pensar-hi massa, simplement, es deixen
portar pel sentit i pel viscut al taller, pel que compartim tots en
essència com a éssers humans, pel que ens uneix… Dibuixen, acoloreixen,
posen alguna paraula…
Fem
un “collage” que pengem a la sala. Ho mirem, ens mirem sorpresos davant
d'aquesta obra conjunta, després d'aquest viatge d'allò més superficial
de nosaltres que ens ha portat a submergir-nos una mica –que és molt–
en la nostra interioritat, que reconeixem com a més profunda, universal i
transpersonal.
Una experiència que remet a un text de Pierre Hadot, en una obra seva titulada La filosofia com a forma de vida. Diu així:
“
En
termes generals, la filosofia és l'anhel a la saviesa i, això tendeixo a
representar-ho com una superació del jo parcial i personal,
egocèntric, egoista, per assolir el nivell d'un jo superior que veu
totes les coses des de la perspectiva de la universalitat i la totalitat
que pren consciència de si mateix com a part del cosmos, que abasta
llavors la totalitat de les coses”
