Stoic Week 2013

La filosofia estoica està de moda. Sí, de certa manera, es constata aquest fet en la bona acollida d’alguns llibres que s’han publicat en els darrers anys i en un caramull d’iniciatives de caire divers. No tan sols per filòsofs sinó per psicòlegs que connecten l’estoicisme amb la terapia cognitiva  com és el cas de Donald Robertson i altres que comparteixen aquesta convicció com són Albert Ellis, Aaron Beck i Tim LeBon. Una de les  obres de Robertson és un bon testimoni d’aquest fet  The philosophy of cognitive-behavioural therapy (CBT): Stoic philosophy as rational and cognitive psychotherapy (podeu veure una entrevista a Donald Robertson aquí).  Podem també considerar a Jules Evans, periodista de professió, des d’aquesta perspectiva. Rescata l’estoicisme com una bona pràctica terapèutica en el seu llibre Phylosophy for life, i també és  co-organitzador del Philosophy London Club.

Altres com Keith Seddon ajuden a la divulgació de  la filosofia estoica a partir del projecte The Stoic foundation des d’on s’imparteixen cursos virtuals. La llista és inacabable i podem ampliar-la amb altres autors com Marcin Fabjanski conegut per obres som Street Stoicism. Podeu veure el vídeo Do not fall in love with a sparrow flying que s’inspira en un fragment de les Meditacions de Marc Aureli. Per últim, citaré a William B. Irvine, filòsof de la Wrigh State University (Ohio, USA) que ens ofereix una versió aplicada a la vida diaria de l’estoicisme a la seva obra  A guide to the good life.

 

Dins de dues setmanes es celebrarà a Londres el 23 de novembre l’ Estoic week 2013  que té com a repte assolir l’objectiu de viure com un estoic durant una setmana. Per més informació podeu consultar el seu blog  http://blogs.exeter.ac.uk/stoicismtoday/  i si teniu facebook unir-vos a les seves discussions de grup i assabentar-vos de les seves activitats amb més detall Facebook ‘Stoicism’ discussion group i també a  the ‘Stoic Week’ event page, 

El llac d'Aristòtil

Aristòtil (Estagira, 384 aC- Eubea 322 aC)  als divuit anys es va traslladar a Atenes per continuar els seus estudis a l'Acadèmia de Plató. Va romandre durant gairebé 20 anys com a alumne i professor. Quan va morir Plató emigrà a la ciutat d'Assos, a les costes d'Àsia Menor, d'on fuig perquè els perses la dominen i se'n va a  a viure a l'illa de Lesbos uns tres anys, fins que fou convidat l'any 343 aC per Filip de Macedònia per a encarregar‑se de l'educació del seu fill Alexandre
.

El documental de la BBC Aristotle's Laggon, conduït per l'investigador Armand Marie Leroi, ens explica l'experiència d'Aristòtil a l'illa de Lesbos. Alli va trobar un company que compartia interessos sobre les ciències naturals: Teofastre. Mentre que aquest últim es dedicaria a l’estudi de les plantes, Aristòtil enfocaria les seves investigacions sobre els animals. D’aquesta manera sorgiria el  primer tractat zoologia: la Historia Animalium. La seva gran vàlua consisteix en ser de ser el primer cos escrit que defensa el mètode científic de recerca biològica amb un estudi sistemàtic i exhaustiu dels animals. 

Slow thinking

Daniel Kahenman un psicòleg de nacionalitat nord-americana, actualment professor a Princeton. Va ser guardonat amb el Nobel l’any 2002 per la seva contribució a la teoria econòmica, concretament amb la teoria de la presa de decisions. Es caracteritza per substituir la teoria utilitarista per la teoria d’expectatives. Teoria que prioritza a l’hora de decidir la situació inicial de la qual partim i desplaça l’enfocament utilitarista de maximitzar beneficis No és el mateix prendre una decisió  quan som pobres o rics o quan tenim bona salut o no.

 

Segons Kahneman, la nostra forma de prendre decisions és explicada en funció de dos sistemes: el sistema 1, el jo que recorda, es ràpid, intuïtiu, automàtic i emocional, el que descriu al llibre Thinking, Fast and Slow com “What you see is all there is”. El sistema 2, el jo que experimenta,  és el que s’encarrega del raonament seriós, és lent, deliberatiu i lògic. El problema és que aquest sistema és molt mandrós i és, per tant, el sistema 1 el que pren les decisions que generen tot tipus d’intuïcions errònies de conseqüències a vegades catastròfiques.  No es tracta de res nou, i de fet, la filosofia ja ho ha reivindicat en moltes ocasiones. Sense anar més lluny amb Sócrates: una vida no examinada no val la pena de ser viscuda (Plató, Apologia 38ª a).

Aquesta teoria implica que malgrat tenim una sola ment, no tenim una sola forma de decidir. Quines conseqüències té això en termes de la nostra felicitat?

 

El vídeo ens explica la dificultat que suposa definir la felicitat i per això comença comentant que existeixen diverses trampes que poden impedir que la sentim. Una d’elles és  la confusió entre experiència i memòria. El jo que recorda, que és el que mana, decideix a partir d’uns records procedents dels moments significatius i del resultat final d’una experiència. No té en compte  a l’hora de valorar la seva felicitat l’experiència viscuda a cada moment de la seva vida sinó els records que tenim d’aquesta. Això en porta a prendre decisions de conseqüències imprevisibles.

Un dels exemples que ens ofereix el llibre ens serveix per entendre el problema de la confusió entre experiència i memòria.El podeu llegir a continuació:

 Un comentario que oí de u miembro del público después de una conferencia ilustra la dificultad de distinguir recuerdos de experiencias. Contó cómo estuvo escuchando extasiado una larga sinfonía grabada en un disco que estaba rayado hacia el final y producía un ruido escandaloso, y cómo ese desastroso final “arruinó toda la experiencia”. Pero la experiencia no resultó realmente arruinada, sino solo la memoria de la misma. La experiencia como tal había sido casi por completo buena, y el mal resultado no podía anularla porque ya había acontecido. Mi interrogador había asignado al episodio entero un grado de defectuosidad porque había terminado muy mal, pero ese grado de hecho ignoraba 40 minutos de arrobamiento musical. ¿Quedó así anulada la experiencia real? (P. 496).

Economia de la felicitat

Vull recomanar-vos un documental que es titula The economy of happiness co-dirigit y produït per Helena Norberb-Hodge l’any 2010. És fundadora de l’International Society for Ecology and Culture (ISEC), i és autora del llibre Ancient Futures: Learning from Ladakh (1991) que propiciarà un primer documental. Tots dos fan referència a Ladakh Project. Ladakh, conegut també com el petit Tibet, és una regió de l’Índia que es situa a l’Himalaia i  que es va mantindre inalterable i aïllada de la modernització i de la globalització fins l’any 1962, quan es construeix una carretera per unir la regió amb la resta del país. Aquest fet comporta l’alteració d’un modus vivendis sostenible que generaba benestar i felicitat a la població. La informació del que va succeir ho podeu llegir a un article  escrit per la mateixa Norberb-Hodge titulat The pressure to Modernise .

Economics of happiness examina la forma en que les nostres decisions econòmiques, promouen o disminueixen la felicitat humana. La globalització ha generat una politíca econòmica que augmenta el comerç  i la producció però disminueix el nivell de felicitat, de qualitat de vida i de benestar. Proposa la reconstrucció d’una economia respectant el medi ambient a partir d’un nou paradigme: l’economia de la localització.

Salvar una vida

La darrera obra de Peter Singer Salvar una vida: cómo terminar con la pobreza,  està escrita per aconseguir acabar amb la pobresa al món. Ens proporciona  diverses solucions al llarg del llibre, com des de donacions que creixerien en funció de la renta. Suggereix que els que ganin més cedeixin el 5% del seu salari. De fet, ell mateix predica amb el seu propi exemple i les seves donacions giren aproximadament a una quarta part del seu salari. Una altra proposició de bones intencions és el de donar tots els diners que ens sobrin una vegada satisfetes totes les necessitats materials.

L’exigència ètica de Peter Singer és encomiable, així com els seus esforços per divulgar un missatge molt senzill i devastador. Si hi ha gent que es mor de gana és perquè ho volem així. Davant d’un missatge així, què fem? Poca cosa, generalment girar la cara cap una altra banda. Dir en moltes ocasions quan contemplem escenes de pobresa extrema: valoro molt més el que tenc. Són aquestes diverses maneres de expressar una desmotivació d’ajudar als nostres congèneres o d’implicar-se en un problema que ens repercuteix a tots. Es tracten de propostes exigents per a uns ciutadans, que de forma majoritària miren més a les seves butxaques que a la resta del món. Aquests altres que som nosaltres i que aquest mal i dolor no és aliè també és el nostre, un doble mirall on la seva infelicitat i dolor ens converteix també en éssers miserables. I com ho podem aconseguir una millor conscienciació? L’educació pot fer molt, I tant que sí, però també se’ns escapa de les mans. Menys filosofia i més diners per uns quants.

Us deix el pròleg del llibre, la pàgina web per si voleu saber  més sobre el plan de set punt de Singer per permetre als lectors unir-se a aquest esforç www.TheLifeYouCanSave.com