diumenge, 8 de novembre del 2009

L'estructuralisme de Claude Levi-Strauss

Etimològicament, la paraula “antropologia” prové dels mots grecs “antropos” (que significa “ésser humà” ) i “logos” (ciència, o tractat); per tant és la ciència que té com a objecte l’estudi dels humans, en la seva realitat complexa. Malgrat el mot va ser usat per Aristòtil (s. IV a.C.), no apareix com a ciència estricta fins el segle XIX quan, vinculada a les necessitats del colonialisme, s’estructura com un saber, bàsicament descriptiu, que pretén investigar sobre les diferents cultures, especialment en la seva diferència respecte al model europeu, blanc i cristià.
Es divideix en tres branques o en tres grans dimensions de l’ésser humà:

· ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA, que estudia el lloc dels humans en el món, o el sentit últim de l'humà en tant que creador de valors i de socialització.

· ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA (o “física”), que estudia el procés d’hominització.

· ANTROPOLOGIA MATERIAL (o “cultural”), que estudia els humans com a éssers que produeixen "cultura" o, en un sentit ampli, que es capaç de transformar el seu entorn.
A classe estem treballant sobre l’antropologia evolutiva, on estem estudiant el procés d’hominització i a continuació farem l’antropologia cultural, on analitzarem el concepte de “cultura”, per acabar amb l’antropologia filosòfica , on treballarem principalment en torn a la qüestió del sentit que pot atribuir-se a la vida humana.

Bé, dins de l’antropologia cultural, no podem passar de llarg sense aturar-nos a conèixer la teoria de Claude Levi-Strauss (1908-2009). Aquest autor que prové de la filosofia però que aplica el mètode estructuralista a l’antropologia cultural, no ha influït només a la ciència social del segle XX, sinó també l'estudi de la filosofia, la religió comparada o la literatura. Des des seus inicis, no deixa de sorprendre’ns, a la seva obra Tristos trópics (1955) com va revolucionar el camp de l’antropologia, desmontant la idea de que hi ha societats superiors a altres i, destruyent les pretensions científiques de racisme. En els seus estudis i contactes amb les tribus amèricanes demostra la complexitat i riquesa cultural de les civilitzacions inferiors.

Un dels esdeveniments intelectuals que marca la trajectòria de Levi-Strauss és la trobada amb la lingüística estructural a través de Roman Jakcobson i de Ferdinand Saussure. La lingüística estructural no es queda en el significat de les paraules, sinó que penetra en la seva estructura profunda i pretén ser capaç de reconèixer pautes comuns a totes les lengües, estudiant com la ment ordena els significants, que són les unitats mínimes del llenguatge. De la mateixa manera que el llenguatge consta d’unitats mínimes que s’ordenen segons una sèrie de regles per a produir un significat, la cultura, també consta d’unitats mínimes que es combinen segons determinades regles. Descomposar la cultura en les seves unitats bàsiques i comprendre les regles que les combinen és entendre el significat de la cultura i és en el que consisteix el mètode estructural. L’estructuralisme defensa que les diferents cultures dels èssers humnans, les seves conductes, esquemes lingüístcs i mites revelen l’existència de patrons comuns. És a dir, es poden estudiar les regles de matrimoni i els sistemes de parentesc com una espècie de llenguatge que assegura la comunicació entre els individus i els grups La universal prohibició de l’incest està destinada a impedir que els clans familiars es tanquin sobre si mateixos i estableix vincles de comunicació i cooperació. És realment la categoría de prohibició la base de les relacions socials.

Segons Claude Levi-Strauss les regles que guien la combinació de les unitats de la cultura no són producte de la invenció humana, sinó que segueixen pautes que es troben en el cervell humà. Expressat en termes actuals, les pautes de la cultura serien genètiques. Així, en el pas de l’ésser natural a ésser cultural (a través de l’adquisició del llenguatge, la preparació d’aliments, la formació de relacions econòmiques i unitats politiques, etc.) l’ésser humà segueix unes lleis ja determinades per la seva estructura biològica. Com a conseqüència, l’ésser humà no seria l’especie privilegiada que hem cregut ser, sinó una espècie més en el món.

Els comentaris es faran a partir de les vostres impressions al voltant de la teoria de Levi-Strauss: cultura, estructura i ésser humà.












.



12 comentaris:

  1. Claude Lévi-Strauss nasqué el 28 de Novembre del 1908 i fou un antropòleg francès, una de les grans figures de la seva disciplina, fundador de l'antropologia estructural i iintroductor de les ciències socials de l'enfocament estructuralista basat en la lingüística estructural de Saussure. Donat el pes de la seva obra, dins i fora de l'antropologia, fou un dels intel·lectuals més influents al segle XIX. Estodià dret i filosofia a la Sorbona però només seguí els seus estudis en filosofia. L'experiència que cimentà la seva identitat com a prefessional de l'antropologia fou el seu primer treball realitzat de camp etnogràfic, dirigint exploracions peròdiques en el Mato Grosso i la seva tropocal amazònica. A Nova York va conèixer a Roman Jakobson, lingüísta la seva obra del qual fou fonamental per a l'evolució de les idees d'en Levi Strauss.
    La primera obra fou publicada i instantàniament fou reconeguda com una de les més importants de l'antropologia, amb una crítica favorable de Simone de Beauvoir que la va veure com un important estudi de la posició de la dona en les cultures no occidentals.
    La seva obra “Les formes elementals de la vida religiosa”, de Émile Durkheim, “Les estructures elementals de parentesc”, reesaminà com les persones organitzaven les seves famílies en un treball molt tècnic i complexe. Antropòlegs com Alfred Reginald Radcliffe-Brown sostenien que els parentescs basats en l'ascendència d'un ancestre comú però Lévi-Strauss pensava que tots aquests parentescs tenien més que veure amb la "aliança" entre dues famílies, quan la dona d'un grup es casava amb l'home d'un altre. A diferència de Radcliffe-Brown qui considerava a la família nuclear com la unitat dels sistema de parentesc, Lévi-Strauss pensava que no era la família nucelar de la unitat sinó la realxió entre ambdues famílies; és a dir, l'aliança que es produeix entre dues famílies quan un home entrega a la seva germana a canvi d'una altre dona.
    A 1955 publicà “Tristes trópicos” que aquest llibre eraa essencialment un viatge novelat, sobre les seves expedicions etnogràfiques a Brasil entre 1935 i 1939. En ell, va fer un ús exquisit de la prosa, la filosofia i l'anàlisis etnogràfic fins a lograr una obra clau.
    “El pensamiento salvaje”, de 1962, supusà una verdadera commoció en les ciències humanes pel seu reconeixement del treball mental de l'anomenat "primitiu", per la seva defensa d'una ciència del neolític, feredera ademés ja d'una tradició investigadora anterior, qua conseguía classificacions de tota la realitatat natural i social mitjançant l'ús de "propietats sensibles", de procediments analítics no tan allunyats del seu objecte com fa la ciència moderna.

    ResponElimina
  2. Les quatre parts de “Mitológicas (1964–1971) constitueixen una de les obres més decisives i originals de l'antropologia del s-XX, amb el seu apropament singular a la mitologia americana.
    Al 2008, en cumplir els cent anys, aparesqué una selecció de la seva obra en la col·lecció “La Pléiade”, que està dedivada habitualment a certs escritors consagrats. Va morir el 30 d'Octubre del 2009 a París.
    Després d'aquesta introducció de la biografia d'en Lévi-Strauss puc prosseguir a les seves teories. Les seves teories s'exposen a “Antropologia estructural” (1958). En les seves obres, influenciats per Durkheim i Mauss, preconitza l'aplicació del mètode estructural de les ciències humanes. Assevera que un autèntica anàlisis científic ha de ser explicatiu. Ell ha gosat d'un lloc preeminent entre els investigadors que afirmen que les diferències cultures dels éssers humans, són conductes, esquemes lingüístics i mites revelen l'existència de patrons comuns a tota la vida humana. Gràcies a ell, avui es tendeix a evitar els enfocaments etnocentristes en l'investigació etnològica humana a favor dels estudis orientats a comparar les tecnologies dels pobles primitius en oposició a Occident; se valorarien les seves classificacions de la naturalesa o el diagn`stic d'enfermetats, per exemple.
    Segons Lévi-Strauss:
    Les cultures com sistemes simbòlics compartits que son acumulatives creacions de la ment. Els principis de la ment generen aquestes elaboracions culturals. Les condicions materials de subsistència i l'economica constrenyen els mons viscuts però no els expliquen. El món físic en el que viuen els éssers humans proporciona els materials en brut que els processos universals de la ment elaboren segons pautes sustantivament diverses, però formalment similars. La ment imposa una ordre culturalment pautada, una lògica de contraste binari, de relacioins i transformacions, a un món contínnuament camviant i freqüentment caòtic.
    Tot la realitat; lo físic,lo biolègic i lo espiritual, està determinada deia en Lévi Strauss i si tot està subjecte a les lleis, també hi estaran les realitats que aparentment són més caòtiques, com els mites dels primitius: “Si l'esperit humà apareix determinat fins i tot als seus mites, a fortiori haurà d'estar en totes parts.
    Finalment, he de fer una petita referència al vídeo, que m'ha semblat molt interessant.

    Catalina Neus Seguí

    !r Batx. A

    ResponElimina
  3. 1a PART DEL COMENTARI
    Es cert que etimològicament la paraula antropologia deriva de l’ arrel grega “antropos”, que significa home, i de la terminació nominal “logia”, que significa ciència. Per tant antropologia significa “ciència de l’home”.
    Però l’antropologia no és l’única ciència que estudia l’home. La fisiologia, l’anatomia, l’embriologia, entre d’altres, estudien l’estructura física de l’home. El comportament humà és també una matèria tractada per diferents disciplines , entre les quals cal destacar la psicologia, la sociologia i la història entre d’altres.
    L’antropologia, en canvi, combina en una sola disciplina, els enfocaments de les ciències biològiques i les socials; per això els seus problemes es centren, per una banda en l’home com a membre del regne animal, i per altre, en el comportament de l’home com a membre d’una societat.
    A més els antropòlegs no es limiten a un grup particular d’homes, ni a un període concret de la història, sinó que s’interessen tant per les formes passades de l’home com per el comportaments actuals i per això s’han hagut de fer estudis comparatius de civilitzacions o cultures.
    Aquets estudis comparatius han permès establir semblances i diferències entre cultures i també elaborar lleis o principis que regeixen el desenvolupament de les societats o cultures humanes. Lévi-Strauss va ser una d’aquestes persones, que aconseguí arribar trobar els mecanismes més ocults que regeixen les cultures del món.
    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  4. 2a PART DEL COMENTARI
    Mitjançat aquest estudis comparatius, els antropòlegs han arribat a conclusions diverses, segons la branca i/o corrent a la que pertanyen:
    -Uns han arribat a la conclusió de que unes cultures son “superiors” a les altres. Això va conduir al desenvolupament del racisme, que tant de mal ha fet al llarg de la historia de la humanitat ja que ha contribuït a l’exterminació de cultures, com és el cas dels nadius americans quan aquest continent va ser conquerit pels europeus.
    - Altres antropòlegs varen arribar a la conclusió de que les diferencies entre cultures eren tan grans que era impossible establir comparacions entre elles i per tant era no es podien establir patrons comuns d’actuació.
    - Lévi-Strauss va elaborar una teoria basada en la idea de que les cultures, igual que el llenguatge, es poden reduir a unitats mínimes que es combinen segons unes regles. Per entendre el significat de la cultura s’ha de descompondre aquesta en les seves unitats mínimes i llavors comprendre les regles que les combinen. Mitjançant aquest sistema va arribar a la conclusió de que les diverses cultures tenen patrons comuns d’actuació.
    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  5. 3a PART DEL COMENTARI
    Segons Lévi-Strauss, malgrat que les cultures siguin diferents i llunyanes, tenen patrons comuns i així ho han demostrar estudis comparatius que s’han fet sobre el matrimoni a cultures diferents. Aquests estudis han posat de manifest que totes les cultures tenen mecanismes de regulació del matrimoni entre determinades categories de parents consanguinis .Segons això es pot arribar a la conclusió que totes les cultures funcionen de manera semblant , segons un mecanisme que està constituït per un conjunt de formes invariables dins de les quals es poden trobar diversos continguts.
    Jo penso que si aplicam aquesta teoria a altres manifestacions humanes, com la manera de vestir-se, de cuinar, d’establir relacions…podrem veure que en el fons estan relacionades i que d’alguna manera la majoria de les cultures tenen elements comuns. Aquestes manifestacions segons Lévi-Strauss serien llenguatges que s’han de desxifrar i una vegada desxifrats en podrem extreure els patrons comuns d’actuació. .
    Una altre important aportació que fa Lévi-Strauss a l’antropologia, és la idea de que l’home és una espècie més al món, que les regles que guien la combinació de les unitats bàsiques de la cultura venen determinades i es troben al cervell; és a dir les pautes de cultura son genètiques i per tant l’home no fa més que seguir unes lleis que ja estan determinades per la seva estructura biològica. L’home no és superior ales altres espècies.
    Aquesta manera de concebre l’home, basada en pautes de la lingüística, possiblement va suposar una revolució sobretot quan va afirmar que els pobles primitius poden ser i de fet són tan sofisticats com les civilitzacions modernes.
    Aquesta nova manera de pensar va influenciar decisivament sobre tot el pensament del segle XX, les seves teories no foren ignorades: o bé foren criticades o bé acceptades per els pensadors des d’aquest segle.
    Ja per acabar, cal dir que Lévi-Strauss també va enderrocar la creença de que l’ espècie humana és una espècie privilegiada, segons ell l’home no és únic en el regne animal i així al seu llibre “Tristos tròpics” va dir: “el món va començar sense l’home i acabarà sense ell…”
    Penso que Lévi-Strauss ha estat un home que ha marcat la història de la cultura i per tant l’antropologia. Un home que no va tenir por de les critiques i que va ser capaç de trobar els mecanismes de funcionament comuns de les cultures, malgrat aquestes siguin diverses i llunyanes en l’espai i el temps.
    MARIA MARGALIDA TORRENS TERRASSA
    1er BATX B

    ResponElimina
  6. Primer de tot cal dir que tothom té dret a pensar i expressar la seva opinió sobre qualsevol tema, i davant una cosa tan subjectiva com aquesta, encara més. Jo, al contrari del que diu Levi-Strauss, crec que l’ésser humà no deu tota la seva cultura i evolució a un simple fet biològic, sinó que la nostra complexió biològica ha facilitat, o almenys, ens ha ajudat a fer possible que l’ésser humà hagi arribat fins on és ara culturalment.

    Està clar que totes les civilitzacions tenen unes “lleis” bàsiques comunes, que moltes civilitzacions han adoptat independentment, sense estar amb contacte amb altres cultures, fet que demostra que tots els éssers humans tenen aquesta capacitat per actuar com ells creuen que s’actua moralment. Això podria ser un argument a favor de la teoria de Levi-Strauss, però també podria tenir un contra argument; no podria ser que aquesta capacitat l’adoptessin els humans que viuen en societat, i per tant, tenen uns exemples a seguir o imitar? I en canvi, no està demostrat, per exemple, en el text de Lucien Maison, (“Els infants salvatges”, on dues nenes ( Amala i Kamala) són trobades en un entorn salvatge, sense tenir un model a seguir humà), que quan s’intenta adaptar-les a la vida en societat no es senten capaces d’adaptar-se i fins i tot acaben morint prematurament?. Si l’esser humà tingués la capacitat d’actuar moralment per la seva pròpia genètica, trobo que aquestes dues nenes haguessin estat capaces d’adaptar-se, i en canvi no fou així

    Per tant, seguesc pensant que una gran part del que és l’esser humà es deu a la seva pròpia naturelesa biològica, però que l’ésser humà no es pot definir sols en aquesta antropologia evolutiva, sinó que també ha d’entrar en joc la antropologia material o cultural, consequeència de l'evolució material de l'ésser humà al llarg del temps

    Toni Riutort Crespí
    1r b

    ResponElimina
  7. 1a PART DEL COMENTARI

    A meitat del segle XX un antropòleg francès Claude Levi-Strauss desenvolupa l’ estructuralisme. Aplica i proposa el mètode fonològic de la lingüística estructural de Jacobson a la etnologia. Strauss se allunya del concepte funcionalista d’ estructura donant aquest nou gir sobre la base de la lingüística. Proposa observar com la societat està estructurada i en base a que està estructurada. Segons ell, per conèixer una societat s’han de fixar en les estructures mentals dels individus ( en la que Durkheim anomenava el Pensament Col•lectiu ). Per tant, l’estructura de la societat comença en el pensament del individu. Aleshores va a cercar les unitats bàsiques de la cultura en la ment dels individus d’aquesta societat, és a dir, va a relacionar directament les estructures que cada individu té en el cervell amb les de societat dient que són estructures del individu les que estructuren la societat.

    Parla de que les estructures del llenguatge humà són equivalents a les de la societat. Levi- Strauss creu que se pot descobrir les “ estructures universals ” del pensament humà ja que estan formades per oposicions binàries.

    A Levi- Strauss el preocupa la estructura social i visible, les institucions però sobretot i fonamentalment li interessa la estructura mental. Les estructures visibles són considerades com a conceptes de la nostra ment que es manifesten en el llenguatge dels mites i en les institucions elementals com el parentiu. Pretén buscar aquests signes i senyals en la vida social.

    ResponElimina
  8. 2a PART DEL COMENTARI

    Per Strauss totes les societats posseeixen la mateixa mentalitat, unes formes o estructures invariables, un inconscient estructural que se expressa mitjançant diversos continguts i en les diverses cultures. La funció del antropòleg es posar de manifest i al descobert les relacions estructurals de la societat a través dels signes i senyals de caràcter simbòlic.

    El pensament de Levi- Strauss ha passat per alguns períodes: Les estructures són considerades conceptes de la nostra ment, la estructura és un model en la nostra ment ( desenvolupada a les seves obres Tristes Tópicos i Antropologia Estructural ), les estructures són materials i a partir de la seva existència en la nostra ment podem pensar ( parla en la seva obra En el Pensamiento Salvaje ) i finalment la totalitat de l’existent en el món està estructurat.

    Penso que la teoria de Levi- Strauss es pot considerar vàlida ja que l’ésser humà no es pot definir tan sols amb l’antropologia biològica sinó també la cultural. A més el llenguatge reflexa la nostre ment, és a dir, tot el que produïm i la cultura reflexa el que som nosaltres.


    Concepció Rebassa Henarejos
    1r Batxillerat B

    ResponElimina
  9. Les idees més rellevants que he pogut extreure d'aquest article són bastant importants, com la de que no hi ha societats millors que altres i l'estudi del procés cultural, donades per Levi-Strauss.

    Quan parla de la riquesa de les societats, defensa a aquelles que han creat una cultura a partir del que les persones creuen que és el correcte i el millor per a la societat en que viuen, és a dir, una societat no és millor que una altra pels seus béns materials, per les coses que posseeix o perquè estigui més desenvolupada de forma política, econòmica i tecnològica; sinó perquè és capaç d'organitzar-se, crear unes pautes per viure que els pareixen les més correctes i satisfer les seves necessitats amb el que tenen al seu voltant, perquè amb el que posseeixen són feliços.

    Per això, una societat més desenvolupada o que segueix unes altres normes no és millor que una altra que ho està menys i que no comparteix les mateixes idees o que no disposa dels mateixos recursos.

    Per una altra banda, l'altre tema que m'ha cridat l'atenció sobre el que diu Levi-Strauss és que la cultura ve donada per la genètica. No hi estic d'acord. Pens que la vessant biològica ha ajudat a la cultural, perquè sense l'evolució que vam sofrir durant el procés d'humanització no haguéssim pogut fer alguns moviments (com adoptar la posició bípeda o el dit polze de la mà per manipular els objectes). Encara que no crec que per això, la genètica hagui de ser superior a la cultura, si no els éssers humans hauriem evolucionat més ràpidament, si segons Levi-Strauss totes les pautes de la cultura s'han trobat sempre al cervell.

    Des del meu punt de vista, gràcies a l'evolució biològica i els avantatges que aquesta ens ha donat per sobre dels altres éssers, ha fet que pensem i relacionem les coses per així progressar en els diferents àmbits i anar creant diferents formes de vida més justes i millors per a tots, encara que no sempre hagui estat així.

    Mª Magdalena Cañellas Pascual
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  10. L’antropologia es pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportaments socials a través del temps i l'espai; és a dir, del procés biosocial de l'existència de l'espècie humana.

    L'antropologia científica es planteja el problema de l'origen, l'evolució i les qualitats de l'espècie humana. S'ocupa tant de la dimensió biològica com de la dimensió cultural; quant a la primera tracta de reconstruir el curs de l'evolució humana mitjançant l'estudi de les restes fòssils, i en quant a la segona (l'antropologia cultural) és la q s'ocupa de la descripció i anàlisi de les cultures del passat i del present. Mentre que l’antropologia biològica s’ocupa de les característiques físiques dels homes; l’antropologia cultural estudia les característiques de les societats humanes: relacions familiars, estructures de poder, costrumbres, tradicions, llenguatge...


    L'antropologia cultural és la branca de l'antropologia que s'ocupa de la descripció i anàlisi de les cultures. És una especialitat de l'antropologia general que basa el seu estudi en el coneixement de l'home per mitjà dels seus costums, relacions parenteles, estructures polítiques i econòmiques, urbanisme, mitjans d'alimentació, salubritat, mites, creences i relacions dels grups humans amb l'ecosistema.
    Un dels temes principals de l'antropologia cultural, és la relació entre els trets universals de la naturalesa humana i la forma que es plasma en cultures distintes. Els homes, com altre animals socials, viuen en grups més o menys organitzats, als quals es denominen societats. Els membres de les societats humanes comparteixen sempre nombroses maneres o estils de comportament que, presos en conjunt, constituïxen la seva cultura.

    Levi Strauss va traslladar als seus treballs antropològics la teoria estructural del lingüista Roman Jakobson, fundant l'antropologia estructural. La tesi que l'home està sotmès a sistemes estructurals inconscients travessa tota la seva obra. Mentre els antropòlegs britànics com Alfred Reginald Radcliffe-Brown sostenien que els parentius estaven basats en l'ascendència d'un ancestre comú, Lévi-Strauss pensava que aquests parentius tenien més que veure amb la «aliança» entre dues famílies, quan la dona d'un grup es casava amb l'home d'un altre. A diferència de Radcliff-Brown, qui considerava a la família nuclear com la unitat del sistema de parentiu, Lévi-Strauss pensava que no era la família nuclear la unitat, sinó la relació entre dues famílies, és a dir, l'aliança que es produïx entre dues famílies quan un home lliura a la seva germana en canvi d'altra dona.

    Cristina LLompart Mariano
    1r Batxillerat. A

    ResponElimina
  11. En Claude Levi-Straus ha estat un dels pensadors més importants del segle XX. L'antropòleg francès, va ser el fundador de l'antropologia estructural i l'estructuralisme basat en la lingüística estructural de Saussura (lingüístic francès).

    Etimològicament, la paraula antropologia significa la ciència que estudia els humans: la seva cultura, el seu pensament, etc. Aristòtil al segle IV a.c ja va utilitzar el mot antropologia, però encara no tenia un sentit científic.

    En Claude Levi-Strauss divideix l'antropologia en tres branques:

    L'antropologia filosòfica. El significat per Lévi Strauss és la creació de valors, normes socials, el tipus de socialització. Això és molt important per l'autor, ja què, a Europa al llarg del segle XX apareixen moltes ideologies polítiques que manifesten el tipus de societat que intenten crear amb les seves ideologies. Això va provocar les dues Guerres Mundials a Europa. Degut al feixisme, comunisme, nazisme... que volen contruir una societat totalitària. També des de l'antropologia filosòfica fa una crítica al colonialisme europeu del s.XIX, ja què, el colonialisme tenia una visió superior dels europeus respecta dels països colonitzats africans, a més de l'explotació dels recursos de les colònies.

    L'antropologia material o cultural és molt important perquè explica el mètode estructurialista aplicat a la ciència social, a la filosofia, a la religió, a la literatura, a la lingüística... Quan el text ens diu que la lingüística estructural no es queda en el siginificat de les paraules , sinó que penetra la seva estructura profunda, estudiant com la ment ordena els significats, que són les unitats mínimes del llenguatge, es refereix que té la necessitat de profunditzar fins més no poder.

    L'antropologia cultural ha estat important a nivell de lingúística creant l'estructurialisme de Saussure, que és una visió de com es converteixel llenguatge a través de la ment humana.

    I consider que és una manera d'entendre com el cervell humà crea el llenguatge i les interrelacions entre les llengües.

    Conèixer aquest proés ens serveix per millorar el mètode d'ensenyament de la lectura i de l'escriptura als infants.

    La vida en societat representa l'instrument més eficaç per a l'adquisició, la conservació, el desenvolupament i la difusió de la «cultura humana». Totes les experiències individuals es fonen, a través de les generacions en un dipòsit comú, la «cultura humana», fonament de la vida en societat. L'home civilitzat no solament incrementa les seves possibilitats d'acció sobre l'entorn en proporcions gairebé il·limitades sinó que trenca la selecció natural. Aquesta ja no exerceix pràcticament influència en ell, doncs gràcies a la «cultura humana» pot respondre de forma més eficaç i ràpida a les exigències de l'entorn.

    La conducta de qualsevol ésser viu està constituïda per dues sèries d'elements estretament relacionats. Uns són innats, i estan inscrits en el patrimoni hereditari, els altres són adquirits, com per exemple l'aprenentatge, l'educació, i depenen de la societat en la qual viu l'individu. En la història dels homínids l'evolució biològica disminueix a mesura que es desenvolupa el patrimoni cultural. Una vegada arribat a l'estadi sapiens, l'home ja no evoluciona biològicament, o millor dit la seva evolució no se situa a nivell orgànic sinó a nivell psicosocial. A partir d'aquest moment l'evolució biològica sembla aturar-se i és substituïda per un nou tipus de procés evolutiu: l'evolució cultural.

    Sandra Henkel Martorell
    1r batxiller
    (primera part del comenttari)

    ResponElimina
  12. La tercera branca de l'antropologia és l'evolutiva o física, que es basa amb l'hominització. I primer de tot ens hem de centrar en què la nostra espècie ha estat el resultat de la interacció entre dos grans processos: l'evolució biològica i l'evolució cultural, el procés d'hominització i el procés d'humanització; és a dir, l'home biològicament conformat ha anat creant la «cultura humana» i per mitjà d'aquesta s'ha anat civilitzant, això és, esdevenint humà.

    Els humans, igual que la resta de les espècies animals, hem estat el resultat d'un llarg procés d'evolució. L'últim capítol d'aquesta evolució biològica, almenys pel que fa a la nostra espècie, va ser el procés d'hominització, aquell conjunt de transformacions biològiques i psicosocials que va portar els antics primats a evolucionar fins a arribar a l' homo sapiens sapiens, és a dir, els humans actuals. Es podria dir que arribats a aquest punt l'evolució biològica es va detenir en els humans i va ser substituïda per l'evolució cultural. L'originalitat de l'home no ha de buscar-se, doncs, en l'aspecte zoològic sinó en el psicosocial. Gràcies al desenvolupament del cervell i a l'alliberament de la mà, l'espècie humana va adquirir l'alt nivell de consciència reflexiva que va fer possible l'aparició del llenguatge com a mitjà de comunicació i va permetre l'organització de societats cada vegada més complexes.

    En definitiva de tot, seria que la cultura generada per l'ésser humà segueix una estructura, és a dir, un mètode estructurialitzat.

    Sandra Henkel Martorell
    1r batx. B
    (segona part) la darrera.

    ResponElimina