Entrevista Àgora Can Alcover

En el següent enllaç podeu escoltar l'entrevista a l'Àgora de Can Alcover d'Ona Mediterrània ràdio que em va fer en Miquel Àngel Ballester sobre Filosofia Pràctica i assessoria filosòfica.

Entrevista

Si us quedeu amb ganes de saber-ne més: aslowthinking.blogspot.com.

El concepte de veritat en Descartes i Heidegger

Descartes es considera el pare de la filosofia moderna, a l’introduir el concepte de  subjectivitat que esdevé un element fonamental i central del procés del coneixement: el subjecte que  pensa i representa el món  a través de les idees. Aquest descobriment, la res cogitans, ve donat per la creença de que la raó té un paper essencial en la teoria epistemològica cartesiana. La confiança absoluta en la raó, prové d’un dels principis del racionalisme que defensa la infal.libilitat d’aquesta. Descartes, afegeix que sempre que s’apliqui un bon mètode, que ens permeti evitar l’error, a l’utilitzar correctament les nostres capacitats naturals mentals, que són la intuïció i la deducció.  La veritat és entesa com a certesa i  és, de fet,  quan troba el primer principi indubtable –aplicant el dubte metòdic- el cogito ergo sum, que és una certesa evident, és a dir, una idea clara i distinta, i que constitueix, a més,  el criteri de certesa establert per Descartes. Es tracta d’un concepte de la veritat, que s’ajusta a la veritat com a correspondència de la realitat i l'enteniment (veritas est adaequatio rei et intellectus). D’aquesta forma perd, segons Heidegger l’Ésser el seu estatus ontològic i la qüestió sobre l’Ésser queda relegada, per tant, a una res cogitans que pensa el món, convertint-se aquest  en un objecte, una res extensa. Des de Descartes, la subjectivitat de l’home será la referència, mesura i fonament últim de l’ens, que és concebut com a substància.

Heidegger crítica la metafísica que s’oblida de l’Ésser.  Considera que a partir de Plató i Aristòtil, es produeix una situació en la qual l’ésser humà és considerat com un ens que tracta d’apoderar-se del coneixement de la realitat a través de l’enteniment. D'aquesta forma, es produeix la nivelació de l’ésser i l’ens, un ens que pensa l’ésser però que no deixa mostrar l’Ésser perquè esdevé un objecte que l’home ha de controlar, calcular i dominar. Heidegger proposa la decontrucció i retornar, d’una forma experiencial –no intel.lectual- als conceptes grecs originaris del període presocràtic. Alguns dels conceptes grecs que recupera són el de filosofía, pensar i veritat. El primer, correspon al vocable grec philo (amor) i sophia (coneixement). L’amor s’entén com a unió, reunió del pensar y el Lógos. És necessari comprende que el Lógos, s’entén com Légein i, per tant, la paraula ens posa en presència del que ella nombra i no davant de la significació de la paraula. Per a Heràclit, l’amor a la saviesa és ser Unitat amb el Lógos i pensar en ell i des d’ell. És deixar que el Lógos sigui, pensi i parli en nosaltres: No escoltant-me a mi, sinó al logos, és savi confessar que totes les coses són u (50) . Una teoria de la no dualitat, que mostra la identitat del pensar i el Lógos, i que fa patent la presència de l’Ésser i que trascendeix la dualitat. Més endavant, l’amor oblidarà l’Ésser i s’entendrà com un amor, que és aspiració, apoderament del coneixement, que passa a ser considerat objecte i perdent, per tant, la unitat que existía en Heràclit o Parmènides.

De forma similar, esdevé el mateix en el concepte de veritat que és concebut per Parmènides com alétheia, que  està formada per la privació (a) del verb lanthano, que significa estar o romandre ocult. L’Ésser s’amaga i oculta, es desvela o desoculta i mostra la veritat. Una concepció de la veritat no dualista i que contempla la veritat com una unitat entre l’ésser i el pensar. Aquest desocultament té el seu fonament en el Dasein. Dasein és una expressió que Heidegger compren des de l’existència humana en tant que àmbit de comprensió de l’Ésser: És un ésser (Sein) aquí (Da). L’Ésser és l’espai de l’home i aquest, alhora, és el aquí de l’Ésser, el lloc en el qual l’Ésser pot prendre consciència, mostrar-se i desvelar-se en l’ens. No es tracta, doncs, d’un ens que pensa l’Ésser sinó de comprendre –veure- l’ésser a través del ens. L’essència de la veritat entesa com el deixar ser a l’éns. L’essència de l’Ésser és, per tant, la llibertat i esdevé pura possibilitat de ser. 

DIARI FILOSÒFIC

Enguany he iniciat una activitat de DIARI FILOSÒFIC a l’assignatura de Filosofia i ciutadania de 1r de Batxillerat. Ha donat bons resultats i volia compartir-la amb tots vosaltres. L’ha he començat a desenvolupar també com a procediment a l’àmbit de l’assessoria filosòfica. M'he inspirat en l'enfocament sapiencial i la metodologia de Mónica Cavallé.  Podeu veure fragments d'alguns dels diaris i més informació a http://aslowthinking.blogspot.com.es/

L'activitat que vaig presentar als meus alumnes és la següent:

 

 Introducció.

Totes les grans tradicions han coincidit en afirmar que és en el coneixement d’un mateix on resideix la virtut (l’hàbit que ens dirigeix a la felicitat) i constitueix l’essència de la sabiduria. El savi reconeix la seva ignorància i sap que el món només s’entén si ens entenem. Per tant, la pregunta clau és:  Qui som jo?  Com diu Sòcrates una vida no examinada no mereix ser viscuda.

Ja sabeu que és a partir de l’explicació i la descripció com adquirim coneixements objectius, però és quan incorporem el coneixement a la nostra pròpia experiència quan podem parlar de saviesa. Es tracta, doncs, d’un coneixement que té a veure amb la nostra identitat a través d’experiències sentides i viscudes, i que vivim des de nivells més profunds i radicals.. Els primers filosòfs, lluny d’elaborar sistemes teòrics, proposaven un model de vida propiciador  del coneixement d’un mateix, que és l’únic que pot ser transformador. La filosofía, als seus inicis, cercava accedir al vertader coneixement, que es fonamenta en la comprensió i dóna lloc a la “visió” o a un “despertar”. És una invitació a viure amb l’aspiració de cercar la veritat, d’una vida autèntica i més lliure. La comprensió profunda ens transforma ja que equival a un nivel nou de conciència: s’accedeix  a una nova manera de ser i de mirar.

El diari filosòfic.

L’objetiu principal del diari és el de proporcionar una eina que ajudi a la clarificació i comprensió de situacions problemàtiques i, per tant,  ens proporcioni un millor coneixement de nosaltres mateixos. Comprensió que està orientada a assolir un major nivell de consciencia.  Partim de tres supòsits:  a) S’enten que la ignorància, és a dir el desconeixement del que som provoca  situacions conflictives; b) com a consequència del supòsit anterior no s’han de jutjar a les persones, sinò que analitzem les accions; c) els canvis vertaders venen a través de la comprensió; d) S’enten que tot és comprensible, malgrat no ho sembli.  Totes les accions tenen un sentit.

Es tracta de centrar-vos en un problema, situació que us generi certa preocupació, malestar, tristesa, por, angoixa o malestar. No ha de ser necessàriament una experiència que sigui molt íntima però sí que es doni de forma regular al llarg del temps. 

Passes: Evidentmente no hi ha que fer-ho tot de cop. Es va treballant  poc a poc cada part. Penseu que  és una activitat que es desenvolupa al llarg de la segona avaluació.  Envieu-me al meu correu el que aneu reflexionant i escrivint. Rebreu una resposta meva sempre que us ajudi  a una profundització i comprensió mès àmplia de l'activitat.

1)     - Descripció detallada del problema o situació. Exemple: Vull estar còmoda i relaxada amb els meus àmics però no acabo d’aconseguir-ho…….Fixeu-vos que ha de ser una descripció. Eviteu fer interpretacións o cercar les causes del problema plantejat  (jo crec que això em passa perquè…). El tema escollit heu de comunicar-m’ho abans d’una setmana. Teniu en compte que realment aquestes situacions problemàtiques es generen per tenir idees limitades, prejudicis o creences errònies, que fan que m’identifiqui amb elles.

2)     - La situació problemàtica es dóna només en aquest àmbit o es dòna també en altres (familia, escola, àmics, desconeguts). Es tracta de indagar sobre el que s’anomena la vostra FILOSOFIA OPERATIVA (és el pensament que dóna lloc a les nostres emociones, conducta i accions) i es pot esbrinar a partir del que es va repetint en diverses situacions.

3)      -Emocions, sentiments i conducta que es donen en aquestes situacions. El més important és que us fixeu no en el que penseu, sinó en el que sentiu i el vostre comportament. PATRONS DE CONDUCTA.

4)    -Poseu veu a aquestes emocions. Es tracta de fer evident el DIÀLEG INTERN on existexen els judicis que són limitats, els prejudicis o les males comprensions.

5)     - Extracció de creences.

6)     - Questionament de les creences.