dimarts, 2 de novembre del 2010

Què és l'ésser humà?

Comencem la segona unitat que tracta sobre antropologia, en concret, a la qüestió filosòfica què és l'ésser humà. Des de la paleontologia i la biologia ens apropem a una definició de la que no podem prescindir però tampoc quedar-mos només amb aquesta si volem desenvolupar una definició que no sigui reduccionista i abarqui tota la realitat que ens ha constituit com a humans. Així la pregunta clau en aquesta ocasió és quin factor dels que es mostren en el vídeo és l'essencial per l'evolució dels primats cap els humans?

29 comentaris:

  1. Perquè existim? Perquè som d'aquesta manera? Com es que som els únics éssers que caminam amb dues cames?
    Aquestes són preguntes que freqüentment ens feim o ens hem fet alguna vegada. El perquè de la nostra existència es remonta al prinicipi dels temps, poc després de que es formés la Terra. Segons la teoria de la evolució nosaltres descendim de l'Australopitecus Afarensis, una espècie de simi, que en el seu temps va començar a caminar a dues cames. Però el que realment ens demanam no és això, si no el perquè de la nostra existència i no d'on venim. Aquesta pregunta és una pregunta molt oberta i que ara per ara ningú la sap contestar. El motiu pel qual nosaltres som els únics ésser en tota la Terra que caminam sobre dues cames i a més xerram entre nosaltres amb un llenguatge complexe, no el sabem. Lo únic que podem fer és mirar que és el que ens fa diferents dels altres éssers de la Terra, el que ens fa humans. Això de sabre que es el que realment ens fa humans es bastant díficil ja que no podem dir que som humans per caminar amb dues cames ja que hi ha animals que durant un curt periòde de temps també caminen amb dues cames i aleshores ells també serien humans encara que només fos temporalment. Tampoc podem dir que som humans perque xerram ja que lo únic que feim es comunicar-mos i els animals tambés es comuniquen encara que ho fan de manera diferent.

    Jo pens que el que vertaderament ens fa humans és la nostra capacitat de pensar i de reaccionar davant de qualsevol situació a part de que també som capaços de continuar avançant sense aturar. També els nostres sentiments ens fan humans i la nostra capacitat de expressar-los.

    Definitivament, la resposta a la nostra existència encara és un misteri però el que si que no és un misteri és el que ens diferencia dels altres éssers de la Terra i el que ens fa humans.

    Dani Carril
    1r Batx. C

    ResponElimina
  2. Com ja es sap i s’ha repetit des de fa temps, i així com va explicar el científic Charles Darwin, l’home actual ha evolucionat dels primats. Els primats són els nostres antecessors més pròxims, l’espècie que té característiques més semblants a les humanes. Però quin va ser el pas dels primats cap a l’evolució humana? Que va influir perquè evolucionéssim?

    Un dels fets més importants que van transcendir en l’evolució humana va ser el bipedisme, poder posar-se dret i caminar amb els dos peus. Va ser un pas important en l’evolució perquè aquest fet va lliura les mans, que pogueren ser usades per emprar i desenvolupar eines, cada vegada més i més complexes.

    Amb l’utilització de les eines, els primats van poder caçar i tallar la carn, i així millorar un poc la seva qualitat de vida. La intel•ligència dels primers homes també està relacionat amb l’utilització de les eines, ja que es necessitava una idea i manya per poder construir les eines. Amb aquestes eines van poder potenciar la seva intel•ligència i defensar-se dels depredadors. També la carn va ser important per a augmentar la intel•ligència.

    Finalment, el llenguatge va ser el fet més important per a fer el pas dels primats cap als humans. La comunicació entre ells mateixos va suposar un canvi molt important. Van començar a crear art amb les pintures rupestres i una nova època va començar per els “nous” humans.

    Crec que aquests tres fets són els que van fer que els primats evolucionessin cap als humans. Són les característiques més importants que van donar pas a l’esser humà. Van ser de important necessitat les tres passes evolutives mencionades anteriorment, ja que sense totes tres juntes no hauria estat possible convertir-nos en essers humans, i avui en dia no seriem el que som ni estaríem comentant sobre aquest tema.


    Sebastià Tous Amengual. 1r Batxiller C

    ResponElimina
  3. Personalment, crec que el fet que ens va fer canviar de animals no racionals al intel·ligent que som ara, va ser, més que les característiques físiques, la facultat de la cultura. Quan dic cultura, em refereixo a tot al que això comporta: la parla, el llenguatge, la creativitat, la curiositat, l'agricultura (encara que tardés més en produir-se), la creació d'eines, les investigacions... etc.

    Dit d'una altra manera: estic convençut que nosaltres hem esdevingut l'ésser intel·ligent per pura i simple casualitat... pur atzar. Es ben posible que un altre animal hagues pogut rebre l'efecte de la raó i l'evolució cap a la cultura. En altres paraules, imagineuvos, per l'hipotètic cas, que l'ésser amb raó de la terra no caminés amb dues cames, si no que tingues la capacitat de volar, en altres paraules, l'evolució d'una au, on no tingues cames, però es desarrollesin les urpes per poder manipular eines. Clarament no ha pasat, però podria haver pasat. Lo que vull dir es que dona igual si caminam en dues cames o la forma que tenim. El que realment ens fa ser com som, es per la cultura i tots els valors i defectes que aquesta comporten.

    ResponElimina
  4. A l'Àfrica trobam els fòssils del primer Homo sapiens,el nostre antecessor directe i el d'altres dos éssers molt singulars. L'Australopithecus afarensis, o col·loquialment conegut com Lucy, el qual ens proporciona la locomoció bípeda, i l'Homo erectus, quo té una capacitat cerebral major que permet la fabricació d'eines i el domini del foc, coses que en certa manera són un impuls cap al que avui en dia som, humans.
    Però... quin factor és el que ens fa humans? Per què només una d'aquestes tres espècies evolucionà fins convertir-se en el que avui en dia som? Quin factor fa que en menys de 75.000 anys passem de ser poc més que primitius cavernícoles per convertir-nos en l'espècie més poderosa del planeta? Moltes persones poden opinar el mateix que el genetista Spencer Wells qui afirma que "L'essència de l'humanitat està en la creativitat, la capacitat d'imaginar coses que no existeixen i fer-les aparèixer. Això inclou un llenguatge. Som el nostre cervell, aquest ens defineix, és l'única eina de la qual disposam com a espècie, és la que ens ajuda a adaptar-nos ràpidament al nivell cultural...". Tenguent en compte aquesta declaració, atenent al nostre cervell podríem arribar a una de les bases de la filosofia, el pas del mite al logos. La resposta més comuna a aquesta pregunta seria la raó. La raó és allò que ens diferencia de tots els altres éssers sobre la Terra. Aquest és el factor que podria determinar l'ésser humà. A jutjar per el tamany del cervell i pel desenvolupament que tenien, aquestes espècies no disposaven d'un nivell d'intel·ligència com el de l'ésser humà, l'Homo sapiens sapiens, per aquest motiu no es sabien comportar, ni tampoc distingir el bé del mal. La moral, aquest és un concepte que distingeix l'ésser humà de les altres espècies. No és només l'ús de la raó, sinó també la consciència, saber distingir allò que està ètica i moralment correcte i el que no. Aquest és el meu punt de vista, jo opín que per molts avanços que ens hagin aportat aquestes espècies com el bipedisme, eines, el domini del foc, etc. Res es compara amb el nostre nivell intel·lectual, la superfície del nostre crani, un cervell amb un volum de 1'5 litres, aquest és el factor, la clau que ens fa humans. Gràcies a aquesta superfície o aquest volum, que és molt superior al d'aquelles tres espècies, hem pogut elaborar un llenguatge, fer ús de la raó, expressar-nos de manera civilitzada, distingir el bé del mal, crear l'art, saber resoldre els problemes i tot un seguit d'accions i comportaments que ens indueixen a ser qui som ara, éssers humans.

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  5. PRIMERA PART:
    A l'Àfrica trobam els fòssils del primer Homo sapiens,el nostre antecessor directe i el d'altres dos éssers molt singulars. L'Australopithecus afarensis, o col·loquialment conegut com Lucy, el qual ens proporciona la locomoció bípeda, i l'Homo erectus, quI té una capacitat cerebral major que LI permet la fabricació d'eines i el domini del foc, coses que en certa manera són un impuls cap al que avui en dia som, humans.
    Però... quin factor és el que ens fa humans? Per què només una d'aquestes tres espècies evolucionà fins convertir-se en el que avui en dia som? Quin factor fa que en menys de 75.000 anys passem de ser poc més que primitius cavernícoles a convertir-nos en l'espècie més poderosa del planeta? Moltes persones poden opinar el mateix que el genetista Spencer Wells qui afirma que "L'essència de l'humanitat està en la creativitat, la capacitat d'imaginar coses que no existeixen i fer-les aparèixer. Això inclou un llenguatge. Som el nostre cervell, aquest ens defineix, és l'única eina de la qual disposam com a espècie, és la que ens ajuda a adaptar-nos ràpidament al nivell cultural...".

    Pamela Machado 1r batxillerat C

    ResponElimina
  6. SEGONA PART:
    Tenguent en compte aquesta declaració, atenent al nostre cervell podríem arribar a una de les bases de la filosofia, el pas del mite al logos. La resposta més comuna a aquesta pregunta seria la raó. La raó és allò que ens diferencia de tots els altres éssers sobre la Terra. Aquest és el factor que podria determinar l'ésser humà. A jutjar per el tamany del cervell i pel desenvolupament que tenien aquestes espècies no disposaven d'un nivell d'intel·ligència com el de l'ésser humà, l'Homo sapiens sapiens, per aquest motiu no es sabien comportar, ni tampoc distingir el bé del mal. Un pic arribats aquí, seguim pensant que és únicament la raó allò que ens diferencia? Jo, personalment pens que ho és també la moral. Aquest és un altre concepte que distingeix l'ésser humà de les altres espècies. No és només l'ús de la raó, sinó també la consciència, saber distingir allò que està ètica i moralment correcte i del que no. Aquest és el meu punt de vista, jo opín que per molts avanços que ens hagin aportat aquestes espècies com el bipedisme, eines, el domini del foc, etc. Res es compara amb el nostre nivell intel·lectual, la superfície del nostre crani, un cervell amb un volum de 1'5 litres. Aquest és el factor, la clau que ens fa humans. Gràcies a aquesta superfície o aquest volum, que és molt superior al d'aquelles tres espècies, hem pogut elaborar un llenguatge, fer ús de la raó, expressar-nos de manera civilitzada, distingir el bé del mal, crear l'art, saber resoldre els problemes i tot un seguit d'accions i comportaments que ens indueixen a ser qui som ara, éssers humans.

    Pamela Machado - 1r batxillerat C

    ResponElimina
  7. Crec que no hem d'observar-nos físicament per definir quin factor ens va fer humans, ja què els primats tenen una relativa semblança física amb nosaltres. Amb això hem vull referir que hauríem d'observar-nos psicològicament, ja que aquest és el factor que realment ens diferencia dels altres éssers vius.
    Tenint en compte els trets psicològics podríem afirmar que el què ens fa humans és el moment en què l'home comença a desenvolupar el seu cervell, quan la seva capacitat cerebral augmenta. Però si acceptèssim aquest factor com el que ens fa humans, també hauríem d'acceptar que moltes altres espècies ho són, ja que la seva capacitat intel·lectual va augmentant a mesura que van evolucionant.
    Ara podríem observar un altre factor, que és quan els humans comencen a pensar sobre tot el que ens envolta i intenten cercar-hi una explicació. Crec que el moment en què l'home s'atura a pensar, a formular-se unes preguntes, i seguidament sent el desig de respondrer-les, és aquest factor el que realment el diferencia dels altres animals, i per tant, el que el fa un ésser humà.
    Diria que aquest factor és el decissiu, perquè els animals pensen, tenen un llenguatge (no tan complexe com el nostre), hi ha alguns que presenten un bipedisme temporal... Així doncs, crec que aquests factors no s'han de considerar pròpiament humans. Concluint: el factor que determina a l'ésser humà com humà i no com animal, és el moment en què comença a raonar (encara amb abscència de raó, ja que fins al pas del mite al logos no es veu una evolució clara del pensament)i intenta donar una explicació al que l'envolta, sigui racional o irracional.
    Finalment, m'atraveixo a dir, que el pensament basant-se en l'irracionalitat (mite) seria propi de l'homo sapiens. Així podríem dir que un homo sapiens sapiens presenta la característica de que la seva manera de pensar és racional (logos). El problema, és que si aplicàssim aquesta norma, en la nostra societat hi hauria homo sapiens i homo sapiens sapiens (pensament primitiu i pensament evolucionat), així que no només, alhora de classificar el gènere humà no podem tenir en compte tan sols la part intel·lectual, sinó que també s'ha de tenir en compte la part física; però sempre prioritzant la psicològica.

    Jeroni Mestre Servera
    1er Batxillerat C

    ResponElimina
  8. PRIMERA PART:

    Clar està que els primats, constitueixen l'ordre de mamífers al qual pertany l'espècie humana.
    Tenim evidències fòssils que indiquen i demostren l'aparició de la família dels homínids i que la nostra espècie, l'Homo Sapiens Sapiens, només té devers 150.000 milions d'anys.
    Però el que ens interessa saber, és el factor que ens fa ser humans, allò que ens diferencia de la resta d'éssers vius i ens converteix amb l'espècie més dominant i amb un gran poder damunt del planeta Terra. Quin és el fet que ha portat a caracteritzar la nostra espècie a poder demostrar un desenvolupament celebral tan elevat que a dia d'avui ens ha convertit en éssers intel·ligents, socials, conscients de la pròpia existència i sobretot amb una gran capacitat de comunicació i de pensament simbòlic?
    Podem imaginar, interpretar, inventar...crear! Com molt bé diu el genètic Spencer Well al documental que hem pogut observar, ''La escencia de la humanitat està en la creatividad''.Pens, que el que intenta explicar aquest senyor és la capacitat que hem desenvoluat els éssers humans a poder imaginar aspectes que no existeiexen i fer-los aparèixer posteriorment. La creatividat és un pas evolutiu que enriqueix a l'ésser i el fa avançar al llarg de la vida. Consider que el poder aprendre de novetats i aspectes que ens puguin servir com a experiències,és tot un avantatge.
    D'aquesta idea, podem afirmar que els nostres avantpassats com l'Homo Sapiens, van ser capaços de donar aquest pas i crèixer intel·lectualment. és a dir, van ser capaços d'assimilar idees noves i poder-les posar en pràctica per tal d'obtenir beneficis per a si mateixos i rendir de manera molt positiva com a espècie. D'aqui doncs, podem apreciar com la nostra espècie va poder arribar per si mateixa a sofrir canvis i adaptacions però sempre de la manera més satisfactòria, ja que va poder superar tot tipus d'estorbs que apareixien a davant la seva situació i, fins i tot utilitzant i arribant a entrenar el seu cervell va utilitzar mètodes útils contra tot tipus de problemes que es van originar.
    La creatividat influeix també sobre el llenguatge. El llenguatge és un dels mètodes més significatius i caracteritzats per el fet de que ens poguem considerar persones. La capacidat per comunicar-se oralment i amb un sistema de codis juntament amb ordre i un significat establert, proporciona a la nostra espècie un important criteri per a distingir-nos. És cert que també els animals poden comunicar-se amb facilitat, tot i que no utilitzen cap llenguatge oral específic. Les principals diferències són que els animals tenen una manera d'expressar-se i comunicar-se molt bàsica, poden comunicar ràbia, tristesa, dolor, rebuig, impotència com nosaltres.. però no poden arribar a comunicar idees tan complexes com les que tenen les persones com ara les regles, valoracions, instruccions... Són elements més específics i raonables que els animals no han pogut encara assimilar mai.

    Lidia Bel Brunet Pascual
    1 Batxiller C.

    ResponElimina
  9. SEGONA PART:

    El llenguatge auriculat humà és una condició necessària per el desenvolupament de la cultura humana, que presenta aquí també un important paper per a intentar i trobar una definició correcta del factor que ens fa ser humans.En concebre l'èsser huma podem observar distints elements molt significatius: com l'element biològic, que desde el meu punt de vista vendria a ser el desenvolupament i les característiques com a individu d'una espècies i també, l'element sociocultural que el definiria com les característiques i desenvolupament com a individu d'un grup.
    L'intervenció de la valentia que va presentar i avui dia també presenta la nostra espècie a assimilar tot tipus d'adaptacions amb l'entorn que l'envolta, com va significar el llenguatge, ens porten a descobrir la particularitat de transmitir i assimilar nous coneixements i tècniques que fan crèixer evolutivament a l'home.
    No nomès la capacidat de llenguatge demostrada, sinó també l'intenció de fabricació d'eines utilitzant les mans, així com el bipadisme i l'engraniment del crani al llarg del temps, proporcionen proves que ens fan diferents als animals que erem i que ara ja no som, tot i que s'hauria d'argumentar i revisar alguna idea com és la del bipadisme, ja que hi ha animals que tenen també aquesta afinitat i no s'han considerat humans. Així doncs, desde el meu punt de vista, crec que no és sap quin ha estat el factor concret que ens defineix i ens fa ser humans. Pens que és una qüestió molt oberta que podria tenir distintes respostes i opinions tot i que sempre serà una la més encerta i parescuda a la vertadera realitat. Aquesta qüestió també ,és creada amb molt de sentit i poder filosòfic ja que a partir d'aquesta qüestió ens podem plantetjar grans problemes i obrir-nos a analitzar tot tipus d'idees i raonaments lògics i possibles per poder arribar a unes certes conclucions. Perque, crec, que si una cosa ens pot arribar a diferenciar algun dia dels animals és la consciència i el pensament que poseïm.El nostre cervell ens defineix, ens ajuda a adaptarnos contínuament a tot tipus de situacions. El gran domini que tenim sobre la llibertat de la recerca de pensaments i de la multitud de possibilitats que tenim les persones per analitzar, comprovar, estudiar, revisar,valorar tot allò que posem amb dubte i de les quals coses en prescindim una resposta lògica.

    Lidia Bel Brunet Pascual
    1 Batxiller C

    ResponElimina
  10. Dado a todas las opiniones existentes de qué nos convierte en ser humanos, realmente solo puedo llegar a una conclusión: la capacidad de evolucionar. No solo hay que tener en cuenta lo físico en manera de evolución, sino que este cambio es el impulso de poder sobrevivir, de poder razonar, de poder crear, sentir, de darnos cuenta del mundo que nos rodea y ser capaz de afontorlo día a día. Es la unión de poder caminar erguidos, saber manipular cosas, pintar, hablar... Eso es lo que nos convierte en seres humanos. Es simple, todo eso nos convierte en lo mismo, no hay distinción en ese sentido entre nosotros, tan solo nos proporciona la relación y la normalidad de nuestro comportamiento y aspecto, ya que muchas veces podamos calificarnos como animales racionales o, simplemente, materia.

    Andrea Suárez Sánchez
    1er Batxiller A

    ResponElimina
  11. Que ens converteix en humans?... una pregunta que no tothom es capaç de respondre i que en canvi un ampli ventall de respostes podria ser vàlid. L'humà és un èsser que ha anat evolucionant al pas dels segles i que ha buscat sempre una manera de sobreviure als perills que se li interposaven. Doncs podem dir que els que ens fa humans és la manera innata de poder adaptarnos al medi en el que ens trobem i poder treure profit de la situació per tal d'avançar i poder viure més còmodament i sense haver de fer un esforç excesiu.

    Ferran Carril Solís
    1r Batxiller C

    ResponElimina
  12. Part 1: Abans del vídeo

    M'agrada molt i coincideixo amb en Jeroni i en Martí sobre el fet de que el ser un ésser humà com ho volem fer veure, des d'un punt de vista científic diferent al biològic, no es basa en dues cames i mans. És vera que l'alliberament de les mans va induïr, probablement, a un intent d'ocupar-les, guiant-nos cap a la curiositat i fabricació d'eines. Tal i com diu en Martí per donar un exemple, un au és justament un dels éssers que demostra una gran part d'aquesta humanitat. Ara citaré les parts d'un reportatge de la revista "National Geographic España", de Maig de 2006:

    "Los cuervos viven en grupos y suelen emparejarse para toda la vida"

    "En el medio salvaje se les ha visto utilixar herramientas cómo, por ejemplo, buscando larvas valiéndose de una ramita. Y en Japón se ha observado que colocan nueces debajo de los neumáticos de los coches que están parados en los semáforos para que, al arrancar, rompan las cáscaras."

    "Otro estudio sugiere qeu ciertos cuervos salvajes poseen incluso mejor comprensión que los chimpancés sobre cómo y por qué fabrican las herramientas."

    "Parece ser que los cuervos también son animales sensibles. Kevin McGowan, ornitólogo de la Universidad Cornell, ha pasado 16 años observando a una población cerca de Ithaca, Nueva York. Cuando el virus del Nilo Occidental diezmó la bandada hace años, observó conductas asociadas a los humanos: los cuervos que estaban sanos montaban guardia ante sus compañeros agonizantes, y un ave "viuda" tomó sus polluelos y regresó con sus progenitores."

    Nosaltres volem presentar els humans com l'ésser amb capacitat de raó, amb sentiments, un coneixement de lo bò i dolent, capaç de ser fidel, amistós, caritatiu, etc.. Idó, són els corbs un Homo Corvis?

    Crec que no. Per això, per una definició universal d'humà, necessitem una combinació total de els punts de vista físics i culturals.

    ResponElimina
  13. Com podem veure al documental, lo que mos diferencia del Afarensis són una gran quantitat de trets, tant culturals com el lleguatge o els costums/comportaments, com físiques, referint-nos a alçada/pes, pél, postura i agilitat. Com a trets comuns podem destacar el bipedisme, un petit paregut anatòmic i la ja coneguda curiositat, a més de la colaboració amb el seus semblants.

    Amb l'Homo Erectus hi veig més semblances físiques, com ja és obvi. I també un paregut evolutiu, com és el continu creixement de la capacitat craneal. També podem apreciar l'ú d'eines per evitar una evolucio per adaptacio a l'ambient natural, a base d'adaptar aquest a ell/nosaltres, que és lo que fa també la nostra espècie. Perque l'evolució és una adaptació de nosaltres cap al medi. Però, podem anomenar adpatació el provocar focs per espantar animals o el amagar-se a una càlida llar protegits/des del vent? No, això no és adaptació al medi, sinó adaptació DEL medi. I aquí és on veig un altre paregut. No estic del tot d'acord amb el comentari qeu separa els Homo Erectus de nosaltres segons el documental siguin sólids. La creativitat es veu a les eines, encara que no arriba al punt de ser denominat un "art". El cervell, no era gros, però comparat amb el nostro. Un elefant no deixa de ser gran perque hi hagi una balena major. I la resolució de problemes, no veig com defensar-la. és que, el fet de pensar en el foc per espantar un enemic poderós no és una solució a un problema? I l´ús d'eines, no és una solució per la seva incapacitat?

    Podem veure que a la transició que l'Homo Sapiens va tenir fa 60.000 anys, hi ha el naixement d'unes eines més complexes, el llenguatge i l'art. Així, arribaríem a ser humans. A més, tenguent en compte la purificació racial, que sona casi com a nazisme un altre pic, va fer que la nostra espècie sortís endavant amb un estàndar més alt. Això es debia, òbviament, a que si els menys aptes, els que no podien aguantar, resistir, o convèncer als forts per ser assistits, eren tragats per la terra, deixant a un selecte club VIP, que més tard es va convertir en la mitjana.

    Vist això, una definició d'humà podria ser:

    "L'ésser humà es defineix com a un ésser capaç de expresar-se, mitjançant art o llenguatge, adaptar el medi a les seves necessitats, ser bípede generalment, tenir una mínima capacitat de pensament i raonament, un intent de colaboració en la majoria de casos amb treballs en grup quan és comvenient i complir una sèrie de trets físics, sense deixar de banda una dependència total de la sort."

    Encara així, l'existència d'éssers com nosaltres, les vaques/bous o els cans, éssers allunyats del funcionament d'un ecosistema, defensa el creacionisme basat en la religió. Si mos fixam, som dels pocs éssers que, en desaparèixer, sols provocarien l'extinció d'èssers dels quals depeníem, ja que ells depenien de nosaltres amb un constant procés de retroalimentacdió tancada. I, d'aquesta manera, posiblement nosaltres ens vàrem extingir a aquell moment. Això darrer no és uan cosa que jo cregui en la seva totalitat, pe`ro no desafia a cap lògica tampoc, ja que no deixa tancada la porta a l'evolució.

    ResponElimina
  14. Quins factor ens fa ser humans? Què ens diferencia de la resta d’organismes i animals?
    Fa molts milions d’anys,van començar les evolucions del nostres antecessors,aquests canvis ens han duit a tenir les característiques físiques, psicològiques, socials, tecnològiques i culturals que tenim actualment.
    Encara la resposta de quin és el factor que ens fa humans no està ben definida encara Hi ha diverses possibilitats que s’ha apuntat sovint que el què ens fa ser humans és la capacitat de parlar, el llenguatge, la capacitat de comunicació verbal. En la part biològica també es mencionen qualitats com el bipedisme,desenvolupat a l’Austrolopitecus aferensis. Ademés el polze oposable o el creixement de la capacitat cranial, aquestes es basen en la teoria de l’evolució de Darwin. Podem aprofundir molt més en els factor biològics però més però jo destacaria que amb el temps la nostra espècie ha anat evolucionat cap al que som actualment en cada passa una millora genètica important per al que som ara.
    També el fet de poder produir màquines que ens ajudin a solucionar problemes. Amb el pas del temps molts d’aquestes teories les hem anat deixant enrere ja que analitzant altres animals hem pogut comprovar que per exemple el fet de comunicar-nos no es tan important com per definir-nos humans ja que els altres animals també es poden i e fet es comuniquen.
    Ho podem mira des de molts punts de vistes persones. Hi ha gent que directament apunta cap a la importància de la creativitat i capacitat de crear noves eines. Sí, però pens, com podríem crear sense la capacitat de fer-nos una pregunta com “Com puc fer per arreglar aquest problema? o Què i com puc fer una eina per arreglar aquest incovenient?”. Aquest tipus de preguntes estan directament vinculades a la racionalitat i la psicologia de l’ésser humà. Aquesta capacitat de solucionar problemes, de demanar-se coses o de dubtar ha tengut una evolució durant tota la història.
    Personalment crec que els canvis biològics han estat molt importants per al nostre desenvolupament i per ser considerats humans, ja que el creixement de la capacitat cerebral pot haver influït molt en la posterior desenvolupament de la racionalitat. Però pens que la part més important a considerar és la part més psicològica i abstracte de nosaltres. La nostra capacitat de pensar, analitzar, formular-nos preguntes és determinant davant els altres animals. Nosaltres tenim la capacitat de decidir i canviar les rutines. Rutines que en el cas dels humans han estat determinades per la cultura. En canvi els altres animals consider que la majoria de vegades venen determinats per factors naturals i no són conscients del que fan si no que ho fan per naturalesa.
    La resposta a quin és el factor més important és difícil i complexa però en la meva opinió no és només qüestió d’un sol factor sinó que és una combinació de la capacitat de raciocini , cultura i l’evolució física dels nostres antecessors com llenguatge articulat complet o el bipedisme. Estic totalment dacord amb la opinió de na Lidia, ja que crec que tot el que ens envolta ens ha afectat d’una manera o d’una altra. També crec que la opinió del Jeroni és molt encertada ja que la diferència jo també la veig en la psicologia de les persones.
    Per acabar, personalment crec que totes les qualitats es relacionen entre si i depenen unes d'altres per definir-nos com a éssers humans.
    Ángela Patricia Morales Cerchiaro
    1er batxillerat C

    ResponElimina
  15. A l'evolució de l'ésser humà trobam dos aspectes:
    Un, l'hominització quan parlam del desenvolupament biològic, i dos, l'humanització quan l'ésser humà desenvolupa el llenguatge, la creativitat i la capacitat de resoldre problemes.

    Però més enllà d'això el més important és quan l'home va més enllà de lo físic i obté la creença en la trascendència espiritual. Aquest és un aspecte de l'home que la ciència no pot explicar.

    Per una altra part, no crec que el tamany del nostre cervell sigui el que ens permeti diferenciar el bé del mal com ha aclarat na Pamela Machado. El medi cultural i les creences on vivim ho defineix. Lo que és dolent per a nosaltres a altres cultures es considera positiu o a l'inversa.

    Estic d'acord amb en Jeroni Mestre que el fet de que l'home s'aturi a pensar i a formular-se preguntes ho fa ésser humà.

    Per l'altra banda, en la meva opinió, l'home és l'única espècie que provoca la seva autodestrucció. Si consideram la intel·ligència com a capacitat d'adaptar-nos, crec que és un contrasentit.

    Es suposa que la nostra evolució ens va posar en la punta de la piràmide biològica però... Per què involucionam?

    David Fernández Rojas 1r Batxiller C

    ResponElimina
  16. Què és l’ésser humà?
    Per tal de poder contestar aquesta pregunta, el vídeo ens mostra tres éssers que podrien ser els nostres antecessors. El primer, l’Australopitecus afarensis, que va viure fa quatre milions d’anys a Àfrica. Era un ésser bípede amb un cervell tres vegades més petit que el nostre. El fet de ser bípede és una característica de l’ésser humà però no suficient com per poder qualificar a aquest ésser com humà.
    El segon candidat a ser el nostre antecessor fou l’Homo erectus que va viure fa 1,8 milions d’anys. També era bípede i el seu cervell era més complex que l’anterior, però només era dos terços del nostre. Aquest, va evolucionar de tal manera que va ser capaç de fabricar eines.
    Finalment, el tercer espècimen, que es pot considerar el nostre antecessor, va viure fa 200.000 anys, és l’anomenat Homo sapiens. Disposava d’un cervell com el nostre i el seu aspecte extern era similar al nostre, fabricava eines i controlava el foc. Per primera vegada se’l pot considerar com un ésser creatiu. Va ser un canvi climàtic arrel de l’erupció d’un volcà a Indonèsia que va fer que les temperatures abaixessin dràsticament i que la població d’Homo sapiens quedés reduïda a uns quants milers de persones. Va ser la capacitat d’adaptar-se a les noves condicions climatològiques del medi el punt determinant de l’existència de l’ésser humà. Era un ésser creatiu que pintava, les primeres pintures daten de 40.000 anys i a la vegada aquestes pintures posaven de manifest que es comunicaven entre ells a través d’un llenguatge sintàctic i que eren capaços d’anticipar-se al que passaria, planejant la seva actuació. Aquest seria l’Homo sapiens sapiens, és a dir, nosaltres.
    Podem concloure doncs, que l’aspecte físic no és un factor determinant per qualificar l’ésser humà, si bé és necessari per tal de poder explicar l’evolució que han sofert les diferents espècies fins arribar a l’actual. Queda demostrat que la grossària del cervell és un factor clau per a explicar la nostra evolució. Això no obstant, el moment específic a partir del qual es pot dir que tenim una criatura que és un ésser humà és quan utilitza la raó per parlar, comunicar-se, adaptar-se a les noves circumstàncies ambientals, imaginar-se situacions i plasmar-les en obres d’arts, preveure el que ha de passar per planejar una solució.
    Tots aquests fets donarien suport a la teoria de l’evolució de Darwin, L’home actual és el resultat de l’evolució durant milions d’anys d’uns éssers primitius, que s’han sabut adaptar i sobreviure a les condicions del medi.
    Per tant, com ha dit na Lidia, l’home és el resultat de l’adaptació a les condicions imposades per l’entorn i ser capaç de sobreviurer-les, transmetent aquesta capacitat d’adaptació a les generacions futures. A més, fent referència al comentari d’en Jeroni Mestre, el punt decisiu a partir del qual podem parlar d’ésser humà es deu a factors psicològics més que físics. I per acabar, coincideixo amb n’Àngela que l’home és el resultat de la combinació de raciocini, cultura, evolució física i psicològica.

    Joana Maria Galmés Llull
    1r Batxillerat C

    ResponElimina
  17. Estic d'acord amb n'Àngela, ja que el fet de pensar i decidir el que hem de fer és molt important per la nostra evolució, el fet ja de pensar que es millor posar-te de peu té anira millor per fer algunes coses, o el fet de pensar que necessites eines per sobreviure en aquest planeta. Aixó ja ens du ha una evolució, i és molt perescuda a la que nosaltres utilitzam actualment, ens semblam molt en aquest expecte.

    Núria Riera Lliteras.
    1er Batxillerat A.

    ResponElimina
  18. toni carrió terrassa 1er batx. A17 de novembre del 2010, a les 23:34

    Els factors que condicionen l'evolució dels primats cap als humans son molts. Uns dels primers canvis biològics que vàren tenir els primers primats va ser la posició erecta. Amb aquesta posició l'ésser torna bípeda i tenia una visió mes àmplia, gràcies aquesta posició les mans vàren quedar lliures i per això les podien fer servir per altres coses com fer eines, caçar, etc. També un dels altres canvis va ser el desenvolupament cerebral, que així com l'ésser s'anava desenvolupant el seu crani anava tornant mes gran amb una capacitat cerebral mes amplia, això va fer possible una capacitat més tècnica i més simbòlica. Tots aquets canvis ens donen una diferenciació com a hominids.
    Els canvis que provoquen una evolució de primats a humans es donen a nivell cultural perquè és amb la cultura on l'homo es diferencia amb qualsevol animal.
    Entenem per cultura com el conjunt d'informacions adquirides per aprenentatge social, la cultura permet l'adaptació de l'ésser a l'entorn i de l'entorn a l'ésser.

    ResponElimina
  19. La pregunta sobre quin és l’origen de l’ésser humà ha rebut moltes respostes al llarg de la història. Però què és el que realment ens fa humans i ens diferencia de les altres espècies d’éssers vius?. Podem tenir en compte diversos factors per respondre aquesta pregunta: el tamany del cervell, la utilització del foc, el bipedisme, la fabricació d’eines, la intel•ligència, etc.
    Personalment crec que per definir què és l’ésser humà no hem de tenir en compte només els trets físics, sinó que hem de fixar- nos també amb el comportament, amb la part psicològica. És impossible respondre a aquesta pregunta sense tenir en compte aquests dos factors.
    Fent referència a la part biològica, crec que podem considerar- nos humans a partir del moment en el qual deixem d’utilitzar les mans per caminar i comencem a caminar sobre les dues cames, dit en altres paraules, el bipedisme. El bipedisme va suposar poder utilitzar les extremitats superiors per a la fabricació d’eines i així millorar la capacitat de supervivència. Això va suposar un major desenvolupament del cervell i de la intel•ligència.
    Degut a aquests canvis, els homes comencen a tenir les seves necessitats bàsiques cobertes i poden dedicar temps a pensar i raonar sobre tot el que els envolta. Crec que podem considerar que la capacitat de pensar i raonar és el que ens fa humans i ens distingeix dels primats i de totes les altres espècies d’éssers vius. Els altres animals actuen per la seva naturalesa i pel seu instint, alguns també actuen determinats pels seus hàbits. Però l’únic animal que viu per acció de la raó és l’home. Els éssers humans obren en contra de la seva naturalesa i els seus hàbits degut a la raó, l’home no actua per instint sinó que pensa, raona i analitza si els seus instints són encertats i correctes, és a dir, és un ésser racional.

    Joan Massanet Piris
    1r de Batxillerat C

    ResponElimina
  20. Tots els nostres avantpassats eren en major o menor mesura semblats a nosaltres.
    Des que classe de homo es comença a considerar-se humà? En què ens diferenciem de la resta d'animals?
    Aquestes qüestions ens aguaiten des de fa molt temps.
    Des que va sorgir el primer homínid amb la possibilitat de caminar amb les dues potes (locomoció bidipeda), la majoria de persones ho poden considerar humà, però a diferència dels aspectes fisiològics hi ha altres aspectes que defineixen més a un humà.
    Encara que no tenim clar des que homínid podem considerar humà, molts científics consideren humà aquell homínid capaç de manejar i dissenyar una eina, però això no demostra gens, perquè existeixen animals capaços de manejar i dissenyar no de manera tan complexa “eines” per facilitar l'obtenció d'aliment.
    Així que l'evolució del cervell, com els aspectes físics, no serien trets definitius per considerar un homínid com un humà.
    També s'ha de considerar amb una importància molt gran la manera d'usar el cervell per beneficiar-se, també l'ús de les eines creades per ells i la gran capacitat de comunicació.
    Per això per definir a un ésser humà podríem dir que és un ésser capaç de resoldre problemes, crear objectes per facilitar-se la vida i capaç de comunicar-se a través de l'art i del llenguatge.

    Ismael Lucena Sierra
    1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  21. El documental ens parla de la importància que té Africa per a l'evolució de l'ésser humà. Al documental ens parla dels millors arxius de la nostra història però trobam tres espècies que tan sols una després evolucionarà i després es transformarà en l'home d'avui dia. La primera espècie trobada és australopitecus napharensis que ja va caminar en dues potes. Després trobam l'homo erectus que té el cervell més gran que l' australopitecs però més petit que el nostre, i finalment l'homo sapiens, que diuen que es el nostre avantpassat però en falta de millora.
    Del australopitecs es troba que caminava en grup, o almenys en parelles, i les seves petjades ens son bastants familiars, ja que es pareixen molt a les nostres que deixam a la platja, quan l'arena esta banyada. Tenia el dit gros, més gran, igual que nosaltres i les seves mans eren molt àgils. Tenia una oïda molt bona i la vista més important que l'olfacte, ben igual que nosaltres.
    Assignam aquesta espècie amb un mono i no com un home, ja que no tenia capacitat del llenguatge, ni creativitat.
    La segona espècie es tracta de Homo erectus, que amb el descobriment del seu esquelet podem saber que tenia un enorme crani.
    Caminava a dues potes i no va evolucionar cap a nosaltres, però el cervell el tenia quasi amb el mateix tamany que un home adult d'avui dia.
    Aquesta espècie ja utilitzava es cervell per això diem que ja cobra la intel·ligència. Tenia molta manya en fer les seves eines, les quals estan molt ben fabricades. I també podem dir que té intel·ligència perquè te la capacitat de resoldre els problemes. Les eines que ells fabricaven, eren molt afilades, i ara son comparables amb un ganivet per a tallar la carn, que era per tallar-la que l'home erectus feia servir les eines. Però havia de lluitar per la seva sobrevivència perquè els depredadors com ara el lleopard, els mataven clavant-los les dents al crani, però no es podien defensar d'ells, ni córrer, ja que eren més ràpids que ells. Es sap, que els Homo erectus utilitzava foc, i va comensar a dominar el territori. El foc que feia li servia per a cuinar el seu menjar, per mantenir-se calent durant els hiverns, etc. Però allò que significa un avanç tecnològic, es la capacitat de controlar el foc. L'homo erectus era alt (160-180 cm) i fort i àgil. També era bastant pelut.
    Però ens queda la tercera espècie: Homo Sapiens.
    Maria Bel Silva-1er BATX.C
    1a PART

    ResponElimina
  22. L'homo sapiens tenia un enorme cervell, i tenia la capacitat de fer coses que ningú en aquell moment podia. No era igual que nosaltres, i per això diem que som homo sapiens però no basta, som més que l'homo sapiens.
    Els humans tenim creativitat, i podem imaginar coses que no son i fer-les aparèixer.
    Els homo sapiens encara utilitzaven eines primitives i un llenguatge rudimentari. Però l'espècie va canviar, i va adquirir la capacitat de parlar, de crear, i de dominar el món que l'envoltava.
    Després d'una erupció volcànica , el territori canvià i poc després el món va sofrir una gelada. Per això es va crear l'home moder, així com som ara, els supervivents.
    Els homo sapiens eren capaços de transmetre els seus pensament, per tant, utilitzaven un llenguatge.
    Científics, cerquen mutacions per saber el pas de l'homo sapiens a l'home moder, actual.
    Però veuen, que tothom té un origen comú.
    Els capaços de sobreviure en aquella catàstrofe natural, en diem que van ser els primers homes moderns que existiren a la Terra.
    Jo penso, que hi ha moltes preguntes sobre el nostre origen, però no tenen resposta única. Cada dia, els científics i treballadors en aquest projecte formulen noves qüestions, noves teories, i de cada dia en sabem més coses sobre els nostres avantpassats. Però també podem dir, que encara no sabem res de la vida abans de nosaltres, perquè no sabem res clar, tenim molts dubtes sobre el nostre origen, i encara no tenim cap resposta que ens ho expliqui amb claretat.
    Maria Bel Silva Ginard
    1er BATX. C
    2a PART

    ResponElimina
  23. Penso, que aquest documental ens ha aportat molta informació sobre aquestes característiques que ens poden fer humans, com ara la capacitat de caminar sobre dues potes, ser capaços de dominar el nostre territori, desenvolupar la capacitat de pensar, de transmetre els nostres pensaments, la capacitat de supervivència que tenim i la de fer eines, de aprendre a viure amb les condicions que t'aporta el medi, i aprendre dia a dia.
    M.Bel Silva
    COMENTARI

    ResponElimina
  24. En la meva opinió no només hem de mirar la part física de les persones ja que hi pot aver semblances molt elevades amb altres animals. L'ésser humà te una descendència provinent dels Australopitecus, aquets a poc a poc han anat evolucionant, el fet de caminar amb les dues cames i a deixar llire les man han ajudat a fer-se millors, a poder dissenyar coses i defensa-se, han aprés a viure exposts a cualsevol perill, es varen saber defensar i varen crear, dissenyar armes per poder satisfer les seves necessitats, el decumbriment del foc va ser un gran pas, ja que va ajudar a protegir-se dels perills i poder defensar-se, la creació d'armes que ajudaren a manipular millor la carn d'animal i a l'hora de protecció. Personalment perns que l'ésser humà es aquell capaç de fer-se preguntes inexplicables que poc a poc va descubrint la resposta, es aquell que te un cervell amb una capçitat de imaginar coses que probablement no existeixen, es aquell capaç de comunicar-se amb un llenguatge culte, es aquell capaç d'aprendre, es aquell amb un cervell evolucionat, no osbtant això hi ha persones amb enfermetats, no deixen de ser homes per això, al contrari son homes que amb una malaltia s'esforcen en intentar ser com els altres,un home es aquell que s'atura a pensar les coses i després actua, es el que reflexiona i fa les coses seguint-se per la raó, l'homo sapiens sapiens es diferencia dels altres per la seva capacitat de creació, parlar una llengua complexa, escriure, lletgir i investigar, curiositat per descubrir el seu passat, no només el físic o el cervell mes gros o mes petit sino la capacitat de imaginar, crear, pensar, i inventigar perque les coses son com son i no d'una altre manera.
    En definitiva el factor més essencial de l'evolució humana en la meva opinió es que l'home sapiens sapiens te la capacitat de comunicar-se amb un llengutge culte i complexe i reflexiona les accions antes d'actuar.

    Joana Maria Gelabert Galmés. 1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  25. Anònim ha dit...
    En la meva opinió no només hem de mirar la part física de les persones ja que hi pot aver semblances molt elevades amb altres animals. L'ésser humà te una descendència provinent dels Australopitecus, aquets a poc a poc han anat evolucionant, el fet de caminar amb les dues cames i a deixar llire les man han ajudat a fer-se millors, a poder dissenyar coses i defensa-se, han aprés a viure exposts a cualsevol perill, es varen saber defensar i varen crear, dissenyar armes per poder satisfer les seves necessitats, el decumbriment del foc va ser un gran pas, ja que va ajudar a protegir-se dels perills i poder defensar-se, la creació d'armes que ajudaren a manipular millor la carn d'animal i a l'hora de protecció. Personalment perns que l'ésser humà es aquell capaç de fer-se preguntes inexplicables que poc a poc va descubrint la resposta, es aquell que te un cervell amb una capçitat de imaginar coses que probablement no existeixen, es aquell capaç de comunicar-se amb un llenguatge culte, es aquell capaç d'aprendre, es aquell amb un cervell evolucionat, no osbtant això hi ha persones amb enfermetats, no deixen de ser homes per això, al contrari son homes que amb una malaltia s'esforcen en intentar ser com els altres,un home es aquell que s'atura a pensar les coses i després actua, es el que reflexiona i fa les coses seguint-se per la raó, l'homo sapiens sapiens es diferencia dels altres per la seva capacitat de creació, parlar una llengua complexa, escriure, lletgir i investigar, curiositat per descubrir el seu passat, no només el físic o el cervell mes gros o mes petit sino la capacitat de imaginar, crear, pensar, i inventigar perque les coses son com son i no d'una altre manera.
    En definitiva el factor més essencial de l'evolució humana en la meva opinió es que l'home sapiens sapiens te la capacitat de comunicar-se amb un llengutge culte i complexe i reflexiona les accions antes d'actuar.

    Joana Maria Gelabert Galmés. 1r Batxillerat C.

    ResponElimina
  26. Estic d’acord amb el punt de vista que alguns companys mencionen, que és el fet que ens diferencia dels altres animals i ens fa ser humans, la raó. Crec que només pel simple fet de tenir la capacitat de pensar i evolucionar, sobretot evolucionar el nostre cervell, ja ens fa ser diferents dels altres. Nosaltres dia a dia ens plantegem moltes preguntes i intentem anar un pas més endavant en l’obtenció de nous coneixements, nosaltres tenim la capacitat d’aprendre des del passat fins a un futur, en canvi la resta d’animals es dediquen a fer el dia a dia preocupant-se només de sobreviure. Per tant, podem dir que l’ésser humà no té una única definició, sinó com ha dit en Jeroni hem d’extreure característiques psicològiques principalment, però també de físiques. No entenc exactament el que vol dir en David amb el concepte involucionem. Si es refereix a la part en que les persones sabem el que no hem de fer per evitar la destrucció del planeta i de nosaltres mateixos, i ho seguim fent perquè si, pels diners, estic d’acord amb ell. L’ésser humà té la capacitat de pensar, i de saber i entendre perfectament que sinó respecta el seu entorn es destruirà a ell mateix, però a aquests fets no els anomenaria amb el concepte involucionar, sinó tot el contrari, no crec que en cap moment involucionem, sinó evolucionem de manera que obtinguem benefici propi com sempre però de manera més devastadora pel nostre planeta.

    Marta Melis Bestard 1r de Batxiller C

    ResponElimina
  27. Per a mi no hi ha una caracteristica o habilitat que ens diferenci sino que es una relació entre totes les caracteristiques o habilitats.Aunque si haguessim de destriar alguna de les habilitats jo estaria d'acord amb doctor spencer wells:de que els nostres avampasats considerats d'alguna manera humans cuan vam superar el coll de botella i va explotar la nostra imaginació creativitat, i amb aixo la llengua parlada, també destacaria la nostra habilitat imnata de poder-nos adaptar al medi o d'adaptar el medi a les nostres necessitats.
    Per lo tant el coll de botella poblaciónal es podia agafar com a referència cronològica pero no de referencia fisica o mental, degut a que el process de evolució mental o fisica es més lent i per lo tant la evolució abarca molt de temps.

    ResponElimina
  28. Per definir-mos desde cuan som essers humans, el video és basa amb 3 especies ancestrals del actual humà, clarament podem observar que la més propera a nosaltrs és l'espècie homo sapiens, però també cal reconeixer que sense l'evolució de les altres dues espècies mai hauriem arribat al que som ara. Per a definirmos com a éssers humans cal fer una observació tant com física com psíquica.
    Personalment, pens que desde que la nostra espècie va assolir totes les necesitats per sobreviure i poder-se a dedicar a qualificar el seu entorn i aixì desenvolupant els seus raonaments, la podriem definir com a un ésser huma. Apartir d'aquí cada ésser huma nascut, neix amb una sèrie de capacitats per tal convertir-se amb un ésser racional tal com som nosaltres actualment.

    Pere Adrián Servera, 1r Batx C

    ResponElimina
  29. Estic d’acord amb el que ha dit Dani sobre el fet que ens fa humans ja que encara no hem trobat cap vertadera raó de ser humans, encara que pensem que el fet de ser els únics que xerrem i caminem drets sigui la raó. No és així perquè tots els animals es comuniquen, però ho fan d’una altra manera. Coincidesc amb la seva opinió en el fet de ser els humans, els únics éssers amb la capacitat de pensar i reaccionar, i de ser capaços de tenir sentiments i expressar-los, però també estic d’acord amb el que ha dit Martí perquè encara que no ho hagués pensat mai, el seu raonament podria ser possible. Els homes són els únics que han “evolucionat”, perquè són els únics que tenen la capacitat de raonar. I podem pensar perquè és que som els únics éssers capaços de raonar? Doncs és una gran pregunta de la qual encara no hem trobat una resposta encertada, però podem deduir que aquesta capacitat prové des dels nostres ancestres, els quals van haver de descobrir tot el que avui en dia ho tenim com a una cosa obvia, com per exemple el foc. El foc no el van crear perquè sabien que era el foc, sinó que per pura coincidència el van crear. A partir d’aquí, el primer que ho va aconseguir està clar que no sabia que era el que havia descobert, ni tan sols com, però així com deia abans, va haver de pensar per repetir la mateixa operació que havia fet i deduir el seu funcionament.
    Aquest és un exemple que se m’ha ocorregut per tal d’intentar explicar com hem pogut adoptar la capacitat de raonar. Com ja sabem, els animals evolucionem i adquirim les característiques més ben adaptades al medi on vivim. Per tant, aquest fet va permetre que peséssim de ser primats a el que som avui dia: éssers humans.
    He de dir que no estic d’acord amb el que ha dit David sobre que els homes som autodestructors. És a dir, no entenc perquè diu que som autodestructors. Crec que els homes no es destrueixen, sinó que milloren per tenir una millor qualitat de vida i per tant, evolucionen. És veritat que hi ha guerres, però això no ens caracteritza de ser autodestructius perquè no és tothom que lluiti en les guerres ni que hi estigui d’acord. Majoritàriament no volem destruir, simplement viure la nostra vida. Hi ha gent cruel, gent poderosa i gent indiferent. Som éssers que no sabem ben be que som a causa de no poder-nos definir. Encara així, sabem que tots som persones i que ens hem de respectar els uns als altres.

    Antònia Galmés del Toro
    1r Batxillerat C

    ResponElimina